Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
---|---|---|---|
2500249 Traducció i Interpretació | OB | 3 | 1 |
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|
Tipus: Dirigides | |||
Resolució de problemes i activitats de traducció | 53 | 2,12 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 20, 21, 22, 23, 24, 25, 26, 27 |
Tipus: Supervisades | |||
Tasques relacionades amb la traducció i preparació d'autoavaluació | 15 | 0,6 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 20, 21, 22, 23, 24, 25, 26, 27 |
Tipus: Autònomes | |||
Preparació de traduccions, exercicis i recerca d'informació | 75 | 3 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 20, 21, 22, 23, 24, 25, 26, 27 |
L’avaluació és continuada. L’alumnat ha de demostrar el seu progrés realitzant diverses activitats d’avaluació. La informació sobre l’avaluació, el tipus d’activitats i el seu pes sobre l’avaluació de l’assignatura és a títol informatiu. El professorat responsable de l’assignatura la concretarà en començar-ne a impartir la docència.
Revisió
En el moment de lliurar la qualificació final prèvia a l’acta, el docent comunicarà per escrit una data i hora de revisió. La revisió de les diverses activitats d’avaluació s’acordarà entre el docent i l’estudiant.
Recuperació
Podran accedir a la recuperació els estudiants que s’hagin presentat a activitatsel pes de les quals equivalgui a un 66,6% (dos terços) o més de la qualificació final i que hagin tret una qualificació mitjana ponderada de 3,5 o més.
En el moment de lliurar la qualificació final prèvia a l’acta de l’assignatura, el docent comunicarà per escrit el procediment de recuperació. El docent pot proposar una activitat de recuperació per a cada activitat suspesa o no presentada o pot agrupar diverses activitats en una de sola.En cap cas la recuperació pot consistir en una única activitat d'avaluació final equivalent al 100% de la qualificació
Consideració de “no avaluable”
S’assignarà un “no avaluable” quan les evidències d’avaluació que hagi aportat l’estudiant equivalguin a un màxim d’una quarta part de la qualificació total de l’assignatura.
Irregularitats en les activitats d’avaluació
En cas d’irregularitat (plagi, còpia, suplantació d’identitat, etc.) en una activitat d’avaluació, la qualificació d’aquesta activitat d’avaluació serà 0. En cas que es produeixin irregularitats en diverses activitats d’avaluació, la qualificació final de l’assignatura serà 0.
S’exclouen de la recuperació les activitats d’avaluació en què s’hagin produït irregularitats (com ara plagi, còpia, suplantació d’identitat).
Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|---|
Exercicis parcials de traducció (individuals o en grup) | 30% | 2 | 0,08 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 20, 21, 22, 23, 24, 25, 26, 27 |
Prova final de traducció | 40% | 3 | 0,12 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 20, 21, 22, 23, 24, 25, 26, 27 |
Tasques relacionades amb aspectes de traducció | 30% | 2 | 0,08 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 20, 21, 22, 23, 24, 25, 26, 27 |
Obres generals
-BASSOLS, M. M.; TORRENT, A. M. (1996). Models textuals. Teoria i pràctica. Vic: Eumo.
-CASTELLÀ, J. M. (1992). De la frase al text. Teories de l’ús lingüístic. Barcelona: Empúries.
-DE BEAUGRANDE, R.-A.; DRESSLER, W. U. (1997). Einführung in die Textlinguistik. Tübingen: Niemeyer. [Introducción a la lingüística del texto. Trad. S. Bonilla. Barcelona: Ariel, 1997.]
-ELENA GARCÍA, P. (1990). Aspectos teóricos y prácticos de la traducción (alemán-español). Salamanca: Ediciones Universidad de Salamanca.
-HÖNIG, H. G.; KUßMAUL, P. (1991). Strategie der Übersetzung. Ein Lehr- und Arbeitsbuch. Tübingen: Gunter Narr.
-PINTO, M.; CORDÓN, J. A. (eds.). (1999). Técnicas documentales aplicadas a la traducción. Madrid: Síntesis.
-SNELL-HORNBY, M.; HÖNIG, H. G.; KUSSMAUL, P.; SCHMITT, P. A. (eds.). (1998)
Handbuch Translation. Tübingen: Stauffenburg.
Diccionaris de la llengua alemanya
-AGRICOLA, E. (ed.) (1988). Wörter und Wendungen: Wörterbuch zum deutschen Sprachgebrauch. Leipzig: Enzyklopädie.
-CARSTENSEN, B. (1986). Beim Wort genommen. Bemerkenswertes in der deutschen Gegenwartssprache. Tübingen: Gunter Narr.
-Das große Wörterbuch der deutschen Sprache in sechs Bänden (1976-1981). Mannheim, Leipzig, Wien, Zürich: Bibliographisches Institut.
-Der große Duden in 10 Bänden (1972). Mannheim, Leipzig, Wien, Zürich: Bibliographisches Institut.
-Deutsches Universalwörterbuch (1989). Mannheim, Leipzig, Wien, Zürich: Bibliographisches Institut.
-FREY, C. et al. (1983). Deutsche Sprichwörter für Ausländer. Eine Auswahl mit Beispielen. Leipzig: Enzyklopädie.
-HEINEMANN, M. (1989). Kleines Wörterbuch der Jugendsprache. Leipzig: Bibliographisches Institut.
-HERMANN, U. (1978). Knaurs Fremdwörter-Lexikon. München: Droemer Knaur.
-KÜPPER, H. (1990). Pons-Wörterbuch der deutschen Umgangssprache. Stuttgart: Klett.
-Langenscheidts Großwörterbuch Deutsch als Fremdsprache. (1997). Berlin, etc.: Langenscheidt.
-RÖHRICH, L. (1979). Lexikon der sprichwörtlichen Redensarten. Freiburg i. B.: Herder.
-WAHRIG, G. (1990). Deutsches Wörterbuch. Gütersloh: Bertelsmann.
Diccionaris i manuals de la llengua catalana
-ABRIL ESPAÑOL, J. (1997). Diccionari pràctic de qüestions gramaticals. Barcelona: Ed. 62.
-ALCOVER, A. M.; MOLL, F. de B. (1950-1968). Diccionari català-valencià-balear. 2ª. ed. 10 vols. Palma de Mallorca: Moll.
-COROMINES, J. (1980-1995). Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana. 9 vols. Barcelona: Curial.
-Diccionari visual Duden (1994). Barcelona: Enciclopèdia catalana.
-FABRA, P. (1986). Diccionari general de la llengua catalana. 22ª. ed. Barcelona: Edhasa.
-FRANQUESA, M. (1998). Diccionari de sinònims Franquesa. 2ª. ed. Barcelona: Enciclopèdia Catalana.
-GINEBRA, J.; MONTSERRAT, A. (1999). Diccionari d’ús dels verbs catalans. Barcelona: Ed. 62.
-Gran diccionari de la llengua catalana (1998). Barcelona: Enciclopèdia Catalana.
-INSTITUT D’ESTUDIS CATALANS (1995). Diccionari de la llengua catalana. Barcelona; Palma de Mallorca; València: Ed. 3 i 4; Ed. 62; Ed. Moll, etc.
-LÓPEZ DEL CASTILLO, L. (1998). Diccionari complementari del català normatiu. Barcelona: Ed. 62.
-PALOMA, D.; RICO, A. (1998). Diccionari de dubtes del català. Barcelona: Ed. 62.
-PEY, S. (1997). Diccionari de sinònims i antònims. 17ª. ed. Barcelona: Teide.
-RASPALL, J.; MARTÍ, J. (1986). Diccionari de locucions i de frases fetes. 3ª. ed. Barcelona: Ed. 62. [Reimpressió en 2 vols.: Diccionari de locucions (1995) i Diccionari de frases fetes (1996). Ambdós Barcelona: Ed. 62.]
-TERMCAT (1997). Diccionari de neologismes. Barcelona: Ed. 62.
Diccionaris bilingües
-BATLLE, L. C.; HAENSCH, G.; KOCKERS, E.; STEGMANN, T. D. (1996). Diccionari alemany-català. 2ª. ed. Barcelona: Enciclopèdia Catalana.
-GUÀRDIA, R.; RITTER, M. (1981). Diccionari alemany-català, català-alemany. Barcelona: Pòrtic.
Recursos digitals
-Diccionari d’ús de la llengua alemanya: http://wortschatz.uni-leipzig.de
-Diccionari alemany de modismes i frases fetes: http://www.redensartenindex.de/suche.php
-Reculls de diccionaris: http://yourdictionary.com
http://www.lexikon.ch/thesauri/index.php
No.