Logo UAB
2022/2023

Geografia d'Àsia

Codi: 101522 Crèdits: 6
Titulació Tipus Curs Semestre
2500244 Estudis d'Àsia Oriental FB 1 1

Professor/a de contacte

Nom:
Antoni Ramon Riba
Correu electrònic:
antonio.ramon@uab.cat

Utilització d'idiomes a l'assignatura

Llengua vehicular majoritària:
anglès (eng)
Grup íntegre en anglès:
Sí
Grup íntegre en català:
No
Grup íntegre en espanyol:
No

Equip docent

Nuria Valdovinos Perdices
Antoni Ramon Riba
Deisiane Dos Santos Delfino

Prerequisits

Cap.

Objectius

Introduir l'alumnat als aspectes més rellevants de la Geografia Física i Humana dels paisos d'Àsia Oriental, incloent aspectes geopolítics,  el medi físic, la demografia, els sistemes agraris i l'alimentació , la indústria, les ciutats i el medi ambient. Mitjançant classes teòriques i pràctiques, es pretén que l'alumnat conegui suficientment el context geogràfic d'Àsia Oriental  i que aquest coneixement li pugui ser d'utilitat per altres assignatures al llarg dels estudis de grau.

Competències

  • Conèixer i comprendre la geografia física i humana de l'Àsia oriental.
  • Conèixer i utilitzar els recursos de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) per recopilar, elaborar, analitzar i presentar informació en relació amb els estudis de l'Àsia oriental.
  • Desenvolupar estratègies d'aprenentatge autònom.
  • Desenvolupar un pensament i un raonament crítics i saber comunicar-los de manera efectiva, tant en les llengües pròpies com en una tercera llengua.
  • Promoure el desenvolupament sostenible.
  • Respectar la diversitat i la pluralitat d'idees, persones i situacions.
  • Ser flexible i saber adaptar-se a noves situacions.
  • Tenir habilitats en les relacions interpersonals.
  • Vetllar per la qualitat del propi treball.

Resultats d'aprenentatge

  1. Avaluar els resultats obtinguts en el procés de cerca de la informació per documentar-se i actualitzar els coneixements de geografia.
  2. Demostrar un coneixement dels conceptes claus i marcs teòrics de geografia.
  3. Desenvolupar estratègies d'aprenentatge autònom.
  4. Desenvolupar un pensament i un raonament crítics i saber comunicar-los de manera efectiva, tant en les llengües pròpies com en una tercera llengua.
  5. Identificar i descriure la geografia física d'Àsia Oriental.
  6. Identificar ii descriure la geografia humana d'Àsia Oriental.
  7. Promoure el desenvolupament sostenible.
  8. Respectar la diversitat i la pluralitat d'idees, persones i situacions.
  9. Ser flexible i saber adaptar-se a noves situacions.
  10. Tenir habilitats en les relacions interpersonals.
  11. Utilitzar eines diferents per a fins específics en el camp de la geografia.
  12. Utilitzar la terminologia bàsica de la geografia.
  13. Vetllar per la qualitat del propi treball.

Continguts

Introducció a la Geografia Física y Humana d'Asia Oriental emprant  un enfocament  generalista per a tractar temes de geopolítica, medi físic, climatologia i hidrografia; de demografia i moviments migratoris; d'agricultura i alimentació, de sistemes energètics i industrials, de processos d'urbanització i d'impactes ambientals.

Metodologia

La metodologia docent inclou classes de teoria i pràctiques (33%); treball supervisat (12%); treball autònom (50%) i avaluacions (5%).

Es farà ús de les plataformes virtuals de la universitat, fòrums virtuals, notícies, agendes, lliurament de pràctiques, etc.  

Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.

Activitats formatives

Títol Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Tipus: Dirigides      
Classes teòriques i pràctiques 55 2,2 1, 2, 5, 6, 11, 12
Proves parcials 4 0,16 1, 2, 5, 11, 12
Tipus: Supervisades      
Tutories 12 0,48 3, 4, 7, 8, 9, 10, 13
Tipus: Autònomes      
Treball estudiant 75 3 3, 4, 7, 8, 9, 10, 13

Avaluació

L'avaluació és continuada. L’alumnat ha de demostrar el seu progrés realitzant 2 activitats d’avaluació. El calendari d’aquestes activitats, així com els detalls sobre cada una d’ells i el pes que tenen en l’avaluació final es proporcionarà a l’inici de les classes.  

Revisió  

En el moment de lliurar la qualificació final prèvia a l’acta, el/la docent comunicarà per escrit una data i hora de revisió. La revisió de les diverses activitats d’avaluació s’acordarà entre la professora o el professor i l’alumnat.   

Recuperació  

Podran accedir a la recuperació qui s’hagi presentat a activitats el pes de les quals equivalgui a un 66,6% (dos terços) o més de la qualificació final i que hagi tret una qualificació mitjana ponderada de 3,5 o més.   

En el moment de lliurar la qualificació final prèvia a l’acta de l’assignatura, la professora o el professor comunicarà per escrit el procediment de recuperació. Es pot proposar una activitat de recuperació per a cada activitat suspesa o no presentada o es poden agrupardiverses activitats en una de sola. En cap cas la recuperació pot consistir en una única activitat d'avaluació final equivalent al100% de la qualificació.  

Consideració de “no avaluable”  

S’assignarà un “no avaluable” quan les evidències d’avaluació que hagi aportat l’alumne/a equivalguin a un màxim d’una quarta part de la qualificació total de l’assignatura.  

Irregularitats en les activitats d’avaluació  

En cas d’irregularitat (plagi, còpia, suplantació d’identitat, etc.) en una activitat d’avaluació, la qualificació d’aquesta activitat d’avaluació serà 0. En cas que es produeixin irregularitats en diverses activitats d’avaluació, la qualificació final de l’assignatura serà 0. S’exclouen de la recuperació les activitats d’avaluació en què s’hagin produït irregularitats (com ara plagi, còpia, suplantació d’identitat). 

Activitats d'avaluació

Títol Pes Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Proves parcials 80% (40% + 40%) 4 0,16 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 11, 12, 13
Pràctiques de curs 20% 0 0 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 13

Bibliografia

Llibres

  • ARAMBERRI, J. (2018) . La China de Xi Jinping. Madrid: Ediciones Deliberar
  • BALL, P. (2017). The Water Kingdom. Chicago: The University of Chicago Press
  • DELISLE,G. (2006). Pyongyang. Bilbao: Astiberri Ediciones
  • DELISLE, G. (2005). Shenzen . Bilbao: Astiberri Ediciones
  • DUNFORD, M. and WEIDONG,L. (eds) (2017). The Geographical Transformation of China. London: Routledge
  • COURMONT, B. (2010). Géopolitique du Japon. Perpignan: Artège.
  • DAYEZ-BURGEON, P. (2011). Les Coréens.  Paris: Editions Tallandier
  • MARSHALL, T. (2016). Prisoners of Geography. Scribner 
  • HOLDSTOCK, N. (2015). China's Forgotten People. Xinjiang, Terror and the Chinese State. London: I.B. Tauris
  • KANASAKA,K, (2009). Discovering Japan. A New Regional Geography. London: JPT Europe
  • KAPLAN, R.D. (2015). Asia's Cauldron. The South China Sea and the End of a Stable Pacific. New York: Penguin Random House
  • LACOSTE, Y. (2008). Geopolítica. Madrid: Síntesis
  • MARKS, R.B. 2012). China. Its Environment and History. Kanham UK: Rowan and Littlefield.
  • ORGANIZING COMMITTEE OF THE 29th INTERNATIONAL GEOGRAPHICAL CONGRESS ( 2000): Korea. The Land and the People. Seoul: Kyohaksa
  • RIOS, X. (2005). Taiwan, el problema de China. Madrid: Catarata.
  • RIOS, X.  (2012). China Pide Paso. Barcelona: ICARIA.
  • RUSSELL, M. J. (2008). Pop Goes Korea. Behind the revolution in movies, music and internet culture. Berkeley, California: Stone Bridge Press.
  • SAMUELS, R.J. (2013) . 3.11 Disaster and Change in Japan. Ithaca, NY: Cornell University Press.
  • SANJUAN, T. Et TROLLIET, P. (2010). La Chine et le Monde Chinois. Une géopolitique des territoires. Paris: Armand Colin.
  • SHEPARD, W. (2015). Ghost Cities of China. London: Zed Books
  • STUDWELL,J. (2014).  How Asia Works. Success and Failure in the World’s Most Dynamic Region. London: Profile Books.
  • TUAN, Yi –Fu (1969). A Historical Geography of China. Chicago: Aldine
  • TOTMAN, C. (2014): Japan. An Environmental History. London and New York: I.B. Tauris
  • VEEK, G., PANNELL, C.W., HUANG, Y and BAO; S (2016). China's Geography. Globalization and the Dynamics of Political, Economic and Social Change. Lanham, MD: Rowman &Little
  • VERNEUIL,C. et VERNEUIL, S. (2012). Japon et Chine. Concurrences Régionales, ambitions mondiales. Paris: Ellipses.
  • WEIGHTMAN, B.A. (2011). Dragons and Tigers. A geography of South, East and Southeast Asia. Hoboken NJ: John Wiley.
  • WOOLEY, P.J. (2005). Geography& Japan’s Strategic Choices. Washington DC: Potomac Books
  • WONG, D.W. S., WONG,K.K.K., CHUNG,H. and WANG,J.J. (2018). China. A Geographical Perspective. New York: Guilford Press

Atles

  • Atlas of the people’s Republic of China. Beijing: Foreign Languages Press
  • El Atlas de Le Monde Diplomatique. Edició espanyola. Abril 2000
  • Benewick,R. Y S.H. Donald (2009): The State of China Atlas. Berkeley: University of California Press
  • SELLIER, Jean (2002). Atlas de los pueblos de Asia meridional y oriental. Barcelona: Paidós.

Webgrafia

Programari

Office Word, Excel, Powerpoint.