Titulación | Tipo | Curso | Semestre |
---|---|---|---|
2500797 Educación Infantil | OT | 4 | 2 |
2500798 Educación Primaria | OT | 4 | 2 |
Para alcanzar los objetivos de la asignatura será necesario un buen dominio oral y escrito de las lenguas catalana y castellana (nivel C2 del Marco Común Europeo de Referencia).
Esta asignatura es compartida por las titulaciones de Grado en Educación Infantil y de Grado en Educación Primaria, y por las menciones de Necesidades Educativas Específicas. Aporta los conocimientos básicos necesarios para la comprensión de las circunstancias que conforman la acogida del alumnado recién llegado, y de otro alumnado plurilingüe y pluricultural, en los centros educativos, y para la planificación de la enseñanza de las lenguas curriculares y la implementación de esta enseñanza en las aulas.
Los objetivos formativos fundamentales de la asignatura son:
1. Diversidades lingüísticas y culturales y desigualdades educativas
2. El modelo lingüístico del sistema educativo de Cataluña
3. Enseñanza/aprendizaje en el aula de acogida y las aulas ordinarias
La metodología docente de la asignatura parte del supuesto de que el conocimiento y las habilidades didácticas se construye en procesos colaborativos entre profesorado y alumnado y entre alumnos. Estos procesos se desarrollan principalmente en la realización de tareas en las que se movilizan los conocimientos previos de los alumnos para la incorporación de nuevos saberes declarativos y / o procedimentales construidos en la interacción del estudiante con otras personas, o bien buscando datos y trabajando con documentos y materiales.
La asignatura se desarrollará partir de:
La asignatura incluye una visita opcional, fuera del horario lectivo, al programa socioeducatiu AFEX-AFFM (Aprenem Famílies en Xarxa) de Casa Asia. Los y las estudiantes deben organizar su propio transporte.
Nota: se reservarán 15 minutos de una clase dentro del calendario establecido por el centro o por la titulación para que el alumnado rellene las encuestas de evaluación de la actuación del profesorado y de evaluación de la asignatura o módulo.
Título | Horas | ECTS | Resultados de aprendizaje |
---|---|---|---|
Tipo: Dirigidas | |||
Dirigidas | 45 | 1,8 | 6, 3, 4, 5, 7 |
Tipo: Supervisadas | |||
Supervisadas | 22 | 0,88 | 6, 2, 3, 4, 5, 7 |
Tipo: Autónomas | |||
Autónomas | 75 | 3 | 6, 2, 3, 4, 5, 7 |
La asistencia a clase es obligatoria: el estudiante debe asistir a un mínimo del 80% de las clases. Aunque se hayan presentado los trabajos correspondientes, en caso de una asistencia por debajo de los mínimos fijados se obtendrá la calificación de no presentado.
Se velará por el uso inclusivo de la lengua.
Fechas de las evaluaciones:
(1) La primera parte del trabajo se presentará a mitad de curso. La segunda parte se presentará el penúltimo día de clase.
(2) Se asignarán lecturas y fechas para el ejercicio el primer día de clase.
(3) Se asignarán lecturas y fechas para las presentaciones el primer día de clase.
Recuperaciones:
Para participar en la recuperación de la tarea (2) se debe haber obtenido una calificación mínima de 3,5 en la media de la asignatura.
El trabajo en grupo (1) y las presentaciones (3) no son recuperables. Se permitirá la recuperación de un ejercicio individual (2).
Las recuperaciones se realizarán la semana después del fin de las clases.
Otras consideraciones:
Para aprobar esta asignatura, es necesario que el/la estudiante muestre una buena competencia comunicativa general, tanto oralmente como por escrito, y un buen dominio de la lengua o las lenguas vehiculares que constan en la guía docente. En todas las actividades (individuales y en grupo) se tendrá en cuenta, pues, la corrección lingüística, la redacción y los aspectos formales de presentación. El alumnado debe ser capaz de expresarse con fluidez y corrección y debe mostrar un alto grado de comprensión de los textos académicos. Una actividad puede ser devuelta (no evaluada) o suspendida si la profesor/a considera que no cumple estos requisitos.
La copia o plagio en cualquier tipo de actividad de evaluación se penalizará con un 0 como nota de la asignatura perdiendo la posibilidad de recuperarla, tanto si es un trabajo individual como en grupo (en este caso, todos los miembros del grupo tendrán un 0). Se considerará que un trabajo, actividad o examen está "copiado" cuando reproduce todo o una parte significativa del trabajo de un/a otro/a compañero/a. Se considerará que un trabajo o actividad está "plagiado" cuando se presenta como propio una parte de un texto de un autor sin citar las fuentes, independientemente de que las fuentes originarias sean en papel o en formato digital.
El alumnado que repite la asignatura puede solicitar al comienzo de curso realizar sólo una evaluación de síntesis final.
La metodología docente y la evaluación propuestas pueden experimentar alguna modificación en función de las restricciones a la presencialidad que impongan las autoridades sanitarias
Título | Peso | Horas | ECTS | Resultados de aprendizaje |
---|---|---|---|---|
(1) Dos actividades en grupo: diseño de una intervención | 40% | 3 | 0,12 | 1, 6, 3, 4, 5, 7 |
(2) Ejercicios individuales basado en las lecturas del curso | 50% | 4 | 0,16 | 1, 6, 2, 3, 4, 5, 7 |
(3) Presentación en grupo basadas en las lecturas y debate y actividades posteriores | 10% | 1 | 0,04 | 1, 6, 2, 3, 4, 5, 7 |
Abrines, B., Arbona, M. L., Lladó, J., i Llobera, M. (2006). Didàctica del català i alumnat nouvingut. Caixa d’Eines 4, Llengua, Interculturalitat i Cohesió Social: L’Aula d’Acollida (pp. 8-23). Departament d’Educació i Universitats: Generalitat de Catalunya.
Arnau, J. (2004). Sobre competències en català i castellà dels escolars de Catalunya: una resposta a la polèmica sobre el decret d'hores de castellà. Llengua, Societat i Comunicació, 1, 1-7. Disponible a http://revistes.ub.edu/index.php/LSC/article/view/3247
Barredo, E. (2008). Paraules viatgeres. Guix, 341, 36-40.
Barrieras, M., Comellas, P., Fidalgo, M., Junyent, M. C., i Unamuno, V. (2009). Diversitat de llengües a l'aula: construir centre educatius plurilingües. Vic: Eumo Editorial/Fundació Jaume Bofill. Disponible a http://www.fbofill.cat/sites/default/files/501.pdf
Bayona, J. i Domingo, A. (2018). El fracàs escolar dels descendents de la immigració a Catalunya: més que una assignatura pendent. Perspectives Demogràfiques, 11, 1-4.
Besalú, X. (2008). Interculturalitat i currículum. A Departament d’Educació (ed.), Caixa d’Eines 8: Llengua, Interculturalitat i Cohesió Social, Cap a un Currículum més Inclusiu (pp. 50-73). Generalitat de Catalunya.
Carbonell, J. (2006). L'acollida. Barcelona: Fundació Jaume Bofill. Disponible a http://www.fbofill.cat/sites/default/files/437.pdf
Comissió Assessora sobre Poble Gitano i Educació (2008). El poble gitano i l’educació. A Departament d’Educació (ed.), Caixa d’Eines 7, Llengua, Interculturalitat i Cohesió Social: La Cultura Gitana al Centre Educatiu (pp. 10-19). Generalitat de Catalunya.
De la llengua familiar a l'escola multilingüe [número especial] (2014). Fòrum: revista d'organització i gestió educativa, 33.
Departament d’Ensenyament (2018). Alumnat d’origen estranger. Orientacions per a l’Educació Infantil i el Cicle Inicial de Primària. Generalitat de Catalunya. Disponible a https://xtec.gencat.cat/web/.content/projectes/alumnat-origen-estranger/suport-linguistic-social/publicacions/quaderns/documents/quaderns-SLS-orientacions-EI-CI.pdf
Departament d’Ensenyament (2018). Alumnat d’origen estranger. Adequar el currículum. Generalitat de Catalunya. Disponible a https://xtec.gencat.cat/web/.content/projectes/alumnat-origen-estranger/suport-linguistic-social/publicacions/quaderns/documents/quaderns-SLS-adequar-curriculum.pdf
Departament d’Ensenyament (2018). Alumnat d’origen estranger. Aprendre la llengua de les matèries. Generalitat de Catalunya. Disponible a https://xtec.gencat.cat/web/.content/projectes/alumnat-origen-estranger/suport-linguistic-social/publicacions/quaderns/documents/quaderns-SLS-aprendre-llengua-materies.pdf
Diversitat de llengües a l'aula [número especial] (2006). Articles de Didàctica de la Llengua i la Literatura, 38.
Domínguez, A. B. (2009). Educación para la inclusión de alumnos sordos. Revista Latinoamericana de Inclusión Educativa, 1(3), 45-61.
Doppelbauer, M. i Cichon, P. (2008). La España multilingüe: lenguas y políticas lingüísticas de España. Viena: Praesens Verlag. Disponible a http://homepage.univie.ac.at/max.doppelbauer/wp-content/uploads/2014/09/La-Espana-multilingue.pdf
Enseñar y aprender lenguas en el país de acogida [número especial] (2006). Textos de didáctica de la lengua y la literatura, 47.
Esteban-Guitart, M., i Llopart, M. (2016). La inclusión educativa a través de la aproximación de los fondos de conocimiento e identidad. Revista de Educación Inclusiva, 9, 145-157.
Flores, N. & Rosa, J. (2015). Undoing appropriateness: Raciolinguistic ideologies and language diversity in education. Harvard Educational Review, 85 (2), 149-171.
Garreta i Bochaca, J. (2008). Escuela, familia de origen inmigrante y participación. Revista de Educación, 345, 133-155.
Llengua, interculturalitat i cohesió social [número especial] (2008). Revista Guix, 341.
Llompart, J. (2021). Llengües, migracions i escola. Articles de Didàctica de la Llengua i la Literatura, 91, 30-35.
Llompart, J. (2013). De madres a hijas, de hijas a madres: el cambio en la transmisión intergeneracional de lenguas. Bellaterra Journal of Teaching & Learning Language & Literature, 6 (3), 47-65
Martí, Q. (2008). El Pla per a la Llengua i la Cohesió Social (Pla LIC) i la seva concreció alscentres educatius. Guix, 341, 9-13.
Martí i Castell, J., i Mestres i Serra, J. M. (2010). Les llengües de signes com a llengües minoritàries: perspectives lingüístiques, socials i polítiques. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Disponible a https://publicacions.iec.cat/PopulaFitxa.do?moduleName=isubModuleName=iidCatalogacio=12068
Martín Rojo, L. (2020). El difícil camino de la integración en Madrid. La lengua como herramienta de inclusión y de exclusión. Archiletras Científica: Revista de Investigación de Lengua y Letras, 2, 275-292
Martín Rojo,L. (dir.) (2003). ¿Asimilar o integrar? Dilemas ante el multilingüismo en las aulas. Madrid: CIDE. Disponible a http://aulaintercultural.org/2013/09/23/asimilar-o-integrar-dilema-ante-el-multilinguismo-en-las-aulas/
Martin Rojo, L., Nussbaum, L. i Unamuno, V. (eds.) (2004). Escuela e inmigración [número especial]. Estudios de sociolingüística, 5(2). Disponible a https://journals.equinoxpub.com/index.php/SS/issue/view/308
Masferré i Fons, M. (2008). La llengua romaní: el record d’un poble. A Departament d’Educació (ed.), Caixa d’Eines 7, Llengua, Interculturalitat i Cohesió Social: La Cultura Gitana al Centre Educatiu (pp. 46-55). Generalitat de Catalunya.
Moscoso García, F. (2013). El programa hispano-marroquí de enseñanza de Lengua Árabe y Cultura Marroquí (LACM) sometido a revisión. Árabe marroquí y amazige, lenguas nativas (L1). Anaquel de Astudios Árabes, 24, 119-135. Disponible a https://revistas.ucm.es/index.php/ANQE/article/download/42631/40516
Navarro, M. i Gradaïlla, A. (2014). Suport a la primera acollida: Auxiliars magribines a les aules. Fòrum. Revista d’Organització i Gestió Educativa, 33, 33-37.
Nussbaum, L. (2006). A l’aulade Coneixement del Medi Natural d’una escola primària. A Nussbaum, L. i Unamuno, V. (eds.), Usos i competències multilingües entre escolars d'origen immigrant (pp. 155-159). Bellaterra: Servei de Publicacions de la UAB.
Nussbaum, L., i Rocha, P. (2010). Les feines del mar. Aproximació i ús de les llengües a través de l’estudi del medi. Guix, 362, 49-54.
Nussbaum, L., i Unamuno, V. (2005). Pràctiques interactives entre aprenents de llengües segones i estrangeres. Articles de didàctica de la llengua i la literatura, 37, 57-69.
Nussbaum, L., i Unamuno, V. (eds.) (2006). Usos i competencies multilingües entre escolars d'origen immigrant. Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona.
Orozco, L. M. (2006). La integración lingüística del alumnado inmigrante: propuestas para el aprendizaje cooperativo. Madrid: Los libros de la Catarata.
Poveda, D. (ed.) (2003). Entre la diferencia y el conflicto: miradas etnográficas a la diversidad cultural en la educación. Cuenca: Servicio de publicaciones de la Universidad de Castilla - La Mancha.
Sales Ciges, A. (2006). Entre l’aula d’acollida i l’aula ordinària: equips docents cooperatius. A Departament d’Educació (ed.), Caixa d’eines 04. Llengua, interculturalitat i cohesió social: l’aula d’acollida (pp. 32-39). Generalitat de Catalunya.
Saura, V. (2018, March). Alumnes sords, els estem escoltant? El Diari de l'Eduació. Disponible a http://diarieducacio.cat/alumnes-sords-escoltant/
Solís Casco, I. (2017). Las lenguas inmigrantes en el IES Eclipse: un análisis desde la política lingüística de la Comunidad de Madrid. Revista Complutense de Educación, 28 (2), 359-374
Sordé, T., i Rios, J. O. (2010). Estratègies d’èxit per a promoure la cohesió social des de l’educació. Eines, 11, 101-107.
Subero, D., Llopart, M., Vila, I., Esteban-Guitart, M. (2015). La capitalización educativa de los fondos de conocimiento e identidad de estudiantes y familias de origen extranjero: el proyecto Girona. Papeles de Trabajo sobre Cultura, Educación y Desarrollo Humano, 11, 69-73.
Trullen Thomas, M. (2016, 11 de gener). Escola inclusiva, llengua inclusiva: l’harmonia de la llengua. Fem escola a Barcelona. Consorci d’Educació de Barcelona.
Tusón, A. (2021). El jardí lingüístic de l’aula. Articles de Didàctica de la Llengua i la Literatura, 91, 17-22.
Unamuno, V. (2003). Lenguas, diversidad soociocultural y escuela. Hacia una educación linguistica. Barcelona: Graó.
Unamuno, V. (2005). La diversidad lingüística como riqueza, recurso y reto [número especial: Enseñar lenguas y aprender a comunicar(se) en contextos plurilingües y multiculturales]. Quaderns Digitals. Disponible a http://www.quadernsdigitals.net/index.php?accionMenu=hemeroteca.VisualizaArticuloIU.visualizaiarticulo_id=8633
Vallcorba i Cot, J. (2009). El projecte lingüístic i les 'altres llengües'. Perspectiva Escolar, 338, 60-66.
Vallejo, C. i Moore, E. (2016). Prácticas plurilingües ‘transgresoras’ en un programa extraescolar de refuerzo de la lectura. A C. Gandulfo i L. Nussbaum (eds.), Hablantes bi/plurilingües y prácticas educativas: Perspectivas etnográficas e interaccionist. Signo y Seña, 29, 33-61.
Vallejo, C., i Noguerol, A. (2018). La multiculturalitat en els projectes de treball: les catifes viatgeres. A S. Melo-Pfeifer i C. Helmchen (eds.), Plurilingualliteracy practices at school and in teacher education (pp. 103-118). Berna: Peter Lang.
Vila, I., Siqués, C., i Roig, T. (2006). Llengua, escola i immigració. Un debat obert. Barcelona: Graó.
Vila, I., i Siqués, C. (2013). Les llengües del'alumnat al sistema educatiu català als inicisdel segle XXI. Articles de Didàctica de la Llengua i de la Literatura, 60, 18-27.
No se usará ningún programa específico.