Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
---|---|---|---|
2500798 Educació Primària | OB | 3 | 2 |
Les assignatures Projecte Lingüístic de Centre i Plurilingüisme i Didàctica de les Ciències Socials fan un projecte conjunt. Es recomana matricular aquestes assignatures el mateix curs i grup.
Aquesta assignatura aporta, al professorat en formació, els coneixements bàsics necessaris per exercir la docència en l’etapa d'Educació Primària. En concret, dona eines per fonamentar i concretar la formació lingüística dels escolars en un currículum multilingüe i en un context social específic com el català.
Els objectius formatius de l'assignatura són:
MÒDUL 1
Unitat 1. Societat, llengües i escola
Unitat 2. Els usos plurilingües i la competència plurilingüe i intercultural
Unitat 3. Projecte lingüístic de centre
MÒDUL 2
Unitat 4. Ensenyament, aprenentatge i avaluació de llengües estrangeres
Unitat 5. La gestió de la comunicació a l’aula
La metodologia docent de l'assignatura parteix del supòsit que el coneixement es construeix en processos col·laboratius (entre professorat i alumnat, i entre l'alumnat), i es desenvolupa principalment durant la realització de tasques que mobilitzen els coneixements previs de l'alumnat i li permeten adquirir nous coneixements declaratius i/o procedimentals, siguin promoguts pel professorat o bé assolits a través de lectures i/o experiències pràctiques.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|
Tipus: Dirigides | |||
Exposicions del professorat per a la presentació del temari de l'assignatura i de les feines grupals i individuals. Discussió col.lectiva d'aquestes feines. | 38 | 1,52 | 1, 6, 7, 8, 9, 13, 14 |
Tipus: Supervisades | |||
Tutories de seguiment | 25 | 1 | 7, 9, 14 |
Tipus: Autònomes | |||
Estudi autònom | 62 | 2,48 | 7, 9, 14 |
Per poder superar l'assignatura, cal que l'estudiant mostri una bona competència comunicativa general, tant oralment com per escrit. En totes les activitats (individuals i en grup) es tindrà en compte, doncs, la correcció lingüística, la redacció i els aspectes formals de presentació. L’alumnat ha de ser capaç d'expressar-se amb fluïdesa i correcció i ha de mostrar un alt grau de comprensió dels textos acadèmics. Una activitat pot ser retornada (no avaluada) o suspesa si es considera que no compleix aquests requisits. L’alumnat dels grups 21, 31 i 41 ha de demostrar un bon domini oral i escrit de les llengües catalana i castellana (nivell C2 del Marc Europeu Comú de Referència) i un domini instrumental bàsic (nivell B1 del Marc Europeu Comú de Referència) de la llengua anglesa. L’alumnat del grup 71 ha de demostrar haver assolit en anglès els objectius identificats pels descriptors del nivell C1 del MECR, tant en situacions de la vida quotidiana com en l'àmbit acadèmic. Es tindran en compte els usos lingüístics inclusius.
L'assistència a classe és obligatòria: cal assistir a un mínim del 80% de les hores assignades a cada mòdul. Encara que s'hagin presentat els treballs corresponents, en cas d'una assistència per sota dels mínims fixats s'obtindrà la qualificació de no avaluable. Els justificants que algunes vegades es presenten en cas d’absència serveixen únicament per explicar l’absència, en cap cas són un eximent de la presència.
Cal aprovar cada activitat d'avaluació per separat per poder aprovar globalment l'assignatura. En cas de no assistència a les presentacions orals el dia i hora convocats, no es tindrà en compte la nota dels treballs en grup. Les activitats d’avaluació es presentaran en finalitzar cada unitat o mòdul en els dies indicats al programa de l'assignatura que es dona el primer dia de classe. Els treballs en grup i les presentacions orals no són recuperables. Fins a dos treballs individuals de resolució de problemes/casos es podran recuperar, només si s'ha assolit una nota mínima de 3,5 en la primera entrega. La recuperació dels treballs individuals de resolució de problemes/casos i de la prova individual dels mòduls 1 i 2 es durà a terme la setmana després de finalitzar les classes. La nota màxima en les recuperacions és un 5.
D'acord amb la normativa UAB, la còpia o el plagi, tant en el cas de treballs com en el cas dels exàmens, és un delicte que pot representar suspendre l’assignatura. L’activitat d’avaluació copiada o plagiada es penalitzarà amb un zero i comportarà la pèrdua de la possibilitat de recuperació. Es considerarà que un treball, activitat o examen està “copiat” quan reprodueix tot el treball o una part del treball d'un/a altre/a company/a. Es considerarà que un treball o activitat està “plagiat” quan es presenta com a pròpia una part d’un text d'un autor sense citar-ne les fonts, independentment que les fonts originàries siguin en paper o en format digital. També es considera plagi la reproducció dels materials (apunts, diapositives, tasques, etc.) posats a disposició de l’alumnat per part del professorat. Així mateix, la còpia o la tinença de documents o dispositius per copiar en proves individuals d'avaluació a les aules constituiran un motiu directe per qualificar amb un zero les assignatures a què corresponen aquestes proves.
Qui es matricula per segona vegada l'assignatura pot sol·licitar una avaluacióde síntesi final per a cadascun dels dos mòduls que la configuren, però només si el curs anterior ja havia superat una de les activitats d’avaluació de cada mòdul i havia complert amb el mínim d'assistència.
Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|---|
Lliurament individual i per escrit de la resolució de problemes/casos tractats a classe. | 40% | 0 | 0 | 1, 3, 5, 6, 7, 8, 9, 11, 13, 14, 16 |
Projecte realitzat en petit grup sobre els continguts del mòdul 1 i presentació oral individual d'aquest projecte. | 20% | 0 | 0 | 1, 2, 3, 4, 5, 7, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16 |
Projecte realitzat en petit grup sobre els continguts del mòdul 2 i presentació oral individual d'aquest projecte. | 20% | 0 | 0 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 10, 11, 12, 14, 15, 16 |
Prova escrita individual sobre els continguts dels mòduls 1 i 2. | 20% | 0 | 0 | 1, 6, 7, 8, 9, 11, 13, 16 |
La bibliografia específica s'indicarà en el programa el primer dia de classe. Bibliografia de consulta:
Ajuntament de Barcelona (2019). Guia de comunicació inclusiva: Per construir un món més igualitari. Barcelona: Ajuntament de Barcelona.
Bou Rueda, Marta (2019). Asking for volunteers: a teacher's strategies to enhance learning while organizing participation. A Dolors Masats, Maria Mont i Nathaly Gonzalez-Acevedo (Ed.), Joint efforts for innovation: Working together to improve foreign language teaching in the 21st century (p. 275-286). Rothersthorpe: Paragon Publishing.
Dooly, Melinda (2016). Proyectos didácticos para aprender lenguas. A Dolors Masats i Luci Nussbaum (Ed.), Enseñanza y aprendizaje de las lenguas extranjeras en educación secundaria obligatoria (p.169-193). Madrid: Síntesis.
Dooly, Melinda, i Vallejo, Claudia (2019). Creating an inclusive environment for language support. Open Educational Resources developed within the Making Literacy Meaningful Project (Erasmus+ Key Action 2. 2016-1-DE03-KA201-023008). Barcelona: GREIP.
Dooly, Melinda, i Vallejo, Claudia (2019). Identifying and working with the different levels of linguistic competence of the newcomer. Open Educational Resources developed within the Making Literacy Meaningful Project (Erasmus+ Key Action 2. 2016-1-DE03-KA201-023008). Barcelona: GREIP.
Dooly, Melinda, Masats, Dolors, i Mont, Maria (2021). Launching a solidarity campaign: Technology-enhanced project-based language learning to promote entrepreneurial education and social awareness. Journal of Technology and Science Education, 11 (2), 260-269.
Idiazabal, Itziar, i Dolz, Joaquim (2013). Introducción. Diversidad lingüística y formación plurilingüe. A JoaquimDolz i Itziar Idiazabal (Ed.), Enseñar (lenguas) en contextos multilingües (p. 9-28). Leioa: Euskal Herriko Unibertsitateko Argitalpen Zerbitzua.
Llompart, Júlia (2017). La transmissiólingüística intergeneracional inversa: quan fills i filles ensenyen llenguaals progenitors. Treballs de Sociolingüística Catalana, 27, 63-76.
Llompart, Júlia (2022). Students as teachers, teacher as learner: Collaborative plurilingual teaching and learning in interaction. A Dolors Masats i Luci Nussbaum (Ed.) Plurilingual classroom practices and participation in Catalonia: Analysing interaction in local and translocal settings (p. 54-65). Routledge.
Llompart, Júlia, i González, Amparo (2018). Jugar a lingüistas: una propuesta didáctica para el alumnado plurilingüe. Cuadernos de Pedagogía, 488, 40-45.
Marçal, Heura, Kelso, Fiona, i Nogués, Mercè (2011). Guia per a l’ús no sexista del llenguatge a la Universitat Autònoma de Barcelona. Bellaterra: Servei de Llengües i Observatori per a la Igualtat de la Universitat Autònoma de Barcelona.
Masats, Dolors (2017). Key Concepts in Describing Plurilingualism: A Brief Glossary. Open Educational Resources developed within the Making Literacy Meaningful Project (Erasmus+ Key Action 2. 2016-1-DE03-KA201-023008). Barcelona: GREIP.
Masats, Dolors, i Noguerol, Artur (2016). Proyectos lingüísticos de centro y currículo. A Dolors Masats i Luci Nussbaum (Ed.), Enseñanza y aprendizaje de las lenguas extranjeras en educación secundaria obligatoria (p.59-84). Madrid: Síntesis.
Moore, Emilee (2016). Aprendizaje de lenguas e interacción social. A Dolors Masats i Luci Nussbaum (Ed.), Enseñanza y aprendizaje de las lenguas extranjeras en educación secundaria obligatoria (p. 35-58). Madrid: Síntesis.
Moore, Emilee (2018). Teaching in and for plurilingualism in the 21st century. A resource for teachers and teacher educators. Konect Teaching Materials no. 2. Barcelona: GREIP.
Moore, Emilee, i Llompart, Júlia (2019). De la didàctica de les llengües a la didàcticadel plurilingüisme. CLIL Journal of Innovation and Research in Plurilingual and Pluricultural Education, 2(2), 57-65.
Moore, Emilee, i Palou, Juli (2018). Reading in multilingual environments. En Sílvia Melo-Pfeifer y Christian Helmchen (Ed.), Plurilingual literacy practices at school and in teacher education (p. 79-102). Bern: Peter Lang.
Mont, Maria, Masats, Dolors, i Dooly, Melinda (2021). Launching a solidarity campaign to support four Syrian kids stranded in Greece. A Dolors Masats i Cèlia Pratginestós (Eds.), Lessons learnt in schools implementing project-based learning. Barcelona: Omnia Science.
Nussbaum, Luci (2013) De las lenguas en contacto al habla plurilingüe. A Virginia Unamuno i Ángel Maldonado (Ed.), Prácticas y repertorios plurilingües en Argentina (p. 273-283). Bellaterra: Servei de Publicacions de la UAB.
Pascual Calvo, Xavier (2017). Dealing with linguistic diversity in the classroom: a challenge for teachers. Open Educational Resourcesd developed within the Making Literacy Meaningful Project (Erasmus+Key Action 2. 2016-1-DE03-KA201-023008). Barcelona: GREIP.
Phillips, Sarah (1993). Introduction. Young Learners. Resource Books for Teachers (pp. 5-14). Oxford: Oxford Univerity Press.
Pratginestós, Cèlia (2022). Interactional competence in transnational plurilingual peer interactions. A Dolors Masats i Luci Nussbaum (Ed.) Plurilingual classroom practices and participation in Catalonia: Analysing interaction in local and translocal settings (p. 188-199). Routledge.
Subdirecció General de Llengua i Plurilingüisme (2018). El model lingüístic del sistema educatiu de Catalunya: L’aprenentatge i l’ús de les llengües en un context educatiu multilingüe i multicultural. Barcelona: Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya.
Trenchs Parera, Mireia, Larrea Mendizabal, Imanol, i Newman, Michael (2014). La normalització del cosmopolitisme lingüístic entre els joves del segle xxi? Una exploració de les ideologies lingüístiques a Catalunya. Treballs de Sociolingüística Catalana, 24, 281-301.
Vallejo, Claudia (2022). Plurilingual practices and pluriliteracies in an after-school program: Encouraging children’s use of their entire repertoire for meaning making. A Dolors Masats i Luci Nussbaum (Ed.), Plurilingual classroom practices and participation in Catalonia: Analysing interaction in local and translocal settings (p. 43-53). Routledge.
Vallejo, Claudia, i Moore, Emilee (2016). Prácticas plurilingües ‘transgresoras’ en un programa extraescolar de refuerzo de la lectura. Signo y Seña, 29, 33-61.
Woolard, Kathryn (2008). Les ideologies lingüístiques: una visió general d'un camp des de l'antropologia lingüística. Revista de Llengua i Dret, 49, 179-199.
No cal adquirir cap programari especial per cursar aquesta assignatura.