Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
---|---|---|---|
2500262 Sociologia | OB | 2 | A |
No hi ha prerequisits per fer aquesta assignatura.
L'objectiu del curs és introduir l'alumnat en l'estudi de les condicions socials que afavoreixen o dificulten el benestar de les persones, mitjançant el coneixement de com es distribueixen socialment els recursos de benestar (estat, mercat, família i comunitat) i com impacten les polítiques socials.
Presenta l'eix vertebrador de la matèria “Política Social” a partir de l’articulació de tres parts. La primera part posa l'accent en la política social entesa en el sentit més general, a partir de l’abordatge de la seva història i de la comparació internacional dels diferents règims de benestar.
La segona es fixa en la família i en les transformacions postindustrials d’aquesta institució, amb una especial atenció a les polítiques familiars, a partir d’una mirada crítica sobre els seus impactes des d’una perspectiva de gènere
Finalment, la tercera part se centra en les actuals migracions internacionals i en els reptes que planteja la governabilitat de la mobilitat humana (tot subratllant la ineficàcia de les polítiques unilaterals dels estats) i la gestió de la inclusió i de la diversitat cultural en societats cada vegada més plurals
PRIMERA PART: POLITICA SOCIAL
Docent: Dr. Massoud Sharifi
Bloc I. Fonaments teòrics de la política social
1. Què és la política social?
2. Política social i estructura social
Bloc II. Focus d’interès
3. Règims de benestar
4. Canvis sociopolítics i Estats del Benestar. Nous riscos socials
5. De l’Estat del Benestar Protector a l’Estat del Benestar Inversor
Bloc III. Origen i evolució de la política social i de l’Estat del Benestar a Espanya
6. L’Estat “Autoritari” del Benestar a Espanya
7. La política social a la Constitució i durant la transició
8. La profundització de les polítiques neoliberals
9. La política social a les Autonomies i a les Administracions locals
SEGONA PART: POLÍTIQUES FAMILIARS
Docent: Dr. Massoud Sharifi
Bloc I. Substrat de les polítiques familiars
1. Règims de producció, polítiques socials i models familiars
2. Diversitat familiar i igualtat d'oportunitats des d’una perspectiva de gènere
3. Concepte i dimensions de les polítiques familiars
Bloc II. Instruments de les polítiques familiars
4. Polítiques de suport econòmic a les famílies
5. Llicències parentals
6. Atenció infantil i educació per a infants de 0-6 anys
Bloc III. Resultats de les polítiques familiars
7. Pautes de fecunditat
8. Benestar de la infància i equitat degènere
9. Mbilitat intergeneracional i sostenibilitat de l'Estat de benestar
TERCERA PART: POLÍTIQUES MIGRATÒRIES
Docent: Dra. Paola Contreras i Dr. Thales Speroni
Bloc I. Introducció a les migracions internacionals
1. Les migracions internacionals com a fenomen social: causes i principals tendències
2. Evolució dels fluxos migratoris a Espanya
Bloc II. Immigració, Polítiques públiques i Ciutadania
3. Polítiques de control de fluxos a Espanya i a la UE
4. Polítiques d’integració i reconeixement: debats, models i tendències a Europa
5. Participació política i ciutadania. Les polítiques de representació
Bloc III. Polítiques i Governabilitat de les migracions: el cas català
6. El “model català d’integració” en discussió
7. El paper de les administracions locals en la implementació de polítiques socials. La gestió local del fet migratori i de la diversitat
El desenvolupament del curs es basa en la següent metodologia docent:
a) Classes "magistrals", on l'alumnat podrà assolir les bases conceptuals de la matèria
b) Seminaris/exercicis dirigits a la discussió dels textos bàsics.
c) Treball en equip (tres persones) sobre tres propostes d’ABP (Aprenentatge Basat en Problemes), a triar-ne una. Seguiment grupal dins de l’horari de tutories.
d) Es promourà al llarg de les sessions un clima que eviti els comentaris o exemples sexistes, racistes i LGBTIfòbics
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|
Tipus: Dirigides | |||
Classes magistrals i Seminaris a l'aula | 105 | 4,2 | 4, 7, 8, 10, 11, 12, 13, 15, 16 |
Tipus: Supervisades | |||
Tutories grupals i individuals | 45 | 1,8 | 3, 4, 5, 6, 7, 8, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18 |
Tipus: Autònomes | |||
Lectures, Treball en equip, Preparació de proves escrites | 150 | 6 | 3, 5, 6, 14, 17, 18 |
Se superarà l’assignatura si la nota final de les diferents activitats d’avaluació assoleix com a mínim un 5. La nota mitjana de les tres proves escrites (individuals) i la resolució del cas ABP (grupal) han de tenir una nota mínima de 4 per tal de poder fer mitjana i superar el conjunt de l’assignatura.
L'alumnat que no assoleixi una nota mitjana de 4 (a partir de la suma de les tres proves escrites), tindrà l’opció de repetir només una de les tres proves el dia de la recuperació. La recuperació no contempla que l'estudiant que assoleixi una nota mitjana igual o superior a 5 (a partir de la suma de les tres proves escrites) pugui millorar la nota, encara que hagi suspès alguna de les tres proves.
L'alumnat que durant el curs hagi fet un seguiment adequat de l’assignatura i no superi la nota mínima de l’avaluació grupal (nota de l’ABP inferior a 4), podrà optar a la recuperació del treball.
A l’acta d’avaluació tan sols tindran la qualificació de “no presentat” aquelles persones que no hagin fet les activitats d’avaluació corresponents al 50% de la nota.
A l'inici de curs es publicarà a l'aula moodle un calendari amb la programació del curs sessió per sessió i amb totes les dates de les diferents activitats d'avaluació
Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|---|
Avaluació grupal (equips de tres persones): Lliurament informe resolució ABP | 20% | 0 | 0 | 3, 4, 5, 6, 7, 8, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18 |
Avaluació individual: Fitxa de les lectures bàsiques | 15% | 0 | 0 | 3, 4, 5, 6, 7, 8, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18 |
Avaluació individual: Realització de tres proves escrites una per a cada bloc de l'assignatura. | 60% (20% cada prova) | 0 | 0 | 3, 4, 5, 6, 7, 8, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18 |
Evaluación grupal (equipos de tres personas): Seguimiento tutorial ejercicio ABP | 5% | 0 | 0 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19 |
Esping-Andersen, G. (2000). Capítulo 5: Un nuevo examen comparativo de los distintos regímenes del bienestar. En Fundamentos sociales de las economías postindustriales (p. 101-127). Editorial Ariel.
González de Durana, A. A., & Rodríguez Cabrero, G. (2019). El Papel de Las Políticas Sociales a La Salida de La Crisis: Los Servicios Públicos y Las Prestaciones Sociales Entre La Regresión y Las Reformas. En G. F. Maíllo (Ed.), VIII Informe sobre exclusión y desarrollo social en España, 2019 (p. 329-390). Caritas Española : Fundación Foessa.
Moreira, A., Léon, M., Moscarola, F. C., & Roumpakis, A. (2021). In the eye of the storm…again! Social policy responses to COVID-19 in Southern Europe. Social Policy & Administration, 55(2), 339-357.
Moreno Fernández, L., & Mari-Klose, P. (2016). Bienestar mediterráneo: Trayectorias y retos de un régimen en transición. En E. del Pino, M. J. Rubio Lara, & J. Adelantado Gimeno (Ed.), Los Estados de bienestar en la encrucijada: Políticas sociales en perspectiva comparada (2a ed. ampliada, p. 139-160). Tecnos.
Orloff Ann Shola. (2009). Gendering the Comparative Analysis of Welfare States: An Unfinished Agenda. Sociological Theory, 27(3), 317-343.
Allen, K. R., & Henderson, A. C. (2016). Family Systems Theory. En Family Theories: Foundations and Applications (p. 103-123). John Wiley & Sons, Incorporated.
Ayuso Sánchez, Luis & Bascón Jiménez, Milagrosa (2021). El descubrimiento de las políticas familiares en España: entre la ideología y el pragmatismo. Revista Española deInvestigaciones Sociológicas, 174: 3-22.
Berger, L. M., & Carlson, M. J. (2020). Family Policy and Complex Contemporary Families: A Decade in Review and Implications for the Next Decade of Research and Policy Practice. Journal of Marriage and Family,82(1), 478-507.
Daly, M., & Ferragina, E. (2018). Family policy in high-income countries: Five decades of development. Journal of European Social Policy, 28(3), 255-270.
Flaquer, L. (2016). La família davant els reptes de la Segona Transició Demogràfica. En S. Giner & O. Homs (Ed.), Raó de Catalunya. La societat catalana al segle XXI (p. 359-376). Institut d’Estudis Catalans/Enciclopèdia Catalana.
Castles, Stephen. 2006 "Factores que hacen y deshacen las políticas migratorias". A: Alejandro Portes y Josh Dewind (coords.) Repensando las migraciones. Nuevas perspectivas teóricas y empíricas, México, Miguel Ángel Porrúa/INM/UAZ. (pp. 33–66). Disponible a: https://revistas.comillas.edu/index.php/revistamigraciones/article/view/4262/4084
Oso, L., López-Sala, A., & Muñoz-Comet, J. (2021). Migration Policies, Participation and the Political Construction of Migration in Spain . Migraciones. Publicación Del Instituto Universitario de Estudios Sobre Migraciones, (51), 1–30. Disponible a: https://revistas.comillas.edu/index.php/revistamigraciones/article/view/16736/14789
Rodriguez, Dan (2007) “Inmigración y modelos de incorporación: contextos, claves del debate y tendencias de futuro (Prólogo)”. A: John Biles, Ines Michalowski i Lara Winnemore, Políticas y modelos de acogida. Una mirada transatlántica: Canadá y Alemania, Francia y los Países Bajos, Barcelona: CIDOB (pp. 8-37) Disponible a: https://www.cidob.org/publicaciones/series_pasadas/documentos/migraciones/politicas_y_modelos_de_acogida_una_mirada_transatlantica_canada_alemania_francia_y_los_paises_bajos
Sánchez, Blanca. (2011) “La política migratoria en España. Un análisis de largo plazo”. REIS, Monográfico nº 1 (pp. 243-268). Disponible a: http://revintsociologia.revistas.csic.es/index.php/revintsociologia/article/viewArticle/393
Zapata, Ricard & Blanca Garcés (coords.) (2008). La gestió municipal de la immigració a Catalunya. Barcelona: Associació Catalana de Municipis. (pp. 11-23; 129-171). Disponible a: https://www.acm.cat/sites/default/files/publicacions/fitxers/llibre_gestio_municipal_immigracio.pdf
No procedeix