Logo UAB
2022/2023

Sociologia de l'educació

Codi: 101158 Crèdits: 6
Titulació Tipus Curs Semestre
2500262 Sociologia OB 3 1

Professor/a de contacte

Nom:
Aina Tarabini-Castellani Clemente
Correu electrònic:
aina.tarabini@uab.cat

Utilització d'idiomes a l'assignatura

Llengua vehicular majoritària:
català (cat)
Grup íntegre en anglès:
No
Grup íntegre en català:
Sí
Grup íntegre en espanyol:
No

Equip docent

Xavier Bonal Sarró
Maribel Garcia Gracia

Prerequisits

No hi ha prerequisits per cursar aquesta assignatura

Objectius

L’assignatura de Sociologia de l’educació s’estructura en base a tres grans objectius complementaris:

1) Oferir una mirada panoràmica dels principals corrents teòrics que han marcat l’evolució de la Sociologia de l’Educació com a disciplina;

2) Presentar una aproximació detallada dels principals autors i marcs explicatius per abordar la relació entre educació i societat des d’un punt de vista teòric, analític i conceptual;

3) Emprar els conceptes teòrics-analítics de la Sociologia de l’Educació per analitzar les desigualtats educatives contemporànies i interpretar-ne els debats més rellevants.

 

El programa de l’assignatura s'estructura en quatre blocs temàtics que s'ordenen a partir del desenvolupament cronològic i del context social, econòmic i polític de la disciplina:

Al Primer Bloc s’explica, en forma d'introducció, l’origen de la sociologia de l’educació com a camp d’estudi específic dins la sociologia i es presenta el seu procés d’insitucionalizació com a disciplina. Així mateix, es discuteixen les diferents perspectives ontològiques, epistemològiques i metodològiques en base a les quals s’ha organitzat la disciplina i s’ofereix a l’alumnat un marc d’anàlisi global en base al qual poder posicionar als diferents autors/es i teories. Un cop presentats els debats principals per entendre la relació entre educació, societat i sociologia, aquest bloc es centra en les aportacions més significatives de la teoria funcionalista de l'educació (Durkhiem i Parsons) i presenta les seves diferents modalitats en forma de funcionaliste reformista i funcionalisme tecno-econòmic.

El Segon Bloc, presenta les crítiques neo-marxistes al Funcionalisme i explica les principals teories desenvolupades en aquest camp. En base a les propostes d’autors com Bowles i Gintis, Baudelot i Establet o Alhusser, en aquest bloc s’expliquen els mecanismes a través dels quals les escoles contribueixen a reproduir les relacions de classe, legitimant la ideologia meritocràtica i la desigualtat social. Es tracta d’un conjunt de teories que si bé qüestionen al funcionalisme des d’un punt de vista ontològic, es mantenen en la mateixa tradicció des d’un punt de vista epistemològic i, per tant, desenvolupen anàlisis de tipus macro sociològics centrats en les relacions globals entre educació, capitalisme i Estat.

El Tercer Bloc, aprofundeix en la teoria de la reproducció, presentant les propostes de dos autors claus dins la sociologia de l'educació: Pierre Bourdieu i Basil Bernstein. Així mateix, presenta el que es coneix com Nova Sociologia de l’Educació (NSE) desenvolupada a partir dels anys 70 amb la publicació del llibre de Michael Young Knowledge and Control i que suposa un gir clau en el desenvolupament de la sociologia de l’educació com a disciplina. Les teories que formen part de la NSE mantenen una mirada crítica per entendre les relacions entre educació i desigualtats (de la mateixa manera que les teories neo-marxistes) però atribueixen un paper central als processos a partir dels quals es produeixen aquestes desigualtats, desenvolupant anàlisis majoritàriament micro i de tipus interpretatiu. Les propostes teòriques i analítiques d'autors com Young, Apple i Rist s'aborden dins aquest bloc. Aquest bloc també dedica un espai a presentar les crítiques que es fan des de la Teoria de l'Elecció Racional (Boudon) a la teoria de la reproducció de Bourdieu i a les teories neomarxistes en educació. En conjunt, el Bloc permet identificar de quina manera les escoles, els seus models pedagògics, el seu currículum o el seu professorat contribueixen amb les seves pràctiques quotidianes a la reproducció de la desigualtat social.De forma transversal aquest bloc també presenta les propostes de teòriques feministes que incorporen la dimensió del gènere per comprendre dels processos de desigualtat educativa, donant un pes especial al marc conceptual que proposa Diane Reay.

El Quart bloc es centra en el que es coneix com Teoria de les Resistències i a partir de la proposta teòrica de Willis mostra la capacitat creativa dels agents socials per a transformar la seva realitat social. Així, mantenint una perspectiva crítica i de tipus neo-marxista, aquestes teories analitzen el rol actiu que desenvolupen dels joves de classe treballadora per a resistir-se a una cultura escolar que perceben com a aliena, tot desplegant pràctiques contraculturals que els hi generen identitat i sentit de col·lectivitat. Aquest bloc també presenta la proposta de diferents autores que, des d’una mirada feminista, aporten diferents marcs d’anàlisi per entendre la relació entre el gènere i les actituds dels estudiants a l’escola.

Competències

  • Analitzar problemes derivats de l'aplicació de polítiques públiques i de situacions de conflicte reconeixent la complexitat dels fenòmens socials i de les decisions polítiques que afecten la democràcia, els drets humans, la justícia social i el desenvolupament sostenible.
  • Aplicar els conceptes i els enfocaments de la teoria sociològica, especialment les explicacions de les desigualtats socials entre classes, entre gèneres i entre grups ètnics, a la posada en pràctica de les polítiques públiques i a la resolució de les situacions de conflicte.
  • Avaluar les aportacions dels enfocaments sociològics a l'estudi de la cultura, l'educació, la interacció entre societat i medi ambient, la política social i el treball.
  • Buscar fonts documentals a partir de conceptes.
  • Comunicar de manera efectiva, mitjançant un nivell bàsic de llengua anglesa, les anàlisis bàsiques dels fenòmens socials.
  • Demostrar que es comprenen els enfocaments de la teoria sociològica, així com els diversos vessants, interpretacions i el context històric.
  • Demostrar que es comprenen les anàlisis dels fenòmens socials presentades en llengua anglesa, i observar-ne els punts forts i febles.
  • Descriure els fenòmens socials de manera teòricament rellevant i tenint en compte la complexitat dels factors implicats, de les seves causes i dels seus efectes.
  • Desenvolupar estratègies d'aprenentatge autònom.
  • Desenvolupar un pensament i un raonament crítics i saber comunicar-los de manera efectiva, tant en les llengües pròpies com en una tercera llengua.
  • Generar propostes innovadores i competitives en la recerca i en l'activitat professional.
  • Respectar la diversitat i la pluralitat d'idees, persones i situacions.

Resultats d'aprenentatge

  1. Buscar fonts documentals a partir de conceptes.
  2. Comparar els diferents enfocaments teòrics sobre l'educació.
  3. Comparar la lectura dels fenòmens educatius des de diferents ideologies presents en la realitat social d'Espanya i de Catalunya, i
  4. Comunicar de manera efectiva, mitjançant un nivell bàsic de llengua anglesa, les anàlisis bàsiques dels fenòmens socials.
  5. Definir els conceptes sociològics adequats per interpretar els fenòmens educatius i escolars.
  6. Demostrar que es comprenen les anàlisis dels fenòmens socials presentades en llengua anglesa, i observar-ne els punts forts i febles.
  7. Desenvolupar estratègies d'aprenentatge autònom.
  8. Desenvolupar un pensament i un raonament crítics i saber comunicar-los de manera efectiva, tant en les llengües pròpies com en una tercera llengua.
  9. Discriminar les explicacions de les desigualtats educatives entre classes, entre gèneres i entre grups ètnics que aquests actors donen per descomptades.
  10. Distingir els conceptes sociològics sobre l'educació que adopten els actors implicats en el sistema educatiu.
  11. Distingir els conceptes sociològics, així com els mètodes i les tècniques de recerca social comunament utilitzats per analitzar l'educació.
  12. Distingir els fenòmens socials subjacents a les polítiques i els conflictes educatius.
  13. Distingir les interpretacions socials de l'educació d'acord amb aquests enfocaments.
  14. Expressar els debats al voltant d'aquests enfocaments, pel que fa a l'educació.
  15. Generar propostes innovadores i competitives en la recerca i en l'activitat professional.
  16. Relacionar els conceptes, els mètodes i les tècniques utilitzats per analitzar l'educació amb els debats teòrics i metodològics generals.
  17. Relacionar els debats entorn d'aquests enfocaments, referits a l'educació, amb el context històric en el qual han sorgit.
  18. Relacionar els enfocaments teòrics amb els debats sobre l'ordre social, la desigualtat i les estratègies socials.
  19. Relacionar les explicacions de les desigualtats educatives amb els debats teòrics i metodològics generals.
  20. Respectar la diversitat i la pluralitat d'idees, persones i situacions.
  21. distingir els fenòmens educatius subjacents a unes polítiques o a uns conflictes determinats.

Continguts

L'organització temàtica de l'assignatura és la següent:  

BLOC 1: ELS ORIGENS DE LA LA SOCIOLOGIA DE L’EDUCACIÓ I LA PERSPECTIVA FUNCIONALISTA

1.1.      La relació entre educació i sociologia

1.2.      La sociologia de l’educació als clàssics

1.3.      Educació, socialització i formes de transmissió cultural (Durkheim)

1.4.      Educació, selecció social i estratificació (Parsons)

1.5.      La teoria del capital humà i el funcionalisme reformista

 

BLOC 2. LES TEORIES NEO-MARXISTES: L’EDUCACIÓ I LA REPRODUCCIÓ DE LES CLASSES SOCIALS

2.1. Crítiques al funcionalisme i a la teoria del capital humà

2.2. Bowles i Gintis i la teoria de la correspondència

2.3. Baudelot i Establet i la teoria de les xarxes educatives

2.4. Althusser i l’educació com a aparell ideològic de l’Estat.

 

BLOC 3. BOURDIEU, BERNSTEIN I LA NOVA SOCIOLOGIA DE L’EDUCACIO: OBRINT LA CAIXA NEGRA DE LES DESIGUALTATS EDUCATIVES

3.1.     Bourdieu: educació i reproducció cultural

3.2.     Gendering Bourdieu: la proposta de Reay

3.3.     La TER i la seva crítica a la Teoria de la Reproduccio (Boudon)

3.3.     Bernstein: codis sociolingüístics i codis educatius

3.4.     Young iApple: sociologia del currículum i del coneixement escolar

3.5.     Rist: el professorat i els processos d’etiquetatge

 

BLOC 4. LA TEORIA DE LES RESISTÈNCIES: JOVES I ACTITUDS ESCOLARS

4.1. Un nou marc d’anàlisi per entendre la desigualtat educativa

4.2. Willis: els lads i la contracultura escolar

4.3. Gènere i actituds escolars: més enllà dels lads

Metodologia

L’assignatura combina classes magistrals amb seminaris de lectura i pràctiques/fòrums que es treballen tant a l'aula com a casa. 

  • A les classes magistrals s’expliquen les principals corrents teòriques de la disciplina i es presenten les propostes i conceptes centrals dels autors/es que es contemplen al programa. Les classes magistrals sempre compten amb la participació de l'alumnat i es porten a terme de forma dinàmica fent ús de múltiples exemples de la realitat educativa contemporània. L'objectiu és que l'alumnat comprengui els conceptes que es presenten al llarg del curs i que els integri en el seu repertori teòric per a poder pensar i interpretar la realitat educativa.  
  • Als seminaris es fan debats a partir de la lectura crítica dels autors/es que es treballen durant el curs i de la il·lustració de les seves teories a partir de pel·lícules, dades i altres materials que permetin mostrar la seva aplicabilitat per a la comprensió dels fenòmens educatius contemporanis. Els seminaris permeten donar sentit a les teories treballades a partir de la seva rellevància per a interpretar la realitat educativa des de múltiples perspectives. Així mateix, contribueixen a reforçar la capacitat crítica i analítica dels i les estudiants, ajudant-los a identificar els punts forts i febles de cadascuna de les teories presentades tant des del punt teòric, com metodològic i empíric, entre d'altres. Aquesta metodologia ajuda a fugir d'apriorismes ideològics alhora de valorar els i les autores del curs i contribueix a generar un coneixement sòlid i robust entre els i les estudiants. La participació activa dels estudiants a classe és fonamental per a portar a terme els seminaris de lectura. 
  • A les Pràctiques es fan servir els continguts teòrics treballats durant el curs per analitzar i interpretar diferents problemes i estudis de cas platejats per els i les docents. En concret, es planteja una Pràctica al final de cada bloc temàtic a partir del qual els i les estudiants posen en funcionament les propostes teòriques, analítiques i conceptuals de diferents teories presentades al llarg del curs per a resoldre casos pràctics. A cada pràctica es demana a l’alumnat que mobilitzi els mecanismes explicatius de cada teoria per analitzar i interpretar el cas que se’ls hi plateja, arribant a conclusions sòlides en vers el mateix. Les pràctiques es dissenyen buscant la diversitat de recursos didàctics, de forma tal que permetin a l’alumnat reconèixer, d’una banda, els diferents tipus d’expressió de la desigualtat educativa i, d’altra, experimentar diferents tipus de competències. 

Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.

Activitats formatives

Títol Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Tipus: Dirigides      
Classes 23 0,92 2, 3, 5, 11, 12, 13, 14, 16, 17, 18, 21
Seminaris 15 0,6 1, 3, 6, 14, 20
Tipus: Supervisades      
Tutoria 20 0,8 2, 5, 13, 14, 17, 18
Tipus: Autònomes      
Lectura de textos, preparació de seminaris de lectura, elaboració de pràctiques, estudi. 77 3,08 2, 3, 5, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 16, 17, 18, 21

Avaluació

L'avaluació de l’assignatura de Sociologia de l’Educació pretén complir simultàniament una funció acreditadora o qualificadora amb una funció formativa o formadora. Per a fer-ho, planteja 3 grans activitats d’avaluació –l’examen, els seminaris de lectura i les pràctiques/fòrums- que, de forma transversal, es caracteritzen pels següents elements: 

1)     S’apliquen en diferents moments del curs, per a garantir una avaluació continuada com a element constitutiu de la pràctica pedagògica.

2)     Combinen activitats individuals i grupals, per a desenvolupar la capacitat de treball en equip i alhora afavorir la reflexió personal.

3)     Articulen elements teòrics i pràctics per a garantir el desenvolupament d’un pensament complex i significatiu. 

4)     Fomenten el feedback com a mecanisme clau d’auto-regulació del procés d’aprenentatge i com a part de l’aprenentatge en sí mateix.

5)     Expliciten els criteris d’avaluació, tant pel que fa als criteris de realització com als criteris de resultat.

 

L’examen

L’examen és una activitat d’avaluació de tipus individual, basada en una funció eminentment qualificadora que, lluny d’orientar-se a comprovar si l’alumnat és capaç de reproduir el coneixement transmès, s’orienta eminentment a constatar si l’alumnat ha integrat aquest coneixement en la seva estructura de pensament i és capaç d’aplicar-lo per a interpretar la realitat educativa d’una perspectiva sociològica. Amb aquest objectiu, l'examen consta d'una primera part més conceptual on s’espera que l’alumnat pugui respondre de forma concisa, detallada i teòricament informada, assegurant que s'han interioritzat els conceptes centrals del curs. I d'una segona part on s'han de mobilitzar els repertoris teòrics del curs per a resoldre i/o interpretar casos pràctics vinculats amb la realitat educativa. 

L’examen representa un 40% de la qualificació final de l’assignatura i és indispensable assolir una nota mínima de 4,5 perquè pugui fer mitjana amb la resta d’activitats d’avaluació. Els i les alumnes que no superin l’examen en primera convocatòria poden fer una prova compensatòria de les mateixes característiques que normalment es fa una o dues setmanes després de la convocatòria ordinària. 

Els criteris concrets d'avaluació de l'examen estaran disponibles a principi de curs. 

 

Els seminaris de lectura

Els seminaris de lectura són una activitat d’avaluació de tipus grupal, dissenyada amb una forta funció formadora, tot i que també s’orienten a quantificar i qualificar el procés d’aprenentatge. Les lectures obligatòries del curs es distribueixen el grups grups aproximats de 5 persones (dependent del nombre total d’alumnes matriculats) que s'encarreguen de:

a) Preparar i lliurar una presentació en power point o similar (els detalls sobre el lliurament s'explicaran a l'inici de curs) on s'aborden, d'una banda, els punts forts i febles de la teoria en qüestió i, d'altra, a il·lustrar-ne els seus principals arguments a través de dades, pel·lícules, material gràfic o altres recursos textuals o visuals.

b) Exposar a l'aula el treball i generar un debat amb la resta de companys/es. 

La distribució dels i les autores del curs entre els diferents grups de treball es farà el primer dia de classe. Depenent del nombre d'estudiants matriculats pot donar-se el cas que dos grups facin el treball sobre el mateix text o que un mateix grup s'encarregui de treballar dos autors diferents. Els detalls es concretaran a l'inici del curs i tindran particularitats específiques al grup de matí (01) i tarda (51) en funció del volum d'estudiants matriculats en cada cas. En qualsevol cas, no pot quedar cap autor/a del curs sense treballar i presentar.

El pes dels seminaris és del 30% de la nota final, incloent el material de suport utilitzat, l'argumentació i la presentació i debat a l'aula. Els criteris específics d'avaluació s'explicaran a l'inici del curs. De la mateixa manera que en el cas de l’examen, és indispensable assolir una nota mínima de 4,5 perquè pugui fer mitjana amb la resta d’activitats d’avaluació. Els i les alumnes que no assoleixin aquesta nota poden recuperar-la durant el període de proves compensatòries establert pel Departament de Sociologia.

Finalment, s'organitzarà una tutoria (presencial o virtual) obligatòria amb cada grup de treball per a abordar la feina relativa als seminaris de lectura. 

 

Les pràctiques

Al final de cada bloc temàtic s'organitzarà una pràctica  a l'aula on es demanarà a l'alumnat que de forma prèvia hagi treballat el material que se'ls hi haurà facilitat. Es tracta, doncs, d'una activitat d'avaluació que, com els seminaris de lectura, té una forta funció formadora que actua en paral·lel a la seva funció qualificadora.

S'habilitaran mecanismes per a garantir la participació activa de l'alumnat a les pràctiques d'aula i alhora es requerirà que cada alumne/a (de forma individual) lliuri per escrit (detalls a l'inici de curs) d'una d'aquestes pràctiques. L’alumnat té plena llibertat per escollir la pràctica que vol lliurar, però es recomana que no coincideixi amb el tema seleccionat per al seminari de lectura. De tal manera, pot treballar de forma aprofundida en els diferents blocs temàtics del Programa.

Els detalls sobre l'avaluació de les pràctiques es presentaran a l'inici de curs, però és important tenir en compte que els escrits individuals que se'n derivin han de tenir capacitat d'interpretar el cas d’estudi a partir dels conceptes teòrics i dels arguments de la teoria de referència treballada en el bloc temàtic en el que s’emmarca la pràctica. Així mateix, han de ser capaços d'anar més enllà i ampliar els debats col·lectius que s'hagin generat a l'aula en els fòrums de debat vinculats amb cada pràctica. 

Les pràctiques representen el 30% de la qualificació final de l’assignatura on s'inclou el lliurament individual i la preparació del debat col·lectiu a l'aula. De la mateixa manera que a la resta d’activitats d’avaluació, és indispensable assolir una nota mínima de 4,5 perquè puguin fermitjana amb la resta d’activitats d’avaluació. Els alumnes que no assoleixin aquesta nota poden recuperar-la durant el període de proves compensatòries establert pel Departament de Sociologia.

 

Síntesi: 

Ítem Tipologia Pes
Examen Individual 40%
Seminaris de lectura Grupal 30%
Pràctiques Individual 30%

 

Aspectes transversals.

  • Cal fer el lliurament de les activitats en les dates establertes pel professorat i que es comunicaran a l'alumnat a l'inici de curs. 
  • Les correccions de les activitats d’avaluació es tornaran aproximadament 15 dies després del seu lliurament.En cas que algú suspengui l’examen o algun dels lliuraments del curs, tindrà dret a recuperació durant el període de compensació de les proves establert per la Facultat.
  • La nota mínima de les activitats per poder fer mitjana és de 4,5, amb una nota inferior caldrà recuperar l'activitat suspesa durantel període de recuperació.
  • No es guarden les notes d'un any a l'altre. 

 

Assistència

  • L'assistència a classe és obligatòria i es tindrà en compte la participació activa de l'alumnat tant a les sessions teòriques com pràctiques. A principi de curs s'explicitaran els criteris. 

Activitats d'avaluació

Títol Pes Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Examen 40% 5 0,2 3, 5, 7, 12, 13, 14, 17, 19, 21
Pràctiques 30% 5 0,2 1, 3, 6, 8, 9, 10, 11, 12, 15, 16, 18, 20, 21
Seminaris de lectura 30% 5 0,2 2, 4, 13, 14, 17, 18

Bibliografia

 

Bibliografia obligatòria: 

Althusser, L. (1985) “El aparato ideológico del estado escolar como aparato dominante” en Gras, A.(ed.) Sociología de la educación. Textos fundamentales. Madrid: Narcea.

Apple, M.W. (1993) ¿De quién es el conocimiento que tienen más valor? Revista de Educación, 301, 109-122

Bernstein, B. (1985 a) “Clases sociales, lenguaje y socialización” en Revista Colombiana de Educación. Vol. 15.

Bernstein, B. (1985 b) “Clasificación y enmarcación del conocimiento educativo” en Revista Colombiana de Educación. Vol. 15.

Bourdieu, P (1998) “Las estrategias de conversión”  (extret de la distinció)  a Fernández Enguita, M (comp.) Sociología de la educación. Textos fundamentales. Barcelona, Ariel

Bowles, S.& Gintis, H. (1983) “El problema de la teoría del capital humano: una crítca marxista” en Educación y sociedad. Vol. (1)

Parsons, T. (1990) “El aula como sistema social: Algunas de sus funciones en la sociedad americana” en Educación y Sociedad vol. (6).

Rist, R.G. (1990) “Sobre la comprensión del proceso de escolarización. Aportaciones de la teoría del etiquetaje” en Educación y sociedad, vol. 9.

Thurow, L. (1983) “Educación e igualdad económica” en Educación y Sociedad. Vol.(2).

Willis, P. (1986) “Producción cultural y teorías de la reproducción” en Educación y sociedad, vol. 5.Willis, P. (1988) Aprendiendo a trabajar. Madrid: Akal.

 

BIBLIOGRAFÍACOMPLEMENTARIA:

Acker, S. (1994) Género y educación. Reflexiones sociológias sobre mujeres, enseñanza y feminismo. Madrid: Narcea. Parte 2.

Anyon, J. (1980) “Social Class and the Hidden Curriculum of Work” en Journal of Education. Vol. 162 (1).

Apple, M.W. (1985) “El marxismo y el estudio reciente de la educación” en Educación y Sociedad. Vol. (4).

Apple, M.W. (1986) Ideología y curriculum. Madrid: Akal.

Apple, M.W. (1987)  Educación y Poder. Barcelona: Paidós/MEC.

Arnot, M. (1980) “Socio-cultural Reproduction and Women’s Education” en Deem, R. (ed.) Schooling for Women’s Work. London: Routledge & Kegan Paul. 

Arnot, M. (2002) Reproducing Gender? Critical essays on educational theory and feminist politics, London: RoutledgeFalmer.

Arnot, M. & Weiner, G. (1987) Gender and the Politics of Schooling. Londres: Hutchinson.

Baudelot, C.& Establet, R. (1987) La escuela capitalista en Francia. Madrid: Siglo XXI. 

Bernstein, B. (1989) “Una crítica al concepto de educación compensatoria” en Clases, códigos y control. Vol. 1. Madrid: Akal.

Bonal, X. (1998) Sociología de la educación. Una aproximación crítica a las corrientes contemporáneas. Barcelona: Paidós. Pàg: 76-86

Boudon, R. (1983) La desigualdad de oportunidades. Barcelona: Laia. (selecció capítol)Bourdieu, P. & Passeron, J.C. (1977) La reproducción. Elementos para una teoría del sistema de enseñanza. Barcelona: Laia.

Bourdieu, P. & Passeron, J.C. (1973) Los estudiantes y la cultura. Buenos Aires: Nueva Colección Labor.

Bowles, S.& Gintis, H (1983) “La educación como escenario de las contradicciones en la reproducción capital-trabajo” en Educación y sociedad. Vol. (2).

Bowles, S. & Gintis, H (1985) La instrucción escolar en la América capitalista. Madrid: Siglo XXI.

Carnoy, M. (1982) La educación como imperialismo cultural. México: Siglo XXI.

Carnoy, M.&L. Henry M. (1985) Schooling and Work in the Democratic State. State. Standford, CA: Standford University Press.

Collins , R.(1989) La sociedad credencialista. Madrid: Akal.

Durkheim, E. (1982) Historia de la educación y las doctrinas pedagógicas. Madrid: La Piqueta.

Durkheim, E. (1990) Educación y sociología. Barcelona: Península.

Fernández Enguita, M. (1985) Trabajo, escuela e ideología. Marx y la crítica de la educación. Madrid: Akal.

Fdez. Enguita, M. (1989) “El rechazo escolar: ¿alternativa o trampa escolar?” en Ortega, F. et al. (Ed.) Manual de sociología de la educación. Madrid: Visor.

Fernández Enguita, M. (1990) La cara oculta de  la escuela. Madrid: Siglo XXI.

Freire, P. (1990) La naturaleza política de la educación. Cultura, poder y liberación. Barcelona: Paidós-MEC.

Giroux, H.A. (1983) Theory and Resistance in Education. A Pedagogy for the Opposition. New York: Bergin & Garvey.

Giroux, H.A. (1990) Los profesores como intelectuales. Hacia una pedagogía crítica del aprendizaje. Barcelona: Paidós-MEC, Caps. 9 y 12.

Harris, A. (2004). All about the girl. Culture, power and identity. London: Routledge

Jackson, C. (2006) Lads and Ladettes in School. Gender and Fear of Failure.London: Open University Press

Lerena, C. (1981) “Acerca del desarrollo teórico de la sociología de la educación” en Revista Internacional de Sociología vol.(39).

Lerena, C. (1986) Escuela, ideología y clases sociales en España. Barcelona: Ariel.

Martin Criado (2017) La Escuela sin funciones. Barcelona: Ed. Bellaterra

McRobbie, A. and Garger, J. (2003) Girls and subcultures: an exploration. In: Stuart Hall and Tony Jefferson (eds) Resisting trough rituals. Youth sucultures in postwar britain. London: Routledge

Reay, D (2005) Gendering Bourdieu's concepts of capitals? Emotional capital, woman and social class. The Sociological Review

Rosenthal, R. & Jacoboson, L.F.(1985) “Pigmalion en clase” en Gras, A. (ed.) Sociología de la educación. Textos fundamentales. Madrid: Narcea.

Subirats, M. & Brullet, C. (1988) Rosa y azul. La transmisión de los géneros en la escuela mixta. Madrid: Ministerio de Cultura. Institutode la Mujer.

Schultz, T.W. (1983) “La inversión en capital humano” en Educación y Sociedad. Vol. (1).

Tarabini, A. (2017). L'escola no és per tu: el rol dels centres educatius en l'abandonament escolar. Barcelona: Fundació Jaume Bofill

Young, M.F.D. (1971) knowledge and Control. New Directions for the Sociology of Education. London: Collier MacMillan.

Willis, P. (1988) Aprendiendo a trabajar. Madrid: Akal.

Walkerdine, V., Lucey, H., Melody, J.  (2001) Growing up Girl. Psychological explorations of gender and class. London: Pagrave McMillan.

 

Altres recursos sobre educació: 
Fundació Jaume Bofill: https://www.fbofill.cat/

El Diari de l'Educació: https://diarieducacio.cat/

El Diario de la Educación: https://eldiariodelaeducacion.com/

Associació de Mestres Rosa Sensat: https://www.rosasensat.org/

Federació d'Associacions de Pares i Mares d'Alumnes de Catalunya (FAPAC): https://fapac.cat/

Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya: http://ensenyament.gencat.cat/ca/inici

Diputació de Barcelona. Àrea d'Educació: https://www.diba.cat/es/web/educacio

UNESCO i educació: https://en.unesco.org/themes/education

 

Grups de recerca del departament de sociologia de la UAB dedicats a l'estudi de l'educació: 

Grup de Recerca en Globalització, Educació i Polítiques Socials (GEPS): https://geps-uab.cat/

Grup de Recerca en Educació i Treball (GRET): https://grupsderecerca.uab.cat/gret/

Programari

.