Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
---|---|---|---|
2500262 Sociologia | OT | 4 | 2 |
No hi ha prerequisits a considerar
El curs de Sociologia de la Comunicació combina diversos objectiu. En el pla teòric, proposa introduir l'estudiant en les principals teories de la comunicació. En el pla de l'anàlisi de la realitat, s'estudia el paper i la lògica social dels principals mitjans de comunicació de massa i de les xarxes socials. Finalment es descriu breument les característiques de l'espai català de comunicació. Però també, en un pla pràctic, es farà el Pla de Comunicació d'una institució real.
En definitiva, la introducció a les teories s'orienta a la posterior reflexió sobre la importància social dels mass media i les xarxes, i tot conflueix en una anàlisi de l'entorn més immediat, posant un èmfasi particular en el paper de la premsa, la televisió i les xarxes socials. I tot l'après es posa al servei d'un treball pràctic de gestió comunicativa.
Classes teòriques
Les teories de la comunicació
Sociologia dels mitjans de comunicació de massa
Els usos de la comunicació
Classes pràctiques
A. Què és un Pla de Comunicació
B. El llenguatge corporal
C. La fabricació de l’opinió pública.
D. L’espiral del silenci
E. El debat sobre la postveritat i les fakenews
F. Les sèries televisives.
G. L’ús de les xarxes socials i els Big Data
H. Què és l'storytelling?
I. La dieta mediàtica dels joves
El curs es desenvolupa a través d'unes classes teòriques, amb el suport d'uns textos de referència que s'aniran publicant a través de l'Aula Moodle. Les classes teòriques inclouran discussions a l'aula, afavorint des del primer moment una dinàmica participativa, però també amb l'objectiu d'aprendre a utilitzar el sistema conceptual que se'n derivarà. Aquestes classes estaran complementades amb un seminari setmanal en el qual es faran exercicis i debats de caràcter aplicat a la realitat més immediata de l'estudiant. El treball de seminari s'organitzarà en funció del nombre d'estudiants per tal de garantir que es compleixin els seus objectius. Hi haurà exercicis escrits breus i exposicions orals. Es valorarà molt especialment la correcció comunicativa formal. És el treball i la presència als seminaris allò que permetrà fer una avaluació continuada correcta.
L'Aula Moodle, a més, pemetrà una interacció regular amb l'estudiant, tant del seu treball a l'aula com del seu treball autònom, amb la dinamització de fòrums de discussió i amb l'aportació de documents d'actualitat no previstos a la bibliografia general. És important assenyalar que la utilització d'aquesta eina digital també permet fer reajustaments sobre el programa en funció d'incidències no previstes i que esdevé, per tant, el punt de referència per a la bona organització i seguiment del curs.
S'exigeix, a més, la lectura d'un llibre complet sobre un aspecte de la comunicació social. El programa fa uns suggeriments que, tanmateix, poden ser ampliats en funció dels interessos de l'estudiant.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|
Tipus: Dirigides | |||
Sessions de presentació dels temes del curs | 26 | 1,04 | |
Tipus: Supervisades | |||
Revisió individualitzada del portafoli de treballs realitzats | 8 | 0,32 | |
Sessions de seminari | 13 | 0,52 | |
Treball de grup derivats dels seminaris | 13 | 0,52 | |
Tipus: Autònomes | |||
Crítica d'una lectura completa recomanada | 12 | 0,48 | |
Estudi i lectura dels textos dels temes del curs | 58 | 2,32 |
L’avaluació del curs es de tipus continuat, fet que implica l’assistència regular a classe -que serà controlada regularment- i la realització dels exercicis proposats al seminari que constituiran el portafoli del curs. Els treballs es podran tornar a presentar revisats tantes vegades com es vulgui, i cada vegada seran retornats corregits. Caldrà haver passat els controls d'assistència i haver lliurat els treballs proposats per poder aprovar aquesta part de l'avaluació, el valor de la qual és d'un 40 per cent del total. Un altre 40 per cent s’obté d’un examen final al qual s’ha de presentar tothom obligatòriament i que correspon a la primera part del curs, relacionada amb el coneixement de les teories de la comunicació. Finalment, el comentari crític de la lectura d'un llibre complet completarà la nota amb el 20 per cent restant. Cal aprovar cada part per separat, i es tindrà la possibilitat d'una avluació de recuperació.
Dels exercicis pràctics s’avaluarà tant el contingut com les habilitats acadèmiques formals (escriptura, presentació, citacions, elaboració d’índexs, capacitats de comunicació oral, etc.), atenent molt especialment l’evolució positiva al llarg del curs. Per aquesta raó, tots els treballs es guardaran al portafoli, fins i tot els revisats i corregits. El portafoli es lliurarà el darrer dia de classe de manera inexcusable amb tots els treballs.
D’acord amb l’article 117.2 de la Normativa acadèmica de la UAB, l’avaluació de l'alumnat repetidor podrà consistir en una sola prova de síntesi. L’alumnat repetidor que es vulgui acollir a aquesta possibilitat, caldrà que es posi en contacte amb el professorat a principi de curs.
Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|---|
1. Realització d'un Pla de Comunicació d'una organització | 40 per cent | 14 | 0,56 | 1, 2, 4, 5, 8, 9, 10, 11, 12, 15, 16, 20 |
2. Comentaris crític sobre les lectures recomanades | 20 per cent | 4 | 0,16 | 1, 2, 7, 8, 13, 14, 15, 17, 18, 20 |
3. Examen escrit sobre les teories de la comunicació | 40 per cent | 2 | 0,08 | 1, 3, 6, 7, 8, 9, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19 |
Lectura per preparar la primera part del curs
Mattelart, Armand i Mattelart, Michèle. Historia de las teorías de la comunicación. Barcelona: Paidós, 1997, 126 pp.
Lectura obligatòria a escollir entre aquests títols
Bourdieu, Pierre. Sobre la televisió. Barcelona: Edicions 62, 1997.
Cardús i Ros, Salvador. Política de paper. Premsa i poder, 1981-1992. Barcelona: La Campana, 1995
Lacroix, Michel. El culte a l’emoció. Atrapats en un món d’emocions sense sentiments. Barcelona: Edicions La Campana, 2005
Johnson, Steven. Si és dolent t’ho recomano.Barcelona: Ed. La Campana, 2009
Postman, Neil. Divertim-nos fins a morir. El discurs públic a l’època del “show-business”. Barcelona: Llibres de l’índex, 1993. (Amusing Ourselves to Death.Nova York, Viking Penguin, 1985)
Enllaços per orientar el Pla de Comunicació
http://cristinaaced.com/pdf/planComunicacion_BIC%20Galicia.pdf
http://www.slideshare.net/rafamartin3/plan-de-comunicacion-11480260
http://www.slideshare.net/rafamartin3/claves-plan-comunicacion
http://www.slideshare.net/lenetourn/comunicacin-corporativa-para-pymes
http://www.unedpontevedra.com/archivos_publicos/qweb_paginas/5310/plandecomunicacioncapontevedra.pdf
http://www.solucionesong.org/img/foros/4c8ddf9bb43a2/Elaboracion_plan_de_comunicacion_PPVE.pdf
http://clippingrrpp.com/como-hacer-un-plan-de-comunicacion/#.UyGGkc6oGgp
Bibliografia complementària
Primera part
Bourdieu, Pierre. “L’opinion publique n’existe pas” a Questions de sociologie. Paris. Ed. Minuit, 1988. Ed. esp: Cuestiones de sociología.Madrid. Istmo, 2000
FarréComa, Jordi. Invitació a la teoria de la comunicació. Valls. Cossetània, 2005
Hall, Edward T. La Dimensión oculta. Méxic, Siglo Veintiuno, 1987
Hall, Edward T.El lenguaje silencioso.Madrid : Alianza, 1989
Saperas, Enric. Introducció a les teories de la comunicació. Barcelona, Pòrtic, 1992
Winkin, Yves. “Presentación general” a Bateson, Goffman, Hall et. al.La nueva comunicación. Barcelona, Kairós, 1984, pp. 11-113.
Segona part
Bezunartea, Ofa et al. La prensa y los electores. El mito de la influencia. Euskal Herriko Universitatea. Bilbao, 2000
Blain, Neil; Boyle, Raymond & O’Donnel, Hugh. Sport and National Identity in the European Media. Leicester. Ceicester University Press, 1993
Borrat, Héctor. El periódico, actor político. Barcelona. Gustavo Gili, 1989
Boyd, Dannah. It’s complicated. The Social Lives of Networked Teens. Yale University Press, 2015
Cardús, Salvador. “En defensa de la televisió: la realitat virtuosa” a Trípodos, 6 (1998) pp. 31-44
Cardús, Salvador “Els mitjans de comunicació i els conflictes de mercat” a Actes del II Congrés Català de Sociologia. Barcelona, Societat Catalana de Sociologia, pàg. 1017-1034
Cardús, Salvador TheCirculation of Daily Newspapers in the Catalan-speaking areas between 1976 and 1996. The Anglo-Catalan Society, 1999
Castells, Manuel. L’era de la informació: Economia, societat i cultura.(3 volums) Barcelona: Generalitat de Catalunya, 2003. Ed. original: The Information Age: Economy, Society and Culture. New Jersey: Blackwell, 2003
Castells, Manuel. La galàxia Internet. Reflexions sobre Internet, empresa i societat.Barcelona. Rosa dels Vents, 2002. Ed. Espanyola: Barcelona. Plaza y Janés, 2001.
Champagne, Patrick. Faire l’opinion. París. Seuil
Chomsky, Noam. Las ilusiones necesarias. Libertarias/Prodhufi, 1992
Ferrés, Joan. Televisión subliminal. Socialización mediante comunicaciones inadvertidas. Barcelona. Paidós, 1986
Katz, Jon. Virtuous reality. Nova York. Random House, 1997
Lippman, W. Public opinion. Londres. Allen & Unwin, 1932
O’Donnell, Hugh.Good Times, Bad Times. Soap operas and society in western
Europe. Londres. Leicester University Press, 1998
Peralta, Miquel. Teleinformatius. La transmissió informativa d’actualitat.Barcelona. Trípodos, 2005
Sartori, Giovanni. Homo videns. La sociedad teledirigida. Madrid, Taurus, 1998
Tusón, Jesús. Com és que ens entenem? (si és que ens entenem). Barcelona. Empúries, 1999
Vázquez Montalbán, Manuel. Informe sobre la información. Barcelona. Ed. Fontanella, 1975
Weber, Max. “Para una sociología de la prensa” a REIS núm. 57, 1992 (251-259)
Revistes
Trípodos
Anàlisis
Capçalera
Comunicació21.
TreballsdeComunicació. Societat Catalana de Comunicació (IEC)
Webs
Blocs sobre xarxes:
https://fnunezmosteo.wordpress.com
Crítica informativa:
Estudi i educació en mitjans:
Organismes control:
Qualsevol processador de textos