Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
---|---|---|---|
2500798 Educació Primària | OB | 3 | 1 |
Per assolir els objectius de l’assignatura caldrà un bon domini oral i escrit de les llengües catalana i castellana (nivell C2). També es requerirà un domini instrumental bàsic de la llengua anglesa o de la llengua francesa (nivell B1 del Marc Europeu Comú de Referència).
Aquesta assignatura aporta coneixements bàsics necessaris per a tots els futurs mestres de primària. En concret dóna eines per a la fonamentació i actuació en l’ensenyament de la llengua escrita a totes les matèries dels cicles mitjà i superior, en l’ensenyament de la reflexió sobre els continguts lingüístics amb els nens i nenes, i en les formes d’organitzar les propostes de treball lingüístic a l’aula.
Els objectius formatius de l’assignatura, que està previst que s'assoleixin a través d'un procés d'interacció entre alumnes i professors, són:
- Aprendre a dissenyar i gestionar entorns, activitats i materials per a l’aula que fomentin l’aprenentatge de la llengua escrita i dels continguts de reflexió sobre la llengua fonamentalment als cicles mitjà i superior de primària.
- Conèixer els fonaments teòrics de la didàctica de la llengua i de les ciències afins, que permeten explicar els fenòmens que tenen lloc a l’aula i fer propostes d’innovació per millorar l’aprenentatge en aquests àmbits.
- Desenvolupar una actitud reflexiva i indagatòria que permeti detectar punts forts i punts febles en les propostes d’ensenyament i que permeti integrar el treball dels diferents continguts en unitats amb sentit per als infants.
BLOC 1 - L’ensenyament, l’aprenentatge i l’avaluació de la llengua escrita als cicles mitjà i superior de l’EP
- Els processos de l'escriptura. Models i consideracions per a l’ensenyament.
- La llengua escrita des d’una perspectiva sociocultural: els gèneres escolars i els gèneres socials.
- L‘ús de la llengua escrita com a activitat humana. Teoria de l’activitat i aprenentatge escolar de les llengües.
- Integració de les habilitats lingüístiques en el domini de la competència escrita.
- L’avaluació dels processos d’aprenentatge de l'escriptura.
BLOC 2 - Els coneixements sobre la llengua: el seu rol en la formació lingüística
- L’ensenyament i l’aprenentatge de l’ortografia
- L’activitat metalingüística com a mecanisme necessari per aprendre els usos formals de les llengües.
- L’ensenyament de la gramàtica: processos reflexius dels alumnes i continguts de referència.
BLOC 3 - L'organització dels ensenyaments lingüístics a l'aula
- Àmbits i entorns per aprendre llengua en el context escolar. Organització d’espais d’aprenentatge a la classe de llengua.
- La integració dels diferents continguts del currículum lingüístic en propostes amb sentit per als alumnes: el treball per projectes i les seqüències didàctiques. Fonamentació i variabilitat.
BLOC 4 - L'ensenyament, l'aprenentatge i l'avaluació de la lectura
- Els processos de lectura. Models i consideracions per a l’ensenyament.
- L’avaluació dels processos d’aprenentatge de la lectura.
BLOC 5 - L'ensenyament, l'aprenentatge i l'avaluació de la llengua oral
- La interacció oral a l'aula com a factor de desenvolupament i aprenentatge.
- Enfocaments didàctics per al desenvolupament de les competències de recepció, producció i interacció orals en les llengües del currículum.
- L'ensenyament i aprenentatge de la llengua oral als cicles mitjà i superior.
- Criteris i tasques d'avaluació de la llengua oral a l'aula: comprensió, producció i interacció.
La metodologia docent de l'assignatura afavoreix la participació activa de l'alumnat en el seu aprenentatge i la creació d'espais de treball cooperatiu. Així mateix parteix del supòsit que el coneixement es construeix en un procés de contrast entre la recepció i comprensió de les informacions expertes i la manipulació i posada en relació dels nous sabers amb l'experiència i l'anàlisi de la realitat.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|
Tipus: Dirigides | |||
Sessions de gran grup: Exposicions del professorat sobre continguts, lectures i tasques; retroalimentació de l'aprenentatge; presentació oral de treballs; treball de petit grup assistit. | 13 | 0,52 | 6, 10 |
Sessions de seminari: treball de petit grup assistit, posades en comú, regulació de l'aprenentatge. | 25 | 1 | 6, 10 |
Tipus: Supervisades | |||
Treball en petit grup fora de classe i tutories de seguiment del treball | 20 | 0,8 | 6, 10 |
Tipus: Autònomes | |||
Lectures, consultes i elaboració individual dels continguts. | 63,5 | 2,54 | 6, 10 |
Durant les sessions de treball en petit grup i de seminari l'alumnat elaborarà alguns documents per establir mecanismes de regulació del procés d'aprenentatge. Així mateix, el professorat arbitrarà mecanismes per fer el seguiment d'aquest procés. Pel que fa a l'acreditació final de l'assignatura, es duran a terme les activitats d'avaluació que figuren al quadre.
El domini fluid i correcte, oral i escrit, de la llengua catalana i castellana és indispensable per aprovar l'assignatura (equivalent al nivell C2 del Marc Europeu Comú de Referència).
L'assistència a classe és obligatòria: l'estudiant ha d'assistir a un mínim del 80% de les classes. Encara que s'hagin presentat els treballs corresponents, en cas d'una assistència per sota dels mínims fixats s'obtindrà la qualificació de no presentat.
Cal realitzar i superar (amb la qualificació mínima de 5 sobre 10) cada una de les activitats d'avaluació per separat per poder aprovar globalment l'assignatura. Les activitats de la carpeta d'aprenentatge tenen opció de ser recuperades (nota màxima de recuperació 6) però el treball de grup no es pot recuperar.
D’acord a la normativa UAB, el plagi o còpia del treball es penalitzarà amb un 0, sense possibilitat de recuperar-lo. Si es tracta d'un treball de grup tots els membres del grup tindran un 0. Si durant la realització d’una activitat avaluativa individual a classe, el professor constata que un alumne està intentant copiar o se li descobreix algun tipus de document o dispositiu no autoritzat pel professorat, es qualificarà amb un 0 aquesta activitat, sense opció de recuperació.
L'assignatura s'avalua amb carpeta d'aprenentatge que inclou diferents activitats distribuïdes al llarg de l'assignatura i que es detallen a continuació:
BLOC 1
El Bloc 1 s'avaluarà amb una activitat escrita grupal a partir dels continguts del bloc. En aquest bloc es preveuen també dues activitats reflexives que es duran a terme al principi i al final de l'assignatura.
BLOC 2
El Bloc 2 s'avaluarà a partir d'una tasca oral individual sobre els temes tractats durant les sessions de classe i les lectures corresponents.
BLOC 3
El Bloc 3 s'avaluarà amb una activitat escrita teòric-pràctica de justificació i anàlisi d'un gènere discursiu. Es tracta d'una activitat grupal.
BLOC 4
El Bloc 4 s'avaluarà amb una tasca individual d'anàlisi d'activitats.
BLOC 5
El Bloc 5 s'avaluarà amb una activitat escrita d'anàlisi de les estratègies docents. Es tracta d'una activitat grupal.
Les activitats que no es lliurin dins dels terminis d'entrega establerts o siguin deficients es consideraran com a suspeses. L'alumnat podrà lliurar-les en el termini de recuperació del 9 de gener de 2023.
El treball de grup consisteix en el disseny d'una unitat didàctica. Els grups hauran de triar un gènere discursiu, decidir els continguts linguístics objecte d'aprenentatge, fer una planificació i seqüènciació de les activitats i dissenyar les activitats corresponents.
La metodologia docent i l'avaluació proposades poden experimentar alguna modificació en funció de les restriccions a la presencialitat que imposin les autoritats sanitàries.
L’assoliment del Nivell 2 de Llengua catalana per a Mestres d’EducacióInfantil i Primària és un requisit imprescindible per poder aprovar l’assignatura.Per mostrar que es disposa d’aquest nivell, l’estudiant ha de superar la prova de Nivell 2 que esrealitza al final del semestre per als estudiants matriculats a l’assignatura (o bé haver-la superada en una de les convocatòries que es fan durant el mes de juny).
Els estudiants que disposin del Certificat de Nivell C2 de Llengua Catalana que atorga la Direcció general de Política Lingüística o el Servei de Llengües de la UAB estaran exempts de realitzar la prova, ja que el nivell quedarà acreditat amb la presentació d’aquest certificat.
En cas que l’estudiant no hagi assolit el Nivell 2 de Llengua Catalana per a Mestres d’Educació Infantil i Primària, la nota que constarà a l’acta de qualificació serà un 3.
Si l’estudiant aprova la resta de l’assignatura i té pendent aquest Nivell 2, el curs següent haurà de demostrar que l'ha assolit; pel que fa al conjunt de l'assignatura seguirà l’avaluació de síntesi que li indiqui el professor o professora.
Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|---|
1. Treball escrit, seguiment durant l'elaboració del treball, qualitat del contingut i de la redacció i tasques demanades a classe. Data lliurament grups 21,31,41 i 71: Fins al 9 de gener de 2023 | 30% | 2 | 0,08 | 1, 2, 3, 4, 5, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 16, 17 |
2. Activitats reflexives escrites (inicial i final). Lliurament: segona i última setmana del curs. Recuperació fins al 9 de gener de 2023. | 10% | 0,25 | 0,01 | 2, 3, 6, 7, 9, 11, 12, 16 |
3. Activitat escrita sobre Bloc 1. Lliurament: una setmana després d'haver acabat el bloc 1. Recuperació: fins al 9 de gener de 2023. | 15% | 0,25 | 0,01 | 2, 3, 4, 5, 6, 9, 11, 14, 16 |
4. Activitat escrita sobre Bloc 2. Lliurament: la setmana després d'haver acabat Bloc 2. Recuperació: fins al 9 de gener de 2023. | 10% | 0,25 | 0,01 | 2, 3, 7, 9, 11, 12, 14, 16, 17 |
5. Activitat oral sobre Bloc 3. Lliurament: la setmana després d'haver acabat el Bloc 3. Recuperació: fins al 9 de gener de 2023. | 10% | 0,25 | 0,01 | 2, 3, 7, 8, 9, 11, 15, 16, 17 |
6. Activitat escrita sobre Bloc 4. Lliurament: la setmana després d'haver acabat el Bloc 4. Recuperació: 9 de gener de 2023. | 10% | 0,25 | 0,01 | 2, 3, 4, 5, 6, 7, 9, 11, 12, 15, 16 |
7. Activitat escrita sobre Bloc 5. Lliurament: la setmana després d'haver acabat el Bloc 5. Recuperació: fins al 9 de gener de 2023. | 15% | 0,25 | 0,01 | 2, 3, 4, 5, 7, 9, 11, 14, 16, 17 |
Examen N2 - divendres 16 de desembre 2022 - GRUPS 21 i 31: 10:30 - 13.00 - GRUPS 41 i 71: 15:30 - 18.00 | Requisit indispensable | 0 | 0 | 17 |
L’ensenyament, l’aprenentatge i l’avaluació de la llengua escrita als cicles mitjà i superior de l’EP
Arias-Gundín, Olga; Fidalgo, Raquel; Martínez-Cocó, Begoña; Bolaños-Alonso, Francisco-Javier (2011). Estrategias de comprensión lectora en alumnos de Educación Primaria y Secundaria. International Journal of Developmental and Educational Psychology, vol. 3(1), 613-620
Birello, M. Giralt Ruiz, M. (2018). Escriure per escriure: reflexionar i construir coneixement a la classe de llengua. Perspectiva Escolar, 398, 16-20. Recuperat de: https://ddd.uab.cat/record/189597?ln=ca
Camps, A. (coord.) (2003). Seqüències didàctiques per aprendre a escriure. Barcelona: Graó
Camps, A. (2011). Ensenyar i aprendre a escriure a primària. Guix, 371, 12-16
Canals, M. (2013). "Estimada besàvia". Una carta gairebé impossible. Articles de la Llengua i la Literatura, 61, 54-63
Cassany, D. (2006). Rere les línies. Sobre la lectura contemporània. Barcelona: Empúries
Castelló, M. (2008). Escribir para aprender: estrategias para transformar el conocimiento. Aula de innovación docente, num. 175, 15-21
Castelló, M. (2002): De la investigación sobre el proceso de composición a la enseñanza de la escritura. Revista Signos, 35(51-52), 149-162
Fontich, X. (2011). El diàleg a l'aula des de la perspectiva sociocultural. Articles de la Llengua i la Literatura, 54, 68-75
Ferrer, M. (2011). Escriure i aprendre coneixements. Guix, 371, 27-30
Fidalgo, R., García, J.N. (2008). El desarrollo de la competencia escrita a través de una enseñanza metacognitiva de la escritura. Cultura y Educación, 20:3, 325-346
Graham, S., Harris, K. (2016). A path to better writing. Evidence-based Practices in the Classroom. The Reading Teacher, 69, 359-365. Recuperat de: https://www.creatingrounds.com/uploads/9/6/2/4/96240662/a_path_to_better_writing.pdf
Lerner, D. (2001). Leer y escribir en la escuela:lo real, lo posible y lo necesario. México: Fondo de Cultura Económica
Mateo, M. (2011). Cal llegir? El segon llibre també cal. Guix, 372, 41-43
Milian, M. (2011). La composició escrita. Com ensenyem a escriure, com n'aprenen els alumnes? Articles de la Llengua i la Literatura, 54, 104-113
Minguela, M., Solé, I. (2011). Comprenc el que llegeixo? De la valoració de la pròpia comprensió a lús d'estratègies de lectura. Articles de la Llengua i la Literatura, 53, 35-44
Ribas Seix, T. (coord.) (1997). L'avaluació formativa en l'àrea de llengua. Barcelona: Graó.
Ribas, T. (2009). L'avaluació i l'ensenyament de llengües: dos àmbits que s'aproximen. Articles de la Llengua i la Literatura,47, 10-25
Teresa Ribas Seix ( 2011 ). Avaluar a l'àrea de llengua i literatura, dins Anna Camps (coord) Didàctica de la llengua catalana i la literatura. Barcelona: Graó
SánchezMiguel, E. (2010). La lectura en el aula. Qué se hace, qué se debe hacer y qué se puede hacer. Barcelona: Graó
Solé, I. (2011). La comprensió lectora, una clau per a l'aprenentatge. Debats d'Educació, 24. Recuperat de: http://www.fbofill.cat/sites/default/files/548.pdf
Zayas, F., Pérez Esteve, P. (2012). Los géneros discursivos como eje de los Proyectos Lingüísticos de centro. Recuperat de://web.educastur.princast.es/proyectos/abareque/web/index.php?option=com_k2&view=item&id=620:los-g%C3%A9neros-discursivos-como-eje-de-los-proyectos-ling%C3%BC%C3%ADsticos-de-centro&Itemid=64
Els coneixements sobre la llengua: el seu rol en la formació lingüística
Camps, A., Milian, M., Bigas, M., Camps, M. (1989). L'ensenyament de l'ortografia. Barcelona: Graó
Camps, A., Zayas, F.(coord.) (2006). Seqüències didàctiques per aprendre gramàtica. Barcelona: Graó
Casas-Deseures, M., Comajoan-Colomé, L. (2017). Noves perspectives per a l'ensenyament-aprenentatge de la gramàtica: cap a una gramàtica pedagògica. Caplletra. Revista internacional de Filologia, número monogràfic
Chartrand, S-G. (2009). Enseigner la grammaire autrement. Animer une démarche active de découverte. Dins R. Bergeron & R. Riente (dir.) Enseigner a grammaire nouvelle: pourquoi et comment? Québec: Les Publications Québec français
Fernández-Rufete Navarro, A (2015). Enseñanza de la ortografía, tratamiento didáctico y consideraciones de los docentes de Educación Primaria de la provincia de Almería, Investigaciones Sobre Lectura, 4, 7-24.
Fontich,X. (2017). Ensenyar gramàtica quan el perquè articula el què i el com. Articles de Didàctica de la Llengua i la Literatura, 72, 7-12
Gil, M.R. (2011). Reflexionar sobre la llengua per aprendre aescriure. Un repte difícil però necessari. Guix, 371, 22-26
Llach Carles, S., Baltrons Climent, J. (2012). Descobrint l'ortografia. Perspectiva Escolar, 364, 62-67. Recuperat de: https://repositori.upf.edu/handle/10230/25683
Milian, M. (2009). Parlem d'ortografia: què és, com s'aprèn i com s'ensenya. Articles de didáctica de lallengua i la literatura, 48, 10-23
Roubaud, M.N., Moussu, M.J. (2010). La notion depreogression dans la pratique et la réflexion sur la langue de l'école au collège. Repères, 41, 71-90
Organització escolar dels ensenyaments lingüístics
Camps, A. (1994). Projectes de llengua entre la teoria i la pràctica. Articles de la Llengua i la Literatura, 2, 7-20
Cassany, D. (2011). Después de Internet... Textos de Didáctica de la Lengua y la Literatura, 57, 12-22
García-Azkoaga, I. M. & Monterola, I. (2016). Las secuencias didácticas de lengua: una encrucijada entre teoría y metodología. Calidoscópio, 14(1), 46-58. - doi: 10.4013/cld.2016.141.04
Milian, M. (2011). Les seqüències didàctiques per aprendre llengua i ensenyar-ne. Articles de la Llengua i la Literatura, 54, 77-85
Milian, M. (1995) El text explicatiu: escriure per transformar el coneixement. Articles de la Llengua i la Literatura, 5, 45-57
Najera Trujillo, C.G. (2008). ...Pero no imposible. Bitácora de la transformación de una biblioteca escolar y su entorno. Barcelona; México D.F.: Océano.
Perez Esteve, P., Zayas, F. (2007). Competencia en comunicación lingüística. Alianza
L’ensenyament, l’aprenentatge i l’avaluació de la llengua oral als cicles mitjà i superior de l’EP
Cros, A., Vilà, M. (1997). La llengua oral: propostes per a l'avaluació. A Ribas, T. (coord.) L'avaluació formativa a l'àrea de llengua. (pp.187-208) Barcelona: Graó
Escobar, C., Nussbaum, L. (2010). ¿Es posible evaluar la interacción oral en el aula? Monográficos marco ELE, 10
Lavernia, J. (2012). Una radionavel·la a l'aula d'acollida. Proposta d'ensenyament-aprenentatge a L2. Articles de didáctica de la llengua i la literatura, 57, 49-60
Palou, J., Bosch, C. (coords) (2005). La llengua oral a l'escola. Barcelona: Graó
Salaberri, S. (2009). Un centro y un plan que van de la mano. Cuadernos de pedagogía, 395: 62-65.
Sans Bertran, T., Birello, M. (en premsa). La retroacció correctiva oral amb estudiants adults poc escolaritzats. CLIL Journal of Innovation and Research in Plurilingual and Pluricultural Education, 4(2)
Vilà, M. (coord.) (2002). Didàctica de la llengua oral formal. Barcelona: Graó.
Gramàtiques
Bernardó Fernández, C., Bastons Vilallonga,N., Comajoan Colomé, Ll., (2011). Gramàtica pràctica del català. Barcelona: Teide.
Mas Prats, M., Vilagrasa Grandia, A. (2012). Gramàtica catalana de la A a la Z. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat
Matte Bon, F. (1992). Gramática comunicativa del español. Tomo I -II. Madrid: Edelsa
Farem servir Google site o bé un altre programari amb característiques semblants.