Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
---|---|---|---|
2500798 Educació Primària | OB | 1 | 2 |
El seguiment correcte de l'assignatura requereix un bon nivell de matemàtiques bàsiques.
És una assignatura bàsica de contingut disciplinar. Té com a finalitat consolidar el coneixement matemàtic fonamental a través de diverses metodologies: resolució de problemes, investigacions i projectes, entre d'altres.
L'assoliment d'aquesta assignatura ha de servir de base per a la construcció del coneixement de la didàctica de les matemàtiques al llarg del grau. El coneixement matemàtic fonamental construït en aquesta assignatura és el que permetrà posar les bases per a què els futurs mestres puguin guiar els alumnes d'Educació Primària cap a l'assoliment de las competències matemàtiques de l'etapa.
Els següents són objectius específics de l'assignatura:
1. Geometria per conèixer l'espai
Construccions geomètriques elementals. Representació plana de l'espai.
2. Nombres per comptar i calcular
Nombres naturals. Sistemes de numeració decimal. Divisibilitat.
3. Mesura per conèixer l'entorn
Concepte de magnitud. Proporcionalitat.
4. Dades per interpretar la realitat.
Organització, interpretació i visualització de dades. Probabilitat
Es consideren continguts transversals corresponents a tots els continguts esmentats anteriorment els següents:
5. Visualització i representació d'idees i conceptes matemàtics.
6. Resolució de problemes.
7. Patrons i relacions.
La proposta docent es basa en una metodologia de treball actiu i presencial a l'aula. En paral·lel, l'alumne ha fer amb puntualitat les tasques proposades per seguir adequadament la docència de l'assignatura. L'estudiant ha de treballar tenint en compte que l'aprenentatge de les matemàtiques requereix pràctica diària i que les matemàtiques no s'aprenen veient o mirant com algú altre fa matemàtiques. L'aprenentatge està basat en FER matemàtiques, mostrant una actitud pro-activa.
S'espera que l'estudiant, de manera autònoma, assumeixi la responsabilitat d'ampliar el seu coneixement matemàtic de base. Es facilitarà la inclusió dels diferents ritmes d'aprenentatge amb propostes d'activitats voluntàries no avaluables. La concreció de les activitats d'avaluació i els criteris per a puntuar-les seran les mateixes per a totes les persones matriculades al curs. En matemàtiques es pot arribar al resultat de cada activitat o problema per diversos camins. Aquesta premisa és la que ens permet fomentar una visió inclusiva de l'aprenent de matemàtiques.
Desenvolupament de projectes i resolució de problemes
Sessions de treball en petit o gran grup on es resolen problemes i es desenvolupen projectes relacionats amb els continguts matemàtics que intervenen a l'assignatura. Els estudiants responsables de la tasca exposaran oralment el seu treball i el professor validarà el coneixement matemàtic que hi intervingui amb la participació activa de la resta d'estudiants.
Classes magistrals
Exposició per part del professor dels principals continguts de l'assignatura que espera la participació activa dels estudiants.
Pràctiques o investigacions
Sessions de treball en petit grup on es proposenactivitats d'investigació que els estudiants resolen guiats pel professor.
NOTA: La metodologia docent i l'avaluació proposades poden experimentar alguna modificació en funció si les autoritats sanitàries imposen restriccions a la presencialitat.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|
Tipus: Dirigides | |||
Classe magistral | 45 | 1,8 | 1, 2, 9, 10 |
Desenvolupament de projectes i resolució de problemes | 75 | 3 | 1, 2, 6, 9, 10, 12, 13, 14 |
Pràctiques d'aula | 30 | 1,2 | 1, 3, 9, 14, 15 |
L'estudiant ha de treballar tenint en compte que l'aprenentatge de les matemàtiques requereix pràctica diària i que les matemàtiques no s'aprenent veient o escoltant com algú altre fa matemàtiques. L'aprenentatge està basat en FER matemàtiques, mostrant una actitud pro-activa. Se espera que el estudiante, de forma autónoma, asuma la responsabilidad de ampliar su conocimiento matemático de base. La concreción de las actividades de evaluación y los criterios para su puntuación serán las mismas para todas las personas matriculadas en el curso.
Prova de Coneixement Matemàtic Fonamental com a requisit per a l'avaluació:
Durant el curs l'alumne ha d'obtenir una qualificació mínima de 7 sobre 10 en una prova de Coneixement Matemàtic Fonamental. Disposarà de dues oportunitats: a l'inici i a mitjans del semestre. Al final del semestre hi haurà una oportunitat extraordinària per aquells que no hagin obtingut un 7 en cap de les dues anteriors. En aquesta prova no està permès usar la calculadora.
La prova pretén verificar que l'estudiant ha assolit un bon nivell de matemàtiques bàsiques, en particular les de les matemàtiques pròpies de l'Educació Obligatòria, que constitueixen un prerequisit per a l'avaluació de l'assignatura. En cas que l'estudiant no superi la qualificació mínima en cap de les tres convocatòries, la qualificació final de l'assignatura serà un 3.
Descripció de les activitats d’avaluació:
Per a cadascun dels blocs en que s’organitza la docència (organització de dades, nombres, geometria, proporcionalitat i mesura) es farà una activitat d’avaluació de seguiment del bloc. A l’inici de cada bloc es concretarà quina serà l’activitat d’avaluació del seguiment – prova individual de seguiment, llistat de problemes, entrega d’informe de projecte, informe de pràctica d’investigació, etc. L'activitat de seguiment d'avaluació del bloc tindrà lloc i/o es lliurarà (segons el format) una setmana després d'acabar el bloc.
Planificació, resolució i informe d'activitats i/o problemes: Es proposaran activitats matemàtiques i llistes de problemes per treballar als seminaris en petit grup.
Pràctiques o investigacions. Es plantejaran dues activitats pràctiques o petites investigacions a desenvolupar en petit grup vinculades a la resolució de situacions matemàtiques en context.
Prova individual de seguiment del bloc: Algun dels blocs podrà avaluar-se amb una prova individual escrita.
Prova final: Dues setmanes després d’haver acabat l’assignatura hi haurà una prova final individual. Aquesta data es confirmarà a mitjans de semestre.
Prova de recuperació: Aquells estudiants que a la prova final tinguin una nota superior al 3,5 però no arribin al 5 podran presentar-se a una prova de recuperació. La prova de recuperació es farà una setmana després de la prova final.
Per poder optar a fer mitjana ponderada amb la resta de notes del curs, l’estudiant ha d’haver tret un mínim de 5 a la prova final o a la prova de recuperació. En cas que no hagi assolit aquest mínim, la qualificació final de l'assignatura serà un 3.
Consideracions sobre l'avaluació:
L'estudiant haurà de tenir en compte les següents consideracions normatives sobre l'avaluació:
NOTA: Per aprovar aquesta assignatura, cal mostrar una bona competència comunicativa general, tant oralment com per escrit, i un bon domini de la llengua o les llengües vehiculars que consten a la guia docent. En totes les activitats (individuals i en grup) es tindrà en compte, doncs, la correcció lingüística, la redacció i els aspectes formals de presentació. Cal sercapaç d'expressar-se amb fluïdesa i correcció i mostrar un alt grau decomprensió dels textos acadèmics. Una activitat pot serretornada (no avaluada) o suspesa si es considera que no compleix aquests requisits.
NOTA: La metodologia docent i l'avaluació proposades poden experimentar alguna modificacióen funció si les autoritats sanitàries imposen restriccions a la presencialitat.
Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|---|
Planificació, resolució i informe d'activitats i/o problemes | 30 | 0 | 0 | 3, 6, 10, 12, 13, 14, 15 |
Proves individuals escrites | 50 | 0 | 0 | 6, 12, 13, 14 |
Pràctiques o investigacions | 20 | 0 | 0 | 1, 2, 3, 4, 5, 7, 8, 9, 11 |
ALEKSANDROV, A.D. i altres. (1973) La matemática: su contenido, métodos y significado Vol 1. Madrid: Alianza.
CASTELNUOVO, E. (1981) La geometria. Barcelona: Ketres.
CASTRO, A., MENGUAL, E., PRAT, M., ALBARRACÍN, L., GORGORIÓ, N. (2014). Conocimiento matemático fundamental para el grado de educación primaria: inicio de una línea de investigación. En M. T. González, M. Codes, D. Arnau y T. Ortega (Eds.), Investigación en Educación Matemática XVIII (pp. 227-236).
COURANT, R. i ROBBINS, H. (1955) ¿Qué es la matemática? Madrid: Aguilar.
DEULOFEU, J. (2001) Una recreación matemática: Historias, juegos y problemas. Barcelona: Planeta.
FISHER, R. VINCE, A. (1988) Investigando las Matemáticas. Madrid: Akal.
GARDNER, M. (1983) ¡Ajá! Paradojas. Barcelona: Labor.
GODINO, J. D. i RUÍZ, F. (2003). Geometría y su didáctica para maestros. Granada: Departamento de Didáctica de las Matemáticas. (http://www.ugr.es/local/jgodino/)
GORGORIÓ, N., ALBARRACÍN, L., & VILLAREAL, A. (2017). Examen de competència logicomatemàtica en la nova prova d'accés als graus de mestre. Noubiaix: revista de la FEEMCAT i la SCM, (pp. 58-64).
KLINE, M. (1974) La naturaleza de las matemáticas. Introducció de Matemáticas en el mundo moderno. Selecció de M. Kline. Barcelona: Blume.
MASON, J., BURTON, L. i STACEY, K. (1988) Pensar matemáticamente. Barcelona: Labor-MEC.
MENGUAL, E., GORGORIÓ, N. ALBARRACÍN, L. (2017) Análisis de las actividades propuestas por un libro de texto: El caso de la medida. REDIMAT, 6(2), 136-163
NCTM (2003) Principios y estándares para laeducación matemática. Sevilla: SAEM Thales.
PIZARRO, N., GORGORIÓ, N., ALBARRACÍN, L. (2014). Aproximación al conocimiento para la enseñanza de la estimación de medida de los maestros de primaria. En M. T. González, M. Codes, D. Arnau y T. Ortega (Eds.), Investigación en Educación Matemática XVIII (pp. 523-532). Salamanca: SEIEM.
PIZARRO, N., GORGORIÓ, N., ALBARRACÍN, L. (2016) Caracterización de las tareas de estimación y medición de magnitudes. Números, (91), 91-103.
PONCARÉ, H. (1974) La creación matemática, extret de Matemáticas en el mundo moderno. Selecció de M. Kline. Barcelona: Blume.
POLYA, G. (1982) Cómo plantear y resolver problemas. México: Trillas.
RICO, L. (2011) Matemáticas para maestros de educación primaria. Madrid: Pirámide.
Està previst fer servir els programes habituals per a l'edició de textos o presentacions orals, algun full de càlcul, o el GeoGebra, un programa lliure interactiu que combina geometria, àlgebra i càlcul.