Logo UAB
2022/2023

Educació de les arts visuals en educació infantil II

Codi: 101991 Crèdits: 4
Titulació Tipus Curs Semestre
2500797 Educació Infantil OB 3 2
La metodologia docent i l'avaluació proposades a la guia poden experimentar alguna modificació en funció de les restriccions a la presencialitat que imposin les autoritats sanitàries.

Professor/a de contacte

Nom:
Maria Montserrat Rifa Valls
Correu electrònic:
montserrat.rifa@uab.cat

Utilització d'idiomes a l'assignatura

Llengua vehicular majoritària:
català (cat)
Grup íntegre en anglès:
No
Grup íntegre en català:
Grup íntegre en espanyol:
No

Equip docent

Olga Marugan Oliva
Almudena Martín Martínez

Prerequisits

Es recomana tenir superada l'assignatura "Educació de les arts visuals en Educació Infantil I".

Objectius

Objectius formatius:

  1. Conèixer i desenvolupar el currículum d’expressió visual i plàstica per l’educació infantil.
  2. Adquirir criteris per l’avaluació i la comprensió de les arts i la seva aplicació didàctica en l’etapa d’educació infantil.
  3. Aplicar estratègies didàctiques en l’àmbit de les arts plàstiques: imatge, objecte i espai.
  4. Aprofundir en la naturalesa dels processos artístics  i els seus recursos per a ser formalitzats.
  5. Produir projectes artístics.
  6. Desenvolupar experiències i crear esdeveniments per a una educació performativa de les arts.

Competències

  • Actuar en l'àmbit de coneixement propi valorant l'impacte social, econòmic i mediambiental.
  • Conèixer els fonaments musicals, plàstics i d'expressió corporal del currículum d'aquesta etapa així com les teories sobre l'adquisició i desenvolupament dels aprenentatges corresponents.
  • Demostrar que coneix i comprèn els objectius, continguts curriculars i criteris d'avaluació de l'Educació Infantil.
  • Dissenyar i regular espais d'aprenentatge en contextos de diversitat i que atenguin a les singulars necessitats educatives dels estudiants, a la igualtat de gènere, a l'equitat i al respecte als drets humans.
  • Elaborar propostes didàctiques que fomentin la percepció i expressió musicals, les habilitats motrius, el dibuix i la creativitat.
  • Expressar-se i utilitzar amb finalitats educatives altres llenguatges: corporal, musical, audiovisual.
  • Promoure l'autonomia i la singularitat de cada estudiant com a factors d'educació de les emocions, els sentiments i els valors en la primera infància.
  • Reflexionar sobre les pràctiques d'aula per innovar i millorar la tasca docent.
  • Treballar en equips i amb equips (del mateix àmbit o interdisciplinar).

Resultats d'aprenentatge

  1. Analitzar els indicadors de sostenibilitat de les activitats academicoprofessionals de l?àmbit integrant-hi les dimensions social, econòmica i mediambiental.
  2. Conèixer els fonaments d'expressió corporal del currículum d'aquesta etapa així com les teories sobre l'adquisició i desenvolupament dels aprenentatges corresponents.
  3. Conèixer els principis i les teories sobre l'educació musical en l'etapa d'educació infantil.
  4. Conèixer i produir material didàctic aplicat a l'ensenyament artístic.
  5. Dissenyar propostes d'intervenció educativa en contextos de diversitat que atenguin a les singulars necessitats educatives dels infants, a la igualtat de gènere, a l'equitat i el respecte als drets humans.
  6. Dissenyar, aplicar i avaluar una seqüència d'aprenentatge que respecti la globalitat i singularitat de cada infant.
  7. Elaborar propostes didàctiques que fomenten la percepció i expressió de les habilitats motrius i la creativitat, utilitzant altres llenguatges com el musical i el plàstic.
  8. Estar capacitats per a promoure l'autonomia i la singularitat de cada infant, a partir de l'educació visual i plàstica, com a factors d'educació de les emocions, els sentiments i els valors en la primera infància.
  9. Haver adquirit els coneixements curriculars, metodològics, avaluatius i competencials apropiats per a la seva aplicació professional en l'àmbit plàstic i visual.
  10. Proposar formes d'avaluació dels projectes i accions de millora de la sostenibilitat.
  11. Recollir i analitzar dades procedents de l'observació directa de l'aula per fer una proposta de seqüència d'aprenentatge adaptada a l'entorn específic i innovadora.
  12. Reflexionar a partir de l'observació sobre les pràctiques d'aula per innovar i millorar la tasca docent.
  13. Ser capaç de treballar en col·laboració amb altres en processos i projectes artístics.
  14. Utilitzar diferents llenguatges (corporal, musical i audiovisual), per expressar els aprenentatges adquirits en l'assignatura.

Continguts

Bloc I.  DIMENSIÓ PRODUCTIVA: Formació en la pràctica de l’art II.

1.1. El pensament visual i el desenvolupament artístic: processos creatius.

1.2. Pràctiques i projectes artístics interdisciplinaris.

 

 Bloc II. DIMENSIÓ PERFORMATIVA: La intervenció educativa

2.1. El currículum d’educació artística a l’EI: visual i plàstica.

2.2. Metodologies, processos i estratègies: creació d'ambients i espais d'aprenentatge

2.3. L'artista com a docent/pedagog.

2.4. Vincles entre escoles, museus i centres culturals.

Metodologia

ACTIVITATS:

Activitats autònomes

Lectura i reflexions de textos sobre temes relacionats amb els continguts de l'assignatura.

Creació artistica: els processos de creació artística s'iniciaran al taller (seminaris) i es podran seguir de manera autònoma en altres espais: natura, biblioteca,...

Visita a una exposició artística, es decidirà a l'inici de l'assignatura i dependrà de les exposicions que estiguin programades a Barcelona en aquest moment. L'estudiant hi haurà d'anar pel seu compte i fer ell/a el pagament de l'entrada, si fos el cas.

 

Sessions magistrals

Exposicions per part del professorat dels continguts i qüestions bàsiques del temari. Es faran amb tot el grup.

Es faran debats sobre temes de l'àrea.

 

Seminaris

Pràctica de l'art: espais de treball en grup reduïts (màxim 25 estudiants) supervisat pel professorat on es realitzaran propostes pròpies de l’àrea: individuals i en grup. S’aprofundeix en els continguts i temàtiques treballades en el gran grup (virtual).

Reflexions a partir dels textos i visionats de documents audiovisuals relacionats amb la matèria.

Treball del procés de creació artística: anàlisi dels processos i resultats.

Presentació de projectes d’intervenció educativa en l’àmbit de l’educació artística en educació infantil.

 

Activitats supervisades

Tutories individuals o en petits grups per al seguiment de les propostes (presencials o virtuals).

Disseny d'una intervenció educativa.

 

MATERIAL ESPECÍFIC PER AL DESENVOLUPAMENT DE LES ACTIVITATS

Les sessions d'aquesta assignaturaes basen enun treball de recerca i experimentacióamb materials per part dels estudiants, que requereix d'una investigacióbasada en la documentació amb imatges i en el reciclatge de materials per a l'educació artística. A més a més, la metodologia adoptada requereix pel seu bon desenvolupament que l'estudiant porti a l'aula materials especialitzats per a la realització de les activitats artístiques (pinzells i pintures, entre d'altres).

*El professorat recomanarà el material més adient per a les activitats programades, que tindrà un cost sostenible i podrà ser compartit entre els estudiants. Es cercaran mecanismes per poder garantir que l'estudiant pugui tenir-ho al seu abast en el cas de què no es disposi dels recursos necessaris.

 

La metodologia docent i l'avaluació proposades poden experimentar alguna modificació en funció de les restriccions a la presencialitat que imposin les autoritats sanitàries.

Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.

Activitats formatives

Títol Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Tipus: Dirigides      
Exposicions per part de la professora (sessions virtuals). 8 0,32 3, 8, 9, 13
Propostes de pràctica artística (seminaris) 25 1 2, 3, 13, 14
Tipus: Supervisades      
Disseny d'intervencions educatives 10 0,4 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 11, 12, 13, 14
Tipus: Autònomes      
Reflexions teòriques 20 0,8 1, 3, 9, 10, 12
Visita a una exposició. 37 1,48 1, 10, 13, 14

Avaluació

L’avaluació de l’assignatura es farà de forma continuada; així l’assistència és obligatòria: l’estudiant ha d’assistir a un mínim d’un 80% de classes, en cas contrari es considerarà no presentat.

Al llarg de l’assignatura hi hauran dos lliuraments de treballs:

- el primer lliurament es realitzarà la primera setmana d'abril; i,

- el segon lliurament es farà la segona setmana de juny. Aquest lliurament anirà acompanyat del portfoli final (es valoraran els continguts i la presentació).

- la re-avaluació dels estudiants que no hagin superat les activitats anteriors està fixada per la tercera setmana de juny.

El professor de l’assignatura concretarà els treballs a lliurar, el format i la data exacte de lliurament. El retorn dels treballs i les activitats es farà en un període no superior als 20 dies després de la data d'entrega.

S'avaluaran les competencies de treball en equip i treball cooperatiu.

Durant les tres setmanes següents del lliurament de les evidències avaluadores s'informarà als alumnes de les seves qualificacions (campus virtual) i es concretarà una data per a la revisió de les qualificacions i la devolució dels treballs.

Per aprovar aquesta assignatura, cal que l'estudiant mostri una bona competència comunicativa general, tant oralment com per escrit, i un bon domini de la llengua o les llengües vehiculars que consten a la guia docent. L'avaluació es fixarà també en les competències per al treball cooperatiu i en equip i serà sensible a temes sobre la perspectiva de gènere.

L'estudiant haurà de mostrar com a requisit imprescindible per aprovar l'assignatura, unes aptituds i actituds compatibles amb la professió educativa, com: escolta activa, responsabilitat, respecte, participació activa, cooperació, empatia, amabilitat, puntualitat, no jutjar, argumentar, ús adequat dels dispositius electrònics (mòbil, ordinador, etc.) i pensament crític. Seran necessàries unes conductes que afavoreixen un entorn amable i positiu a la classe, amb un funcionament democràtic i on es respectin i valorin les diferències.

La nota màxima de la recuperació serà un 5.

Podeu consultar la normativa sobre avaluació a: http://www.uab.cat/web/informacio-academica/avaluacio/normativa-1292571269103.html.

Activitats d'avaluació

Títol Pes Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Activitat d'educació artística 1. (Bloque II. DIMENSIÓ PERFORMATIVA). INDIVIDUAL. 20 % 0 0 1, 4, 5, 6, 7, 8, 10, 13
Activitat d'educació artística 2. (Bloc II. DIMENSIÓ PERFORMATIVA). EN GRUP. 20 % 0 0 4, 5, 6, 7, 8
Portafolis d'educació artística (Bloc 1 i 2). INDIVIDUAL. 10 % 0 0 1, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14
Pràctica artística 1. (Bloc I. DIMENSIÓ PRODUCTIVA). INDIVIDUAL. 25 % 0 0 2, 3, 13, 14
Pràctica artística 2. (Bloc I. DIMENSIÓ PRODUCTIVA). EN GRUP. 25 % 0 0 2, 3, 13, 14

Bibliografia

Acaso, M. (2009). La educación artística no son manualidades. Nuevas prácticas en la enseñanza de las artes y la cultura visual. Madrid: Catarata

Acaso, M.; Megías, C. (2017). Art Thinking.  Cómo el arte puede transformar la educación. Barcelona: Paidós

Agra, MJ. (2007). La educación artística en la escuela. Barcelona: Graó

Aguirre, I. (2005). Teorías y prácticas en educación artística. Navarra: Universidad Publica de Navarra.

Alle, M. W. (2004). Ideology and currículum (3rd ed.). New York: Routledge.

Bauman, Z. (2008). Els reptes de l’educació en la modernitat líquida. (Tr. J. Sampere). Barcelona: Arcàdia

-          (2008). L'educació en un món de diàspores. Debats d’Educació. Recuperat de:https://www.fbofill.cat/publicacions/leducacio-en-un-mon-de-diaspores

Arnheim, R. (1993). Consideraciones sobre la educación artística. Barcelona. Paidós.

Bamford, A. (2009). El factor ¡Wuau! El papel de las artes en la educación. Barcelona: Octaedro

Barbe-Gall, F. (2009). Cómo hablar de arte a los niños. Donostia: Nerea.

Barbe-Gall, F. (2010). Cómo mirar un cuadro. Barcelona: Lunwerg.

Berger, R. (1979). Arte y comunicación. Barcelona: G.G.S.A.

-. (2001). Modos de ver. Barcelona: Gustavo Gili.

Bosch, E. (2009). Un lloc anomenat escola. Barcelona: Graó.

Bosch, E.; altres (1999). Fer plàstica un procés de diàlegs i situacions. Barcelona: Rosa Sensat.

Cabanellas (coord.), I.; Eslava, C. (coord.); Tejada, M.; Hoyuelos, A.;Fornasa, W.; Polonio, R. (2005). Territorios de la infancia. Diálogos entre arquitectura y pedagogía. Barcelona: Graó.

Cardó, C.; Vila, B. (2005). Material sensorial (0-3 años). Manipulación y experimentación. Barcelona: Graó. 

Carson, R. (2012). El sentido del asombro. Madrid: Ediciones Encuentro SA.

Contino, A. (2009). Nens, objectes, monstres i mestres. Barcelona: Graó.

Chalmers, F. G.(2003). Arte, educació i diversidad cultural. Barcelona: Paidós.

Chapman, S. N. (2015). Arts Immersion: Using the arts as a language across the primary school curriculum. Australian Journal of Teacher Education, 40 (9). Doi:10.14221/ajte.2015v40n9.5

Chomsky, N. (2003). Chomsky on democracy education. New York: Roudledge Falmer.

Csikszentmihalyi, M. (1998). Creatividad. El fluir y la psicología del descubrimiento y la invención. Barcelona: Paidós.

De Bartolomeis, F. (1994)  El color de los pensamientos y de los sentimientos. Barcelona: Octaedro.

Dewey, J. (2008). El arte como experiencia. Barcelona: Paidós

Efland, A. (1993). Consideraciones sobre la educación artística. Barcelona. Paidós

-          (2002). Una historia de la educación del arte. Tendencias intelectuales y sociales en la enseñanza de las artes visuales. Barcelona: Paidós

-          (2004). Arte y cognición. La integración de las artes visuales en el currículum. Barcelona: Octoedro

Efland, A., Freedman, K., Sruhs, P. (2003).  La educación y el arte posmoderno. Barcelona: Paidós

Eisner, E. W. (2004). El arte y lacreación de la mente. Barcelona: Paidós.

- (2002). Ocho importantes condiciones para la enseñanza y el aprendizaje. Arte, individuo y sociedad, 47-55. Recuperat de: https://artistica.mineduc.cl/wp-content/uploads/sites/58/2016/04/ocho-condiciones-para-la-ensenanza-del-arte.pdf

- (1998). El ojo ilustrado. Indagación cualitativa y mejora de la práctica educativa. Barcelona: Paidós.

- (1995). Educar la visión artística. Barcelona: Paidós.

Freire, H. (2008). Arte infantil y transformación social. El rapto de Europa. Pensamiento y creación. 13, 23-38

Freire, H. (2007). Room 13. Un espacio para crear. Cuadernos de Pedagogía, 373, 18-23.

Gardner, H.  (2000). La educación de la mente y el conocimiento de las disciplinas. Barcelona: Paidós

- (1999). Inteligencias múltiples. La teoría en la práctica. Barcelona: Paidós.

- (1994). Educación artística y desarrollo humano. Barcelona: Paidós.

- (1987). Arte, mente y cerebro. Barcelona: Paidós.

Gompertz, W. (2015). Piensa como un artista. Barcelona: Taurus

Hall, C., & Thomson, P. (2017). Inspiring school change: transformaing education through the creative arts. New York, London: Routledge.

Hargreaves, D. J. (2002). Infancia y educación artística. Madrid: Morata. 3ª edición.

Hernández, F. (1997). Educación y cultura visual. Sevilla: Publicaciones MCEP.

Hoyuelos, A. (2012). Les imatges fotogràfiques com a documentació narrativa. In-fàn-ci-a, 188, 7-14.

Iwai, K. (2003). La contribución de la educación artística en los niños. Recuperat de: http://www.ibe.unesco.org/publications/Prospects/ProspectsPdf/124s/iwas.pdf

Logan, L. (1980). Estrategias para una enseñanza creativa. Barcelona: Oikos-Thau.

López Fernández Cao, M. (coord.) (2006). Creación y posibilidad. Aplicaciones del arte en la integración social. Madrid: Editorial Fundamentos.

Malins, F. (1983). Mirar un cuadro: para entender la pintura. Madrid: Hermann Blume.

Marín, R. (2005). Investigación en Educación Artística. Granada: Universidad de Granada y Universidad de Sevilla.

Matthews, J. (2002). El arte de la Infancia y la Adolescencia. La construcción del significado. Barcelona, Paidós.

Morón, M. i París, G. (2013). Espacios de creación artística en la escuela. Arte y movimiento, 9, 53-63.

Munari, B. (2018). Fantasía. Barcelona: Gustavo Gili.

Nobel, A. (2005). Education through art (the Steiner School Approch). Great Britain: Floris Books.

París, G. (2018). Art i joc, processos de creació a la infància. Infància, 225, 37-42.

París, G. i Morón, M. (2019). Quan l’art entra a l’escola la creativitat surt per la finestra. Guix, 453. 41-45.

Palou, S. (2004). Sentir y crecer. El crecimiento emocional en la infancia. Barcelona: Graó.

Punset, E. (2006). Un toque de creatividad. Redes n. 417. Recuperat de: ttps://www.documaniatv.com/ciencia-y-tecnologia/redes-un-toque-de-creatividad-video_fd0ea7a9f.html

Rodari, G. (2017). Escuela de fantasía. Barcelona: Blackie Books.

- (2004).  Gramàtica delafantasia, introducció a l’art d’inventar històries. Barcelona: Columna Edicions, S.A. 

Rogers, C. (1978). Libertad y creatividad en la educación. Barcelona: Paidós Educador Contemporáneo.

Stern, Arno (2016). Del dibujo infantil a la semiología de la expresión. Valencia: Samaruc.

Stern, André (2015). Yo nunca fui a la escuela. Valencia: Litera.

Tatarkiewicz, W. (2002). Historia de seis ideas, Madrid: Tecnos.

Tonucci, F. (1986). A los tres años se investiga. Barcelona: Hogar del Libro S.A.

Torres, M.; Juanola, R. (1998). Dibuixar, mirar i pensar. Consideracions sobre educació artística. Barcelona: Rosa Sensat.

Torres, M.; Juanola, R. (1998). Una manera d’ensenyar arts plàstiques a l’escola. Barcelona: Rosa Sensat.

Vallvé, Ll. (2009). Ha de ploure cap amunt: reflexions d'un mestre de plàstica. Barcelona: Rosa Sensat.

Vecchi, V. (2013). Arte y creatividad en Reggio Emilia. Nadrid: Morata

Vigotsky, L. S. (1982). La imaginación y el arte en la infancia. Madrid: Akal.

Vilardebó, C. (1961). Alexander Calder: Le Cirque de Calder. Recuperat de: http://www.youtube.com/watch?v=MWS96nzFUks

 

 

RECURSOS WEB

Art Education from Democratic Life. Recuperat de: www.naea-reston.org/olc/pub/NAEA/home/

Arts Education Partnership. Recuperat de: www.aep-arts.org

Hoja de ruta para la Educación Artística. (2006). Recuperat de: http://portal.unesco.org/culture/es/ev.php-URL_ID=39546&URL_DO=DO_TOPIC&URL_SECTION=201.html

Morón, M. (2005). L’art del segle XX a l’escola. Recuperat de: http://www.marmoron.com/lartdelseglexxalescola/html/index.htm

National Art Education Association. NAEA. Recuperat de: www.naea-reston.org

Sociedad Internacional de Educación por el Arte. Insea. Recuperat de: http://insea.org/insea/sociedad-internacional-de-educaci%C3%B3n-por-el-arte

Unitat de Didàctica de les Arts Plàstiques. Facultat de CCEE. UAB. Recuperat de: http://www.uab.cat/servlet/Satellite/el-departament/didactica-de-les-arts-plastiques-1243492964927.html Enllaços de interés. Recuperat de: https://www.uab.cat/web/la-docencia/educacio-de-les-arts-visuals-1345742628701.html

 

Programari

Programes d'edició de vídeo, d'audio i d'imatge.