Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
---|---|---|---|
2500249 Traducció i Interpretació | OB | 3 | 0 |
L'alumne ha de dominar l’ús dels recursos tecnològics generals aplicats a la traducció i a la interpretació. En concret, ha de ser capaç de: (1) demostrar que coneix els recursos tecnològics generals per a la gestió d'arxius i de dades en traducció i interpretació; (2) saber aplicar aquests coneixements en l’edició de textos en diversos formats i realitzar la correcció lingüística a diferents nivells; i (3) saber aplicar aquests coneixements en l’automatització bàsica d'accions i d’objectes en traducció i interpretació.
D'igual manera, l'alumne ha de conèixer els recursos de documentació necessaris per a la traducció i la interpretació. En concret, ha de ser capaç de: (1) demostrar que coneix els recursos d’informació i documentació més adequats per a la resolució dels problemes de traducció i d’interpretació; i (2) aplicar aquests coneixements per a utilitzar amb eficiència els recursos d’informació i documentació més adequats per a la resolució dels problemes de traducció i d’interpretació.
L'alumne ha de posseir coneixements lingüístics suficients per a ésser capaç d'identificar les unitats terminològiques en un text en diferents suports (paper, audio, audiovisual). En concret ha de saber identificar unitats de significat més enllà dels límits de la paraula. Alhora, l'alumne ha de ser capaç de demostrar que coneix la morfologia i sintaxi per comprendre la composició, la derivació i l’especificació.
Complementàriament, l'alumne ha de conèixer d’altres idiomes fins al nivell d’especificitat requerit pels llenguatges d’especialitat.
La funció de l’assignatura és proporcionar a l’estudiant el coneixement dels recursos terminològics, terminogràfics i de tractament de corpus necessaris per a la traducció i la interpretació.
En acabar l’assignatura l’estudiant haurà de ser capaç de:
L'assignatura s'imparteix en dues sessions setmanals que es distribueixen en classes teòriques d'una hora i 20 minuts i classes pràctiques d'una h al llarg de 14 setmanes dins del semestre:
En total, l'alumne ha de rebre 18,6 h. de teoria i 14 h. de pràctiques. A les classes de teoria, el grup d'aprenentatge rep classes magistrals i també participa impartint-les (Aprenentatge Basat en Problemes); a les classes de pràctiques, el grup d'aprenentatge es divideix en grups de 3 alumnes per fer treball pràctic.
Les activitats formatives que es realitzaran al llarg del curs seran, entre d'altres, del tipus següent:
Aquesta assignatura es gestiona per mitjà del Campus Virtual, en el qual l’alumne trobarà tots els arxius amb informació complementària a aquesta guia docent.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|
Tipus: Dirigides | |||
Continguts i principis teòrics | 7 | 0,28 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10 |
Estudi documental i crític d'opcions terminològiques | 7 | 0,28 | 1, 2, 3, 4, 5, 8, 9 |
Gestió de la terminologia (programari) | 7 | 0,28 | 5, 8, 9, 10 |
Resolució de problemes (terminologia puntual) | 6 | 0,24 | 1, 2, 3, 4, 5, 8, 9, 10 |
Revisió d'un treball terminològic existent | 4 | 0,16 | 1, 3, 5, 10 |
Tipus: Supervisades | |||
Dinàmica del treball en grup | 3 | 0,12 | 6, 7 |
Exposició oral | 3 | 0,12 | 1, 2, 3, 4, 5, 8, 9, 10 |
Gestió de la terminologia (programari) en grup | 4 | 0,16 | 1, 8, 10 |
Tipus: Autònomes | |||
Buidatge terminològic de corpora paral·lels | 8 | 0,32 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10 |
Construcció d'un sistema conceptual | 8 | 0,32 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10 |
Elaboració de xarxes de conceptes | 8 | 0,32 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10 |
Exercicis sobre llistes de problemes | 5 | 0,2 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10 |
Introducció de les dades amb un programa de gestió | 11 | 0,44 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10 |
Lectures i conferències | 5 | 0,2 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10 |
L'avaluació és continuada. Els estudiants han de demostrar el seu progrés realitzant diverses activitats d’avaluació.
Els resultats de l'aprenentatge dels alumnes són avaluats d'acord amb les competències detallades en aquesta guia docent i a partir de diferents activitats formatives. Així doncs, l'alumne haurà de realitzar treballs individuals i en grup, que seran avaluats tant a classe (per mitjà d'exposicions o posades en comú) o amb lliuraments en dates concretes que s'especificaran en iniciar-se el curs. La informació sobre l'avaluació, el tipus d'activitats d'avaluació i el seu pes sobre l'assignatura és a títol orientatiu; aquesta informació es concretarà a començament de curs pel professor responsable de l'assignatura.
L'avaluació constarà del còmput entre les notes obtingudes de les següents activitats formatives:
- Treball en grup
Es desenvolupa al llarg del curs, i es lliura a la fi del semestre. Aquest treball en grup es divideix en les següents parts i s'hi distribueixen les següents puntuacions:
Presentació del preprojecte, 10%
Projecte final escrit 20 + oral 10%
ABP (Aprenentatge Basat en Problemes) 15 %
- Participació a classe
Lliurament de ressenyes de lectures proposades o altres (ressenya de conferències, exposicions) 5%
Pràctiques i fòrums, 5%
Exercicis pràctics, 5%
- Prova final individual
Examen tipus test sobre els continguts teòrics, 30%
Revisió
En el moment de lliurar la qualificació final prèvia a l’acta, el docent comunicarà per escrit una data i hora de revisió. La revisió de les diverses activitats d’avaluació s’acordarà entre el docent i l’estudiant.
Recuperació
Podran accedir a la recuperació els estudiants que s’hagin presentat a activitats el pes de les quals equivalgui a un 66,6% (dos terços) o més de la qualificació final i que hagin tret una qualificació mitjana ponderada de 3,5 o més. En cap cas es podrà fer una activitat de re-avaluació pel valor del 100% de la nota final. L’estudiant es presentarà exclusivament a les activitats o proves no presentades o suspeses.
La qualificació final màxima que poden obtenir els alumnes en la recuperació és un 5.
En el moment de lliurar la qualificació final prèvia a l’acta de l’assignatura, el docent comunicarà per escrit el procediment de recuperació. El docent pot proposar una activitat de recuperació per a cada activitat suspesa o no presentada o pot agrupar diverses activitats en una de sola.
Consideració de “no avaluable”
S’assignarà un “no avaluable” quan les evidències d’avaluació que hagi aportat l’estudiant equivalguin a un màxim d’una quarta part de la qualificació total de l’assignatura.
Irregularitats en les activitats d’avaluació
En cas d’irregularitat (plagi, còpia, suplantació d’identitat, etc.) en una activitat d’avaluació, la qualificació d’aquesta activitat d’avaluació serà 0. En cas que es produeixin irregularitats en diverses activitats d’avaluació, la qualificació final de l’assignatura serà 0. S’exclouen de la recuperació les activitats d’avaluació en què s’hagin produït irregularitats (com ara plagi, còpia, suplantació d’identitat).
Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|---|
ABP - Aprenentatge Basat en Problemes | 10 % | 3 | 0,12 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10 |
Examen tipus test | 30 % | 3 | 0,12 | 1, 2, 3, 4, 5, 8, 9, 10 |
LLiurament del preprojecte | 10 % | 2 | 0,08 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10 |
LLiurament del projecte final (arbre de camp dels 15 termes escollits) | 20% | 2 | 0,08 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10 |
Participació | 10 % | 1 | 0,04 | 6, 7 |
Presentació del projecte final (oral) | 10 % | 1 | 0,04 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10 |
Pràctiques i i fòrums | 5 % | 1 | 0,04 | 6, 7, 8, 9, 10 |
Ressenyes de lectures, exposicions, etc. | 5 % | 1 | 0,04 | 1, 8, 9, 10 |
Enllaços web
- http://www.fit-ift.org/download/preespagn.pdf
MANUAL DE TERMINOLOGÍA. Silvia Pavel y Diane Nolet. Traducido por Beatriz de Vega con la colaboración de Genny González y Yolande Bernard. DIRECCIÓN DE TERMINOLOGÍA Y NORMALIZACIÓN. OFICINA DE TRADUCCIONES. Canadá.
- http://www.free-ed.net/sweethaven/MedTech/MedTerm/default.asp
Aquest és un curs complet i autònom en la terminologia mèdica moderna. És apte per a tots els estudiants de les professions de la salut que tenen la necessitat de comunicar-se amb els metges, dentistes i altres professionals de la medicina. El material bàsic d'aquest curs és pres del manual de l'Exèrcit dels EUA, terminologia mèdica bàsica, MD0010, Edició 100.
Manuals
ANTIA, B.E. (2001): “Metadiscourse in terminology: thesis, antithesis, synthesis”, Terminology Science & Research12 (1-2), p. 65-84.
ANTIA, B.E. (2002): “II termine: contesto definitorio e contesto d’uso”, in MAGRIS, M., M. T. MUSACCHIO, L. REGA e F. SCARPA (eds.): Manuale di terminologia. Aspetti teorici, metodologici e applicativi, Milan, Hoepli, p. 99-114.
ARNTZ, R., H. PICHT und F. MAYER (2002): Einführung in die Terminologiearbeit, Hildesheim, Olms.
AVERBUH, K. JA. (1994): ,,E. K. Drezen, Terminologist and Standardiser”, Terminology Science & Research 5-2, p. 53- 73.
BEAUGRANDE, R. (1987): “Determinacy distributions in complex systems: science, linguistics, language, life”, Zeitschrift für Phonetik, Sprachwissenschaft und Kommunikationsforschung 40, p. 145-188.
BEAUGRANDE, R. (1997): New Foundations for a Science of Text and Discourse: Cognition, Communication and the Freedom of Access to Knowledge and Society, Norwood, Ablex.
BUDIN, G. (1994): “Do we need an object theory?” in DRASKAU, J. K. and H. PICHT (eds.): Terminology Science & Terminology Planning/Theoretical Issues of Terminology Science, Vienna, TermNet, p. 203-208.
BUDIN, G. (2001): “A Critical Evaluation of the State-of-the-Art of Terminology Theory”, Terminology Science & Research 12 (1-2), p. 7-23.
CHESTERMAN, A. and E. WAGNER (2002): Can Theory Help Translators? A Dialogue Between the Ivory Tower and the Wordface, Manchester, St. Jerome.
FELBER, H. und G. BUDIN (1989): Terminologie in Theorie und in Praxis, Tübingen, Günter Narr.
GERZYMISCH-ARBOGAST, H. (1996):Termini im Kontext. Verfahren zur Erschließung und Übersetzung von der textspezifischen Bedeutung von fachlichen Ausdrücken, Tübingen, Günter Narr.
HUNTER, K. M. (1991): Doctors’ stories, Princeton, Princeton University Press.
HOLMES, J. (1972): “The name and nature of translation studies”, Unpublished ms reprinted in TOURY, G. (ed.): (1987) Translation Across Cultures, New Delhi, Bahri Publications.
ISO 1087-1 (2000): Terminology work . Vocabulary . Part 1: Theory and application, Geneva, ISO.
ISO 12200 (1999): Computer applications in terminology — Machine-readable terminology interchange format(MARTIF) — Negotiated Interchange, Geneva, ISO.
ISO 12620 (1999): Computer applications in terminology— Data categories, Geneva, ISO.
ISO 16642 (2003): Computer applications in terminology’. Terminological markup framework, Geneva, ISO.
LAURÉN, C., J. MYKING und H. PICHT (1998): Terminologie unter der Lupe. Vom Grenzgebiet zum Wissenschaftszweig, mit Beiträgen von Anita Nuopponen und Nina Pilke, Vienna, TermNet.
LEMKE, J. L. (1990): Talking Science, Connecticut/London, Ablex.
PICHT, H. (1993): “State-of-the-art of Terminology Training in 1991”, Terminology Science & Research 4, p. 2-33.
PICHT, H. (1997): ,,Wirtschaftslinguistik: ein historischer Überblick”, in HOFFMANN, L., H. KALVERKÄMPER und H. E.WIEGAND (eds.): Fachsprachen. Languages for Special Purposes. Ein Internationales Handbuch zurFachsprachenforschung und Terminologiewissenschaft, Berlin, New York, Walter de Gruyter, p. 336-341.
RAT FÜR DEUTSCHSPRACHIGE TERMINOLOGIE (2004):Berufsprofil. Terminologin. Terminologe, Bern.
RIGGS, F. (1987): “Social science vocabulary: the INTERCOCTA project”, TermNet News 18, p. 7-15.
ROGERS, M. (1997): “Synonymy and equivalence in special-language texts. A case study in German and English texts on Genetic Engineering”, in TROSBORG, A. (ed.): Text Typology and Translation, Amsterdam/Philadelphia, John Benjamins, p. 217-45.
ROGERS, M. (2004): “Multidimensionality in Concept Systems: A Bilingual Textual Perspective”, Terminology 10- 2, p. 215-40.
SCHMITZ, K.-D. (2001): “Criteria for evaluating terminology database management programs”, in WRIGHT, S. E. and G. BUDIN (eds.): Handbook of terminology management II, Amsterdam/Philadelphia, John Benjamins, p. 539- 551.
SCHMITZ, K.-D. (2005): “Terminology and Terminological Databases”, in BROWN, K. (ed.): Encyclopedia of Language and Linguistics, 2nd Edition, Oxford, Elsevier Publishers.
WRIGHT, S. E. (2003): “From the semiotic triangle to the semantic web”, Terminology Science & Research 14, p. 111-135.
WRIGHT, S. E. and G. BUDIN (eds.) (1997): Handbook of terminology management I, Amsterdam/Philadelphia, John Benjamins.
WRIGHT, S. E. and G. BUDIN (eds.) (2001): Handbook of terminology management II, Amsterdam/Philadelphia, John Benjamins.
WÜSTER, E. (1959): ,,Das Worten der Welt, schaubildlich und terminologisch dargestellt”, in PICHT, H. und K.-D. SCHMITZ (eds.): Terminologie und Wissensordnung, Cologne,T
Word
Power point
Excel
AntConc