Logo UAB
2022/2023

Trastorns de la Personalitat

Codi: 102541 Crèdits: 6
Titulació Tipus Curs Semestre
2502443 Psicologia OT 4 2

Professor/a de contacte

Nom:
Neus Vidal Barrantes
Correu electrònic:
neus.barrantes@uab.cat

Utilització d'idiomes a l'assignatura

Llengua vehicular majoritària:
català (cat)
Grup íntegre en anglès:
No
Grup íntegre en català:
Sí
Grup íntegre en espanyol:
No

Equip docent

David Clusa Gironella
Pilar Torrecilla González
Alena Gizdic

Prerequisits

No hi ha cap prerequisit establert específicament per a aquesta assignatura, però és altament recomanable que es cursi l’assignatura de Psicopatologia de l'Edat Adulta (i idealment de Psicopatologia en la Infància i l'Adolescència). D’aquesta manera es té una visió complerta de la psicopatologia i molt més profunda que si només cursa la Psicopatologia al llarg del Cicle Vital de segon curs.

Objectius

Aquesta assignatura és una de les optatives incloses en la formació que encamina cap a la Menció de Psicologia Clínica d’Adults, ubicada acadèmicament al quart curs del Grau de Psicologia.

Els trastorns de la personalitat, en tots els seus graus i amplia varietat, constitueixen una enorme part de la feina diària dels i les professionals de la psicologia clínica. La personalitat és la matriu de vulnerabilitat (i/o protecció) vers la psicopatologia; és a dir, com emmalaltim depèn de com som. Per tant, no es pot comprendre un trastorn mental i dissenyar un tractament psicològic de forma deslligada de la manera de ser de la persona. Com ja s’ha estudiat a primer curs, la manera de ser, és a dir, les diferències individuals en el sentir subjectiu i el comportament, reflecteix la interacció entre el temperament genètico-biològic i l’experiència ambiental idiosincràtica. En aquesta assignatura, ja especialitzada en clínica, l’alumnat familiaritza i aprèn (1) a identificar les exageracions i patologies de la personalitat, (2) com aquestes distorsionen la manera d’interactuar amb l’entorn, (3) com a partir d’aquesta matriu de vulnerabilitat es generen certs tipus de patologia i les principals teories que ho expliquen, (4) la manera d’explorar i avaluar aquestes alteracions, (5) com tot això condiciona el tractament psicològic, i (6) els principis bàsics per tractar aquests problemes.

Una de les característiques importants d’aquesta assignatura és que s’hi intenta perfilar una visió amplia de la complexitat de factors que contribueixen a causar les alteracions de personalitat (evolutius, genètics, biològics, relacionals, d’aprenentatge, sòcio-culturals...), fet que permet a l’alumnat articular en una columna vertebral intel·lectual molts dels coneixements adquirits al llarg del grau en múltiples assignatures. Aquest objectiu permet també a l’alumnat viure la necessitat de conèixer diversos marcs de referència si volem comprendre la complexitat del fenomen de la personalitat trastornada, conjugant així contribucions realitzades per models diversos en Psicologia (per exemple, cognitius, conductuals, psicodinàmics, sistèmics).

Per tant, aquesta assignatura es planteja com a objectiu general que l’alumnat conegui de forma integrada la presentació clínica dels trastorns de la personalitat, i aproximar-lo a la forma d’avaluar-los i tractar-los. Més concretament, els objectius específics de l’assignatura són:

  1. Integrar coneixements adquirits prèviament per a comprendre la relació entre personalitat normal i anormal i entre personalitat i trastorn mental.
  2. Conèixer la presentació clínica, formulació diagnòstica e hipòtesis etiològiques dels diversos trastorns des d’una perspectiva integradora.
  3. Familiaritzar-se amb els principis bàsics del tractament psicològic en trastorns de la personalitat.

Competències

  • Actuar amb responsabilitat ètica i amb respecte pels drets i deures fonamentals, la diversitat i els valors democràtics.
  • Actuar en l'àmbit de coneixement propi avaluant les desigualtats per raó de sexe/gènere.
  • Actuar en l'àmbit de coneixement propi valorant l'impacte social, econòmic i mediambiental.
  • Analitzar i interpretar els resultats de l'avaluació.
  • Aplicar de manera crítica, reflexiva i creativa els coneixements, habilitats i valors adquirits.
  • Aplicar tècniques per a recollir i elaborar informació sobre el funcionament dels individus, grups o organitzacions en el seu context.
  • Escoltar activament per poder obtenir i sintetitzar la informació pertinent i comprendre el contingut.
  • Formular hipòtesis sobre les demandes i les necessitats de les persones destinatàries.
  • Identificar i reconèixer els diferents mètodes d'avaluació i diagnòstic en els diversos àmbits aplicats de la psicologia.
  • Introduir canvis en els mètodes i els processos de l?àmbit de coneixement per donar respostes innovadores a les necessitats i demandes de la societat.
  • Mantenir una actitud favorable envers l'actualització permanent a través de l'avaluació crítica de la documentació científica, valorant-ne la procedència, situant-la en un marc epistemològic i identificant-ne i contrastant-ne les aportacions en relació amb el coneixement disciplinari disponible.
  • Obtenir i organitzar informació rellevant per al servei sol·licitat.
  • Planificar l'avaluació dels programes d'intervenció.
  • Reconèixer els determinants i els factors de risc per a la salut, i també la interacció entre la persona i el seu entorn físic i social.
  • Valorar, contrastar i prendre decisions sobre l'elecció dels mètodes i dels instruments de mesura adequats en cada situació o context d'avaluació.

Resultats d'aprenentatge

  1. Analitzar críticament els principis, valors i procediments que regeixen l'exercici de la professió.
  2. Analitzar el contingut d'entrevistes clíniques relacionades amb casos pràctics en l'àmbit de la psicologia clínica amb adults.
  3. Analitzar els factors de risc que influeixen en casos clínics pràctics.
  4. Analitzar la qualitat de la informació recollida.
  5. Analitzar les desigualtats per raó de sexe/gènere i els biaixos de gènere en l'àmbit de coneixement propi.
  6. Analitzar una situació i identificar-ne els punts de millora.
  7. Aplicar de manera crítica, reflexiva i creativa els coneixements, habilitats i valors adquirits.
  8. Aplicar habilitats de comunicació.
  9. Aplicar tècniques d'avaluació adequades a cada tipus de problema i nivell de complexitat.
  10. Aplicar tècniques d'avaluació.
  11. Comunicar de manera inclusiva, evitant un ús sexista o discriminatori del llenguatge.
  12. Criticar la validesa dels resultats obtinguts d'acord amb les mesures de control de fiabilitat de la prova i les condicions d'aplicació.
  13. Diferenciar diverses aproximacions per a l'avaluació i el diagnòstic i classificar-les d'acord amb el context d'aplicació.
  14. Diferenciar els diversos mètodes i instruments i la utilitat que tenen.
  15. Explicar el codi deontològic, explícit o implícit, de l'àmbit de coneixement propi.
  16. Formular un cas clínic integrant resultats de l’avaluació i la perspectiva de gènere.
  17. Identificar les implicacions socials, econòmiques i/o mediambientals de les activitats academicoprofessionals de l'àmbit de coneixement propi.
  18. Identificar les principals desigualtats i discriminacions per raó de sexe/gènere presents a la societat.
  19. Identificar situacions que necessiten un canvi o millora.
  20. Mantenir una actitud favorable envers l'actualització permanent a través de l'avaluació crítica de la documentació científica, valorant-ne la procedència, situant-la en un marc epistemològic i identificant-ne i contrastant-ne les aportacions en relació amb el coneixement disciplinari disponible.
  21. Planificar l'avaluació posttractament.
  22. Planificar l'avaluació que s'ha de dur a terme durant la intervenció.
  23. Ponderar els riscos i les oportunitats de les propostes de millora tant pròpies com alienes.
  24. Proposar nous mètodes o solucions alternatives fonamentades.
  25. Proposar noves maneres de mesurar la viabilitat, l’èxit o el fracàs de la implementació de propostes o idees innovadores.
  26. Proposar projectes i accions que estiguin d'acord amb els principis de responsabilitat ètica i de respecte pels drets humans i els drets fonamentals, la diversitat i els valors democràtics.
  27. Proposar projectes i accions que incorporin la perspectiva de gènere.
  28. Reconèixer els elements d'informació clau d'un discurs narratiu o dels resultats d'una avaluació estandarditzada.
  29. Reconèixer les etapes del procés d'avaluació clínica.
  30. Reconèixer les principals influències etiològiques en els trastorns i els problemes clínics de l'etapa adulta.
  31. Relacionar continguts teòrics (diferències individuals, problemes psicològics, símptomes) amb els resultats d'instruments d'avaluació clínica.
  32. Resumir la informació essencial per facilitar el procés de formulació d’un cas clínic i de diagnòstic diferencial incorporant la perspectiva de gènere.
  33. Valorar com els estereotips i els rols de gènere incideixen en l'exercici professional.
  34. Valorar l'impacte de les dificultats, els prejudicis i les discriminacions que poden incloure les accions o projectes, a curt o llarg termini, en relació amb determinades persones o col·lectius.

Continguts

BLOC A – Conceptes claus i classificacions en el camp dels Trastorns de la Personalitat.

Tema 1. Personalitat trastornada: aspectes  històrics, conceptuals i epistemològics.

Tema 2. Formes de descripció i comprensió dels trastorns de la personalitat (TP).

BLOC B – Descripció dels Trastorns de la Personalitat segons les classificacions categorials.

Per a cada trastorn de la personalitat (Temes 3 a 5) es presenta:

a) Psicologia i manifestacions clíniques.

b) Diagnòstic, curs, epidemiologia, diagnòstic diferencial i comorbiditat.

c) Avaluació clínica.

d) Hipòtesis etiològiques.

Tema 3. Personalitats de l’espectre psicòtic (paranoidisme, esquizoidia, esquizotipia).

Tema 4. Personalitats dramàtico-emotives (histrionisme, narcisisme, antisocial, psicopatia, límit).

Tema 5. Personalitats ansioses (dependents, obsessives, evitatives). Altres Trastorns i DSM-V

BLOC C – Principis terapèutics en els Trastorns de la Personalitat.

Tema 6. El tractament dels trastorns de la personalitat des d’una perspectiva integradora. 

Metodologia

La metodologia docent de l’assignatura està dissenyada per tal d’aconseguir que l’alumnat pugui identificar els problemes psicològics que denominem com a trastorns de la personalitat, així com els factors causants, la forma d’avaluar-los i els principis fonamentals del seu tractament. Per a tal fi en aquesta assignatura s’impulsarà enormement la integració conceptual d’aprenentatges previs. Es promourà una actitud molt activa i participativa a classe, mimetitzant els processos de discussió de casos del món clínic.

La metodologia docent d’aquesta assignatura és pot dividir en tres blocs:

Bloc 1. Docència dirigida. Està estructurada en dues activitats d’assistència obligada:

  1. La primera consisteix en un cicle de classes magistrals amb suport de tecnologies multimèdia realitzada en grups grans. Es pretén que l’alumnat sigui capaç d’assolir els principals conceptes teòrics i oferir-li una anàlisi de les diverses (i sovint competitives) visions sobre els trastorns de la personalitat. També es treballarà com el biaix de gènere afecta a aquesta matèria. La durada d’aquesta activitat serà de dues hores per tots els estudiants d’un mòdul.
  2. La segona activitat consisteix en seminaris clínics que es realitzaran en grups petits sota el principi d’aprenentatge basat en problemes. En aquestes pràctiques s’analitzaran casos clínics on es treballarà a) el procés d’identificació de problemes, b) la discussió diagnòstica i c) la formulació de cas, de forma similar a com es realitzaria en sessions clíniques del món professional. D’aquesta forma l’alumnat pot utilitzar proactivament els conceptes teòrics que s’han tractat en les classes magistrals. Es treballarà també com afecta el biaix de gènere afecta a l’avaluació i diagnòstic dels trastorns de la personalitat mitjançant diverses metodologies. Aquesta activitat és impartida amb la quarta part d’estudiants d’un mòdul.

Bloc 2. Activitat supervisada.  Aquesta activitat pretén consolidar els continguts teòrics i pràctics de l'assignatura i pot ser creativament dissenyada de forma que les inquietuds particulars puguin ser estimulades. De forma genèrica, es proposa acostar la realitat a l’assignatura fomentant l’aprenentatge vivencial. Es tracta de ‘furgar’ a la pròpia biografia en busca d’un exemple que il·lustri algun dels problemes tractats a l’assignatura, bé sigui experimentat en pròpia pell o de forma propera (familiar, amistats, perones conegudes). Idealment el cas hauria de ser prou conegut com per poder donar-ne detalls, sempre preservant-ne l’anonimat i disfressant la identitat. Alternativament, l’alumnat pot treballar sobre altres tipus de materials psicobiogràfics per tal d’elaborar aquest cas (per ex., un cas clínic de l'assignatura de Pràctica Externa, d'una entrevista realitzada a una persona relativament coneguda, d'un personatge literari o cinematogràfic...). La tasca consisteix a crear un cas amb el qual la resta de companys i companyes puguin practicar la identificació de símptomes, l'anàlisi diagnòstica, l'elaboració d'hipòtesis etiològiques, la formulació de cas, el plantejament d'avaluació ieldisseny terapèutic. S’oferiran models de com elaborar aquests casos i la seva solució. La finalitat última és podercrear una base de casos d’alta qualitat (els millors de cada promoció) per tal que puguin ser utilitzats, amb finalitats pedagògiques, en promocions futures. Aquesta activitat constituirà l’evidència 3.

Bloc 3. Activitat autònoma. Les activitats de treball autònom de l'alumnat inclouen, adicionalment a l’estudi i cerca bibliogràfica, la lectura de materials de continguts especialitzats o complementaris d´especial interès per l'adquisició de les competències pròpies de l’assignatura.

Nota: La metodologia docent i l'avaluació proposades poden experimentar alguna modificació en funció de les restriccions a la presencialitat que imposin les autoritats sanitàries. L’equip docent detallarà a través de l’aula moodle o el mitjà de comunicació habitual el format presencial o virtual/on-line de les diferents activitats dirigides i d’avaluació, tenint en compte les indicacions de la facultat en funció del que permeti la situació sanitària.

Nota: Es reservan 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complimentació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i de l'avaluació de l'assignatura/mòdul.

Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.

Activitats formatives

Títol Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Tipus: Dirigides      
Conferències 24 0,96 3, 7, 8, 13, 14, 29, 30, 31
Seminaris Clínics 12 0,48 2, 3, 4, 7, 8, 9, 10, 12, 20, 21, 22, 28, 29, 30, 31
Tipus: Supervisades      
Creació d'un cas clínic 13,5 0,54 2, 3, 4, 7, 8, 13, 22, 28, 30, 31
Tipus: Autònomes      
Cerca de documentació en revistes, llibres i Internet 4 0,16 2, 7, 20, 31
Estudi 58,5 2,34 3, 7, 13, 20, 28, 29, 30
Lectures de textos 35 1,4 3, 7, 13, 14, 20, 30

Avaluació

Les pautes d’avaluació per al curs 2020-21 de la Facultat de Psicologia són: https://www.uab.cat/web/estudiar/graus/graus/avaluacions-1345722525858.html

Filosofia General

L’avaluació de l’assignatura consta de tres evidències d’aprenentatge, consistents en: dues proves escrites presencials, individuals de tipus test amb elecció múltiple (evidències 1 i 2, amb un pes del 35% i el 45% respectivament) i una prova escrita oberta en grup sobre un cas pràctic (evidència 3, amb un pes del 20% sobre la nota final).

Descripció de les Evidències d’Aprenentatge

Les evidències estan orientades a posar de manifest la capacitat de l’alumnat d’aplicar els conceptes i les teories treballades a la docència dirigida i de l’estudi autònom de les lectures obligatòries, així com també les competències treballades en els seminaris clínics:

-       L’Evidència 1 (EV1): Prova escrita presencial, individual, tipus test. Avaluarà la matèria compresa als Temes 1 a 4 (incloent les lectures corresponents a aquests temes de la bibliografia, no només el contingut estrictament exposat a classe). Valor de la qualificació total: 35%. Puntuació de 0 a 10. Es realitzarà durant el primer període avaluatiu. És de caràcter individual i presencial.

-       L’Evidència 2 (EV2): Prova escrita presencial, individual, tipus test. Avaluarà predominantment la matèria dels Temes 5 a 6 (incloent les lectures corresponents aaquests temes de la bibliografia, no només el contingutestrictament exposat a classe). Donat que es tracta d’una avaluació continuada, i per tant l’aprenentatge és acumulatiu, pot integrar també qüestions referides als temes interiors (1 a 4; per exemple, per tal de poder realitzar un diagnòstic diferencial dels problemes tractats als temes 5 a 6 caldrà tenir assimilats els problemes psicològics ja tractats als temes 1 a 4). Valor de la qualificació total: 45%. Puntuació de 0 a 10.  Es realitzarà durant el segon període avaluatiu. És de caràcter individual i presencial.

-       L’Evidència 3 (EV3) és grupal, escrita i de presentació virtual i consisteix en l’elaboració d’un cas basat en les vivències d’algun membre del grup d’estudiants. Alternativament, tot i que menys desitjable, pot estar inspirat en la literatura, el cine, les sèries o altres fonts d’interès (vegeu Bloc B). El cas ha d’il·lustrar un problema abordat a l’assignatura i plantejar-lo com un exercici auto-corregible. Valor de la qualificació total: 20%. Puntuació de 0 a 10. El termini de lliurament s’estendrà fins a la setmana prèvia al segon període avaluatiu. Es realitza i lliura en grups de 4 a 5 persones i es treballa de forma autònoma.

Sistema d’Avaluació

El còmput de la nota resultarà de la següent fórmula:

                        EV1      EV2      EV3      Total

Grau                 35%      45%     20%     100%

 

Definició d'estudiant avaluable:

D’acord amb les pautes d’avaluació de la Facultat de Psicologia, es considera avaluable l’alumnat que lliura evidències d’aprenentatge 1, 2 i/o 3 amb un pes igual o superior al 40%.

 

Definició de superació de l’assignatura:

Haver obtingut un total ponderat d'almenys 5 punts en l'avaluació continuada.

 

Sistema de recuperació:

Podran presentar-se a la recuperació final l'alumnat que no hagi assolit els criteris establerts per a superar l'assignatura, hagi realitzat evidències amb un pes igual o major a 2/3 de la qualificació total (és a dir, hagin fet almenys EV1 i EV2 o EV2 i EV3) i s’obtingui com a mínim una nota promig d’entre 3,5 i menys de 5 en la mitjana de les tres EV. Es realitzarà durant el període de recuperacions. És de caràcter individual i presencial. La recuperació consisteix en una única prova test escrita que integra tota la matèria treballada de forma continuada. La nota derivada de la recuperació serà la nota final que es farà constar a l’acta amb un topall de 6.5; és a dir: per a qualsevol nota de l’examen de recuperació que sigui igual o superior a 6.5 es farà constar un 6.5 a l’acta com a nota final de l’assignatura donat que aquest és el topall o màxim que es pot obtenir a l’assignatura mitjançant el sistema de recuperació.

No es preveu que l’alumnat de 2ª o posterior matrícula s’avaluï mitjançant una única prova de síntesi no recuperable.

Continguts de les Evidències d’Aprenentatge

A continuació es detalla el material bibliogràfic que cal estudiar per a preparar les EV 1i 2 (veure referència completa a la secció de Bibliografia més avall): 

Prova: Evidència 1 Material avaluat addicional al de classe
BLOC A 
Tema 1. Conceptes  Capítol 1- Conceptos actuales (manual Caballo)
Capítol 2- Modelos (manual Roca)
Tema 2. Descripció Capítol 7- Categorización y disgnóstico (manual Roca)
BLOC B Nota: Tota la resta de capítols pertanyen al manual de V.Caballo
Tema3. Psicòtiques   Capítol2- Paranoide
Capítol 3- Esquizoide
Capítol 4 – Esquizotípico
Tema 4. Emocionals Capítol 5 – Antisocial

Capítol6 – Límite

Capítol 7– Histriónico

Capítol 8– Narcisista
Prova: Evidència 2  
Tema 5. Ansioses Capítol 9 – Evitación

Capítol10 –Dependencia

Capítol 11 – Obsesivo-compulsivo
Matèries del bloc B que no tenen tema específic al programa de docència dirigida   Capítol 12 – TP No especificados
Capítol 13 – TP Relegadosyolvidados

Capítol 15 – Evaluación TPs

Capítol 16 – Formulación clínica de los TP
BLOC C 
Tema 6. Tractaments

Capítol 17 – Teràpia Cognitiu-Conductual

Capítol 19 – Teràpia d’Esquemes

Capítol 20 – Teràpia Dialèctica Conductual

 

Addicionalment, cal llegir dos articles:

 

Article 1: "Tratamiento psicoanalítico de los trastornos de personalidad"

Referència: Fernández Belinchón, C., & Rodríguez Moya, L. (2013). Tratamiento psicoanalítico de los trastornos de personalidad. Acción Psicológica, 10(1), 57-64.

 

Article 2: "Introducción al tratamiento basado en la mentalización para el trastorno límite de la personalidad. " 

Referència: Sánchez Quintero, S., & Vega, I. D. L. (2013). Introducción al tratamiento basado en la mentalización para el trastorno límite de la personalidad. Acción Psicológica, 10(1), 21-32.

Activitats d'avaluació

Títol Pes Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
EV1. Prova 1 (Temes 1,2,3,4) 35% 1 0,04 1, 2, 3, 4, 5, 7, 9, 11, 13, 15, 17, 18, 20, 27, 28, 30, 31, 33, 34
EV2. Prova 2. 45% 2 0,08 1, 2, 3, 4, 5, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 17, 18, 20, 27, 28, 29, 30, 31, 33, 34
EV3. Creació cas clínic 20% 0 0 2, 3, 4, 5, 6, 7, 11, 16, 18, 19, 21, 22, 23, 24, 25, 26, 27, 30, 32, 33

Bibliografia

Manuals acadèmics - Bibliografia bàsica:

American Psychiatric Association (APA). (2002). Manual Diagnóstico y Estadístico de los Trastornos Mentales DSM-IV-TR. Barcelona: Masson.

American Psychiatric Association (APA). (2002). Manual Diagnóstico y Estadístico de los Trastornos Mentales DSM-IV-TR. Barcelona: Masson (Ebook online).

American Psychiatric Association (APA). (2013). Manual Diagnóstico y Estadístico de los Trastornos Mentales (5ª edición). Madrid: Panamericana.

American Psychiatric Association (APA). (2013). Manual Diagnóstico y Estadístico de los Trastornos Mentales (5ª edición). Madrid: Panamericana (Ebook online).

Caballo, V. (Coord.). (2004). Manual de Trastornos de la Personalidad: Descripción, Evaluación, y Tratamiento. Madrid: Síntesis.

Caballo, V. (Coord.). (2004). Manual de Trastornos de la Personalidad: Descripción, Evaluación, y Tratamiento. Madrid: Síntesis (Ebook online).

Roca, M. (Coord.) (2004). Trastornos de la Personalidad. Barcelona: Ars Médica.

Millon, T. (1998). Trastornos de la Personalidad. Más allá del DSM-IV. Barcelona: Masson.

Bibliografia complementària (manuals):

American Psychiatric Association (APA). (2016). Casos clínicos. DSM-5. Madrid: Panamericana.

American Psychiatric Association (APA). (2016). Casos clínicos. DSM-5. Madrid: Panamericana (Ebook online)

American Psychiatric Association (APA). (2017). Guia de estudio DSM-5. Madrid: Panamericana.

AmericanPsychiatric Association (APA). (2017). Guia de estudio DSM-5. Madrid: Panamericana (Ebook online).

Belloch, A. (2002). Trastornos de personalidad. Madrid: Síntesis.

Belloch, A., Férnandez-Álvarez, H. (Coord.) (2010).  Tratado de Trastornos de la Personalidad. Madrid: Síntesis.

Belloch, A., Férnandez-Álvarez, H. (Coord.) (2010).  Tratado de Trastornos de la Personalidad. Madrid: Síntesis (Ebook online).

Claridge, G. (1995). Origins of Mental Illness. Temperament, Deviance and Disorder. Cambridge, MA: Malor Books.

Costa, P.T., Widiger, T.A. (1994). Personality Disorders and the Five-Factor Model of Personality. Washington, DC: American Psychological Association.

Gabbard, G.O. (2000). Psiquiatría Psicodinámica en la Práctica Clínica. (3ªEd). Buenos Aires: Editorial Médica Panamericana.

Gunderson, J.G., Gabbard, G.O. (2002). Psicoterapia en los Trastornos de la Personalidad. Barcelona: Editorial Ars Médica.

Gunderson, J.G., Links, P.S. (2008). Borderline Personality Disorder: A Clinical Guide (2nd Edition). American Psychiatric Publishing: Arlignton, VA.

Kernberg, O. (1984). Trastornos Graves de La Personalidad: Estrategias Psicoterapéuticas (1987, Edit. Manual Moderno, México, D.F., México).

Lenzenweger, M.F., & Clarkin, J.F. (2005). Major Theories of Personality Disorder (2nd Ed.) New York: Guilford Press.

Linehan, M.M. (2003). Manual de tratamiento de los trastornos de personalidad límite. Barcelona: Paidós.

Livesley, W.J. (2003). Practical Management of PersonalityDisorder. New York: Guilford Press.

Millon, T., Davis, R. (2001).  Trastornos de la Personalidad en la Vida Moderna.  Barcelona: Masson.

Othmer, E., Othmer, S.C. (1996). DSM-VI: La Entrevista Clínica. Tomo I: Fundamentos. Barcelona: Masson.

Othmer, E., Othmer, S.C. (1996). DSM-VI: La Entrevista Clínica. Tomo II: El Paciente Difícil. Barcelona: Masson.

Organización Mundial de la Salud (1992). CIE-10. Trastornos mentales y del comportamiento. Descripciones clínicas y pautas para el diagnóstico. Madrid: Meditor.

Perris, C., McGorry, P.D. (1996) (Eds.). Psicoterapia cognitiva para los trastornos psicóticos y de personalidad. Manual teórico práctico. Desclée de Brouwer.

Schneider, K. (1968). Las Personalidades Psicopáticas. Madrid: Morata S.A.

Ustun, T. B., Bertelsen, A, Dilling, H., Drimmelen, J. van, Pull, C. et al. (‎1999)‎. Libro de casos de la CIE-10 : las diversas caras de los trastornos mentales.  Madrid : Editorial Médica Panamericana.

Valdés, M. (2002). Trastornos de Personalidad. A: Vallejo, J. (ed.): Introducción a la Psicopatología y la Psiquiatría (5ªed). Barcelona: Masson-Salvat.

Valdés, M. (1995). Personalidad obsesiva. A: Vallejo, J. (ed.): Estados Obsesivos. Barcelona: Masson.

Widiger, T. (Ed.) (2012). The Oxford Handbook of Personality Disorders. New York: Oxford University Press.

Widiger, T.A., Costa, P.T. (Eds.). (2012). Personality Disorders and the Five-Factor Model of Personality, Third Edition. American Psychological Association.

Revisions i articles d’interès

Andersen AM, Bienvenu OJ. (2011). Personality and psychopathology. Int Rev Psychiatry, 23(3):234-47.

Depue RA, Fu Y. (2011). Neurogenetic and experiential processes underlying major personality traits: implications for modelling personality disorders. Int Rev Psychiatry, 23(3):258-81.

Gabbard, G.O. (2005) Mente, cerebro y trastornos de personalidad, Am J Psychiatry, 162: 648 – 655.

Gumley, A. (2011). Metacognition, affect regulation and symptom expression: a transdiagnostic perspective. Psychiatry Research, 30, 72-8.

Herpertz, S.C., Bertsch, K. (2014). The social-cognitive basis of personality disorders. Current Opinion in Psychiatry, 27(1):73-7.

Pull, C.B. (2014). Personality disorders in Diagnostic and Statistical Manual of Mental Disorders-5: back to the past or back to the future? Current Opinion in Psychiatry, 27(1):84-6.

Rosel, D.R., Futterman, S.E., McCaster, A., Siever, L.J. (2014). Schizotypal Personality Disorder: A current Review. Curr Psychiatry Rep., 17(7): 452. doi:10.1007/s11920-014-0452-1.

Simonsen, S., Bateman, A., Bohus, M., Dalewijk, H.J., Dore (2019). European guidelines for personality disorders: past, present and future. Borderline Personality Disorder and Emotion Dysregulation, 6, UNSP 9.

Trull TJ, Widiger TA. (2013). Dimensional models of personality: the five-factor model and the DSM-5. Dialogues Clin Neurosci;15(2):135-46.

Zachar, P. Krueger, R.F., Kendler, K.S. (2016). Personality Disorder in DSM-5: An Oral History. Psycholigical Medicine, 46, 1-10. doi:10.1017/S0033291715001543.

Bibliografia Complementària Específica sobre Avaluació dels Trastorns de la Personalitat

Cloninger, C.R., Przybeck, T.R., Svrakic, D.M., Wetzel, R.D. (1994). The Temperament and Character Inventory (TCI): A Guide to its Development and Use. Missouri: Center for Psychobiology of Personality.

Loranger, A.W., Janca, A., Sartorius, N. (1997). Assessment and Diagnosis of Personality Disorders. IPDE. Cambridge: Cambridge University Press.

Miller, W.R., Rollnick, S. (eds.) (1996). Motivational Interviewing. New York: The Guilford Press.

Tyrer, P., Reed, G.M., Crawford, M.J. (2015). Classification, Assessment, Prevalence, and Effect of Personality Disorder. Lancet, 385: 717-26.

Bibliografia Complementària Específica sobre Tractaments dels Trastorns de la Personalitat

Asociación Americana de Psiquiatría (2002). Guía Clínica para el Tratamiento del Trastorno Límite de la Personalidad. Barcelona: Ars Médica.

Bateman, A., Brown, D., Pedder, J. (2000). Introduction to Psychotherapy. An Outline of Psychodynamic Principles and Practice (3rd ed.). London: Routledge.

Bateman, A., Gunderson, J., Mulder, R. (2015). Treatment of Personality Disorder. Lancet, 385: 735-43.

Beck, A.T., Freeman A. (1995). Terapia Cognitiva para los Trastornos de la Personalidad. Barcelona: Paidós.

Beck, J.S. (2000). Terapia Cognitiva: Conceptos Básicos y Profundización. Barcelona: Gedisa.

Clark, D.M., Fairburn, C.G. (Eds.) (1997). Science and Practice of Cognitive Behaviour Therapy. Oxford: Oxford University Press.

Ellis, A. (1999). Una Terapia Breve Más Profunda y Duradera. Enfoque Teórico de la Terapia Racional Emotivo-Conductual. Barcelona: Paidós.

Feliu-Soler, A., Pascual, J.C., Elices,M., Martin-Banco, A., Carmona, C.,Cebolla, A., et al. (2017). Fostering Self-Compassion and Loving-Kidness in Patients with Borderline Personality Disorder: A Randomized Pilot Study. Clinical Psychology and Psychotherapy,
24, 278-286.

Guidano, V.F., Liotti, G. (1983). Cognitive Processes and Emocional Disorders: A Structural Approach to Psychotherapy. New York: Guilford.

Linehan, M.M. (2003). Manual de Tratamiento de los Trastornos de Personalidad Limite. Barcelona: Paidós.

Luborsky, L. (1984). Principles of Psychoanalytic Psychotherapy. A Manual for Supportive-Expressive Treatment. New York: Basic Books.

Mahoney, M., Freeman, A. (Eds.). (1985). Cognition and Psychotherapy. New York: Plenum.

Oldham, J.C. (2019). Inpatient Treatment for Patients With Borderline Personality Disorder. Journal of Psychiatric Practice, 25, 177-188.

Paris, J. (2008). Treatment of Borderline Personality Disorder: A Guide To Evidence Based Practice. The Guilford Press: New York, NY.

Perris, C., McGorry, P.D. (Eds.). (1998). Cognitive Psychotherapy of Psychotic and Personality Disorders. Hanbook of Theory and Practice. Chichester: Wiley.

Ryle, A. (1991). Cognitive-Analytic Therapy: Active Participation in Change. A New Integration in Brief Psychotherapy. Chichester: Wiley.

Safran, J.D., Segal, Z.V. (1990). Cognitive Therapy: An Interpersonal Process Perspective. New York: Basic Books.

Enllaços web d’interés:

Revistes especialitzades:

http://www.apa.org/pubs/journals/per/

http://www.guilford.com/cgi-bin/cartscript.cgi?page=pr/jnpd.htm

www.apa.org – American Psychological Association

Programari

No hi ha un programari específic recomanat.