Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
---|---|---|---|
2500249 Traducció i Interpretació | OB | 2 | 2 |
Els estudiants han de poder:
La funció d’aquesta assignatura és iniciar l’estudiant en la resolució de problemes de traducció de textos no especialitzats en llengua estàndard de diferents tipus (narratius, descriptius, conceptuals, argumentatius i instructius). En acabar l’assignatura l’estudiant serà capaç de:
S’alternaran les següents metodologies:
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|
Tipus: Dirigides | |||
Realització de tasques de traducció | 44 | 1,76 | 1, 4, 5, 8, 12, 13, 14, 19, 20, 21, 22 |
Resolució de problemes | 14 | 0,56 | 13, 14, 20, 21, 22 |
Tipus: Supervisades | |||
Revisió de traduccions corregides | 15 | 0,6 | 13, 14, 20, 21, 22 |
Tipus: Autònomes | |||
Cerca de documentació | 13 | 0,52 | 2, 7, 15, 16 |
Preparació de traduccions i treballs | 55 | 2,2 | 1, 4, 8, 11, 12, 13, 14, 19, 20, 21, 22 |
L’avaluació és continuada. L’alumnat ha de demostrar el seu progrés fent diverses activitats d’avaluació. La informació sobre l’avaluació, el tipus d’activitats i el seu pes sobre l’avaluació de l’assignatura és a títol informatiu. El professorat responsable de l’assignatura la concretarà en començar-ne a impartir la docència.
Normes de presentació dels treballs
Revisió
En el moment de lliurar la qualificació final prèvia a l’acta, el/la docent comunicarà per escrit una data i hora de revisió. La revisió de les diverses activitats d’avaluació s’acordarà entre la professora o el professor i l’alumnat.
Recuperació
Podran accedir a la recuperació qui s’hagi presentat a activitats el pes de les quals equivalgui a un 66,6% (dos terços) o més de la qualificació final i que hagi tret una qualificació mitjana ponderada de 3,5 o més.
En el moment de lliurar la qualificació final prèvia a l’acta de l’assignatura, la professora o el professor comunicarà per escrit el procediment de recuperació. Es pot proposar una activitat de recuperació per a cada activitat suspesa o no presentada o es poden agrupar diverses activitats en una de sola. En cap cas la recuperació pot consistir en una única activitat d'avaluació final equivalent al 100% de la qualificació.
En cas de recuperació, la nota màxima que pot obtenir l’estudiant és un 5.
Consideració de “no avaluable”
S’assignarà un “no avaluable” quan les evidències d’avaluació que hagi aportat l’alumne/a equivalguin a un màxim d’una quarta part de la qualificació total de l’assignatura.
Irregularitats en les activitats d’avaluació
En cas d’irregularitat (plagi, còpia, suplantació d’identitat, etc.) en una activitat d’avaluació, la qualificació d’aquesta activitat d’avaluació serà 0. En cas que es produeixin irregularitats en diverses activitats d’avaluació, la qualificació final de l’assignatura serà 0. S’exclouen de la recuperació les activitats d’avaluació en què s’hagin produït irregularitats (com ara plagi, còpia, suplantació d’identitat).
Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|---|
Exercicis de traducció | 35% | 3 | 0,12 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 20, 21, 22 |
Prova de traducció | 35% | 3 | 0,12 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 20, 21, 22 |
Tasques d'avaluació de competències traductores | 30% | 3 | 0,12 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 20, 21, 22 |
A. Obres de consulta
-Bassols, M. M.; Torrent, A. M. (1996). Models textuals. Teoria i pràctica. Vic: Eumo.
-Castellà, J. M. (1992). De la frase al text. Teories de l’ús lingüístic. Barcelona: Empúries.
-De Beaugrande, R.-A.; Dressler, W. U. (1997). Einführung in die Textlinguistik. Tübingen: Niemeyer. [Introducción a la lingüística del texto. Trad. S. Bonilla. Barcelona: Ariel, 1997.]
-Elena García, P. (1990). Aspectos teóricos y prácticos de la traducción (alemán-español). Salamanca: Ediciones Universidad de Salamanca.
-Hönig, H. G.; Kußmaul, P. (1991). Strategie der Übersetzung. Ein Lehr- und Arbeitsbuch. Tübingen: Gunter Narr.
-Pinto, M.; Cordón, J. A. (eds.). (1999). Técnicas documentales aplicadas a la traducción. Madrid: Síntesis.
-Snell-Hornby, M.; Hönig, H. G.; Kussmaul, P.; Schmitt, P. A. (eds.). (1998) Handbuch Translation. Tübingen: Stauffenburg.
B. Diccionaris
B.1. Diccionaris de la llengua alemanya
-Agricola, E. (ed.) (1988). Wörter und Wendungen: Wörterbuch zum deutschen Sprachgebrauch. Leipzig: Enzyklopädie.
-Carstensen, B. (1986). Beim Wort genommen. Bemerkenswertes in der deutschen Gegenwartssprache. Tübingen: Gunter Narr.
-Das große Wörterbuch der deutschen Sprache in sechs Bänden (1976-1981). Mannheim, Leipzig, Wien, Zürich: Bibliographisches Institut.
-Der große Duden in 10 Bänden (1972). Mannheim, Leipzig, Wien, Zürich: Bibliographisches Institut.
-Deutsches Universalwörterbuch (1989). Mannheim, Leipzig, Wien, Zürich: Bibliographisches Institut.
-Frey, C. et al. (1983). Deutsche Sprichwörter für Ausländer. Eine Auswahl mit Beispielen. Leipzig: Enzyklopädie.
-Heinemann, M. (1989). Kleines Wörterbuch der Jugendsprache. Leipzig: Biliographisches Institut.
-Hermann, U. (1978). Knaurs Fremdwörter-Lexikon. München: Droemer Knaur.
-Küpper, H. (1990). Pons-Wörterbuch der deutschen Umgangssprache. Stuttgart: Klett.
-Langenscheidts Großwörterbuch Deutsch als Fremdsprache. (1997). Berlin, etc.: Langenscheidt.
-Röhrich, L. (1979). Lexikon der sprichwörtlichen Redensarten. Freiburg i. B.: Herder.
-Wahrig, G. (1990). Deutsches Wörterbuch. Gütersloh: Bertelsmann.
B.2 Diccionaris i manuals de la llengua castellana
Arroyo, G.; Garrido, F.C. (1997). Libro de estilo universitario. Madrid: Acento.
Casares, J. (1979). Diccionario ideológico de la lengua española. 2ª ed. puesta al día. Barcelona: Gustavo Gili.
Corripio, F. (1961). Incorrecciones, dudas y normas gramaticales. Barcelona: Larousse-Planeta.
Corripio, F. (1996). Diccionario de ideas afines. Barcelona : Herder.
Diccionario de la lengua española. (1992). 21ª ed. 2 vols. Madrid: Real Academia Española.
Diccionario temático de la lengua española. (1975). Barcelona: Biblograf.
Gómez Torrego, L. (1989). Manual del español correcto. 2 vols. Madrid: Arco.
Gran diccionario de sinónimos y antónimos. (1991). Madrid: Espasa-Calpe.
Marsá, F. (1986). Diccionario normativo y guía práctica de la lengua española. Barcelona: Ariel.
Martínez de Sousa, J. (2000). Manual de estilo de la lengua española. Gijón: Trea.
Méndez, R. (1997). Del concepto a la palabra. Diccionario temático. Madrid: Temas de Hoy.
Moliner, M. (1998). Diccionario de uso del español. 2ª ed. revisada. Madrid: Gredos.
Seco, M. (1961). Diccionario de dudasde la lengua española. Madrid: Aguilar.
Seco, M.; Andrés, O.; Ramos, G. (1999).Diccionario del español actual. Madrid: Aguilar.
B.3. Diccionaris bilingües
Beinhauer, W. (1978). Stilistisch-phraseologisches Wörterbuch Deutsch-Spanisch. München: Max Hueber.
Pons Großwörterbuch für Experten und Universität. Spanisch-Deutsch. Deutsch-Spanisch. (2001). Stuttgart, Düsseldorf, Leipzig: Klett.
Seca, J.; Wimmer, S. (2013) Das kannst du laut sagen. 1000 expresiones en alemán para hablar como un nativo. Barcelona: Pons.
Slaby, R.; Grossmann, R. (1994). Wörterbuch der spanischen und deutschen Sprache. 4ª ed. revisada. Barcelona: Herder.
C. Recursos digitals
C.1. Diccionaris, glossaris, gramàtiques
-Diccionari d’ús de la llengua alemanya: http://wortschatz.uni-leipzig.de
-Diccionari alemany de modismes i frases fetes: http://www.redensarten-index.de/suche.php
Diccionari de la llengua espanyola: http://www.rae.es
-Diccionari alemany-espanyol: http://www.pons.eu
-Reculls de diccionaris: http://yourdictionary.com
http://www.lexikon.ch/thesauri/index.php
http://www.techwriter.de/ue-portal/woerterb/
C.2. Directoris de recursos
-Schopp, J. F. Links für TranslatorInnen (http://www.uta.fi/~trjusc/translnk.htm)
No es permet l'ús de programari de traducció automàtica.