Arxiu en format PDF

2022/2023

Direcció de seguretat

Codi: 101879 Crèdits: 6

Titulació	Tipus	Curs	Semestre
2502501 Prevenció i Seguretat Integral	OT	4	1

Professor/a de contacte

Nom:: Diego José Calero Torta
Correu electrònic:: diego.calero@uab.cat

Utilització d'idiomes a l'assignatura

Llengua vehicular majoritària:: espanyol (spa)
Grup íntegre en anglès:: No
Grup íntegre en català:: No
Grup íntegre en espanyol:: No

Equip docent

: Pedro Velázquez Moreno

Equip docent extern a la UAB

: Diego José Calero Torta

Prerequisits

Aquesta assignatura no te prerequisits

Objectius

L'objectiu general de l'assignatura és obtenir els coneixements mínims que necessita un directiu de seguretat pública en l'àmbit local, concretat en els següents objectius específics:
- Contextualitzar la gestió de seguretat pública local.
- Familiaritzar l'alumne amb les característiques bàsiques de les organitzacions de policia local i el seu funcionament.
- Obtenir uns mínims coneixements de les eines de gestió del directiu de policia local.
- Conèixer les competències bàsiques de lideratge necessàries per a l'exercici de la direcció policial.

Competències

Actuar amb responsabilitat ètica i amb respecte pels drets i deures fonamentals, la diversitat i els valors democràtics.
Actuar en l'àmbit de coneixement propi avaluant les desigualtats per raó de sexe/gènere.
Actuar en l'àmbit de coneixement propi valorant l'impacte social, econòmic i mediambiental.
Adaptar-se a situacions imprevistes.
Donar resposta als problemes aplicant el coneixement a la pràctica.
Generar propostes innovadores i competitives en la investigació i en l'activitat professional desenvolupant la curiositat i la creativitat.
Gestionar de manera eficient la tecnologia en les operacions de seguretat.
Identificar, gestionar i resoldre conflictes.
Introduir canvis en els mètodes i els processos de l'àmbit de coneixement per donar respostes innovadores a les necessitats i demandes de la societat.
Planificar i coordinar els recursos propis dels tres grans subsistemes que interactuen en la seguretat: persones, tecnologia i infraestructures.
Que els estudiants hagin demostrat posseir i comprendre coneixements en un àrea d'estudi que parteix de la base de l'educació secundària general, i se sol trobar a un nivell que, si bé es recolza en llibres de text avançats, inclou també alguns aspectes que impliquen coneixements procedents de l'avantguarda del seu camp d'estudi.
Que els estudiants hagin desenvolupat les habilitats d'aprenentatge necessàries per a emprendre estudis posteriors amb un alt grau d'autonomia.
Que els estudiants puguin transmetre información idees, problemes i solucions a un públic tan especialitzat com no especialitzat
Que els estudiants sàpiguen aplicar els seus coneixements al seu treball o vocació d'una forma professional i posseeixin les competències que solen demostrar-se per mitjà de l'elaboració i defensa d'arguments i la resolució de problemes dins de la seva àrea d'estudi.
Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins de la seva àrea d'estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes rellevants d'índole social, científica o ètica.
Transmetre informació, idees, problemes i solucions a un públic tant especialitzat com no especialitzat.
Treballar en xarxes interinstitucionals i interprofessionals.
Utilitzar la capacitat d'anàlisi i de síntesi per a la resolució de problemes.

Resultats d'aprenentatge

Adaptar-se a situacions imprevistes.
Analitzar críticament els principis, valors i procediments que regeixen l'exercici de la professió
Analitzar les desigualtats per raó de sexe/gènere i els biaixos de gènere en l'àmbit de coneixement propi.
Analitzar una situació i identificar-ne els punts de millora.
Aplicar els diferents conceptes implicats en la comunicació interna i externa de l'organització.
Aplicar els diferents sistemes de gestió de la seguretat pública.
Donar resposta als problemes aplicant el coneixement a la pràctica.
Generar propostes innovadores i competitives en la investigació i en l'activitat professional desenvolupant la curiositat i la creativitat.
Gestionar col·laborativament els plans de seguretat privada.
Identificar, gestionar i resoldre conflictes.
Prendre decisions relatives a les contingències pròpies de la gestió de riscos en sistemes públics.
Proposar nous mètodes o solucions alternatives fonamentades.
Proposar projectes i accions que incorporin la perspectiva de gènere.
Proposar projectes i accions viables que potenciïn els beneficis socials, econòmics i mediambientals.
Que els estudiants hagin demostrat posseir i comprendre coneixements en un àrea d'estudi que parteix de la base de l'educació secundària general, i se sol trobar a un nivell que, si bé es recolza en llibres de text avançats, inclou també alguns aspectes que impliquen coneixements procedents de l'avantguarda del seu camp d'estudi.
Que els estudiants hagin desenvolupat les habilitats d'aprenentatge necessàries per a emprendre estudis posteriors amb un alt grau d'autonomia.
Que els estudiants puguin transmetre información idees, problemes i solucions a un públic tan especialitzat com no especialitzat
Que els estudiants sàpiguen aplicar els seus coneixements al seu treball o vocació d'una forma professional i posseeixin les competències que solen demostrar-se per mitjà de l'elaboració i defensa d'arguments i la resolució de problemes dins de la seva àrea d'estudi.
Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins de la seva àrea d'estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes rellevants d'índole social, científica o ètica.
Treballar en xarxes interinstitucionals i interprofessionals.
Utilitzar la capacitat d'anàlisi i de síntesi per a la resolució de problemes.

Continguts

1. La seguretat pública a l’administració local

a. Context socioeconòmic.

b. Concepte seguretat pública. Dimensions de la seguretat

c. La perspectiva de génere en seguretat pública

c. Espai públic i convivència

d. La Policia de Proximitat.

2. Gestió del servei de seguretat:

a. Organització del servei policial

b. Tecnologia aplicada al servei de seguretat

c. Sistema de gestió d’incidents.

3. Codis ètics.

a. Normativa.

b. Mecanismes de control.

c. Els valors

4. Exercici de les funcions directives. Eines d’anàlisi, planificació i definició d’estratègies en l’àmbit de la seguretat. Metodologia de treball per abordar conflictes de seguretat.

5.Competències per a l’exercici del lideratge en l’àmbit de la seguretat.

a. Comunicació i comprensió interpersonal

b. Treball en equip

c. Presa de decisions

d. Gestió del conflicte

e. Organització i planificació del treball.

Metodologia

Activitats dirigides:

Classes teòriques: classes magistrals en grup complet
Classes pràctiques: resolució de casos amb la participació activa de l’estudiant

Activitats autònomes:

Resolució de casos pràctics: resolució individual d’exercicis plantejats per al professor
Recensions: lectures programades pel professor
Treball en grup: casos pràctics treballats en grups

Activitats supervisades:

Treballs individuals: treballs supervisats pel professor amb especial atenció a la seva estructura i a les conclusions.
Presentació a l’aula.
Treballs en grup: treballs supervisats pel professor amb especial atenció a la metodologia emprada, l’estructura i conclusions.
Debats i fòrums de discussió

Les tutories amb el professorat es concertaran per correu electrònic

Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.

Activitats formatives

Títol	Hores	ECTS	Resultats d'aprenentatge
Tipus: Dirigides
Avaluació	4	0,16	3, 4, 5, 6, 7, 8, 10, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 21
Classes teòriques i pràctiques amb la participació alumnat	40	1,6	1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 20, 21
Tipus: Supervisades
Tutories amb alumnat	12	0,48	1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 20, 21
Tipus: Autònomes
Resolució de casos pràctics Realització de treballs Estudi personal	94	3,76	1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 20, 21

Avaluació

Les proves consistiran en dues exposicions individuals d’un tema preparat relacionat amb el món de la seguretat pública. Individualment es prepararà el tema i s’exposarà en temps limitat. 30 % de la nota (15% cada prova). Hi haurà una tercera prova individual que consistirà en fer una recensió crítica sobre un tema relacionat en la gestió de la complexitat en el àmbit de la seguretat pública. 10 % de la nota.

Aquesta part consistirà en l’elaboració d’un pla d’actuació per gestionar un problema de seguretat a nivell local i la defensa oral del pla. Suposa el 50% de la nota i ha d’evidenciar els coneixements assolits durant el curs, utilitzant la metodologia d’abordatge treballada a l’assignatura.

La participació a classe i el lliurament d’exercicis a l’aula suposarà un 10% de la nota.

En cas de no superar l'assignatura d'acord amb els criteris abans esmentats (avaluació continuada), es podrà fer una prova de recuperació en la data programada a l'horari, i que versarà sobre la totalitat dels continguts del programa.

Per participar a la recuperació l'alumnat ha d'haver estat prèviament avaluat en un conjunt d'activitats, el pes de les quals equivalgui a un mínim de dues terceres parts de la qualificació total de l'assignatura. No obstant això, la qualificació que constarà a l'expedient de l'alumne és d'un màxim de 5-Aprovat.

L'alumnat que necessiti canviar una data d'avaluació han de presentar la petició emplenant el document que trobarà a l'espai moodle de Tutorització EPSI.

Sense perjudici d'altres mesures disciplinàries que s'estimin oportunes, i d'acord amb la normativa acadèmica vigent,"en cas que l'estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d'un acte d'avaluació, es qualificarà amb un 0 aquest acte d'avaluació, amb independència del procés disciplinari que es pugui instruir. En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d'avaluació d'una mateixa assignatura, la qualificació final d'aquesta assignatura serà 0".

Les proves/exàmens podran ser escrits i/o orals a criteri del professorat.

Activitats d'avaluació

Títol	Pes	Resultats d'aprenentatge
Lliurament del treballs realitzat individualment o en grup (s'indicarà a classe)	40%	1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 20, 21
Participació dels estudiants a classe i als exercicis efectuats a l'aula	10%	1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 20, 21
Proves escrites i/o orals que permetin valorar els coneixements adquirits per l'estudiant	50%	3, 4, 5, 6, 7, 8, 10, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 21

Bibliografia

Bibliografía

Alabart, A. (1996). La delinqüència a Barcelona: relaitat i por. Tretze anys d'enquestes de victimització,. Barcelona: Institut d'Estudis Metropolitans de Barcelona.

Alonso, R. (2016). El terrorismo yihadista inspirado en el islamismo radical. Cuadernos de la Guardia Civil. Edición 75 aniversario Servicio Información, 85.

Alvarez Solves, J. (2009). Estilos de liderazgo en la Policía Local de la Comunidad Valenciana. Valencia: Universidad de Valencia, Facultad de Psicología, Departamento de Psicología Social.

Arzoz Santisteban, X. (2002). Videovigilancia y derechos fundamentals; análisis de la constitucionalidad de la Ley Orgánica 4/1997. REDC(64), 133 y ss.

Avila, S. (2014). La gestion emocional. Madrid: Pearson.

Avila, S. (2015). Aprendiendo a liderar. Madrid: Pearson.

Ballbé, M. (2006). Seguridad humana: del estado anómico al estado regulador. Barcelona: Escuela de Prevención y Seguridad Integral.

Barcelona, O. d. (2017). Informe de l'activitat turística a Barcelona. Barcelona: Turisme.

Bauman, Z. (2002). Modernidad líquida. Buenos Aires: Fondo de Cultura Económica.

Beck, U. (1999). La sociedad del riesgo global. Madrid: Siglo XXI.

Beck, U. (2003). Sobre el terrorismo y la guerra. Buenos Aires: Paidos.

Belbin, M. (2009). Equipos Directivos. El porqué de su éxito o fracaso. New York: Belbin.

Bennet, N., & Lemoine, J. (Gener de 2014). What VUCA Really Means for You. Harvard Business Review.

Bergalli, R. (1996). Control social punitivo:sistema penal e instancias de aplicación (policía, jurisdicción y cárcel). Barcelona: Bosch.

Berger, P. L. (1966). Coaching y liderazgo de equipos: coachingpara un liderazgo con capacidad de transformación. Barcelona: Herder.

Berriatua San Sebastián, J. (1995). Aproximación al concepto de seguridad pública. RVAP, 738 y ss.

Blanchard, K. (2007). Liderazgo al mas alto nivel. Barcelona: Norma.

Bohigas, O. (2003). Realismo, urbanidad y fracaso. Pamplona: Tapa Blanda.

Boira, J. (1994). Espacio subjetivo y geografia. Barcelona: Nau Llibres.

Borja, J. (2005). Urbanismo i ciutadania, en Barcelona metrópolis mediterránea. Barcelona: Instituto de Cultura Ajuntament de Barcelona.

Brogden, M., & Nijha, P. (2005). Community Policing. Regne Unit: William Publishing.

Capell i Manzanares, J. M. (2011). Ser policia. Barcelona: Plataforma editorial.

Carro, J. L. (1990). Sobre los conceptos de orden público, seguridad ciudadana y seguridad pública. Madrid: Ministerio del Interior.

Casino Rubio, M. (2003). Las funciones de las Policías locales en materia de seguridad y orden públicos en la Comunidad de Madrid. Barcelona: Bosch.

Castells, M. (2001). La conexión perversa: la economía criminal global. Madrid: Alianza.

Castells, M. (2012). Redes de indignación y esperanza . Madrid: Alianza Editorial.

Castiñeira, A., & M., L. J. (2012). El poliedre del lideratge. Barcelona: Barcino.

Castro, C. (1997). La geografia en la vida cotidiana. Barcelona: Serbal.

Catalunya, G. d. (1997). El modelo policial y sus retos de futuro. Barcelona: Viena Serveis Editorials S.L.

Catalunya, G. d. (2010). Policia de la Generalitat. Mossos d'Esquadra. Barcelona: Departament de Justícia i Interior.

Chapman, R., & Scheider, M. (2002). Community Policing: Now More than Ever. Office of Community Oriented Policing. Washington: U.S.Department of Justice.

Cohen, S. (1985). Visiones del control social . Barcelona: PPU.

Curbet, J. (2001). La Policía Local en la encrucijada de la Nueva Era. Revista Policía Municipal, 16-39.

Díez Ripollés, J. (2005). De la sociedad del riesgo a la seguridad ciudadana: un debate desenfocado. Madrid: Civitas.

Dominguez, J., & X, V. (2000). La seguretat i la policia, entre modernitat i postmodernitat. Notes per a una anàlisi sistèmica sobre els seus processos de canvi. Revista Catalana de Seguretat Pública(6-7).

Escalante Catarroyo, J. (2004). Fundamentos jurídicos de la policía local. Revista Sector Seguridad, 110-112.

Esteve Pardo, P. (1999). Técnica, riesgo y Derecho. Barcelona: Ariel.

Fernandez, C., & Yñiguez, A. (2014). Gestió estratègica de la policia. Organització de l’eficiència en el treball policial. Sevilla: Punto Rojo Libros.

Fuentes, J. R., & Capell, J. M. (2016). La policia local a Catalunya. Barcelona: Diputació de Barcelona.

García Gil, F. J. (2006). Manual Práctico del Policía Local. 5ª edición. Pamplona: DAPP, Publicaciones Jurídicas S.L.

Garcia Morillo, J. (1999). El derecho a la libertad personal. Barcelona: Ariel.

Gil, T. (2001). Eficacia y sistemas de calidad en la policía. Bilbao: ENE.

Guillen, F. (1993). La competencia autonómica sobre coordinación de las Policías locales a la luz de la reciente jurisprudencia constitucional. Revista Catalana de Derecho Público, 177 y ss.

Guillen, F. (2016). Modelos de policía. Hacia un modelo. Barcelona: Bosch Editor.

Hall, E. (1988). La dimensión oculta. Méjico: Siglo XXI.

Harris, M. (1978).El desarrollo de la teoría antropológica. Madrid: Siglo XXI.

Ishikawa, K. (1985). Guía de control de la calidad. Madrid: UNIPUB.

Jericó, P. (2010). Heroes cotidianos. Barcelona: Planeta.

Jordan, J. (2009). Políticas de prevención de la radicalización violenta en Europa: Elementos de interés para España. Revista Electrónica De Ciencia Penal Y Criminología, 14.

Kelling, G. (3 de Agosto de 2010). Secretary Napolitano Announces New Community-Based Law Enforcement Initiatives in Conjunction with National Night Out . Targeted News Service.

Kelling, G., & Bratton, W. (2006). Policing Terrorism. Manhattan Institute for Policy Research, Civic Bulletin, 43.

Larrauri, E. (1990). La herencia de la criminología crítica. Madrid: Siglo XXI.

Lawrence, J., & Steck, E. (1991). Overview of Management Theory (1st ed.). Carlisle Barrack: U.S. Army War College.

Lewellwn, T. (1983). Antropología política. Barcelona: Bellaterra S.A.

Longo, F. (2004). Mérito y flexibilidad. Barcelona: Paidós Iberica.

Martín Fernandez, M. (1990). La profesión de policía. Madrid: Siglo XXI.

Martinez, R. (2001). Tecnologías de la información, policía y Constitución. Valencia: Tirant lo Blanch.

Nieto, A. (1975). Algunas precisiones sobre el concepto de policía. Revista de Administración Pública(81).

Picó, J. (1987). Teorías sobre el estado del bienestar. Madrid: Siglo XXI.

Rappoport, A. (1977). Aspectos humanos de la forma humana. Barcelona: Gili.

Recasens, A. (1992). El aparato policial como elemento de ruptura de la supuesta neutralidad en la aplicación del derecho. IV Congreso Español de Sociología.

Recasens, A. (2000). Les noves polítiques de seguretat. Revista Catalana de Seguretat Pública(6-7).

Recasens, A. (2007). La seguridad y sus políticas. Barcelona: Atelier.

Recasens, A. (2007). La violència entre joves en espais d'oci nocturn. Un estudi comparatiu europeu. Barcelona: Atelier.

Taleb, N. (2007). El cisne negro. Barcelona: Paidós.

Taleb, N. (2012). Antifrágil: las cosas que se benefician del desorden. Barcelona: Paidos.

Torrente Robles, D. (1997). La sociedad policial. Poder, trabajo y cultura en una organización local de policía. Barcelona: Universitat de Barcelona.

Velasco Caballero, F. (2006). Inmigración y policía administrativa de seguridad. Revista Catalana de Seguretat Pública, 227-230.

Villaverde Menendez, I. (2006). Nuevas tecnologías, videovigilancia, derecho a la protección de datos y ficheros policiales. Revista Catalana de Seguretat Pública(17).

Villoria, M. (1996). La modernización de la administración como instrumento al servicio de la democracia. Madrid: INAP-MAP.

Withworth, L., Kimsey-House, K., Henry, K.-H., & Sandahl, P. (2007). Coaching coactivo. Madrid: LID .

Wolf, E. (1966). Antropología social de las sociedades complejas. Madrid: Alianza.

Programari

Moodle aula virtual