Logo UAB
2022/2023

Tècniques de recerca en antropologia social i cultural

Codi: 101260 Crèdits: 12
Titulació Tipus Curs Semestre
2500256 Antropologia Social i Cultural OB 3 1

Professor/a de contacte

Nom:
Maria Teresa Tapada Berteli
Correu electrònic:
teresa.tapada@uab.cat

Utilització d'idiomes a l'assignatura

Llengua vehicular majoritària:
espanyol (spa)
Grup íntegre en anglès:
No
Grup íntegre en català:
No
Grup íntegre en espanyol:
Sí

Equip docent

Maria Julieta Olaso Ruiz

Equip docent extern a la UAB

A determinar

Prerequisits

Haver cursat les següents assignatures:

Pràctiques de Camp en Antropologia social i cultural I i Epistemologia i mètodes d’investigació en Antropologia social i cultural

Objectius

1. Introduir i familiaritzar l’alumne/a amb les diferents fases o etapes i requisits metodològics d’un projecte en ciències socials, i més específicament, en antropologia.

2. Desenvolupar una proposta de recerca a partir del treball final de l’assignatura d’Epistemologia i Mètodes d’Investigació i que, en la mesura del possible, serà portada a terme a l’assignatura de Pràctiques de Camp II.

3. Conèixer la teoria de totes les tècniques considerades i poder fonamentar la pertinença o no d’aquestes en el disseny.

4. Conèixer l'aplicació de les diferents tècniques d’investigació a partir de simulacions, pràctiques i/o aplicacions a investigacions en marxa. 

Competències

  • Actuar amb responsabilitat ètica i amb respecte pels drets i deures fonamentals, la diversitat i els valors democràtics.
  • Actuar en l'àmbit de coneixement propi avaluant les desigualtats per raó de sexe/gènere.
  • Aprehendre la diversitat cultural a través de l'etnografia i avaluar críticament els materials etnogràfics com a coneixement de contextos locals i com a proposta de models teòrics.
  • Demostrar habilitats per treballar de manera autònoma o en equip per tal d'assolir els objectius planificats, en aquest cas en contextos multiculturals i interdisciplinaris.
  • Demostrar que es coneixen i es comprenen els debats epistemològics i metodològics en antropologia i les principals tècniques de recerca.
  • Fer servir les eines digitals i interpretar fonts documentals específiques de manera crítica.
  • Fer treballs escrits o presentacions orals efectius i adaptats al registre adequat en diferents llengües.
  • Produir materials relacionats amb la diversitat cultural susceptibles de tenir un impacte crític en les concepcions de sentit comú.
  • Que els estudiants hagin desenvolupat aquelles habilitats d'aprenentatge necessàries per emprendre estudis posteriors amb un alt grau d'autonomia.
  • Que els estudiants puguin transmetre informació, idees, problemes i solucions a un públic tant especialitzat com no especialitzat.
  • Que els estudiants sàpiguen aplicar els coneixements propis a la seva feina o vocació d'una manera professional i tinguin les competències que se solen demostrar per mitjà de l'elaboració i la defensa d'arguments i la resolució de problemes dins de la seva àrea d'estudi.
  • Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins de la seva àrea d'estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes destacats d'índole social, científica o ètica.
  • Utilitzar els procediments, les tècniques i els recursos instrumentals per desenvolupar treball de camp etnogràfic.

Resultats d'aprenentatge

  1. Analitzar críticament els principis, valors i procediments que regeixen l'exercici de la professió.
  2. Analitzar críticament les dades procedents de les recerques i els informes antropològics.
  3. Analitzar un fet d'actualitat des de la perspectiva antropològica.
  4. Aplicar el coneixement de la variabilitat cultural i de la gènesi d’'aquesta per evitar les projeccions etnocèntriques.
  5. Aplicar els codis ètics vigents al treball de camp etnogràfic.
  6. Aplicar una perspectiva holística al problema d'estudi i analitzar les institucions humanes dins de configuracions culturals més àmplies.
  7. Avaluar críticament els materials etnogràfics com a proposta de models teòrics.
  8. Avaluar críticament els models teòrics explícits i implícits als materials etnogràfics.
  9. Comunicar fent un ús no sexista ni discriminatori del llenguatge.
  10. Conèixer i avaluar els debats metodològics de l'antropologia social i cultural.
  11. Conèixer i valorar la diferència entre la crítica epistemològica i la crítica metodològica de conceptes.
  12. Elaborar un treball individual en el qual s'expliciti el pla de treball i la temporalització de les activitats.
  13. Establir relacions etnològiques de confiança amb els subjectes, que estimulin la producció i la fiabilitat de les dades.
  14. Exposar en forma narrativa els resultats del treball, d'acord amb els cànons crítics de la disciplina i tenint en compte els diferents públics a qui van dirigits.
  15. Expressar les idees amb un vocabulari específic adequat a la disciplina.
  16. Fer servir la terminologia adequada en la construcció d'un text acadèmic.
  17. Fer un ús ètic de la informació, sobretot quan té caràcter personal.
  18. Identificar les idees principals i les secundàries i expressar-les amb correcció lingüística.
  19. Mantenir una conversa adequada al nivell de l'interlocutor.
  20. Obtenir i registrar dades etnogràfiques aplicant les diferents tècniques de recollida i anàlisi, utilitzant en especial procediments qualitatius i la pràctica de l'observació participant.
  21. Operacionalitzar els conceptes teòrics i posar a prova les explicacions dels fenòmens socioculturals.
  22. Planificar la feina de manera efectiva individualment o en grup per a la consecució dels objectius plantejats.
  23. Relacionar els elements i factors que intervenen en el desenvolupament dels processos científics.
  24. Resoldre problemes de manera autònoma.
  25. Seleccionar les tècniques adequades per a cada disseny de recerca.

Continguts

Aquesta assignatura forma part de la seqüència d’assignatures metodològiques del Grau d’Antropologia i, per tant, es basa en els resultats anteriors i prepara Pràctiques de Camp II i finalment pel TFG. Aquesta continuïtat permet a l’alumnat anar enriquint la seva perspectiva de l’objecte d’estudi seleccionat i aprendre a dissenyar i dur a terme, amb el suport adequat, una recerca antropològica inicial.

S’estructura seguint la lògica dels projectes de recerca i els continguts s’introdueixen i discuteixen al fil del desenvolupament: coneixement relatiu a les diferents tècniques de recerca (instruments, pràctiques i procediments) i la pertinença en cada disseny, tot evitant la desvinculació de les orientacions teòriques i metodològiques que incideixen en la selecció.

Es discuteixen primer els diferents tipus de recerca, dissenys i estratègies. Després es desenvolupen la operacionalització de conceptes (aquest és un punt central) i les estratègies de mostreig. A partir d’aquí, i considerant el treball de camp com un complex articulat de tècniques, s’introdueixen les diferents tècniques i procediments de recollida, sistematització, anàlisi de la informació i, finalment, la presentació de resultats.

TEMARI:

1. Introducció.

1.1 Tipus de recerca.

1.2 Investigació qualitativa i etnografia.

1.3 Aspectes clau.

2. Organització de la investigació.

2.1 Projecte.

2.2 Dissenys i estratègies.

2.3 Fases.

3. Documentació i bibliografia

3.1. Introducció a la recerca bibliogràfica

3.2. Sistemes i criteris de cita bibliogràfica

3.3. Treball de campamb fonts documentals: arxius, fonts i documents

3.4. Introducció a l'anàlisi secundària

4. Operacionalització de conceptes.

4.1 Conceptes i definicions.

4.2 Classificacions i tipologies.

4.3 El procés d’operacionalització.

4.4 Indicadors socials.

5. Selecció d’unitats i disseny de la mostra.

5.1 Definició i delimitació de les unitats.

5.2 Mostreig: aspectes generals.

5.3 Tipus de mostreig: probabilístics i teòrics.

6. Treball de camp: aspectes generals

6.1 Introducció

6.2 Accès i fases

6.3. Rols i relacions de camp

6.4. Equació personal i aspectes ètics

7. Observació i descripció.

7.1 Tipus, potencialitats i limitacions.

7.2 Registre: notes, diari de camp i tècniques àudio visuals.

8. Entrevista.

8.1 Comunicació, conversació i entrevista.

8.2 Tipus d’entrevista.

8.3 Procés de realització.

8.4 Registre, transcripció i anotació.

9. Historia de vida i biografia.

9.1 Introducció: l’individual i el col·lectiu.

9.2 Tipus.

9.3 Procés de realització.

10. Grups focals.

10.1 Característiques i tipus.

10.2 Fase de preparació.

10.3 Fase de realització.

11. Enquesta.

11.1 Introducció: característiques generals.

11.2 Tipus.

11.3 Instruments: estructura y tipus de preguntes.

11.4 Procés de realització.

12. Relacions: genealogies i xarxes.

12.1 Conceptes i característiques.

12.2Xarxes i relacions socials.

12.3 Introducció a l’anàlisi de xarxes.

13. Introducció a l’anàlisi de la informació.

13.1 El procés d’anàlisi: introducció general.

13.2 Introducció a l’anàlisi de contingut i del discurs.

13.3 L’escriptura i l’informe.

Metodologia

La metodologia didàctica utilitzada dependrà del tipus d'activitat realitzada. En aquest curs distingim entre classes teòriques, pràctiques d'aula (PAUL) i tutories de seguiment (SEM).

Classes teòriques. A les classes teòriques es disposarà d'una introducció per part del docent, amb exemples i discussions amb els participants. En aquestes classes es recomanaran lectures en funció dels interessos dels participants. En aquestes classes s'utilitzaran transparències i connexions a Internet allà on sigui convenient.

Els materials utilitzats en les classes estan disponibles al Campus virtual i en altres webs administrades pel professorat.

Pràctiques d'aula (PAUL). A l'aula es desenvoluparan de forma individual, per parelles o per grups les pràctiques programadesal’assignatura. També el seguiment del desenvolupament del pla de recerca (treball final) amb tutories.

Tutoríes individuals (SEM). A les tutories individuals, sempre que sigui possible (poden ser en parelles o grups petits), es revisarà de forma periòdica el desenvolupament del pla de recerca. Aquest document s’anirà lliurant i revisant fins que es completi i es lliuri per a la seva avaluació final. Aquestes sessions no son recuperables.

Es reservaran 15 minuts d’una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l’alumnat de les enquestes d’avaluació de l’actuació del professorat i d’avaluació de l’assignatura.

 

Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.

Activitats formatives

Títol Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Tipus: Dirigides      
Classes teòriques 50 2 2, 3, 4, 5, 10, 12, 14, 16, 21, 23, 24, 25
Pràctiques d'Aula 15 0,6 8, 16, 19, 20, 21, 24, 25
Tipus: Supervisades      
Lectura de bibliografia específica de cada disseny 50 2 2, 3, 4, 6, 8, 10, 14, 16, 23, 24
Lliurament dels treballs parcials i final individual 30 1,2 2, 3, 5, 6, 10, 12, 14, 20, 21, 23, 24, 25
Tutoríes individuals (SEM), en parelles i grups petits quan convingui 40 1,6 12, 21, 24, 25
Tipus: Autònomes      
Lectura materials i bibliografía recomanats 25 1 2, 3, 7, 8, 10, 11, 14, 16, 21, 23, 24, 25
Recerca a Internet i biblioteques 35 1,4 2, 8, 10, 11, 12, 16, 24, 25

Avaluació

L’avaluació es divideix en els següents mòduls, desglossats a continuació:

Treball final individual: 50% (amb lliuraments parcials)

Pràctiques d'aula: exercicis pràctics escrits que es realitzaran individualment, per parelles i en grup: 30%.

Seguiment continu de les tutories individuals (SEM): 20% (no recuperable)

El treball final individual ha de tenir una qualificació mínima de 4 sobre 10 per poder fer mitja amb la resta de notes. 

Si no es presenten els dos primers lliuraments parcials del treball final individual i no es fan les tres primeres pràctiques d'aula, sense causes justificades i degudament acreditades, l'alumne serà considerat "no avaluable"

En el momento de realización de cada actividad de evaluación, el profesor o profesora informará al alumnado (Moodle) del procedimiento y fecha de revisión de las calificaciones.

 

Guíó del treball final individual:

1. Presentació i descripció del tema / objecte d’estudi i del seu context (PC I).

2. Marc teòric – estat de la qüestió. Desenvolupament articulat i coherent del tema / objecte d’estudi o del seu context, partint de la bibliografia teòrica llegida i sistematitzada.

3. Interrogants i objectius temptatius de recerca (a partir dels punts 2 i 3, i en connexió amb el 4)

4. Enunciat de la hipòtesi principal

5. Univers i unitats.

6. Variables dependents i independents.

7. Operacionalització de la hipòtesi 

8. Dades necessàries per a contrastar la hipòtesi principal. Síntesi jerarquitzada i organitzada de les dades clau per a la posta a prova (apartats 6 a 9).

9. Tècniques pertinents.

9.1Especificacióde la pertinença de les tècniques per a la posta a prova de la hipòtesi principal, auxiliars i les implicacions contrastadores. Especificació, també, dels conceptes ja operacionalitzats (definicions i indicadors), en els apartats 6 a 9 i 10, que es poden obtenir amb cada técnica.

9.2 Especificació de biaixos, limitacions, complementarietat i articulació de les diferents tècniques proposades.

9.3 Fonamentació de la no pertinença de les tècniques no considerades.

9.4 Especificació dels criteris de selecció dels subjectes (o fonts), estratègia de mostreig i característiques de la mostra per cadascuna de les tècniques escollides (proposta teòrica més enllà de Pràctiques de Camp II).

10. Comentari final: consideracions generales sobre el treball realitzat.

11. Bibliografia citada.

 

PLAGI

En cas que l’estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d’un acte d’avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d’avaluació, amb independència del procés disciplinari que s’hi pugui instruir. En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d’avaluació d’una mateixa assignatura, la qualificació final d’aquesta assignatura serà 0.

 

 

Activitats d'avaluació

Títol Pes Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Correcció dels lliuraments parcials i final del treball individual 50 40 1,6 1, 2, 4, 5, 6, 7, 8, 10, 11, 12, 14, 15, 16, 17, 21, 23, 24, 25
Pràctiques d'aula (PAUL): exercicis pràctics escrits que es realitzaran individualment, per parelles i en grup 30 10 0,4 2, 5, 7, 9, 10, 12, 14, 16, 17, 18, 19, 21, 23, 24, 25
Valoració de les tutories individuals (SEM) de seguiment del treball, classes teòriques i pràctiques d'aula (PAUL) (no reavaluable) 20 5 0,2 1, 3, 5, 13, 17, 18, 19, 20, 21, 22, 24, 25

Bibliografia

 

MANUALES BASICOS

Ballestín, Beatriz & Fàbregues, Sergi (2018). La práctica de la investigación cualitativa en ciencias sociales. Barcelona: Editorial UOC.

Guber, Rosana(2004). El salvaje metropolitano. Reconstrucción del conocimiento social en el trabajo de campo. Barcelona: Paidós.

 

MANUALS RECOMANATS

Agar, Michael (1996). The Professional Stranger: An Informal Introduction to Ethnography. Second edition. New York, Academic Press.

Álvarez-Gayou, Juan Luis (2005). Cómo hacer investigación cualitativa. Fundamentos y metodología. Mèxic, Paidós. Arroyo M, Sábada I., coords. (2012). Metodología de la investigación social. Técnicas innovadoras y sus aplicaciones. Madrid, Síntesis.

Atkinson, Paul, et al. (2007 [2001]). Handbook of Ethnography. London, Sage.

Beaud Stéphane, Weber, Florence (2003 [1997]). Guide de l'enquête de terrain. Produire et anlyser des données ethnographiques. Paris, La Découverte.

Bell, Judith (2002, ed. original 1999). Cómo hacer tu primer trabajo de investigación. Guía para investigadores en educación y ciencias sociales. Barcelona: Gedisa

Bernard, H Rusell. (2013). Social research methods. Qualitative and quantitative approaches, second edition. Thousand Oaks, Sage.

Bickman Leonard, Rog Debra J. (1998). Handbook of Applied Social Research Methods. Thousand Oaks, Sage.

Bourdieu, Pierre; Chamboredon, Jean-Claude.;Passeron,Jean-Claude. (1994, ed. original 1973). El oficio de sociólogo. Presupuestos epistemológicos. Buenos Aires: Siglo XXI.

Bryman Alan, ed. (2001a). Ethnography. Vol. I: The Natureof Ethnography. London, Sage.

Bryman Alan., ed. (2001b). Ethnography. Vol. II: Ethnographic Fieldwork Practice. London, Sage.

Bryman Alan., ed. (2001c). Ethnography. Vol. III: Issues in Ethnography. London, Sage.

Bryman Alan., ed. (2001d). Ethnography. Vol. IV: Analysis and Writing Ethnography. London, Sage.

Cea D'Ancona, María Angeles (2012). Fundamentos y aplicaciones en metodología cuantitativa. Madrid, Síntesis.

Coffey, Amanda; Atkinson, Paul. (2005). Encontrar el sentido a los datos cualitativos. Estrategias complementarias de

Coffey, Amanda; Atkinson, Paul. (2005). Encontrar el sentido a los datos cualitativos. Estrategias complementarias de investigación. Alacant: Publicaciones de la Universidad de Alicante.

Comas, Dolors; Pujadas, Joan Josep; Roca, Jordi. (2004). Etnografia. Barcelona: Universitat Oberta de Catalunya

Creswell, John W. (1998). Qualitative Inquiry and Research Design. Choosing Among Five Traditions. Thousand Oaks, Sage.

Delgado, Juan Manuel; Gutiérrez Juan. (1995). Métodos y técnicas cualitativas de investigación en ciencias sociales. Madrid, Síntesis.

Denzin, Norman K; Lincoln Yvonna S., eds. (1994). Handbook of Qualitative Research. Thousand Oaks, Sage.

Denzin Norman, K. (2009). The elephant in the living room: or extending the conversation about the politics of evidence. Qualitative Research. Vol.9 (2) 139-160.

Díaz de Rada, Ángel (2011). El taller deletnógrafo. Materiales y herramientas de investigación en etnografía. Madrid, UNED.

Flick, Uwe (2004). Introducción a la investigación cualitativa. Madrid: Morata.

García, Manuel; Ibáñez Jesús; Alvira Francisco, comps. (1989 [1986]). El análisis de la realidad social. Métodos y técnicas de investigación. Madrid, Alianza.

Goetz,Judith P; Lecompte Margaret D. (1988 [1984]). Etnografía y diseño cualitativo en investigacióneducativa. Madrid, Morata.

González Echevarría, Aurora. (1987). La construcción teórica en Antropología. Barcelona: Anthropos

Hammersley M, Atkinson P. (1994 [1983]). Etnografía. Métodos de investigación. Barcelona, Paidós.

Hernández, Roberto; Fernández, Carlos.; Baptista, Pilar. (2014, ed. original 2003). Metodología de la investigación. Mèxic: McGraw-Hill.

Marshall, Catherine; Rossman, Gretchen B. (1989). Designing qualitative research. Newbury Park / CA: Sage

Montañés, Manuel (2012). Metodología y técnica participativa: teoría y práctica de una estrategia de investigación participativa. Barcelona, UOC.

Pelto Pertti J; Pelto Gretel H. (1978 [1970]). Anthropological Research. The Structure of Inquiry. New York,Cambridge University Press.

Pujadas Joan Josep, Comas d'Argemir Dolors, Roca Jordi (2004). Etnografia. Barcelona, Universitat Oberta de Catalunya.

Quivy Raymon, Van Campenhoudt Luc (2001 [1995]). Manual de recerca en ciències socials. Barcelona, Herder.

Robben Antonius, Sluka Jeffrey A., eds. (2007). Ethnographic Filedwork. An Athropological Reader. Oxford, Blackwell.

Rodríguez, Gregorio; Gil, Javier; García, Eduardo(1996). Metodología de la investigación cualitativa. Archidona, Aljibe.

Rodríguez Gómez, David.; Valldeoriola, Jordi. (2009). Metodología de la investigación. Barcelona: Universitat Oberta de Catalunya.

Roigé Xavier, Estrada Ferran, Bertrán Oriol. (1999). Tècniques d'investigació en antropologia social. Barcelona, Publicacions de la Universitat de Barcelona, col. Textos docents 153.

Ruiz, José Ignacio (2012). Metodología de la investigación cualitativa. Bilbao: Universidad de Deusto.

Ruiz Olabuénaga, José Ignacio (2012). Teoría y practica de la investigación cualitativa. Bilbao, Universidad de Deusto.

Sanmartín, Ricardo. (2003). Observar, escuchar, comparar, escribir. La práctica de la investigación cualitativa. Barcelona, Ariel.

Strauss, Anselm; Corbin, Juliet (1990). Basics of qualitative research. Londres: Sage.

Strauss, Anselm. L. (1987). Qualitative analysis for social scientists. Nova York: Cambridge University Press. Taylor SJ, Bogdan R. (1986 [1984]). Introducción a los métodos cualitativos de investigación. Buenos Aires, Paidós.

Téllez Anastasia (2007). La investigación antropológica. San Vicente (Alicante), Editorial Club Universitario

Valles Miguel S. (1997). Técnicas cualitativas de investigación social. Reflexión metodológica y práctica profesional. Madrid, Síntesis.

BIBLIOGRAFIA RECOMANADA PER TEMES DEL PROGRAMA

Tema 1

Agar, Michael (1992 [1982]). Hacia un lenguaje etnográfico. En: Reynoso C., comp. (1992) El surgimiento dela antropología posmoderna. Barcelona, Gedisa, 117-137.

Alvira ,Francisco. (1983) Perspectiva cuantitativa - perspectiva cuantitativa en la metodología sociológica. REIS, 22, 53-75.

Estruch Jordi (1992 [1991]). El conflicte quantitatiu/qualitatiu: un fals problema.En: Societat Catalana de Sociologia, ed. 1992) Tècniques qualitatives en ciències socials. Barcelona, Societat Catalana de Sociologia, 7-16.

González Echevarría, Aurora (1995). Etnografía y método científico. En: Aguirre A., ed. (1995) Etnografía. Metodologíacualitativa en la investigación sociocultural. Barcelona, Boixareu marcombo,49-63.

González Echevarría Aurora (2006). Del utillaje conceptual de la antropología: losusos del término "inductivismo" y los usos del término "hermenéutica". Dos propuestas de clarificación. Revista de Antropología Social, 15, 327-372.

Kaplan Robert; Manners, David. (1979a [1972]). Algunos temas viejos y nuevas direcciones. En: Introducción crítica a la teoría antropológica. México, Nueva Imagen, 313-341.

San Román, Teresa (1996). De la intuición a la contrastación: el trabajo de campo en antropología y en la formación de los nuevos antropólogos. En: González Echevarría A., coord. (1996) Epistemología y Método. VIII Simposio. VII Congreso de Antropología Social. Zaragoza, Instituto Aragonés de Antropología, 167-178.

San Román, Teresa (2006). ¿Acaso es evitable? El impacto de la Antropología en las relaciones e imágenes sociales. Revista de Antropología Social, 15, 373-410.

Silverman, D. (1994c). Six rules of qualitative research. En: Interpreting qualitative data. London, Sage, 196-211.

Whyte,William Foote (1984). Types of Applied Social Research. En: Learning from the field. A guide from experience. Beverly Hills, Sage, 163-191.

Tema 2


Cea D'Ancona, María Ángeles (1996). La organización de la investigación. En: Metodología cuantitativa. Estrategias y técnicas de investigación social. Madrid, Síntesis, 81-122.

Creswell, John W. (1998). Designing a Qualitative Study. En: Qualitative Inquiry and ResearchDesign. Choosing Among Five Traditions. Thousand Oaks, Sage, 13-26.

Estalella Adolfo; Ardèvol, Elisenda. (2007).Ética de campo: hacia una ética situada para la investigaciónetnográfica de internet. Forum: Qualitative Social Research, 8, 3, art. 2.

Hammersley Marilyn; Atkinson Paul. (1994 [1983]). El diseño de la investigación: problemas, casos y muestras. En: Etnografía. Métodos de investigación. Barcelona, Paidós, 41-67.

Pelto Pertti J; Pelto Gretel H. (1978 [1970]). Appendix A. Notes on research design. En: Anthropological Research. The Structure of Inquiry. New York, Cambridge University Press, 291-297.

Reboratti, Carlos; Castro, H. (1999). Estado de la cuestión y análisis crítico de textos: guía para su elaboración. Buenos Aires: UBA, FFyL

Rodríguez Gregorio; Gil,Javier; García, Eduardo(1996). Proceso y fases de la investigación cualitativa. Metodología de la investigación cualitativa. Archidona, Aljibe, 61-77.

Sautu, Ruth. et al. (2005). Manual de metodología. Construcción del marco teórico, formulación de los objetivos y elección de la metodología. Buenos Aires: Clacso.

Travers, M. (2009). New methods, old problems: A sceptical view of innovation in qualitative research. Qualitative Research, 9, 2, 161-179.

Valles, Miguel S. (1997). Diseños y estrategias metodológicas en los estudios cualitativos. En: Técnicas cualitativas de investigaciónsocial. Reflexión metodológica y práctica profesional. Madrid, Síntesis, 69-105.

Tema 3
Añorve, Martha Alicia (2007). Archivos y sociedad. Revista General de Información y Documentación, 17, 2, 123-128.

Capell, Emilia;Corominas Mariona., eds. (2009). Manual d'arxivística i gestió documental. Barcelona, Associació d'Arxivers-Gestorsde Documentos de Catalunya, AAA.

Cardoso, Ciro Flamarion Santana; Pérez, Hector (1999 [1976]). Los métodos de la historia. Barcelona, Crítica, 132-167.Comité del Sistema Estadístico Europeo, CSEE, ed. (2011) Código de Buenas Prácticas de las Estadísticas Europeas. Bruselas, Unión Europea.
Departament de Cultura, ed. (2013). Arxius i Gestió documental: www.gencat.cat/cultura/arxius/ Barcelona, Generalitat de Catalunya.

Gauchi, Veronica. (2012). Aproximación teórica a la relación entre los términos gestión documental, gestión de información y gestión del conocimiento. Revista Española de Documentación Científica, 35, 4, 531-554. Institut d'Estadística deCatalunya, IEC, ed. (2013). http://www.idescat.cat/es/. Barcelona, Generalitat de Catalunya.

Instituto Nacional de Estadística, INE, ed. (2013).Censos en España. Madrid, Instituto Nacional de Estadística (INE).

Ley Orgánica 15/1999, de 13 de diciembre, de Protección de Datos de Carácter Personal. Revisión vigente desde el 6 de marzo de 2011.

Portal de ArchivosEspañoles,PARES, ed. (2013). Portal de archivos españoles: http://pares.mcu.es/ Madrid, Ministerio de Educación, Cultura y Deporte.

Servei de Biblioteques-UAB, SB-UAB, ed. (2011). Refworks. Bellaterra, UAB. Tema 4

Andreski, Stanislaw. (1973 [1972]). La cuantificación como camuflaje. En: Las ciencias sociales como forma de brujería. Madrid, Taurus, 151-160.

Gabàs, Angela. (2003). Marco teórico y metodológico. En: Gabàs À., ed. (2005) Indicadores de género contra la exclusión social. Barcelona,Surt, 1-58.

Lago, Ignacio (2008). Relaciones causales versus relaciones espurias. En: La lógica de la explicación en las ciencias sociales. Una aproximación metodológica. Madrid, Alianza, 29-40. T4 PTE

Lazarsfeld, Paul (1985 [1958]). De los conceptos a los índices empíricos. En: Boudon R, Lazarsfeld Paul, eds. (1985 [1965]). Metodología de las ciencias sociales I. Conceptos e índices. Barcelona, Laia, 35-46.

López, Pedro (1996). La construcción de tipologías: metodología de análisis. Papers. Revista de Sociologia, 48, 9-29.

Lozares, Carlos. (1990). La tipología en Sociología: más allá de la taxonomía. Papers. Revista de Sociologia, 34, 139-164.

Marradi, A. (1991). Clasificación. En: Reyes R., dir. (1991). Terminología científico social. Anexo. Barcelona, Anthropos, 45-58.

Martínez, F. (1993). La polémica sobre la cuantificación en las ciencias del hombre. Papers. Revista de Sociologia, 42, 13-34.

McKinney JC.(1988 [1966]). Hacia una codificación del procedimiento tipológico. En: Tipologíaconstructiva y teoría social. Buenos Aires, Amorrortu, 220-238.

Molina José Luis, Vich J. (2008). Tipologías y clasificaciones. Perifèria, 8.

Tema 5

Andréu Jaime; García-Nieto Antonio; Pérez Ana María. (2007) Método de comparación constante y Muestreo teórico. En: Evolución de la teoría fundamentada como técnica de análisis cualitativo. Barcelona, CIS, col. Cuadernos metodológicos, 40, 6-67.

Blumer, Herbert (1982 [1969]). La opinión pública y su sondeo. En: El interaccionismo simbólico. Barcelona, HORA, 151-160.

Díaz de Rada, Ángel (2008). La selección de los entrevistados últimos en encuestas presenciales: un análisis de la utilización conjunta del método de rutas y el método de cuotas. Revista Española de Investigaciones Sociológicas (Reis), 123, 209-247.

Heckathorn, Douglas D. (1997). Respondent-driven sampling: A new approach to the study of hidden populations. Social Problems, 44, 174-199.

Patton, Michael Quin. (2001 [1990]). Purposeful Sampling. En: Bryman Alan., ed. (2001) Ethnography. Vol. II: Ethnographic Fieldwork Practice. London, Sage, 106-121.

Pelto Pertti J; Pelto Gretel H (1978d [1970]), Counting and sampling. En: Anthropological Research. The Structure of Inquiry. New York, Cambridge University Press, 123-140.

Rodríguez, Jacinto. (1991). Tipos de muestreo. En: Métodos de muestreo. Madrid, CIS, 21-45.
Spreen M. (1992). Rare populations, hidden populations and link-tracing designs: what and why? Bulletin de Methodologie Sociologique, 36, 34-58.

Wejnert, Cyprian; Heckathorn Douglas D. (2008). Web-based network sampling - Efficiency and efficacy of respondent-driven sampling for online research. Sociological Methods & Research, 37, 105-134. Tema 6 American Anthropological Association, AAA, ed. (2009). Code of Ethics of the American Anthropological Association. Approved February 2009. S.l., AAA.

Behar, Ruth. (1996). El observador vulnerable. En: The Vulnerable Observer. Anthropology that Breaks your Heart. Boston, Beacon Press, 1-33.

Carvalho da Rocha, Ana Luiza; Vedana Vivianne. (2009) La representación imaginaria, los datos sensibles y los juegos de la memoria: los desafíos de campo en una antropología sonora. Revista Chilena de Antropología Visual, 13, 37-60.

Evans-Pritchard, E Evans. (1973 [1949]). Trabajo de campo y tradición empírica. En: Evans-Pritchard EE. (1973 [1950]) Antropología social. Buenos Aires, Ediciones Nueva Visión, 79-100.

Jociles, María Isabel. (1999a). Las técnicas de investigación en antropología. Mirada antropológica y proceso etnográfico. Gazeta de Antropología, 15, texto 15-01.

Lévi-Strauss, Claude. (1976 [1955]). El fin de los viajes. En: Tristes trópicos. Buenos Aires, EUDEBA, 1-32.

Marcus,George E. (2001 [1995]) Etnografía en/del sistema mundo: El surgimiento de la etnografía multilocal. Alteridades, 11, 22, 111-127.

Mayans, Joan. (2002). Nuevas tecnologías, viejas etnografías (objeto y método de la etnografía en el ciberespacio). Quaderns ICA, 17-18, 79-97.

Reynoso, Carlos. (2008) Emic y etic. En: Corrientes teóricas en Antropología. Perspectivas desde el siglo XXI. Buenos Aires, EditorialSB, 343-352.

San Román, Teresa. (2009) Sobre la investigación etnográfica. Revistade Antropología Social, 18, 235-260.

Scheper-Hughes, Nancy. (1997 [1992]). Introducción. En: La muerte sin llanto. Violencia y vida cotidiana en Brasil. Barcelona, Ariel, 13-40.

Trognon, Alain. (1989 [1987]). Producir datos. En: Blanchet Alan, et al. (1989 [1987]). Técnicas de investigaciónen ciencias sociales. Madrid, Narcea, 11-26.

Tema 7

Denzin, Norman K. (1970). Participant Observation: Varieties and Strategies of the Field Method. En: The research act. Chicago, Aldine, 185-218.

Guasch, Oscar (1997) Cinco ejemplos. En: Observación participante. Madrid, CIS, 47-95.

Harvey, Laura. (2011) Intimate reflections: private diaries in qualitative research. Qualitative Research, 11, 4, 443-446.

Heider, Karl G. (1988). The Rashomon Effect: When Etnographers Disagree. American Anthropologist, 90, 1, 73-81.

Jociles, María Isabel. (1999b) Observación participante y distancia antropológica. Revista de Dialectologíay Tradiciones Populares. LIV, 2, 5-58.

Martín, Juan. (2011)La fotografía de campo como registro y representación: una propuesta de análisis que explora las relaciones entre la tecnología, la técnica y el sujeto. Revista de Antropología Experimental, 11, texto 11, 159-170.

Mauss, Marcel. (1974 [1967]). Métodos de observación. En: Introducción a la Etnografía. Madrid, Istmo, 19-29. Pétonnet C. (1982). L'Observation flottante. L'Exemple d'un cimetiere parisien. L' Homme, XXII,4, 37-47.

Schwartz Howard, Jacobs Jerry. (1984[1976]). Técnicas no reactivas para estudiar grupos e individuos. En: Sociología cualitativa. Método para la reconstrucción de la realidad. México, Trillas, 107-141.

Spradley, James P. (1980). Participant Observation. New York, Holt, Rinehart & Winston. Tema 8

Ardèvol, Elisenda, et al. (2003). Etnografía virtualizada: la observación participante y la entrevista semiestructurada en línea. Athenea Digital, 3, primavera de 2003.

Blanchet, Alain. (1989 [1987]). Entrevistar. En: Blanchet Alain, et al. (1989 [1987]). Técnicas de investigación en ciencias sociales. Madrid, Narcea, 87-129.

Fraser, Ronald. (1990). La formación de un entrevistador. Historia y Fuente Oral, 1, 3, 129-150.

Hammer Dean, Wildavsky Aroon. (1990). La entrevista semi-estructurada de final abierto. Aproximación a una guía operativa. Historia y Fuente Oral,4, 23-61.

James Nalita; Busher Hugh. (2006). Credibility, authenticity and voice: dilemmas in online interviewing. Qualitative Research, 6, 3, 403-420.

Trier-Bieniek, Adrienne (2012). Framing the telephone interview as a participant-centred tool for qualitative research:a methodological discussion. Qualitative Research, 12, 6, 630-644.

Valles,Miguel S. (2002). Entrevistas cualitativas. Madrid, CIS.

Tema 9

Bertaux, Daniel. (2005 [1997]). Acerca del relato de vida. En: Los relatos de vida. Perspectiva etnosociológica. Barcelona, Bellaterra, 35-49.

Bourdieu, Pierre (1989 [1986]). La ilusión biográfica.Historia y Fuente Oral, 2, 2, 27-33. Feixa C. (2006). La imaginación autobiográfica. Periferia 5.

Ferrarotti ,Franco. (2009). El conocimiento socioantropológico como conocimiento participado y verdad intersubjetiva. Historia, Antropología y Fuentes Orales, 41, 177-121.

Houltz ,Anders (1997). Versiones biográficas/versiones autobiográficas. Las entrevistas y el material autobiográfico como medio de comunicación y método para recabar información. Historia, Antropología y Fuentes Orales, 2, 18, 63-72.

Lewis, Oscar. (1965 [1959]). La escena. En: Antropología de la pobreza. Cinco familias. México, FCE, 16-32. Portelli A. (1989). Historia y memoria: la muerte de Luigi Trastulli. Historia y Fuente Oral, 1, 5-32.

Prat, Joan. (2004). El relat de vida com a objecte d'estudi. En: Prat J., coord. (2004) I... això és la meva vida. Relats biogràfics i societat. Barcelona, Generalitat de Catalunya, 21-40.

Szczepanski ,Jan (1978). El método biográfico. Papers: Revista de Sociologia, 10, 231-259.
Vansina J. (2007) Tradición oral, historia oral: logros y perspectivas. Historia, Antropología y Fuentes Orales, 37, 151-163. T9

Tema 10

Callejo, Javier. (2001). Invitación a la práctica del análisis e interpretacción de una transcripción de grupo de discusión. En: El grupo de discusión: introducción a una práctica de investigación. Barcelona, Ariel, 193-253.

Canales, Manuel; Peinado, Anselmo. (1994). Grupos de discusión. En: Delgado JM, Gutiérrez J.,coords. (1994) Métodosy técnicas cualitativas de investigación en ciencias sociales. Madrid, Síntesis, 287-316.

Colectivo Ioé (2010). ¿Para qué sirve el grupo de discusión? Una revisión crítica del uso de técnicas grupales en los medios sobre migraciones. EMPIRIA. Revista de Metodología de Ciencias Sociales, 19, enero-junio, 73-99.

Farnsworth; John; Boon, Bronwyn. (2010). Analysing group dynamics within the focus group. Qualitative Research, 10, 5, 605-624.

Greenwood, David; González, José Luis, et al. (1989). Contexto intelectual y metodológico. En: Culturas de Fagor. Estudio Antropológico de las cooperativas de Mondragón. San Sebastián, Txertoa, 23-34.

Gutiérrez, Jesus. (2008). Dinámica del grupo de discusión. Barcelona, CIS, col. Cuadernos metodológicos, 41.

Ibáñez, Jesus. (1991). El grupo de discusión: fundamento metodológico y legitimación epistemológica. En: Latiesa M., ed. (1991) El Pluralismo metodológico en la investigación social. Granada, Universidad de Granada, 53-82.

Infesta, Graciela; Vicente, Adriana; Cohen, Iara. (2012). Reflexiones en torno al trabajo con grupos de discusión en ciencias sociales. Intersticios: Revista Sociológicade Pensamiento Crítico, 6, 1. 233-244.

Krueger, Richard A. (1991 [1988]). El grupo de discusión. Guía práctica para la investigación aplicada. Madrid, Pirámide.

Landeta, Jon. (1999). Metodología. En: El método delphi. Barcelona, Ariel,48-123.

Tema 11

Aldridge, Alan, Levine K. (2003 [2001]). El diseño de las preguntas: ¿qué, cuándo, dónde, por qué, cuánto y con qué frecuencia?Topografía del mundo social. Teoría y práctica de la investigación mediante encuestas. Barcelona, Gedisa, 125-157.

Blumer, Herbert. (1982 [1947]). La opinión pública y su sondeo. En: Blumer H. (1982 [1969]). El interaccionismo simbólico. Barcelona, HORA, 151-160.

Bosch, Josep Lluis C; Torrente, Diego(1993). Encuestas telefónicas. En: Encuestas telefónicas y por correo. Madrid, CIS, 65-126.

Cardús,Salvador; Estruch, Joan. (1984). Crítica metodològica. En: Les enquestes a la Joventut de Catalunya. Barcelona, Generalitatde Catalunya, 73-159.

Díaz de Rada, Angel. (2012). Ventajas e inconvenientes de la encuesta por Internet. Papers, 97, 1, 193-223. Ghiglione R. (1989 [1987]). Encuestar. En: Blanchet A, et al. (1989 [1987]). Técnicas de investigación en ciencias sociales. Madrid, Narcea, 131-182.

Pavía José María, et al. (2011). Encuestas electorales online: nuevos retos, viejos problemas. Reis, 135, julio-septiembre, 107-122.

Sainz, Enrique (1991). El cuestionario en los sondeos de opinión. En: Latiesa Margarita., ed. (1991) El Pluralismo metodológico en la investigación social. Granada, Universidad de Granada, 291-309.

Sánchez Carrión, Juan Javier. (1996). La calidad de la encuesta. Papers. Revista de Sociologia, 48, 127-146.

Sánchez Carrión, Juan Javier. (2012). La encuesta, herramienta cognitiva. Papers, 97, 1, 169-192.

Tema 12

Barnes,John A. (2003 [1954]). Clase y comités en una comunidad isleña noruega. En: Requena Felix., ed. (2003) Análisis de redes sociales. Orígenes, teorías y aplicaciones. Madrid, CIS, 121-146.

Granovetter, Mark. (1982). The Strength of Weak Ties. A network Theory Revisited. En: Marsden PV, Lin N., eds. (1982). Social Structure and Network Analysis. London,Sage,105-130.

Kadushin, Charles. (2012). Coda. Ten master ideas of social Networks. En: Understanding Social Networks. Theories, Concepts and Findings. Cambridge MA: Cambridge University Press, 201-212.

Mayer, Adrian C. (1980 [1966]). La importancia de los cuasi-grupos en el estudio de las sociedades complejas. En: Banton M, comp., Antropología social de las sociedades complejas. Madrid, Alianza, 108-133.

McCarty, Christopher. (2010)La estructura en las redes personales. REDES. Revista hispana para el análisis de redes sociales, 19, 11, 242-271.

Molina, José Luis (2005). El estudio de las redespersonales: contribuciones, métodos y perspectivas. Empiria, 10, julio-diciembre, 71-106.

Molina, José Luis (2009) Panorama de la investigación en redes sociales. REDES. Revista hispana para el análisis de redes sociales, 17, 11, 235-256.

Molina José Luis, Ávila Javier, eds. (2009). "Antropología y redes sociales. Una introducción a UCInet6-NetDraw, EgoNet y el análisis comparado con SPSS". http://revista-redes.rediris.es/recerca/Egoredes/antropologia_y_redes_sociales.pdf

Requena, Felix. (1991). Análisis de redes. En: Redes sociales y mercado de trabajo. Madrid, CIS, 34-49. Schweizer T. (1996). Reconsidering Social Networks: Reciprocal Gift Exchange among the !Kung. Journal of Quantitative Anthropology, 6, 147-170.

Tema 13

Bellavista Joan, et al. (1997).Evaluación de la investigación. Madrid, CIS.

Bertaux, Daniel. (2005 [1997]). Formato y redacción. En:Los relatos devida.Perspectiva etnosociológica. Barcelona, Bellaterra, 117-129.

Cisneros Puebla Cesar A; Davidson ,Judith. (2012). Qualitative Computing and Qualitative Research: Addressing the Challenges of TechnologyandGlobalization. Forum Qualitative Social Research, 11, 2, art. 28.

Cooper, Harris. (1998). The Data Analysis Stage. En: Synthesizing Research Third Edition. London. Sage, 104-156. García García JL. (2000). Informar y narrar: el análisis de los discursos en las investigaciones de campo. Revista de Antropología Social, 9, 75-104. PDF y word, impreso (archivo loro) T13-15

Gibbs, Graham. (2012). El análisis de datos en investigación cualitativa. Madrid: Morata.

Gil Flores, Javier (1994). Análisis de datos cualitativos. Aplicaciones a la investigación educativa. Barcelona: PPU.

Íñiguez, Lupicinio, ed. (2003). Análisis del discurso. Manual para las ciencias sociales. Barcelona, UOC.

Krippendorf, Klaus. (1997[1980]). Técnicas analíticas. En: Metodología del análisis de contenido. Barcelona, Paidós, 161-174.

Miles, Matthew B; Huberman A Michael. (1994). Qualitative data analysis. Thousand Oaks, Sage.

Randolph, J.J. (2009). A guide to writing the dissertation literature review. Practical Assessment, Research, and Evaluation, vol. 14 (13).

Rodríguez Sabiote, Clemente.; Lorenzo, Oswaldo.; Herrera, Lucia. (2005). Teoría y práctica del análisis de datos cualitativos. Proceso general y criterios de calidad. Revista Internacional de Ciencias Sociales y Humanidades. SOCIOTAM, (vol. XV, núm. 2, pàgs.133-154).

Schettini, Patricia; Cortazzo, Ines. (2015). Análisis de datos cualitativos en la investigación social. Procedimientos y herramientas para la interpretación de información cualitativa. La Plata: Universidad Nacional de La plata / Edulp.

Trinidad Antonio, Carrero Virginia, Soriano Rosa María. (2006). Elementos de la Teoría Fundamentada. En: Teoría fundamentada. "GroundedTheory". Laconstrucción de la teoría a través del análisis interpretacional. Madrid, Centro de Investigaciones Sociológicas, col. Cuadernos metodológicos 37, 23-58.

Van Dijk, Teun A. (1997 [1978]). La ciencia del texto. En: La ciencia del texto. Barcelona, Paidós, 13-30.

Velasco Honorio, Díaz de Rada Angel. (1997). Describir, traducir, explicar, interpretar. En: La lógica de la investigación etnográfica. Un modelo para etnógrafos de la es escuela. Madrid,Trotta, 41-64.

 

 

  

Programari

Procesadores de texto y otros programas utiles para el análisis de datos