Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
---|---|---|---|
2500798 Educació Primària | FB | 2 | 1 |
No hi ha prerequisits, però és aconsellable que els estudiants tinguin superada l'assignatura Educació i Contextos Educatius de primer curs.
Els objectius que pretén l'assignatura de Context Social i Gestió Escolar són:
BLOC 1. ESCOLA I SOCIETAT
1. Funcions de l’escola
1.1. Evolució de les formes de transmissió cultural: Reptes per la cohesió i l’equitat social
1.2. Funcions socials de l’educació: entre la reproducció i el canvi a través del currículum manifest i ocult
2. Diversitat i desigualtat. Classe, gènere, ètnia i territori
2.1. Segregació urbana, segregació escolar i immigració
2.2. Rendiment escolar i desigualtat social
2.3. Escola mixta versus escola coeducativa
2.4. Actituds de l’alumnat davant l’escola
3. Polítiques educatives i equitat social
3.1. Paradigmes educatius i el paper de l’Estat
3.2. Política educativa i marc legislatiu a Catalunya i Espanya
BLOC 2. ELS PLANTEJAMENTS INSTITUCIONALS DEL CENTRE EDUCATIU
4. Els plantejaments institucionals del centre educatiu
4.1 L’anàlisi de les institucions educatives: elements bàsics
4.2. Els plantejaments escolars a llarg termini
4.3 Els plantejaments escolars a mig termini
4.4 Els plantejaments escolars a curt termini
BLOC3. L’ESTRUCTURA ORGANITZATIVA DEL CENTRE ESCOLAR
5. Organització i gestió dels recursos humans
5.1. Els òrgans de gestió i participació
5.2. Agrupaments d’alumnes i mestres
5.3. Estructures de suport
6. Organització i gestió del temps
6.1. El temps de l’equip directiu i el temps dels docents
6.2. El temps dels alumnes.
6.3. Calendari i horari escolar
7. Organització i gestió dels recursos materials
7.1. La gestió de l’espai exterior i interior
7.2. La gestió de la infraestructura, tecnologia i mobiliari
7.3. La gestió i l’inventari dels recursos materials
BLOC 4. GESTIÓ DE LES RELACIONS PER LA CONVIVÈNCIA
8. Les relacions entre els membres de la comunitat educativa
8.1. La participació, la presa de decisions i les reunions.
8.2. La resolució de conflictes
8.3. La comunicació entre els membres de la comunitat. La gestió de la informació
8.4. El clima i la cultura dels centres escolars
Les activitats formatives que tenen lloc en aquesta assignatura són de tipus presencial, supervisat i autònom:
- Les classes presencials estan dirigides pel professorat de l’assignatura i es realitzen en els espais de la Facultat. Poden ser classes en gran grup o bé seminaris: aquestes classes permeten l’exposició, reflexió i debat dels principals continguts i elements de discussió dels quatre blocs. Els seminaris són espais de treball en grup petit per analitzar i debatre les activitats proposades pel professorat per tal de complementar els continguts teòrics. Els seminaris són d’assistència obligatòria i l'estudiantat s’adscriurà a un dels grups programats a principi de curs.
- Les activitats supervisades pel professorat fora de l’aula inclouen el conjunt de tutories individuals i grupals, presencials i virtuals, que han de servir per resoldre dificultats, orientar tasques i assegurar la comprensió dels aprenentatges de l’assignatura.
- El treball de tipus autònom és el que realitza l’estudiantat de forma independent i suposa la preparació de lectures, casos i altres tipus de tasques per tal de treure el màxim aprofitament de les sessions i assolir els objectius de l’assignatura.
- La metodologia docent i l'avaluació proposades poden experimentar alguna modificació en funció de les restriccions a la presencialitat que imposin les autoritats sanitàries.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|
Tipus: Dirigides | |||
Seminaris: Anàlisi de documents, articles i dades; anàlisi de vídeos i filmacions; resolució de casos i elaboració de mapes conceptuals | 30 | 1,2 | 4, 5, 6, 14, 15, 20, 21 |
Tot el grup classe: Sessions magistrals; exposicions de lectures, treballs i documents per part estudiants; i debats i reflexions sobre qüestions bàsiques dels continguts | 16 | 0,64 | 4, 5, 6, 8, 14, 18, 19, 20 |
Tipus: Supervisades | |||
Tutoria i supervisió de les tasques i activitats plantejades | 14 | 0,56 | 5, 6, 15, 21 |
Tipus: Autònomes | |||
Preparació individual i grupal dels treballs, pràctiques, informes i casos presentats. Estudi de la matèria i preparació de les proves. | 86 | 3,44 | 1, 3, 5, 6, 7, 8, 11, 15, 18, 19, 21 |
L’avaluació de l’assignatura Context Social i Gestió Escolar ha de permetre la constatació de l’assoliment de les competències identificades. Igualment ha de tenir present el disseny global de la matèria i les seves orientacions metodològiques.
L’avaluació que es porta a terme en aquesta assignatura és continuada i final.
Pel que fa a l’avaluació continuada de tipus formatiu es tindran en compte els diferents blocs de contingut i la seva orientació general:
- Pel que respecta al Bloc 1 (15%) cal realitzar el treball cooperatiu plantejat a classe i altres evidències de seguiment dels seminaris. GRUP
- Pel que respecta al Bloc 2 (15%) cal realitzar el treball cooperatiu plantejat a classe i altres evidències de seguiment dels seminaris. GRUP
- Pel que respecta al Bloc 3 (10%) cal realitzar el treball cooperatiu plantejat a classe i altres evidències de seguiment dels seminaris. GRUP
- Pel que respecta al Bloc 4 (10%) cal realitzar el treball cooperatiu plantejat a classe i altres evidències de seguiment dels seminaris. GRUP
La nota del treball grupal serà matisada per les aportacions individuals.
L’avaluació final consta de dues proves escrites INDIVIDUALS de caràcter final i sumatiu que inclou tots els continguts dels diferents blocs. Aquestes proves tenen una ponderació en l’avaluació final del 50% (20% del Bloc I, 10% el Bloc II, 10% el Bloc III i 10% el Bloc IV). En cas que resulti necessari, totes les proves d'avaluació final disposaran d'una segona oportunitat de recuperació. Les dates de les avaluacions seran:
Per tal de superar l’assignatura cal tenir una mitjana igual o superior a 5. Per poder fer la mitjana amb les activitats cal treure almenys un 5 en cadascun dels exàmens. Es considerarà NO PRESENTAT (NP) quan l'estudiant no s'ha presentat a alguna de les proves escrites. En relació a les altres evidències d'aprenentatge, quan no es lliuri alguna d'aquestes la qualificació serà 0.
Per aprovar l'assignatura és imprescindible mostrar una actitud compatible amb la professió educativa. En aquest sentit, l'estudiantat haurà de demostrar escolta activa, respecte, participació, cooperació i puntualitat a l'aula. També és imprescindible fer un ús adequat dels dispositius electrònics (mòbil, ordinador, tauleta tàctil, etc.) a l'aula. Aquests dispositius només es poden utilitzar per a la realització d'activitats relacionades amb l'assignatura.
L’assistència és obligatòria. Els justificants només serveixen per explicar l’absència, en cap cas són un eximent de la presencialitat. L'estudiantat que no superi alguns dels exàmens, tindrà la possibilitat de recuperació en la data indicada.
Les qualificacions obtingudes en cadascuna de les activitats avaluatives es lliuraran a l’estudiantat mitjançant publicació dels resultats al Moodle, a l’aula o a SIGMA. Un cop lliurades les qualificacions l’estudiantat podrà fer la revisió de la nota en les hores que el professorat té destinades a tutories.
Les qualificacions de cada una de les evidències d’avaluació es faran públiques al campus virtual en els 20 dies següents al seu lliurament. L’estudiantat que vulgui revisar la nota haurà de fer-ho en els 15 dies posteriors a la seva publicació en l’horari de tutories que el professorat té establert per aquesta assignatura i que es consigna en el programa.
En totes les activitats es tindrà en compte la correcció lingüística, la redacció i els aspectes formals de presentació. L’alumnat hade ser capaç d'expressar-se amb fluïdesa i correcció i ha de mostrar un alt grau de comprensió dels textos acadèmics. Una activitat pot ser retornada (no avaluada) o suspesa si el professorat considera que no compleix aquests requisits.
Recordem que, en el cas de la llengua catalana, a 1r i 2n curs es demana que l'estudiantat tingui una competència lingüística equivalent al Nivell 1 per a Mestres d’Educació Infantil i Primària; i que a partir del 3r curs del Grau l'estudiantat haurà d'haver mostrat una competència equivalent al Nivell 2 per a Mestres d’Educació Infantil i Primària. Més informació sobre aquests nivells a https://www.uab.cat/web/estudiar/graus/graus/competencia-linguistica-1345737529755.html
La copia o plagi, tant en el cas de treballs com en el cas dels exàmens, constitueixen un delicte que pot representar suspendre l’assignatura:
Es recomana seguir la normativa APA (2010, 6ª versió). Al següent enllaç hi trobareu una proposta de normativa: https://ddd.uab.cat/pub/recdoc/2016/145881/citrefapa_a2016.pdf
Per obtenir més informació sobre els "Criteris i pautes generals d’avaluació de la Facultat de Ciències de l’Educació” aprovats per la COA a 28 de maig de 2015 i modificat a la Junta de Facultat del 6d’abril del2017 es pot consultar el següent document: http://www.uab.cat/web/informacio-academica/avaluacio/normativa-1292571269103.html
Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|---|
Exercicis Bloc I GRUP | 15% | 0 | 0 | 2, 4, 7, 10, 12, 13, 14, 15, 17, 18, 19, 20 |
Exercicis Bloc II GRUP | 15% | 0 | 0 | 3, 5, 8, 11, 19 |
Exercicis Bloc III GRUP | 10% | 0 | 0 | 1, 6, 8 |
Exercicis Bloc IV GRUP | 10% | 0 | 0 | 6, 8, 9, 16, 18, 20 |
Exàmens INDIVIDUALS | 50% | 4 | 0,16 | 1, 3, 5, 6, 7, 8, 11, 15, 18, 19, 21 |
ALEGRE, M. A. (2010). Les famílies davant l’elecció escolar. Dilemes i desigualtats en la tria de centre a la ciutat de Barcelona. Barcelona: Fundació Jaume Bofill.
ANYON, J. (1999). Clase Social y conocimiento escolar. A Fernández Enguita, M. (Comp.). Sociología de la educación. Textos fundamentales. Barcelona: Ariel.
ANTÚNEZ S. (1993). Claves para la organización de centros escolares. Horsori: Barcelona.
ANTÚNEZ, S. & GAIRÍN, J. (1996). Fundamentos y prácticas de la organización escolar. Barcelona: Graó.
BELLVER, C. (8 abril 2018). Per què ens hauria de preocupar l'augment de les diferències entre escoles públiques? Crític. Recuperat de: https://www.elcritic.cat/reportatges/per-que-ens-hauria-de-preocupar-laugment-de-les-diferencies-entre-escoles-publiques-10597
BENITO, R. & GONZALEZ, I (2009). Processos de segregació escolar a Catalunya. Barcelona: Fundació Jaume Bofill.
BONAL, X. (2012). Municipis contra la segregació escolar. Sis experiències de política educativa local. Barcelona: Fundació Jaume Bofill.
BONAL, X. & CUEVAS, J. (2019). Combatre la segregació escolar: de l'amenaça a l'oportunitat. Barcelona: Fundació Jaume Bofill.
CORONEL, J.M.; LÓPEZ, J. & SANCHEZ, M. (1994). Para comprender las organizaciones escolares. Sevilla: Repiso.
DRONKERS, J. (2008). L’Educació com a pilar de la desigualtat. La política educativa europea: limitacions i possibilitats. Barcelona: Fundació Jaume Bofill.
FEITO, R. (2014). Aprendiendo a trabajar: un tercio de siglo después. Sociología del Trabajo. Invierno de 2014. Madrid: Siglo XXI de España Editores S. A.
FERNANDEZ PALOMARES. F. (Ed.). (2003). Sociología de laEducación. Madrid: Pearson.
GAIRÍN, J. & CASTRO, D. (2021). El contexto organizativo como espacio de intervención. Madrid: Ed. Síntesis.
GAIRÍN, J. & DARDER, P. (Eds.). (1996). Organización de centros educativos. Aspectos básicos. Barcelona: Praxis.
GARCIA, M. (2013). Absentismo y abandono escolar. Madrid: Ed. Síntesis.
GRATACÓS, P. & UGIDOS, P. (2011). Diversitat cultural i exclusió social. Dinàmiques educatives, relacions interpersonals i actituds del professorat. Barcelona: Fundació Jaume Bofill.
LORENZO, M. (2011). Organización de centros educativos. Modelos emergentes. Madrid: La Muralla.
LYNCH, K. & FEELEY, M. (2009). Gender and Education (and Employment): Lessons from Research for Policy Makers. Brusel·les: Comissió Europea.
MARTÍNEZ, J. S. (2020). La educación y la desigualdad de oportunidades educativas en tiempo de crisis. Madrid.
MUÑOZ, J. L. & GAIRÍN, J. (2022). Diseño y desarrollo de las organizaciones educativas. Madrid: Editorial Dykinson. (en premsa)
RIST, R. (1991). Sobre la comprensión del proceso de escolarización: aportaciones de la teoría del etiquetado. Educación y Sociedad, 9, 179-191.
SANTOS, M. (2000). La escuela que aprende. Madrid: Morata.
TABERNER, J. (1999). Sociología y Educación. Barcelona: Tecnos.
TARABINI, A. (2012). Sociologiadel curriculum i la praxi educativa. A ROTGER, J. M. (Ed.). Sociologia de l'educació per a professorat d'educació secundària. Barcelona: El Roure.
TROIANO, H. (2015). Un modelo conceptual para el análisis de la decisión de ir a la universidad y de la elección de estudios. Barcelona: UAB - GRET.
VALDÉS, M. T. (2019). Diferencias autonómicas en la composición de la desigualdad en la expectativa de matriculació universitaria: efectos primarios y efectos secundarios. Revista de Sociología de la Educación RASE, 12(2), 209-227. http://dx.doi.org/10.7203/RASE.12.2.14460
Webs d’interès:
https://educacio.gencat.cat/ca/inici/
https://www.educacionyfp.gob.es/portada.html
https://www.oecd.org/education
https://fundaciobofill.cat/
No es requereix cap programari específic.