Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
---|---|---|---|
2500244 Estudis d'Àsia Oriental | FB | 1 | 1 |
2504012 Estudis d'Espanyol i Xinès: Llengua, Literatura i Cultura | FB | 1 | 1 |
No n'hi ha.
Introducció. Què és la Història? La ciència històrica. La construcció de la necessitat social d’una consciència del passat. L’evolució de la historiografia. La història en el món contemporani: entre el discurs legitimador i la disciplina acadèmica.
1. Àsia? Europa? La relativitat i la historicitat dels conceptes geogràfics i polítics. Una breu introducció a la història dels mots i a l'equívoc de les formes corrents de designar als altres i específicament als subjectes de l'assignatura. El punt de partida eurocèntric. La història d'Àsia que els europeus hem après. La progressiva assumpció de les limitacions del "nostre" punt de vista: i si Europa no fos el centre del món? i si tampoc no ho fos "Occident"? i si resulta que el món no té "centre"?
2. Les grans cultures i civilitzacions asiàtiques abans del despertar d'Europa. Introducció als diversos escenaris asiàtics: espai xinès, espai indi.
3. La fascinació per Orient. Comerciants, viatgers, aventurers i pirates: entre la literatura i la fam d'expansió econòmica. Mites europeus sobre la realitat oriental. La presència real d'Orient a Occident.
4. L’atac europeu a Àsia (ss.XVI-XVIII). Europeus i la Ruta de la Seda. Colonialisme i imperialisme. De les empreses privades a les conquestes públiques. Els primers missioners: el Japó i la Xina.
5. Xina, Japó i Índia (ss. XVI-XIX). Espai xinès: Ming (1368-1644), Qing (1644-1911) i les Guerres de l'Opi. Espai japonés: Tokugawa (1600-1868), el règim Meiji (1868-1912). Espai hindutan: la dinastia Mogol i Raj Britànic (1526-1858).
6. Àsia Oriental (s.XX). La fundació de la República de la Xina (1912); la Segona Guerra sinojaponesa (1937-1945); Japó: de l’era Taishō al Japó feixista (1912-1945).
Classes teòriques dirigides pel professorat, sessions de seminaris i pràctiques dirigides pel professorat, lectura comprensiva de textos acadèmics, aprenentatge d’estratègies de recerca d’informació, realització de ressenyes, treballs i comentaris analític, preparació de presentacions orals, estudi personal. Totes les activitats tenen un termini que cal complir estrictament, segons el calendari de l’assignatura.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|
Tipus: Dirigides | |||
Classes dirigides pel professor | 45 | 1,8 | 1, 5, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16 |
Tipus: Supervisades | |||
Exercicis pautats d'aprenentatge | 5 | 0,2 | 7, 13, 15, 16, 18, 19 |
Realització d'informes, pràctiques i treballs | 15 | 0,6 | 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 14, 15, 16, 17, 18 |
Tipus: Autònomes | |||
Estudi personal Lectura de textos. Redacció de treballs. Preparació de comentaris orals i seminaris. Recerca de informació bibliogràfica | 75 | 3 | 2, 5, 6, 7, 9, 10, 12, 13, 14, 15, 16, 18 |
- Projecte integral: 30%
- Proves escrites: 30%
- Treball pràctic històric: 40%
Avaluació
L’avaluació és continuada. L’alumnat ha de demostrar el seu progrés realitzant diverses activitats d’avaluació. La informació sobre l’avaluació, el tipus d’activitats i el seu pes sobre l’avaluació de l’assignatura és a títol informatiu. El professorat responsable de l’assignatura la concretarà en començar-ne a impartir la docència.
Revisió
En el moment de lliurar la qualificació final prèvia a l’acta, el docent comunicarà per escrit una data i hora de revisió. La revisió de les diverses activitats d’avaluació s’acordarà entre docent i estudiant.
Recuperació
Podran accedir a la recuperació els estudiants que s’hagin presentat a activitats el pes de les quals equivalgui a un 66,6% (dos terços) o més de la qualificació final i que hagin tret una qualificació mitjana ponderada de 3,5 o més.
L'estudiant es presentarà exclusivament a les activitats o proves no presentades o suspeses. En cap cas es podrà recuperar nota mitjançant una prova final equivalent al 100% de la nota.
En el moment de lliurar la qualificació final prèvia a l’acta de l’assignatura, el docent comunicarà per escrit el procediment de recuperació. El docent pot proposar una activitat de recuperació per a cada activitat suspesa o no presentada o pot agrupar diverses activitats en una de sola.
En cas de recuperació, lanota màxima que pot obtenir l’estudiant és un 5.
Consideració de “no avaluable”
S’assignarà un “no avaluable” quan les evidències d’avaluació que hagiaportat l’estudiant equivalguina un màxim d’una quarta part de la qualificació total de l’assignatura.
Irregularitats en les activitats d’avaluació
En cas d’irregularitat (plagi, còpia, suplantació d’identitat, etc.) en una activitat d’avaluació, la qualificació d’aquesta activitat d’avaluació serà 0. En cas que es produeixin irregularitats en diverses activitats d’avaluació, la qualificació final de l’assignatura serà 0.
S’exclouen de la recuperació les activitats d’avaluació en què s’hagin produït irregularitats (com ara plagi, còpia, suplantació d’identitat). Es considera com a "còpia" un treball que reprodueix tot o gran part del treball d'un/a altre/a company/a, i com a "plagi" el fet de presentar part o tot un text d'un autor com a propi, és a dir, sense citar-ne les fonts, sigui publicat en paper o en forma digital. En el cas de còpia entre dos estudiants, si no es pot saber qui ha copiat qui, s'aplicarà la sanció a ambdós.
Més informació: https://www.uab.cat/web/estudiar/grau/informacio-academica/avaluacio/en-que-consisteix-l-avaluacio-1345662177201.html
Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|---|
Projecte integral | 30% | 2 | 0,08 | 2, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 16, 17 |
Proves escrites | 30% | 2 | 0,08 | 1, 2, 4, 5, 6, 7, 9, 10, 11, 15, 16, 18, 19 |
Treball pràctic històric | 40% | 6 | 0,24 | 2, 3, 5, 7, 9, 10, 12, 13, 14, 15, 16, 18 |
GENERAL I INTRODUCTÒRIA
KRUGMAN, Paul, El internacionalismo "moderno". La economía internacional y las mentiras de la competitividad, Barcelona, Crítica, 1997.
LIVI-BACCI, Massimo, Historia mínima de la población mundial, Barcelona, Ariel, 1990.
RODINSON, Maxime, Islam y capitalismo, Madrid, Siglo XXI, 1973.
SCHIROKAUER, Conrad & BROWN, Miranda, Breve historia de la civilización china, Barcelona, Edicions Bellaterra, 2006.
SCHIROKAUER, Conrad, LURIE, David & GAY, Suzanne; Breve historia de la civilización japonesa, Barcelona, Edicions Bellaterra, 2014.
SELLIER, Jean, Atlas de los pueblos del Asia meridional y oriental, Barcelona, Paidós, 2002.
TAKAHASHI, Hachiroemon Koachiro, Del feudalismo al capitalismo. Problemas de la Transición, Barcelona, Crítica, 1986.
PERSPECTIVES I VISIONS DEL MÓN ENTRE ORIENT I OCCIDENT
GOLDEN, Seán, Multilateralismo versus unilateralismo en Asia: el peso internacional de los 'valores asiáticos', Barcelona, Ediciones CIDOB, 2004.
LACH, Donald F., Asia in the making of Europe, Chicago, University of Chicago Press (3 vols.), 1970-1994.
LOUI, Kam, "Los valores asiáticos y la internacionalización del confucianismo", en Seán Golden, ed., Multilateralismo versus unilateralismo en Asia: el peso internacional de los 'valores asiáticos', Barcelona, Ediciones CIDOB, pp. 173-195, 2004.
SAID, Edward W., Orientalismo, Barcelona, Debate, 2002 [ed.revisada 1997].
ÀSIA FINS EL SEGLE XVIII
GRUNEBAUM, G.E., Von, El Islam. Desde los orígenes hasta el comienzo del Imperio otomano, Madrid, SigloXXI, 1989.
GRUNEBAUM, G.E., Von, El Islam. Desde la caída de Constantinopla hasta nuestros días, Madrid, Siglo XXI,1990.
HAMBLY, Gavin, Asia central, Madrid, Siglo XXI, 1977.
HANE, Mikiso, Breve historia del Japón, Madrid, Alianza, 2000.
KAMENAROVIC, Ivan P., La Chine Classique, París, Les Belles Lettres, 2002.
KENNEDY, Hugh, Las grandes conquistas árabes, Barcelona, Crítica. 2007.
LEE, Thomas H.C., ed., China and Europe. Images and influences in sixteenth to eighteenth centuries, Hong Kong, The Chinese University Press, 1991.
MAALOUF, Amin; Les Croades vistes pels àrabs, Barcelona, Edicions de 1984, 2000.
METCALF, Barbara & Thomas, Historia de la India, Cambrigde University Press, 2003.
VILLIERS, John, Asia sudoriental. Antes de la época colonial, Madrid, Siglo XXI, 1980.
L'IMPERIALISME OCCIDENTAL I EL CONTEXT INTERNACIONAL A L'ÈPOCA CONTEMPORÀNIA
BRENDON, Piers; The Decline and Fall of the British Empire, 1781-1997, London, Vintage Books, 2007.
FIELDHOUSE, David K., Los imperios coloniales desde el siglo XVIII, Madrid, Siglo XXI, 1984.
HEADRICK, Daniel R., Los instrumentos del imperio. Tecnología e imperialismo europeo en el siglo XIX, Madrid, Alianza,1989.
HOBSBAWM, Eric., Historia del Siglo XX, Barcelona, Crítica, 1995.
JUDD, Denis; Empire. The British Imperial Experience from 1765 to the Present, London, Phoenix, 1996.
LEFFLER, M.P., PAINTER, D.S. (ed.); Origins of the Cold War. An International History, Routlegde, 2005 (2a.ed).
MARTÍNEZ CARRERAS, J.U.; Historia de la descolonización, 1919-1986: las independencias de Asia y África, Madrid, Istmo, 1987.
MOMMSEN, Wolfgang J., La Época del Imperialismo. Europa, 1885-1918, Madrid, Siglo XXI, 1971.
VEIGA, Francisco, U. DACAL, Enrique & DUARTE, Ángel, La paz simulada. Una historia de la Guerra Fría, 1941-1991, Madrid, Alianza, 1997.
No es farà servir cap programari.