Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
---|---|---|---|
2500262 Sociologia | FB | 1 | 1 |
Aquesta assignatura demana pel seu complet seguiment, la lectura al llarg del curs de la bibliografia que s’indicarà a classe, alhora que un coneixement bàsic de conceptes d'ús bàsic en el vocabulari històric (Estat, nació, anarquisme, liberalisme, socialisme, etc.) i de les coordenades espacio-temporals de la matèria.
L’assignatura pretén aportar a l’alumnat una mirada que li permeti pensar històricament les problemàtiques socials, culturals i polítiques del present. En aquest marc s’abordarà una aproximació històrica a les grans temàtiques del segle XX llarg: el naixement de la societat de masses, l’articulació econòmica política i social de la mateixa, les transformacions dels estats, les dinàmiques centre – perifèria en la seves diverses esferes, els grans conflictes del segle, etc.
L’objectiu final de la matèria no és altre, en aquest sentit, que l’alumnat adquireixi una sòlida perspectiva històrica dels fenòmens que haurà d’abordar al llarg de la carrera.
1. El món d’entreguerres: la Primera Guerra Mundial i el nou ordre de Versalles, 1914-1919
2. Noves alternatives extremes: Feixisme i Comunisme soviètic, 1917-1922-1933
3. La Segona Guerra Mundial: Europa i Asia, 1937–1945
4. La crisi de la postguerra i el inici de la Guerra Freda a Europa, 1946–1949
5. Les grans potències mundials: els Estats Units i la URSS
6. La Guerra Freda: l'etapa de la confrontació.
7. Europa occidental: creixement econòmic i transformacions sociopolítiques. El nou rol femení.
8. Les noves realitats polítiques i els processos de descolonització a Àfrica, Orient mitjà i Àsia
9. Espanya: el franquisme
10. Els Estats Units i la URSS: de la coexistència pacífica a la segona Guerra Freda
11. El món de la Postguerra Freda, 1991-2020
El seguiment de l'assignatura es farà a partir de les dues sessions setmanals i el temari desenvolupat pel professorat al llarg del curs.
La part pràctica (comentari de text) l'haurà de fer l'alumnat individualment en el termini fixat pel professorat. Aquesta part serà entregada el dia fixat, en el termini establert. Un cop corregits, el professorat els retornarà i dedicarà una sessió a l'anàlisi del conjunt dels treballs realitzats.
Pel seguiment de l'assignatura, l'alumnat haurà d'anar fent les lectures recomanades i, al mateix temps, disposarà de l'horari de tutories fixat pel professorat al llarg del curs.
En cas que les proves no es puguin fer presencialment s’adaptarà el seu format (mantenint-ne la ponderació) a les possibilitats que ofereixen les eines virtuals de la UAB. Els deures, activitats i participació a classe es realitzaran a través de fòrums, wikis i/o discussions d’exercicis a través de Moodle, Teams, etc. El professorat vetllarà perquè l'estudiant hi pugui accedir o li oferirà mitjans alternatius, que estiguin al seu abast.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|
Tipus: Dirigides | |||
Classes teòrico-pràctiques | 23 | 0,92 | 2, 4, 5, 6, 7, 8 |
Seminaris | 26,5 | 1,06 | 3, 4, 5, 6 |
Tipus: Supervisades | |||
Tutories | 13 | 0,52 | 1, 3, 4, 9, 10 |
Tipus: Autònomes | |||
Estudi i treball autònom | 74 | 2,96 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10 |
L’avaluació final serà el resultat de sumar tres activitats avaluadores.
1. A mitjans quatrimestre es farà un examen a partir de l’anàlisi de materials anunciats pel professorat. El llistat de materials serà facilitat a l’alumnat durant la docència. Aquest examen representarà el 20% de la nota final.
2. A mitjans de quatrimestre es farà un treball d’anàlisi sobre alguna tipologia de material que el professorat penjarà al Campus Virtual; serà la part pràctica. Aquest treball representarà el 30% de la nota final.
3. A finals de quatrimestre es farà un examen sobre continguts impartits durant el curs ja siguin a l’aula, penjats al Campus Virtual o a través de la les lectures. Aquest examen representarà el 50% de la nota final.
Per superar l’assignatura, caldrà arribar a l'aprovat sumant les tres notes (examen parcial sobre els materials, part pràctica i examen sobre els continguts impartits durant el curs).
Si la suma de totes les activitats d'avaluació està entre el 3’5 i el 4'9, podrà fer-se un examen de recuperació per poder superar l'assignatura.
RECUPERACIÓ
Només poden fer la recuperació aquell alumnat que:
a) Havent fet els exàmens i el treball, no arribi a l'aprovat.
b) La recuperació no és per pujar nota. Només serveix perquè aquell alumnat que ho necessiti, puguin arribar a l'aprovat amb una nota final de 5.
NOTA FINAL
Serà el resultat de la suma de les notes de l’examen parcial (20%), el treball (30%) i l’examen (50%).
En el cas d’haver de fer la recuperació, serà a partir d’un examen final sobre tot el temari impartit durant el curs.
NO AVALUABLE
L’alumnat que no s’hagi presentat a un mínim de dues proves de l’avaluació continuada serà qualificat com a “No avaluable”.
Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|---|
Avaluació dels continguts de la matèria | 70% | 6 | 0,24 | 2, 4, 5, 6, 7, 8, 10 |
Treball de anàlisi | 30% | 7,5 | 0,3 | 1, 2, 3, 4, 6, 7, 8, 9 |
L’alumnat ha de conèixer la bibliografia bàsica del curs, que s’exposa a continuació. El coneixement d’aquest material bibliogràfic és fonamental per a completar, amb tota mena de detalls i informacions més precises, les classes magistrals i els continguts teòrics.
A més a més, aquestes lectures (mitjançant el comentari d’algun fragment, etc.) són presents en els exàmens del curs.
ARÓSTEGUI, Julio (dir.): El mundo contemporáneo: Historia y problemas, Barcelona, Crítica, 2001.
ARTOLA, M. i Pérez Ledesma, M.: Contemporánea. La historia desde 1776, Madrid, Alianza, 2005.
BRIGGS, Asa; CLAVIN, Patricia: Historia contemporánea de Europa: 1789 – 1989, Crítica, Barcelona, 2000.
CASANOVA, Julián: Europa contra Europa, Barcelona, Ed. Crítica, 2010.
FONTANA, Josep: El siglo de la revolución. Una historia del mundo desde 1914, Crítica, Barcelona, 2017.
GERWART, Robert: Los vencidos. Por qué la Primera Guerra Mundial no concluyó del todo (1917-1923), Barcelona, Galaxia Gutengerg, 2017.
GONZÁLEZ CALLEJA, Eduardo: Socialismos y comunismos. Claves históricas de dos movimientos políticos, Paraninfo, Madrid, 2017.
HOBSBAWM, Eric J.: Historia del siglo XX, Crítica, Barcelona, 1995.
JACKSON, Gabriel: Civilización y barbarie en la Europa del siglo XX, Planeta, Barcelona, 1997.
JUDT, Tony: Postguerra. Una historia de Europa desde 1945, Madrid, Taurus, 2006.
MANN, Michael: El lado oscuro de la democracia, Valencia, PUV, 2008.
MAZOWER, Mark: La Europa negra, Barcelona, Ediciones B, 2001.
MOLINERO, Carme; YSÀS, Pere: El règim franquista. Feixisme, modernització i consens, Eumo, Vic, 2003.
PAXTON, Robert O.: Anatomía del fascismo, Barcelona, Península, 2005.
VEIGA, Francisco; DA CAL, Enrique U.; DUARTE, Ángel: La paz simulada. Una historia de la Guerra Fría, 1941-1991, Alianza, Madrid, 1997.
VEIGA, Francisco: El desequilibrio como orden. Una historia de la postguerra fría, 1990-2008, Madrid, Alianza, 2009.
cap