Dret Internacional Privat
Codi: 102259 Crèdits: 9| Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
|---|---|---|---|
| 2500786 Dret | OB | 4 | 1 |
Professor/a de contacte
- Nom:
- Miquel Gardeñes Santiago
- Correu electrònic:
- miquel.gardenes@uab.cat
Utilització d'idiomes a l'assignatura
- Llengua vehicular majoritària:
- català (cat)
- Grup íntegre en anglès:
- Sí
- Grup íntegre en català:
- Sí
- Grup íntegre en espanyol:
- Sí
Altres indicacions sobre les llengües
Els grups 3, 51 i 70 s'impartiran en català, el grup 1 en castellà i el grup 2 en anglès.Equip docent
- Miquel Gardeñes Santiago
- Josep Gracia Casamitjana
- Rafael Arenas Garcia
- José María Dios Marcer
- Roger Canals Vaquer
- Milagros Orozco Hermoso
- Josep Suquet Capdevila
Prerequisits
No hi ha prerequisits.
Indicacions importants:
1) Professors i idioma del curs:
Grup 1: Rafael Arenas García. Castellà.
Grup 2: Josep Suquet / Roger Canals. Anglès (és el primer curs que aquesta assignatura ofereix un grupen anglès).
Grup 3: Josep Maria de Dios / Milagros Orozco. Català.
Grup 51: Josep Gràcia / Milagros Orozco. Català.
Grup 70 (ADE + Dret): Miquel Gardeñes. Català.
Independentment de la llengua en que es faci la docència, l'alunnat podrà respondre els examens i altres exercicis escrits en qualsevol de les llengües de treball de la UAB (català, castellà o anglès).
2) Quan el professorat hagi d'adreçar avisos i notícies a l'alumnat, ho farà a través del campus virtual, sens perjudici de que pugui utilitzar, addicionalment, qualsevol altra forma de comunicació. Per aquesta raó, és necessari que els i les estudiants consultin regularment el campus virtual.
Objectius
- Comprendre la problemàtica del tràfic jurídic internacional en les seves vessants processal i substantiva.
- Identificar en supòsits específics les qüestions de dret internacional privat i entendre les seves relacions amb altres branques de l'ordenament jurídic.
- Conèixer els elements bàsics del sistema espanyol de dret internacional privat, tant de dret intern com de dret convencional i europeu.
Competències
- Argumentar i fonamentar l'aplicació de les normes jurídiques.
- Buscar, interpretar i aplicar normes jurídiques, argumentant cada un d'aquests assumptes.
- Demostrar que es comprèn el caràcter unitari de l'ordenament jurídic i la necessària visió interdisciplinària dels problemes jurídics.
- Demostrar un raonament reflexiu i crític: anàlisi, síntesi, conclusions.
- Gestionar recursos bibliogràfics i documentals: bases de dades, navegació, etc.
- Identificar els conflictes d'interessos subjacents en litigis i casos reals.
- Identificar, conèixer i aplicar els principis bàsics i generals de l'ordenament jurídic.
- Identificar, valorar i posar en pràctica els canvis en la jurisprudència.
- Incorporar els mecanismes necessaris per conèixer, valorar i aplicar les reformes legislatives així com per seguir els canvis que es produeixen en una determinada matèria.
- Integrar la importància del dret com a sistema regulador de les relacions socials.
- Memoritzar i utilitzar la terminologia jurídica.
- Presentar informació de manera adequada en funció del tipus de públic.
- Reconèixer i resoldre problemes.
- Ser capaç d'aprendre de manera autònoma i tenir un esperit emprenedor.
- Treballar en àmbits multidisciplinaris i interdisciplinaris.
- Utilitzar els principis i els valors constitucionals com a eina de treball en la interpretació de l'ordenament jurídic.
Resultats d'aprenentatge
- Aplicar una visió interdisciplinària i integrada dels problemes jurídics en l'entorn internacional.
- Buscar, interpretar i aplicar les normes jurídiques pròpies del dret internacional públic, del dret internacional privat i del dret de la Unió Europea.
- Construir un raonament o discurs jurídic en l'àmbit del dret internacional públic, del dret internacional privat i del dret de la Unió Europea.
- Demostrar un raonament reflexiu i crític: anàlisi, síntesi, conclusions.
- Gestionar recursos bibliogràfics i documentals: bases de dades, navegació, etc.
- Identificar i conèixer els continguts bàsics de cada una de les especialitats indicades.
- Identificar i valorar els canvis i l'evolució de la jurisprudència en un context de pluralitat d'ordenaments.
- Integrar la importància del dret com a sistema regulador de les relacions socials, i contextualització del fenomen jurídic a l'entorn internacional.
- Memoritzar i utilitzar la terminologia pròpia del dret internacional públic, del dret internacional privat i del dret de la Unió Europea.
- Presentar informació de manera adequada en funció del tipus de públic.
- Reconèixer i resoldre problemes.
- Ser capaç d'aprendre de manera autònoma i tenir un esperit emprenedor.
- Treballar en àmbits multidisciplinaris i interdisciplinaris.
- Utilitzar els valors constitucionals com a criteri d'interpretació i resolució de conflictes, especialment en cas que es produeixi una contradicció entre els principis fonamentals dels diferents sistemes jurídics.
- Valorar els canvis i les reformes legislatives en un context de pluralitat d'ordenaments.
- Valorar els conflictes d'interessos subjacents en les qüestions legals que es plantegen en un entorn internacional.
Continguts
PROGRAMA DE DRET INTERNACIONAL PRIVAT (DIPr)
Tema 1
Objecte, concepte i contingut del DIPr. Pressupòsits: pluralitat d’ordenaments jurídics i tràfic privat internacional. Evolució de l’objecte del DIPr.- Precisió del concepte de DIPr.- Delimitació del seu contingut: concepcions en presència i matèries incloses. – La dimensió interna del sistema de DIPr: els Estats plurilegislatius. L’Estat espanyol com a Estat plurilegislatiu.
Tema 2
Fonts del DIPr. Les fonts internes: importància de la Constitució de 1978.- Fonts internacionals: els diferents tipus de convenis internacionals. La tasca de la Conferència de La Haia de Dret Internacional Privat.- La lex mercatoria.- Dret internacional privat i dret de la Unió Europea: el dret originari. El dret derivat.
Tema 3
La competència judicial internacional (I). Les fonts de regulació de la competència judicial internacional: el Dret autònom, els convenis internacionals i el dret de la Unió Europea.- El Reglaments 1215/2012: àmbit d’aplicació temporal i material. El paper del domicili del demandat. Les competències especials. Les competències exclusives. L’autonomia de la voluntat expressa. La submissió tàcita. Els fors de protecció. Les mesures cautelars. Litispendència i connexitat. La verificació d’ofici de la competència judicial internacional. Impugnació de la competència judicial internacional. – El Reglament 2201/2003 i 2019/1111:regles de competència en matèria de nul·litat, separació i divorci. Regles de competència en matèria de litigis relatius a la responsabilitat sobre els menors. Problemes d’aplicació.
Tema 4
La competència judicial internacional (II). El sistema autònom espanyol: la Llei orgànica del poder judicial, estructura i contingut.- Les immunitats estatals de jurisdicció i d’execució: La Llei orgànica 16/2015.- La regulació de la competència judicial internacional: estructura de les regles de competència. El problema de la derogatio fori.- La verificació d’ofici de la competència judicial internacional. La impugnació de la competència judicial internacional: la declinatòria internacional. Litispendència internacional i connexitat internacional a la Llei 29/2015, de 30 de juliol, de cooperació jurídica internacional en matèria civil.
Tema 5
Les técniques de reglamentació del sector del dret aplicable.- La distinció fonamental entre tècniques directes i indirectes.- Les técniques indirectes: la norma de conflicte de lleis:objecte, estructura i funció.- Normes de conflicte unilaterals i bilaterals.- Evolució de la tècnica conflictual al llarg del temps.- Les tècniques directes: les normes materials especials. Les normes materials imperatives o lleis de policia.
Tema 6
Problemes d'aplicació de les normes de conflicte. La qualificació i el conflicte de qualificacions.- El reenviament.- La qüestió prèvia.- La remissió per la norma de conflicte a un sistema plurilegislatiu: solució autònoma, solucions dels convenis internacionals i solucions dels reglaments de la UE.- El conflicte mòbil.- Excepcions a l'aplicació del dret estranger: l'excepció d'ordre públic. L'excepció de frau a la llei.
Tema 7
Les normes de conflicte de lleis en matèria d'obligacions contractuals i extracontractuals. Les normes de conflicte de lleis en matèria de contractes: el Reglament 593/2008, de 17 de juny de 2008, sobre llei aplicable a les obligacions contractuals. El seu àmbit d'aplicació. L'autonomia de la volunatat de les parts.- Llei aplicable en defecte d'elecció per les parts.- Capacitat per a contractar i forma del contracte.- Contractes en particular: especial consideració del contracte de consum i del contracte de treball.- Tractament de les normes imperatives i de les lleis de policia.- Les normes de conflicte de lleis en matèria d'obligacions extracontractuals: el Reglament 864/2007, d'onze de juliol de 2007.- El Dret autònom.- Els convenis internacionals: especial consideració dels convenis de La Haia de 14 de maig de 1971 (accidents de circulació) i de 2 d'octubre de 1973 (responsabilitat per productes).
Tema 8
Aplicació del dret estranger.- Imperativitat de la norma de conflicte i tractament processal del dret estranger.- Al·legació del dret estranger.- La prova del dret estranger.- Participació del jutge en l'aplicació i prova del dret estranger.- Convenis per facilitar la informació del dret estranger.- L'aplicació del dret estranger per autoritats no judicials.
Tema 9
Reconeixement i execució de resolucions estrangeres (I). Àmbit de la regulació del reconeixement i execució de resolucions: resolucios susceptibles de reconeixement i/o d’execució. Efectes del reconeixement. Condicions del reconeixement. Procediments de reconeixement i declaració d’executivitat (exequàtur).- Reconeixement i caràcter executiu de la resolució al Reglament 1215/2012: condicions. El reconeixement automàtic i el reconeixement incidental. El reconeixement a títol principal. El procediment d'oposició al reconeixement i/o execució de les resolucions estrangeres al Reglament 1215/2012. – Reconeixement i execució als Reglament s 2201/2003 i 2019/1111.- El reconeixement i execució de decisions en matèria d’aliments: el Reglament 4/2009. – Alguns supòsits de supressió dels procediments d’exequàtur a la Unió Europea: el títol executiu europeu per a crèdits no impugnats (Reglament 805/2004). El procés monitori europeu (Reglament 1896/2006). El procés europeu d’escassa quantia (Reglament 861/2007).
Tema 10
Reconeixement i execució de decisions estrangeres (II). El sistema autònom espanyol de reconeixement i execució de decisions: el Títol V de la Llei 29/2015.- Condicions del reconeixement.- Procediment de declaraciió d'executivitat i per a l'obtenció del reconeixement a títol principal: l’exequàtur.- El reconeixement i execució als convenis internacionals: àmbit d’aplicació dels convenis. Relacions entre els convenis i el dret autònom i entre els diferents convenis.
Tema 11
Cooperació judicial internacional en matèria civil. La notificació internacional: els sistemes de notificació. Els convenis de La Haia de 1954 i de 1965. El reglament 1393/2007, de 13 de novembre de 2007, i el reglament 2020/1784, de 25 de novembre de 2020.- La cooperació en la pràctica de proves: els convenis de La Haia de 1954 i 1970. El eglament 1206/2001, de 28 de maig de 2001, i el reglament 2020/1783, de 25 de novembre de 2020. - El dret autònom espanyol relatiu a la cooperació judicial internacional en matèria civil: la Llei 29/2015.- La justícia gratuïta en els litigis transfronterers.
Metodologia
METODOLOGIA DOCENT
El procés d'aprenentatge dels/les alumnes s'organitza a partir de tres tipus d'activitas formatives:
1. ACTIVITATS DIRIGIDES
Aquestes activitats són les que es desenvolupen a l'aula, durant l'horari previst per a l'assignatura, i amb participació principal del professor o professora. Inclouen exposicions per part del professor o professora, formulació de preguntes per part dels i les estudiants, formulació de preguntes per part del professor o professora i altres activitas orientades a que els i les alumnes assoleixin els elements bàsics de la matèria.
Les classes es basen en l'exposició per part del professor o professora dels temes que configuren el temari. La lectura prèvia a la classe de les parts del manual que es refereixen al tema tractat és recomanable; com també, quan sigui adient, dels materials que es facilitin mitjançant el campus virtual. Durant el desenvolupament de les classes s'analitzarà la normativa pertinent, i per això és impresicindible portar a classe la normativa de dret internacional privat que es tractarà durant el curs.
A classe es promourà la interacció amb l'alumnat. Es formularan preguntes i es plantejaran casos per a la seva resolució i debat per tal de facilitar la comprensió. L'actitud dels i les estudiants a classe ha de ser activa i participativa.
El dret internacional privat no és un conjunt desordenat de normes, sinó un sistema. Això implica que tots els aspectes estan interrelacionats, de tal manera que no és possible seguir una part de les classes, deixar-les i desprès retornar. L'assistència a classe no es controlarà, però la docència està programada de tal forma que només amb una assistència continuada es podrà assolir una comprensió suficient de la matèria.
A classe es desenvoluparan activitats que han de realitzar els i les alumnes individualment o en grup. Inclouen l'anàlisi específic de normativa o jurisprudència, la resolució de casos pràctics i la redacció d'escrits forenses o jurídics. Els materials es facilitaran mitjançant el campus virtual i la seva lectura prèvia és imprescindible. En particular, s'espera que l'alumnat llegeixi i prepari amb antelació els casos pràctics que es penjaran al campus virtual.
No solament es desenvoluparan les competències específiques de la matèria (comprensió dels problemes i normativa propis del dret internacional privat) sinò també les habilitats d'expressió oral i escrita, lectura i anàlisi de texts jurídics, organització del treball i treball en equip.
2. ACTIVITATS SUPERVISADES
Tutories individuals i en grup quan calgui.
3. ACTIVITAS AUTÒNOMES
Les activitats autònomes són totes aquelles en les quals els i les estudiants organitzen el seu temps i esforç de manera autònoma, individualment o en grup. Aquesta activitat es concreta en la lectura i estudi dels manuals i resta de materials, la cerca dels materials necessaris per a la preparació de les classes i de les proves, i el treball en equip necessari per a una i altra activitat.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Activitats formatives
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Tipus: Dirigides | |||
| Classes teòriques | 33,75 | 1,35 | 6, 7, 8, 14, 15 |
| Preparació i realització de pràctiques i activitats formatives | 33,75 | 1,35 | 3, 11, 12, 14, 16 |
| Tipus: Autònomes | |||
| Avaluació | 5 | 0,2 | 2, 3, 4, 5, 6, 11, 14, 16 |
| Estudi | 100 | 4 | 1, 3, 4, 6, 7, 8, 9, 11, 12, 14, 15, 16 |
| Preparació de pràctiques i activitats fora de l'aula | 47,5 | 1,9 | 6, 7, 8, 9, 12, 14, 16 |
Avaluació
AVALUACIÓ ORDINÀRIA
L’avaluació de l’assignatura es realitzarà de la manera següent:
a) El 50 % de la qualificació (fins a un màxim de 5 punts) correspondrà a la valoració de l’examen final, que constarà de dues preguntes teòriques (fins a 2,5 punts cadascuna). Per a la realització d'aquest examen no es podrà fer servir cap material de suport, amb l'única excepció d'una còpia en paper del programa de l'assignatura, sempre que no contingui anotacions.
b) Un 25% de la qualificació (fins a 2,5 punts) correspondrà a una prova pràctica de final de curs que es realitzarà a classe en una data que es fixarà al començament del curs i es publicarà al campus virtual.
c) Un 25% de la nota (fins a 2,5 punts) correspondrà a dues pràctiques que es realitzaran per escrit a classe en dates de les que s'informarà al campus virtual a principi de curs. Cadascuna d'aquestes dues pràctiques suposarà un 12,5% de la nota final (fins a 1,25 punts).
d) La nota final serà la que correspongui a la ponderació de l'examen final teòric [apartat "a)"], la prova pràctica [apartat "b)"] i les dues pràctiques que es realitzaran a classe [apartat "c)"]. La no realització de les pràctiques que es preveuen a l'apartat "c)" no impedeix la superació de l'assignatura si la qualificació final que s'obté a les proves previstes als apartats "a)" i "b) arriba o supera els 5 puntsd'acord amb les ponderacions que s'han explicat. En tot cas, per aprovar l’assignatura caldrà obtenir una puntuació mínima de 2.5 punts sobre 10 en cadascuna de les preguntes de l'examen teòric final i en la prova pràctica esmentada a l'anterior apartat b). No es requereix cap nota mínima de les dues pràctiques esmentades a l'anterior apartat c).
PROCEDIMENT DE REVISIÓ DE LES QUALIFICACIONS
La publicació de les qualificacions finals inclourà informació sobre la data de revisió d'examen. Aquesta revisió inclourà totes les proves avaluables que s'haguessin fet durant el curs.
Durant el curs els i les alumnes podran demanar una entrevista amb el professor o professora per tal de ser informats de les raons de la qualificació i de la valoració dels exercicis feta pel professor o professora. En cap cas aquestes entrevistes impediran que posteriorment es pugui demanar la revisió d'examen que es preveu al paràgraf anterior.
REAVALUACIÓ
Els o les alumnes que no hagin superat l'assignatura a la avaluació ordinària podran accedir a la reavaluació. Els o les alumnes que hagin superat l'assignatura a la fase d'avaluació ordinària no podran presentar-se a la reavaluació per intentar millorar la nota.
Per poder presentar-se a la reavaluació, caldrà que els i les estudiants hagin participat en activitats que suposin al menys un 66% de l'avaluació. És a dir, que podran participar a la reavaluació aquells i aquelles estudiants que hagin realitzat el cas pràctic de final de curs i l'examen final teòric o, alternativament, les dues proves pràctiques puntuades anteriors a la pràctica de final de curs i l'examen final teòric. La reavaluació inclourà una prova teòrica, amb les mateixes característiques que la prova teòrica de l'avaluació ordinària (apartat "a)" anterior) i una prova pràctica (apartat "b)" anterior). Les qualificacions obtingudes en aquesta prova teòrica i en aquesta prova pràctica de reavaluació comptaran un 75% de la nota final. El 25% restant serà el corresponent a les dues pràctiques realitzades durant el curs, a les que es fa referència a l'apartat c) de l'avaluació ordinària), i que no seran objecte de reavaluació.
Els i les estudiants podran presentar-se a la reavaluació de l'examen teòric i del cas pràctic, o bé optar per presentar-se únicament a la reavaluació d'un dels dos elements anteriors. En aquest darrer cas, per a la qualificació final es conservarà la nota de la part que no hagi estat objecte de reavaluació obtinguda durant la fase d'avaluació ordinària.
A la reavaluació també s'aplicarà el criteri que es menciona a l'apartat "d)" anterior, referent a l'avaluació ordinària. Si a qualsevol de les preguntes de la prova teòrica o a la prova pràctica de final de curs no s'assoleix una qualificació mínima de 2,5 sobre 10, l'assignatura no es podrà superar.
CONDUCTES FRAUDULENTES
Qualsevol activitat fraudulenta a les proves d'avaluació (copiar als exàmens, plagi...) serà comunicada a les autoritats acadèmiques, que podran adoptar mesures disciplinàries. Qualsevol conducta fraudulenta a una activitat avaluable implicarà que aquesta activitat sigui avaluada amb un 0.
Activitats d'avaluació
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| Primera prova pràctica | 12,5% (1,25 punts sobre 10) | 1,5 | 0,06 | 2, 4, 6, 10, 11, 13, 14, 16 |
| Prova final teòrica | 50% (5 punts sobre 10) | 1 | 0,04 | 1, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 11, 12, 13, 14, 15, 16 |
| Prova pràctica final | 25% (2,5 punts sobre 10) | 1 | 0,04 | 2, 3, 4, 6, 7, 9, 11, 12, 13, 14, 16 |
| Segona prova pràctica | 12,5% (1,25 punts sobre 10) | 1,5 | 0,06 | 2, 4, 6, 10, 11, 13, 14, 16 |
Bibliografia
Nota prèvia: seguint els criteris recomanats per la biblioteca de ciències socials, es distingeix entre la bibliografia "bàsica" i la "complementària". Al mateix temps, i tenint en compte que aquest curs el grup 2 s'impartirà en anglès, incloem algunes referències bibliogràfiques en aquesta llengua.
1. Bibliografia bàsica:
1.1. Encara que en sentit propi no es tracta de "bibliografia", per a seguir corrextament el curs és imprescindible disposar d'una recopilació de les normes de dret internacional privat que es tractaran durant el curs.
Entre d'altres, poden trobar-se les següents recopilacions, que normalment s'editen cada any:
- Legislación Básica de Derecho internacional privado, Madrid, Tecnos (darrera edició).
- Legislación de Derecho Internacional Privado, Granada, Comares (darrera edició).
- Derecho internacional privado, Navarra, Thomson Reuyers / Aranzadi (darrera edició).
- Recopilació "Kodex", accessible al repositori institucional de la Universitat de Murcia: digitum.um.es/digitum/handle/10201/109821
1.2. Manuals:
1.2.1 En castellà:
- Garcimartín Alférez, Francisco José, Derecho internacional privado, Cizur Menor, Civitas / Thomson Reuters (darrera edició), diponible en versió electrònica.
1.2.2. En anglès:
- Van Calster, Geert, European Private International Law. Commercial litigation in the EU, Hart, 2021; disponible en versió electrònica.
2. Bibliografia complementària:
2.1. Manuals i tractats en castellà:
- Fernández Rozas, José Carlos / Sánchez Lorenzo, Sixto Alfonso, Derecho internacional privado, Navarra. Thomson/Reuters, darrera edició; disponible en versió electrònica.
- Espluges Mota, Carlos Aurelio / Iglesias Buhigues, José Luis / Palao Moreno, Guillermo, Derecho internacional privado, València, Tirant lo Blanch, darrera edició; disponible en versió ellectrònica.
- Calvo Caravaca, Alfonso Luis / Carrascosa González, Javier, Tratado de Derecho internacional privado (3 volums), València, Tirant lo Blanch, 2020, disponible en versió electrònica.
2.2. Manuals i altra bibliografia en anglès:
- Bogdan, Michael / Pertegás Sender, Marta, Introduction To Eu Private International Law, Europa Law Publishing, 2019.
- Hay, Peter, Advanced introduction to private international law and procedure, Elgar, 2018.
- Wilke, Felix M., A conceptual analysis of European Private International Law, 2019.
- Cuniberti, Gilles, Conflict of Laws: A Comparative Approach. Text and Cases, Elgar, 2022.
- Requejo Isidro, Marta (ed.), Brussels I Bis, A Commentary on Regulation (EU) No 1215/2012, Elgar Commentaries in Private International Law series, 2022.
- Guinchard, Emmanuel, Rome I and Rome II in Practice, Intersentia, 2020.
- Hill, Jonathan / Shúilleabháin, Máire Ní, Clarkson & Hill’s conflict of laws, Oxford University Press, 2016.
- Torremans, Paul et al. (eds) Cheshire, North & Fawcett: private international law, Oxford University Press, 2017.
- Beaumont, Paul / Holliday, Jane (eds.), A Guide to Global Private International Law, Bloomsbury, 2022.
2.3. Recopilació de casos pràctics (amb solucions):
- Arenas García, Rafael, Casos básicos de Derecho internacional privado con sus soluciones, Barcelona, Atelier, 2020
A banda dels texts anteiors, podran posar-se a disposició de l'alumnat materials diversos al campus virtual.
Programari
L'assignatura no exigeix un programari o software específic.