2022/2023
Microbiologia mèdica
Codi: 101928
Crèdits: 6
Titulació |
Tipus |
Curs |
Semestre |
2501230 Ciències Biomèdiques |
OB |
3 |
1 |
Utilització d'idiomes a l'assignatura
- Llengua vehicular majoritària:
- català (cat)
- Grup íntegre en anglès:
- No
- Grup íntegre en català:
- Sí
- Grup íntegre en espanyol:
- No
Equip docent
- Carme Muñoz Batet
- Maria Teresa Tórtola Fernández
- Elisenda Miró Cardona
- Maria Nieves Larrosa Escartin
- Ferran Navarro Risueño
- Gema Fernandez Rivas
- Montserrat Garrigo Fullola
- Agueda Hernandez Rodriguez
- Mayli del Consuelo Lung Suarez
- Tomas Pumarola Suñe
- Juan José González López
- Antonio Casabella Pernas
- Marina Alguacil Guillen
- Carla Berengua Pereira
- Pere Joan Cardona Iglesias
- Mateu Espasa Soley
- Maria Dolores Quesada Fernandez
- Sonia Molinos Abos
- Elena Sulleiro Igual
- Maria Alba Rivera Martinez
Prerequisits
Coneixements generals de biologia cel·lular i molecular, anatomia, fisiologia i estructura microscòpica d´aparells i sistemes humans.
Objectius
Generals
Donar a l´estudiant un coneixement general sobre els microorganismes responsables de les malalties infeccioses humanes i els conceptes bàsics de la fisiopatologia, diagnòstic i profilaxi d’aquestes des de la perspectiva etiològica. Capacitar-lo per comprendre els avantatges i inconvenients, i en definitiva per orientar i interpretar, les diferents tècniques diagnòstiques de les malalties infeccioses.
Objectius de les classes teòriques
Donar coneixements específics sobre les característiques generals dels microorganismes, els seus mecanismes de patogenicitat i els mecanismes de defensa de l´hoste. Familiaritzar a l´estudiant amb les tècniques de diagnòstic microbiològic i els principis generals del tractament i prevenció de les malalties infeccioses. Revisar sistemàticament els principals bacteris, fongs, virus i paràsits responsables d´ infeccions.
Objectius de les pràctiques
L’objectiu general de les pràctiques és donar a l’alumne una visió àmplia de les tècniques actuals de diagnòstic microbiològic, el seu valor i les seves limitacions. Primer cal que l’alumne realitzi personalment i conegui la naturalesa de les diferents tècniques de diagnòstic directe (examen microscòpic, aïllament per cultiu, detecció d’antígens i tècniques de biologia molecular) i de diagnòstic indirecte (serologia). Després en una segona fase cal que conegui les possibilitats d’aplicació d’aquestes en el diagnòstic de les malalties infeccioses, els seus avantatges i inconvenients.
Competències
- Demostrar que es comprenen les bases i els elements aplicables al desenvolupament i a la validació de tècniques diagnòstiques i terapèutiques.
- Demostrar que es coneixen els conceptes i el llenguatge de les ciències biomèdiques com cal per a seguir adequadament la bibliografia biomèdica.
- Demostrar que es coneixen i es comprenen conceptual i experimentalment les bases moleculars i cel·lulars rellevants en patologies humanes i animals.
- Demostrar que es coneixen i es comprenen els processos bàsics de la vida en diversos nivells d'organització: molecular, cel·lular, tissular, d'òrgan, individual i de la població.
- Treballar com a part d'un grup juntament amb altres professionals, comprendre'n els punts de vista i cooperar-hi de forma constructiva.
Resultats d'aprenentatge
- Comprendre els conceptes i el llenguatge microbiològic i consultar la literatura científica de l'àmbit de la microbiologia.
- Descriure els grups més importants de microorganismes patògens.
- Explicar les relacions que s'estableixen entre un possible patogen i el seu hoste.
- Identificar les tècniques utilitzades en la detecció i identificació dels patògens.
- Reconèixer el paper dels microorganismes com a agents causals de malalties o de problemes toxicològics en l'home, els animals i les plantes.
- Treballar com a part d'un grup juntament amb altres professionals, comprendre'n els punts de vista i cooperar-hi de forma constructiva.
Continguts
Programa teòric:
- Introducció a la Microbiologia i Parasitologia mèdica. Grups d’essers vius amb capacitat patògena per a l’home. Flora autòctona de l’home.
- Les malalties infeccioses. Reservori i transmissió dels microorganismes patògens. Patogènia de les infeccions. Epidemiologia. Diagnòstic i tractament.
- Relacions hoste-paràsit. Mecanismes de patogenicitat microbiana i mecanismes de defensa.
- Característiques generals dels bacteris.
- Característiques generals dels fongs.
- Característiques generals dels virus.
- Característiques generals dels protozous i helmints.
- Diagnòstic microbiològic de les malalties infeccioses.
- Fàrmacs antibacterians i antifúngics. Mecanismes de resistència.
- Fàrmacs antivírics. Classificació. Mecanisme d’acció.
- Estafilococs. Característiques generals. Acció patògena. Staphylococcus aureus. Acció patògena. Epidemiologia. Tractament. Enzims inactivants de les penicil·lines. Altres estafilococs amb capacitat patògena per a l’home.
- Estreptococs i Enterococs. Classificació. Característiques microbiològiques. Streptococcus pyogenes. S. agalactiae. Estreptococs del grup viridans. S. pneumoniae. Gènere Enterococcus.
- Neissèries. Característiques bacteriològiques. Hàbitat. Patologia. Diagnòstic. Tractament.
- Enterobactèries. Definició. Hàbitat. Enterobactèries patògenes primàries i oportunistes.
- Pseudomones i altres bacils gramnegatius no fermentadors. Gènere Acinetobacter.
- Parvobacteris: Haemophilus, Bordetella i Brucella. Característiques bacteriològiques. Cultiu. Hàbitat. Acció patògena. Diagnòstic. Família Legionellaceae. Característiques microbiològiques. Acció patògena. Epidemiologia. Profilaxi.
- Bacteris corbats: Campylobacter, Helicobacter i Vibrio. Característiques bacteriològiques. Hàbitat. Patologia. Diagnòstic. Apèndix: Bactèries grampositives d’interès mèdic.
- Bacteris anaerobis. Bacteris anaerobis no esporulats. Bacteris anaerobis esporulats: gènere Clostridium. Característiques bacteriològiques. Hàbitat. Patologia. Diagnòstic. Tractament.
- Micobacteris. Mycobacterium tuberculosis complex. Característiques bacteriològiques. Hàbitat. Patologia. Diagnòstic. Tractament. Situació actual de les resistències.
- Micobacteris. Micobacteris ambientals. Actinomicetals.
- Espiroquetes. Principals gèneres Treponema, Borrelia i Leptospira. Característiques microbiològiques. Hàbitat. Patologia. Diagnòstic. Tractament.
- Micoplasmes, clamídies i rickèttsies. Bacteris de vida intracel·lular obligada. Característiques bacteriològiques. Hàbitat. Patologia. Diagnòstic. Tractament.
- Agents causants de micosis cutànies i subcutànies. Dermatòfits. Sporothrix shenckii. Agents de micetoma. Agents de cromoblastomicosis.
- Fongs patògens primaris i llevats oportunistes causants de micosis sistèmiques. Gèneres Candida i Cryptococcus. Apèndix: Pneumocystis jiroveci.
- Infeccions oportunistes sistèmiques. Fongs filamentosos superiors hialins Aspergillus, Scedosporium i altres. Patologia i diagnòstic. Fongs filamentosos inferiors: zigomicets. Patologia i diagnòstic.
- Virus DNA amb envolta. Herpesvirus. Classificació. Característiques biològiques. Patologia. Altres virus DNA amb envolta.
- Virus DNA sense envolta. Adenovirus i papil·lomaviurs. Característiques biològiques. Patologia. Papil·loma i càncer. Parvovirus i altres virus DNA nus.
- Virus RNA sense envolta. Picornavirus. Reovirus (Rotavirus). Calicivirus (Norovirus). Classificació. Característiques biològiques. Patologia. Diagnòstic i tractament. Altres virus RNA sense envolta.
- Virus RNA amb envolta. Ortomixovirus i paramixovirrus i altres virus respiratoris. Classificació. Característiques biològiques. Patologia. Diagnòstic i tractament. Altres virus RNA amb envolta.
- Virus de les hepatitis. Classes característiques biològiques. Epidemiologia: distribució geogràfica, transmissió. Clínica. Persistència. Hepatitis cròniques: cirrosis i càncer. Diagnòstic. Tractament: antivírics, interferons.
- Retrovirus. Classificació. Replicació. Virus de la sida. Característiques biològiques. Patologia. Diagnòstic. Tractament. Altres retrovirus d’interès. Retrovirus i càncer.
- Protozoosis vaginals i intestinals. Entamoeba histolytica. Trichomonas i Giardia. Característiques microbiològiques. Hàbitat. Patologia. Diagnòstic. Tractament. Esquistosomes. Característiques biològiques. Distribució geogràfica. Cicles vitals. Patologia. Diagnòstic. Tractament.
- Protozoosis sistèmiques. Plasmodium. Classificació. Característiques biològiques. Transmissió i cicle vital. Distribució geogràfica. Diagnòstic. Profilaxi i tractament. Leishmania. Característiques biològiques. Distribució geogràfica. Cicle vital. Patologia. Diagnòstic i tractament.
- Paràsits. Protozoosis sistèmiques. Trypanosoma. Característiques biològiques. Distribució geogràfica. Cicle vital. Patologia. Diagnòstic i tractament. Toxoplasma. Característiques biològiques. Transmissió i cicle vital. Diagnòstic i tractament.
- Platelmints d’interès en medicina. Tenies. Característiques biològiques, cicles vitals. Patologia. Diagnòstic. Tractament. Platelmints de distribució restringida. Nematodes. Oxiürs i àscaris. Característiques biològiques, cicles vitals. Patologia. Diagnòstic. Tractament.
- Nematodes de distribució restringida: Anquilostoma. Necàtor. Estrongiloides. Filàries. Característiques biològiques, cicles vitals. Patologia. Diagnòstic. Tractament.
PRACTIQUES DE LABORATORI
Total hores: 13 hores
Temari:
- Microscopia: Observació de mostres en fresc. Tincions.
- Mostra clínica. Cultiu, tipus de medis de cultiu, atmosfera d’incubació, temperatura i temps.
- Mètodes d’identificació bacteriana i proves de sensibilitat antimicrobiana. Concepte d’antibiograma interpretat.
- Tècniques de detecció d’antigen. El diagnòstic basat en la detecció d’antigen.
- Tècniques genètiques aplicades al diagnòstic. Tècniques d´amplificació d´àcids nuclèics (TAAN). TAAN convencional i a temps real. Detecció de gens de resistència i virulència. Aplicació de les tècniques genètiques per la tipificació molecular dels microorganismes.
PRACTIQUES D´AULA
Total hores: 10 hores.
Temari:
- Infeccions de transmissió sexual. Infecció urinària.
- Infecció respiratòria.
- Infeccions del sistema nerviós central (SNC).
- Sepsis i endocarditis.
- Infeccions per VIH. Hepatitis.
Tots aquests temes s’estudiaran en el context d’històries clíniques.
Metodologia
La docència del Grau de Ciències Biomèdiques de la UAB s´imparteix de forma rotatòria a les Unitats Docents de Vall d´Hebron, Sant Pau, Trias i Pujol i Parc Taulí.
En relació a l´assignatura de Microbiologia Mèdica, la totalitat de la docència teòrica s´imparteix cada any en una de les quatre Unitats Docents indicades de forma rotatòria.
La docència pràctica de l´assignatura de Microbiologia Mèdica es fa cada any, simultàniament, en les quatre Unitats Docents, repartint-se els estudiants en quatre grups iguals per anar cada grup a una de les quatre Unitats.
La metodologia docent constarà de classes teòriques, pràctiques d´aula i pràctiques de laboratori.
Las classes teòriques s´impartiran en forma de classes magistrals. Les pràctiques d´aula i les pràctiques de laboratori es realitzaran en grups de màxim 20 alumnes.
En les pràctiques de laboratori els alumnes desenvoluparan diferents tècniques per familiaritzar-se amb els mètodes de treball del laboratori de Microbiologia utilitzats pel diagnòstic etiològic de les malalties infeccioses.
En les pràctiques d´aula es revisaran i discutiran amb els alumnes els principis bàsics del diagnòstic etiològic de les malalties infeccioses.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Avaluació
Les pràctiques de laboratori i les d´aula són d’assistència obligatòria i són imprescindibles per poder ser avaluat de l’assignatura.
La nota de l’examen pràctic inclourà l’avaluació de pràctiques de laboratori i de pràctiques d´aula. Aquest examen constarà de preguntes curtes.
L’examen teòric constarà de preguntes test i/o preguntes curtes (100%).
Existeix la possibilitat d’alliberar matèria mitjançant 2 avaluacions parcials de teoria. Per alliberar aquests examens s’exigeix una nota igual o superior a 6.
L’examen pràctic es realitzarà en el moment de la segona avaluació parcial de l'assignatura.
Els alumnes amb matèria no alliberada per parcials es podran presentar a un examen final de recuperació.
La qualificació final s’obtindrà de combinar la nota teòrica (70%) i la nota del examen pràctic (30%).
Per aprovar l’assignatura caldrà obtenir una nota global igual o superior a 5 sobre 10.
Es donara la qualificació de "no avaluable" a aquells alumnes que hagin realitzat menys del 50% de lesactivitats del curs.
Activitats d'avaluació
Títol |
Pes |
Hores |
ECTS |
Resultats d'aprenentatge |
Examen Pràctic |
30% |
2
|
0,08 |
4, 6
|
Examen Teòric |
70% |
2
|
0,08 |
1, 2, 3, 5, 6
|
Bibliografia
Bibliografia específica
- Prats G. Microbiología y Parasitología médicas. Madrid. Ed. Médica Panamericana. 2013.
- Murray PR., Rossental KS., Pfaller MA. Medical Microbiology. 9th Ed. Philadelphia. Elsevier. 2020.
- Prats G. Microbiología clínica. Madrid. Ed. Médica Panamericana. 2006.
Bibliografia de consulta
- Mandell, Douglas y Bennet. Enfermedades Infecciosas. Principios y práctica. 9a Edición. Elsevier España. 2020.
- Ausina V., Moreno Guillén S. Tratado SEIMC de Enfermedades Infecciosas y Microbiología Clínica. Madrid. Editorial Médica Panamericana. 2006.
- Farreras-Rozman. Medicina Interna. 19a Edición. Elsevier España. 2020.
Enllaços web d’interès
Programari
No requereix de programari especial