Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
---|---|---|---|
2500893 Logopèdia | FB | 1 | 2 |
És imprescindible un bon domini del català oral i escrit per tal de poder realitzar les activitats. Les avaluacions estaran escrites en català i no es traduiran. Es recomana un nivell de comprensió lectora suficient en anglès, posat que hi ha lectures obligatòries en aquesta llengua.
Aquesta assignatura proporciona coneixements sobre els processos d’ensenyament i aprenentatge de la llengua oral i la llengua escrita en l’àmbit escolar, en els primers cicles educatius. Un dels camps possibles d’actuació del logopeda són els centres educatius; per tant, es considera imprescindible oferir una primera panoràmica sobre els fonaments teòrics i les metodologies didàctiques d’intervenció en els processos d’adquisició i producció de la llengua oral i la llengua escrita.
Al finalitzar l’assignatura l’alumne serà capaç de:
Conèixer els fonaments teòrics i els processos d’adquisició i producció de la llengua oral i la llengua escrita en l’àmbit escolar.
Analitzar i valorar els processos d’escriptura i lectura en l’etapa dels primers aprenentatges de la llengua escrita.
Aplicar les estratègies adequades que donen suport al procés d’adquisició i producció de la llengua oral i escrita.
Saber analitzar críticament materials escolars relacionats amb l'ensenyament de la llengua (oral i escrita).
Entendre que un aprenentatge efectiu de la llengua oral i escrita té repercusions en tots els altres aprenentatges del currículum.
Ser capaç d’integrar els diversos sabers que incideixen en els processos d’adquisició de la llengua oral i escrita: psicolingüística, lingüística, i metodologies didàctiques.
Comprendre i analitzar els processos d’ensenyament i aprenentatge de la llengua i interpretar les metodologies d’intervenció escolars.
Comprendre el paper de les diferents llengües implicades en l’educació lingüística.
Bloc teòric
1. L'ensenyament i l'aprenentatge de la llengua oral
2. L’ensenyament i l’aprenentatge de la llengua escrita
2.1 Importància de la llengua escrita des de les perspectives social, psicolingüística i educativa.
2.2 Els processos de l'escriptura: models.
2.3 Comprensió lectora: models.
2.4 Les funcions executives i el seu paper en la lectura i l'escriptura.
2.5 El desenvolupament de la lectura i l'escriptura
2.6 L'ensenyament de la lectura i l'escriptura
2.7 L'ortografia: adquisició, impacte en el procés d'escriptura i el seu ensenyament.
2.8 La identificació de paraules: adquisició, impacte en el procés de comprensió lectora i el seu ensenyament.
Bloc pràctic
1. La transversalitat de la llengua a l'escola.
2. El paper de les TIC en la recerca i l'ensenyament de la llengua escrita.
El protagonista del procés d’ensenyament–aprenentatge és l’alumnat. Sota aquesta premissa s’ha planificat la metodologia docent i les activitats formatives tal i com es detalla a continuació:
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|
Tipus: Dirigides | |||
Classes en gran grup. Exposicions per part del professorat dels continguts principals del programa a través d'una participació oberta i activa per part dels estudiants, en la mesura del possible | 60 | 2,4 | 2, 6, 7, 8, 17, 18, 19 |
Classes en petit grup. Espais de treball en grup reduïts en què s'aprofundeix en l'ús de les TIC i el tractament del llenguatge per donar suport al desenvolupament del llenguatge oral i escrit. | 18 | 0,72 | 6, 7, 8, 17, 18, 19, 20 |
Tipus: Supervisades | |||
Participació als debats proposats al Campus Virtual. Tutories en línia. Tutories presencials | 19,7 | 0,79 | 2, 5, 6, 7, 11, 17, 18, 20 |
Tipus: Autònomes | |||
Recerca d'informació bibliogràfica i lectura d'articles. Elaboració de treballs sobre el desenvolupament de la llengua escrita Elaboració de treballs sobre TIC i sobre literatura infantil. | 117 | 4,68 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 16, 17, 18, 20, 21 |
L’assistència a les activitats dirigides és obligatòria per assolir els objectius de l’assignatura. Per ser avaluat caldrà assistir a un mínim del 80% de totes les classes en gran grup de cada bloc i a les sessions pràctiques en petit grup.
L’avaluació de l’assignatura es realitzarà al llarg de tot el curs acadèmic mitjançant les evidències d’aprenentatge que es mostren en la graella que hi ha a continuació. La realització de totes les evidències d’aprenentatge és indispensable per superar l’assignatura. Les evidències no presentades rebran una nota de 0. Cal tenir present que un/a estudiant que hagi lliurat evidències d’aprenentatge amb un pes igual o superior al 40% de la nota constarà com a AVALUABLE, i per tant, se li assignarà una puntuació (i, com que no haurà lliurat totes les evidències, no podrà superar l'assignatura). En cas contrari (els lliuraments no arriben al 40% de la nota), serà qualificat com a NO AVALUABLE.
La nota final de l’assignatura s’obtindrà a partir de la mitjana ponderada de les evidències d’aprenentatge. Per aprovar l’assignatura cal tenir una nota mitjana (d’acord amb la ponderació detallada a la graella) de 5 o més. Cap evidència d’aprenentatge pot fer mitjana amb la resta si és inferior a 4.
Proves de recuperació: Podrà optar a realitzar proves de recuperació aquell alumnat que (1) tingui una o més evidències d’aprenentatge amb una nota inferior a 4, o (2) no hagi arribat a una nota de mitjana (ponderada) de 5 en el conjunt de les evidències d’aprenentatge. La condició per poder accedir a la recuperació és tenir una qualificació d'avaluació contínua major o igual a 3,5 punts. És important destacar que les evidències no presentades no són recuperables. El sistema de recuperació només permet incrementar la qualificació fins a un màxim de 5 punts per evidència; és a dir, les evidències no superades en una primera instància poden rebre una nota màxima de 5 en la recuperació. Després, la nota es ponderarà per mantenir la relació de pes respecte de les altres evidències. Per últim, la recuperació no es pot utilitzar per millorar la nota rebuda en una primera instància.
Per a més informació sobre pautes d'avaluació, consultar el següent enllaç: https://www.uab.cat/web/estudiar/graus/graus/avaluacions-1345722525858.htm
Codi Evidència |
Denominació |
Pes |
Format (oral, escrit o ambdós) |
Autoria (individual, col·lectiva o ambdues) |
Via (presencial, virtual o ambdues) |
Temporalització |
EV1 |
Prova escrita: Bloc de llengua escrita 1 |
20% |
Escrit |
Individual |
presencial |
Primer període avaluatiu |
EV2 |
Prova escrita: Bloc de llengua escrita 2 |
20% |
Escrit |
Individual |
presencial |
Segon període avaluatiu |
EV3 |
Prova escrita: Bloc de llengua oral |
20% |
Escrit |
Individual |
presencial |
Segon període avaluatiu |
EV4 |
Breu treball de recerca sobre el desenvolupament la llengua escrita |
20% |
Escrit |
Col·lectiva |
ambdues |
finals de maig |
EV5 |
Pràctiques de biblioteca |
10% |
Escrit |
Col·lectiva |
ambdues |
a determinar |
EV6 |
Pràctiques d'informàtica |
10% |
Escrit |
Col·lectiva |
ambdues |
a determinar |
No es preveu que l’alumnat de 2ª o posterior matrícula sigui avaluat mitjançant una única prova de síntesi no recuperable.
Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|---|
EV1. Prova escrita: Bloc de llengua escrita 1 | 20% de la nota final | 2 | 0,08 | 2, 5, 6, 7, 9, 11, 14, 15, 17, 18 |
EV2. Prova escrita: Bloc de llengua escrita 2 | 20% de la nota final | 2 | 0,08 | 2, 5, 6, 7, 8, 11, 14, 17, 18 |
EV3. Prova escrita: Bloc de llengua oral | 20% de la nota final | 2 | 0,08 | 2, 6, 7, 8, 14, 17, 18, 19 |
EV4. Breu treball de recerca en el desenvolupament la llengua escrita | 20% de la nota final | 3,5 | 0,14 | 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 20 |
EV5. Pràctiques de biblioteca. La transversalitat de la llengua a l'escola | 10% de la nota final | 0,4 | 0,02 | 2, 5, 6, 7, 8, 11, 14, 17, 18, 19, 20 |
EV6. El paper de les TIC en la recerca i ensenyament de la llengua escrita. | 10% de la nota final | 0,4 | 0,02 | 1, 2, 3, 5, 6, 7, 8, 11, 13, 14, 17, 18, 19, 20, 21 |
BIBLIOGRAFIA FONAMENTAL*
ALVES, R., LIMPO, T., SALAS, N., JOSHI, M. (2018). Handwriting and spelling. S. Graham, C.A. MacArthur, M. Hebert (Eds.) Best practices in writing, 3rd Edition. The Guilford Press.
COLTHEART, M. (2005). Modeling reading: The dual-route approach. M. Snowling & C. Hulme (eds.), The Science of Reading. London: Blackwell, p. 6-23.
DIAMOND, A. (2013). Executive functions. Annual Review of Psychology, 64, 135-168.
DUKE, N. K., WARD, A. E., PEARSON, P. D. (2021). The science of Reading comprehension instruction. The Reading Teacher, 74(6).
FLOWER, L., HAYES, J. R. (1981). A cognitive process theory of writing. College Composition and Communication, 32(4), 365-387.
HAYES, J. R. (2011). Kinds of knowledge-telling: Modeling early writing development. Journal of Writing Research, 3(2), 73-92.
GRAHAM, S., HARRIS, K. R. (2009). Almost 30 years of writing research: Making sense of it all with The Wrath of Khan. Learning Disabilities Research & Practice, 24(2), 58-68.
KESANE, I., RUIZ, L. (2010). Contribucions de la comunitat científica internacional sobre aprenentatge de la lectura i superació del fracàs escolar. Temps d'Educació, 38, 115-134.
LLAURADÓ, A., DOCKRELL, J. (2019). Children’s plans for writing: Characteristics and impact on writing performance. Journal of Literacy Research, 51(3), 336-356.
MCCUTCHEN, D. (2000). Knowledge, processing, and working memory. Educational Psychologist, 35, 13-23.
MORENO FERNÁNDEZ, F. (2002). Producción, expresión e interacción oral. Madrid: ArcoLibros.
NOUWENS, S., GROEN, M. A., KLEEMANDS, T., VERHOEVEN, L. (2021). How executive functions contribute to reading comprehension. British Journal of Educational Psychology, 91, 169-192
PERFETTI, C. A., LANDI, N., OAKHILL, J. (2005). The acquisition of reading comprehension skill. M. Snowling & C. Hulme (Eds.) The Science of Reading. Blackwell Publishing, p. 227-242.
REYZABAL, M . V. (1993). La comunicación oral y su didáctica. València: La Muralla.
SALAS, N. SILVENTE, S. (2019). The role of executive functions and transcription skills in writing: a cross-sectional study across 7 years of schooling. Reading & Writing, 33, 877–905.
SCARDAMALIA, M., BEREITER, C. (1992). Dos modelos explicativos de los procesos de composición escrita. Infancia y aprendizaje, 15(58), 43-64.
TOLCHINSKY, L. (2013). L’aprenentatge de l’escriptura i les seves dificultats. Ll. Andreu i Barrachina (coord.). Transtorns d’aprenentatge de l’escriptura i de les matemàtiques. UOC.
TREIMAN, R. (2017). Learning to spell words: Findings, theories, and issues. Scientific Studies of Reading, 21(4), 265-276
VILA i SANTASUSANA, M. (Coord.) (2002). Didàctica de la llengua oral formal. Barcelona: Graó.
BIBLIOGRAFIA COMPLEMENTÀRIA
ALVES, R. A., LIMPO, T., JOSHI, R.M. (2020). Reading-writing connections: towards integrative literacy science (Vol. 19). Springer Nature.
ANDREU-BARRACHINA, Ll. (Coord.). (2013).L’adquisició de la lectura i les seves dificultats. Barcelona:UOC.
BIGAS, M., CORREIG, M. (2000). Didáctica de la lengua en la educación infantil. Madrid: Síntesis.
BRUNER, J. (1985). La parla dels infants. Vic: EUMO.
FERREIRO, E.,& TEBEROSKY, A. (1979). Los sistemas de escritura en el desarrollo del niño. México: Siglo XXI.
FIDALGO, R., & GARCÍA, J. N. (2008). El desarrollo de la competencia escrita a través de una enseñanza metacognitiva de la escritura. Cultura y Educación, 20(3), 325-346.
GENERALITAT DE CATALUNYA. Departament d'Ensenyament (2003). L’ús del llenguatge a l’escola. Propostes d’intervenció per a l’alumnat amb dificultats de comunicació i llenguatge.
GRAHAM, S. & PERIN, D. (2007). Writing next: effective strategies to improve writing of adolescents in middle and high schools. Nova York: Carnegie Corporation.
GRAHAM, S., MACARTHUR, C. A., & FITZGERALD, J. (Eds.). (2013). Best practices in writing instruction, 2nd editon. Guilford Press.
HARRIS, S., GRAHAM., MASON, L., FRIEDLANDER, B. (2008). Powerful writing strategies for all students. Paul H. Brookes Publishing.
LIMPO, T., OLIVE, T. (2021). Executive Functions and Writing. Oxford University Press.
MACARTHUR, C. A., GRAHAM, S., & FITZGERALD, J. (Eds.). (2006). Handbook of writing research. 1st Edition. Nova York:Guilford Press.
MACARTHUR, C. A., GRAHAM, S., & FITZGERALD, J. (Eds.). (2016). Handbook of writing research. 2nd Edition. Nova York:Guilford Press.
PALOU, J. et al. (2005). La llengua oral a l'escola: 10 experiències didàctiques. Barcelona: Graó.
RUIZ BIKANDI, U. (2000). Enseñar la lengua oral. dins Didáctica de la segunda lengua en Educación Infantil y Primaria, U. Ruiz Bikandi (ed.). Madrid: Síntesis.
SÁNCHEZ CANO, M. (1999). Aprenent i ensenyant a parlar. Lleida: Pagès Editors.
SÁNCHEZ CANO, M. (coord.) (2009). La conversa en petits grups a l'aula. Barcelona: Graó.
SNOWLING, M. J., & HULME, C. (Eds.). (2005). The science of reading: A handbook. Oxford: Blackwell Publishing.
TOLCHINSKY, L. (1993). Aprendizaje del lenguaje escrito. Procesos evolutivos e implicaciones didácticas. Barcelona: Anthropos.
TOLCHINSKY, L. (2003). The cradle of culture and what children know about writing and numbers before being taught. Psychology Press.
TOUGH, J. (1987).: El lenguaje oral en la escuela. Madrid : Visor /MEC.
No aplicable