Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
---|---|---|---|
2500890 Genètica | FB | 2 | 1 |
L’assignatura presenta les bases teòriques de l’ecologia com a ciència que estudia l’estructura, l’organització i el funcionament dels sistemes naturals. Els continguts de l’assignatura inclouen el desenvolupament històric de l’ecologia com a ciència, el seu marc evolutiu, les relacions entre organismes i medi físic, l’estructura i dinàmica de poblacions i comunitats i la transferència de matèria i energia als ecosistemes.
La base teòrica de l’assignatura es complementarà amb exemples del món natural que serveixin per il·lustrar els conceptes ecològics i els debats científics que generen. Aquests exemples també serviran per relacionar processos ecològics amb els problemes ambientals actuals, com per exemple els efectes de l’activitat antròpica sobre la biodiversitat, els canvis en la distribució d’espècies o la interacció entre el canvi global i la biosfera.
L’objectiu principal de l’assignatura és el que els alumnes del Grau en Genètica entenguin com les diferències genètiques entre organismes i la transmissió d’informació genètica tenen lloc en el marc d’un context biològic que inclou processos que operen a nivell d’individu, població i comunitat.
Continguts de l'assignatura, llevat que les restriccions imposades per les autoritats sanitàries obliguin a una priorització o reducció dels mateixos.
Es combinaran diverses estratègies d’ensenyament-aprenentatge per tal que l’estudiant tingui un paper especialment actiu durant tot el seu procés de formació:
1) Classes magistrals. Les classes magistrals o expositives representen la principal activitat a realitzar a l’aula i permeten transmetre conceptes bàsics a un gran nombre d’alumnes en relativament poc temps. Es complementaran amb presentacions tipus Power Point i material didàctic divers que serà lliurat als alumnes principalment a l’inici del curs.
2) Seminaris / pràctiques d’aula. Són sessions de treball per grups amb un nombre reduït d’alumnes, basades en preguntes o exercicis lliurats per a la seva realització a classe. En aquests seesions es treballarà al voltant d’estudis de casos. En aquesta metodologia, el professor hi te un rol conductor, mitjançant preguntes que inciten a la reflexió i el debat entre els estudiants, sense transmetre’ls tota la informació sobre el tema a tractar.
3) Lliurament de treballs i correcció a les tutories i pràctiques d'aula. Els treballs lliurats seran objecte de presentació, orientació, seguiment i correcció en grup a les tutories, les quals també serviran per a resoldre els dubtes particulars dels estudiants.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|
Tipus: Dirigides | |||
Classes Magistrals | 29 | 1,16 | 1, 2, 3, 5, 6, 8, 9, 10 |
Seminaris / Pràctiques d'aula | 15 | 0,6 | 4, 10, 11 |
Tipus: Autònomes | |||
Estudi | 73 | 2,92 | |
Lectura de Textos | 26 | 1,04 | 10, 11 |
S'estableixen dos mòduls d'avaluació:
1. Examen de Teoria: 50% de la qualificació global, distribuït en dos proves d’examen individuals.
2. Lliurament de treballs individuals o de grup sobre lectures dirigides, exercicis i casos d'estudi: 50% de la qualificació global.
Atès el pes en l'avaluació individual dels exàmens de teoria, s'exigirà una nota mínima global de teoria de 3,5/10 per aprovar l'assignatura, independentment de les qualificacions obtingudes en el altre mòdul. Així mateix, s'exigirà nota mínima de 4 /10 en qualsevol dels exàmens parcials per aprovar la part de teoria.
El mòdul de teoria podrà ser re-avaluat amb una prova específica de recuperació al final del curs. Aquesta prova de recuperació inclourà tot el temari de teoria, no segregat per parcials. La qualificació obtinguda al l'examen de recuperació anula les qualificacions dels parcials.
Els estudiants que ho desitgin poden presentar-se igualment a l'examen de recuperació al final del curs per tal de millorar la seva qualificació. Les condicions són les mateixes que para el alumnes que recuperen nota suspessa.
Per participar a la recuperació, l'alumnat ha d'haver estar prèviament avaluat en un conjunt d'activitats el pes de les quals equivalgui a un mínim de dues terceres parts de la qualificació total de l'assignatura o mòdul. Per tant, l'alumnat obtindrà la qualificació de "No Avaluable" quan les activitats d'avaluació realitzades tinguin una ponderació inferior al 67% en la qualificació final.
Un estudiant obtindrà la qualificació de "No Avaluable” quan la valoració de totes les activitats d’avaluació realitzades no permeti assolir la qualificacióglobal de 5,0 en el supòsit que hagués obtingut la màxima nota en totes elles.
Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|---|
Avaluaci? individual sobre comprensi? i s?ntesi de lectures dirigides i casos d'estudi | 50%, el pes de les variables espec?fiques ?s variable en funci? de la complexitat de la tasca d'aprenentage suggerida | 1 | 0,04 | 1, 2, 3, 4, 8, 9, 10, 11 |
Exàmens de Teoria | 50%: repartit a parts iguals entre ambdós parcials | 6 | 0,24 | 4, 5, 6, 7, 9, 10, 11 |
Begon M., Townsend, C.R. & Harper, J.L. (2006). Ecology: From Individuals to Ecosystems (4th Edition). Blackwell, Oxford
Ricklefs R.E. (2010). The Economy of Nature. W.H. Freman, New York
Piñol J. & Matrínez-Vilalta J. (2006). Ecología con Números. Lynx Edicions, Bellaterra. https://ddd.uab.cat/record/225887/
Begon, Howarth, R. W., & Townsend, C. R. (2014). Essentials of ecology (4rd ed.). Wiley, Hoboken, NJ.
Altres textes recomenats:
Vandermeer J.H. & Goldberg D.E. (2013). Population Ecology: First Principles (2nd edition). Princeton University Press, Princeton, New Jersey
Ricklefs R.E. (2010). The Economy of Nature. W.H. Freman, New York
Ricklefs R.E. & Miller G.L. (2000). Ecology (4ª ed.) W.H. Freeman & Co., New York.
Krebs C.J. (2001). Ecology: The Experimental Analysis of Distribution and Abundance (5ª ed.). Benjamin-Cummings Publishers Co.
Pianka E.R. (2000). Evolutionary Ecology. 6th. ed. Addison Wesley Longman, San Francisco.
R, R Studio