Política exterior espanyola
Codi: 101094 Crèdits: 6| Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
|---|---|---|---|
| 2500259 Ciència política i gestió pública | OT | 3 | 2 |
| 2500259 Ciència política i gestió pública | OT | 4 | 0 |
| 2503778 Relacions Internacionals | OT | 4 | 0 |
| 2504216 Història, Política i Economia Contemporànies / Contemporary History, Politics and Economics | OT | 3 | 2 |
| 2504216 Història, Política i Economia Contemporànies / Contemporary History, Politics and Economics | OB | 4 | 0 |
| 2504216 Història, Política i Economia Contemporànies / Contemporary History, Politics and Economics | OT | 4 | 1 |
| 2504216 Història, Política i Economia Contemporànies / Contemporary History, Politics and Economics | OT | 4 | 2 |
Professor/a de contacte
- Nom:
- Laura Feliu Martínez
- Correu electrònic:
- laura.feliu@uab.cat
Utilització d'idiomes a l'assignatura
- Llengua vehicular majoritària:
- català (cat)
- Grup íntegre en anglès:
- Sí
- Grup íntegre en català:
- Sí
- Grup íntegre en espanyol:
- No
Equip docent
- Eduard Soler Lecha
Prerequisits
L'assignatura no requereix cap requisit lingüístic previ. Tanmateix, tot i que hi haurà un grup en anglès, en què la docència s'impartirà en aquesta llengua, cal tenir en compte que serà necessari el domini passiu del castellà, ja que l'assignatura, per la seva naturalesa i característiques, requereix poder accedir a fonts, tant primàries com secundàries, que només són accessibles en castellà. No s'admetrà desconeixement d'aquesta llengua per evitar fer treballs, pràctiques i lectures durant el curs.
Malgrat això, en el grup en anglès tots els/les alumnes hauran de realitzar els treballs, les pràctiques i els exàmens en anglès, que és la llengua vehicular del grup.
Objectius
- Proveir l’estudiant d’instruments analítics, introductoris, per aplicar a l’estudi de la política exterior espanyola (bàsicament al període postfranquista).
- Situar l’estudi de la política exterior espanyola en perspectiva històrica, per tal d’esbrinar els factors de canvi i continuïtat entre el període franquista i l’Espanya democràtica.
- Analitzar les característiques del procés d’elaboració (valors, interessos, decisions), execució (instruments, accions) i control de la política exterior.
- Identificar els trets més rellevants i l’evolució de l’agenda actual de la política exterior espanyola.
- Estimular la discussió entre els estudiants sobre la capacitat dels governs espanyols per adaptar la política exterior a les recents transformacions mundials i a les necessitats d’una societat democràtica.
Competències
- Ciència política i gestió pública
- "Diferenciar les principals teories de la disciplina i els diferents camps; les elaboracions conceptuals, els marcs i els enfocaments teòrics que fonamenten el coneixement de la disciplina i els seus diferents àmbits i subàrees, així com el seu valor per a la pràctica professional mitjançant casos concrets."
- Aplicar el coneixement teòric i analític de les relacions internacionals a casos pràctics i professionals, en particular en l'esfera del conflicte i la cooperació entre actors.
- Argumentar des de diferents perspectives teòriques.
- Demostrar que es coneixen les tendències teòriques i les aproximacions analítiques clàssiques i recents de les relacions internacionals.
- Demostrar un bon nivell d'expressió escrita en diferents registres.
- Dissenyar tècniques per a la recollida de dades, coordinar el tractament de la informació i aplicar rigorosament mètodes de verificació d'hipòtesis.
- Elaborar i planificar recerques o informes analítics.
- Fer exposicions orals efectives i adaptades a l'audiència.
- Gestionar la distribució del temps disponible per assolir els objectius establerts per portar a terme la tasca prevista.
- Identificar fonts de dades i fer recerques bibliogràfiques i documentals.
- Interpretar i utilitzar acadèmicament textos en anglès.
- Sintetitzar i analitzar informació de manera crítica.
- Treballar amb tècniques quantitatives i qualitatives d'anàlisi per aplicar-les en els processos de recerca.
- Treballar autònomament.
- Treballar en equip i en xarxa, en particular en condicions interdisciplinàries.
- Utilitzar les principals tècniques de la informació i la documentació (TIC) com a eina essencial en l'anàlisi.
- Valorar aspectes distintius i instrumental conceptual i metodològic específic de les diverses tendències i aproximacions analítiques de les relacions internacionals.
- Relacions Internacionals
- Analitzar l'elaboració i la implementació de polítiques públiques rellevants en l'àmbit internacional, en particular la política exterior i les polítiques de seguretat i de defensa.
- Analitzar la societat internacional i la seva estructura, així com entendre'n la rellevància en els problemes de la vida real i la pràctica professional.
- Aplicar tècniques d'anàlisi quantitatives i qualitatives als processos de recerca.
- Argumentar i establir relacions de causalitat plausibles, a partir de dades i de metateories, i establir formes de validar-o refutar-les.
- Diferenciar les principals teories de les relacions internacionals i els seus diversos camps (teoria internacional, conflictes i seguretat, organitzacions internacionals, economia política internacional, etc.) per aplicar-los a la pràctica professional.
- Identificar fonts de dades i fer recerques bibliogràfiques i documentals rigoroses.
- Que els estudiants hagin desenvolupat aquelles habilitats d'aprenentatge necessàries per emprendre estudis posteriors amb un alt grau d'autonomia.
- Que els estudiants sàpiguen aplicar els coneixements propis a la seva feina o vocació d'una manera professional i tinguin les competències que se solen demostrar per mitjà de l'elaboració i la defensa d'arguments i la resolució de problemes dins de la seva àrea d'estudi.
- Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins de la seva àrea d'estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes destacats d'índole social, científica o ètica.
- Utilitzar les diferents eines d'anàlisi del sistema internacional contemporani, i dels seus subsistemes funcionals i regionals o geogràfics.
Resultats d'aprenentatge
- Analitzar els processos de presa de decisions, elaboració i implementació de la política exterior i de seguretat espanyola.
- Analitzar els rols, en clau històrica i comparada, dels diferents actors de les grans àrees regionals.
- Aplicar el coneixement teòric i analític de les relacions internacionals a casos pràctics i professionals, en particular en l'esfera del conflicte i la cooperació entre actors.
- Aplicar tècniques d'anàlisi quantitatives i qualitatives als processos de recerca.
- Argumentar des de diferents perspectives teòriques.
- Argumentar i establir relacions de causalitat plausibles, a partir de dades i de metateories, i establir formes de validar-o refutar-les.
- Comparar succintament casos nacionals i/o regionals diferents dins d'un mateix marc internacional i/o regional.
- Demostrar que es coneixen les tendències teòriques i les aproximacions analítiques clàssiques i recents de les relacions internacionals.
- Demostrar un bon nivell d'expressió escrita en diferents registres.
- Descriure els principals elements que caracteritzen la societat internacional global (1945-2000).
- Descriure l'ordre internacional: anarquia versus ordre, societat d'estats i societat transnacional.
- Dissenyar tècniques per a la recollida de dades, coordinar el tractament de la informació i aplicar rigorosament mètodes de verificació d'hipòtesis.
- Distingir els factors de canvi i de continuïtat, els actors i les principals tendències de la política exterior i de seguretat espanyoles, així com de la seva relació amb els organismes internacionals, europeus i atlàntics amb què interaccionen.
- Elaborar i planificar recerques o informes analítics.
- Exposar les grans aproximacions a les relacions internacionals (realisme, transnacionalisme, estructuralisme).
- Fer exposicions orals efectives i adaptades a l'audiència.
- Gestionar la distribució del temps disponible per assolir els objectius establerts per portar a terme la tasca prevista.
- Identificar fonts de dades i fer recerques bibliogràfiques i documentals rigoroses.
- Identificar fonts de dades i fer recerques bibliogràfiques i documentals.
- Interpretar i utilitzar acadèmicament textos en anglès.
- Que els estudiants hagin desenvolupat aquelles habilitats d'aprenentatge necessàries per emprendre estudis posteriors amb un alt grau d'autonomia.
- Que els estudiants sàpiguen aplicar els coneixements propis a la seva feina o vocació d'una manera professional i tinguin les competències que se solen demostrar per mitjà de l'elaboració i la defensa d'arguments i la resolució de problemes dins de la seva àrea d'estudi.
- Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins de la seva àrea d'estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes destacats d'índole social, científica o ètica.
- Sintetitzar i analitzar informació de manera crítica.
- Treballar amb tècniques quantitatives i qualitatives d'anàlisi per aplicar-les en els processos de recerca.
- Treballar autònomament.
- Treballar en equip i en xarxa, en particular en condicions interdisciplinàries.
- Utilitzar adequadament la teoria i els conceptes de les relacions internacionals (tradicions de pensament hobbesiana, grociana i kantiana).
- Utilitzar les principals tècniques de la informació i la documentació (TIC) com a eina essencial en l'anàlisi.
- Valorar aspectes distintius i instrumental conceptual i metodològic específic de les diverses tendències i aproximacions analítiques de les relacions internacionals.
- Valorar críticament els impactes de la globalització en diferents àmbits: seguretat, medi ambient, drets humans, migracions i pau.
Continguts
Bloc I. L’ANÀLISI DE LA POLÍTICA EXTERIOR ESPANYOLA
Tema 1. Marc conceptual
1. El concepte de política exterior en el segle XXI: acció governamental en el marc de les relacions internacionals socials
2. Altres conceptes: acció exterior, diplomàcia, paradiplomàcia, diplomàcia pública
3. Evolució històrica: Política exterior i societat d’estats
4. Política exterior vs. política interna (joc de dos nivells):la política exterior com a interrelació entre decisors, sistema internacional (factors estructurals) i context domèstic (factors interns)
Tema 2. Instruments d’anàlisi
1. Elaboració de la política exterior: agenda (prioritats) i procés de presa de decisions
2. Elaboració de la política exterior: valors, identitat, interessos
3. Execució de la política exterior: objectius, instruments
4. Instruments (coerció vs. persuasió): diplomàtics, militars, econòmics, culturals
Tema 3. Orientacions per la reflexió en el cas espanyol
1. Democràcia
2. Ètica
3. Multilateralisme
4. Europeïtzació
Bloc II. LA POLÍTICA EXTERIOR ESPANYOLA EN PERSPECTIVA HISTÒRICA
Tema 4. Espanya en la societat internacional del segle XX. Període prefranquista (1898-1936)
1. Impacte del 98: decadència d’Espanya en el context internacional
2. La qüestió del Marroc com a centre de l’agenda (efectes sobre la política interna)
3. Neutralitat espanyola i multilateralisme naixent (Societat de Nacions)
4. Pensament internacionalista (Segona República)
Tema 5. Franquisme (1936-1957): de l’aïllament a la reinserció
1. Guerra civil en el marc de la políticade les potències
2. Espanya durant la segona guerra mundial: de la no bel·ligerància a la neutralitat
3. Condemna internacional del règim franquista, amb excepcions (Amèrica Llatina, món àrab, Portugal)
4. Guerra freda i incorporació d’Espanya al sistema internacional (ONU) (1955)
5. Bases internacionals del règim: Acords amb Estats Units i Concordat amb la Santa Seu (1953)
Tema 6. Franquisme (1957-1969): el model Castiella de política exterior
1. La política exterior com a política d’estat: enfrontament entre política exterior i política interna
2. Nous principis (autonomia) i nous instruments (modernització del Ministeri)
3. Agenda: multilateralisme (ONU, FMI, OECE) i aproximació a Europa (CEE)
4. Agenda territorial: Gibraltar i altres qüestions (Sidi Ifni, Guinea Equatorial)
5. Reformulació de les relacions amb Estats Units: fracàs del model Castiella
Tema 7. Tardofranquisme (1969-1975)
1. Tecnocràcia i política exterior econòmica
2. Relacions amb Estats Units: renegociació dels Acords (1970)
3. Establiment de relacions amb la CEE (1970) i Ostpolitik
4. Temes sensibles de l’agenda: Vaticà i Sàhara Occidental
5. Condemna internacional del règim franquista (execucions d’octubre de 1975)
Tema 8. Inicis de la transició i política exterior
1. Llegat del franquisme: “sistema penetrat” pels Estats Units, polítiques de substitució (Amèrica Llatina, món àrab), “síndrome d’aïllament” en l’àmbit europeu
2. Eixos de la transició en matèria de relacions internacionals: normalització (Drets Humans) , homologació amb Europa, multilateralització i mundialització
3. Tractat d’Amistat i Cooperació amb els Estats Units (1976)
4. Consens en política exterior i procés constituent
Bloc III. ELABORACIÓ I CONTROL DE LA POLÍTICA EXTERIOR
Tema 9. El marc constitucional i l’estructura institucional
1. La política exterior a la Constitució espanyola (1978): Democratització limitada (referèndum) i “dèficit internacionalista”
2. El triangle de l’acció exterior: Govern, Rei, Corts Generals
3. Coordinació iunitat d’acció en política exterior: Presidència de Govern, Ministeri d’Afers Exteriors, altres ministeris (Defensa, Economia, Agricultura)
4. Ministeri d’Afers Exteriors: estructura organitzativa
5. Servei exterior
Tema 10. El control parlamentari
1. Instruments de control parlamentari: jurídics i polítics
2. Debat parlamentari i Comissions rellevants (Congrés, Senat)
3. Control parlamentari i participació de les Forces Armades espanyoles a l’exterior
4. Europeïtzació i “doble dèficit democràtic” en el control de la política exterior
5. Altres formes de control: opinió pública
Tema 11. El paper de les entitats subestatals a la política exterior espanyola
1. Paradiplomàcia i altres conceptes (protodiplomàcia)
2. Les Comunitats Autònomes en la política exterior: Unió Europea, Constitució espanyola i Estatuts d’autonomia
3. El cas de Catalunya: estructura institucional i àrees d’acció preferents
4. L’acció exterior de les entitats locals
Bloc. IV AGENDA I EVOLUCIÓ DE LA POLÍTICA EXTERIOR ESPANYOLA
Tema 12. Consideracions generals sobre les transformacions de la política exterior espanyola en democràcia
1. Nova identitat internacional: potència mitja i prestigi internacional (desena economia mundial, model dedemocratització, valor afegit europeu)
2. Prioritats en la política exterior espanyola (Europa, Amèrica Llatina, Mediterrània)
3. Noves dimensions d’actuació: seguretat i defensa (de la dependència d’Estats Units a l’autonomia d’actuació) i cooperació al desenvolupament (de receptor a donant)
4. Elaboració de la política exterior: europeïtzació, consens, presidencialisme
5. Etapes per explicar la política exterior espanyola: el debat sobre la transició en política exterior
6. Canvi i continuïtat en la política exterior
Tema 13. Els fonaments de la inserció internacional d’Espanya durant els governs d’UCD
1. Normalització i inicis de l’homologació amb Europa: ingrés d’Espanya al Consell d’Europa (1977)
2. Objectiu prioritari i base del consens: negociacions per l’ingrés a les Comunitats Europees (1979)
3. Indefinicions i “tercera via” en política exterior durant l’etapa Suárez: Moviment dels No Alineats, CSCE
4. Ingrés a l’OTAN(1982): fractura del consens i normalització de les relacions amb Estats Units dins de l’àmbit occidental de defensa
Tema 14. Espanya i la Unió Europea durant els governs González: un model espanyol per a Europa
1. Adhesió a les Comunitats Europees (1986) i balanç de les negociacions
2. Maastricht: consens intern i protagonisme aEuropa (cohesió i ciutadania)
3. Prioritat espanyola dins una Europa en reformes: primera velocitat (UEM)
4. Política d’aliances (eix franco-alemany) i relacions bilaterals (el cas de Gibraltar)
5. Adaptació de l’europeisme espanyolal nou context: realismedins l’Europa del Quinze
Tema 15. Espanya i la Unió Europea durant els governs González: interacció entre política exterior espanyola i política exterior europea
1. Influència espanyola en l’agenda europea de política exterior
2. Europeïtzació de l’agenda i de les institucions espanyoles
3. Convergència entre agenda espanyola i agenda europea: el cas de la Mediterrània
4. Potenciació del status internacional d’Espanya
5. Perfil europeista d’Espanya en la formulació de la PESC (Política Exterior i de Seguretat Comuna)
Tema 16. Seguretat i defensa durant els governs González
1. Definició de les bases de la política de pau i seguretat: el Decàleg socialista (1984)
2. Referèndum sobre l’OTAN (1986)
3. Model espanyol departicipació “limitada” en la defensa occidental (free rider, reluctant partner): acords de coordinació amb l’OTAN, conveni amb Estats Units i ingrés a la Unió Europea Occidental (1988)
4. Modernització i europeïtzació de les forces armades (Eurocorps, Eurofor, Euromarfor)
5. Adaptació de la política espanyola de seguretat a les necessitats de la postguerra freda (guerra del Golf, 1991; Balcans)
Tema 17. Espanya i la Unió Europea durant els governs Aznar
1. Continuïtat en les prioritats espanyoles: cohesió, primera velocitat (UEM), lluita contra el terrorisme
2. Reorientació de les opcions espanyoles: Estratègia de Lisboa
3. Reorientació de la posició espanyola a la PESC (Cuba, Estats Units)
4. Reorientació de les aliances (Regne Unit, Polònia)
5. Quota de poder i duresa negociadora: Niça i la Constitució Europea
Tema 18. Seguretat i defensa durant els governs Aznar
1. Consell Atlàntic de Madrid (1996): plena integració d’Espanya a l’OTAN
2. Reorientació del perfil espanyol en matèria de seguretat: d’europeisme a atlantisme
3. Efectes del 11-S: plena alineació d’Espanya amb el model nord-americà de seguretat (guerra contra el terrorisme, atacs anticipatoris)
4. Fractura entre el govern i les forces polítiques/opinió pública: el cas d’Iraq
5. Augment i diversificació de la participació espanyola en operacions internacionals (Àfrica, Balcans,Afganistan, Iraq)
Tema 19. Espanya i Amèrica Llatina durant els governs González
1. De la Hispanitat franquista a la comunitat iberoamericana de la democràcia: discurs i elaboració d’una política d’Estat (la figura del Rei)
2. Política de gestió de conflictes a Amèrica Central i marcs multilaterals (ONU, CEE)
3. Polítiques de promoció de la democràcia i dels Drets Humans (prestigi de la transició espanyola)
4. Europeïtzació i agenda llatinoamericana (Cuba, deute, cooperació al desenvolupament)
5. Polítiques de prestigi i influència internacional: iberoamericanització (V Centenari, 1992, i cimeres iberoamericanes, des de 1991)
Tema 20. Espanya i Amèrica Llatina durant els governs Aznar
1. Economització de les relacions: desregulació a Amèrica Llatina i inversió espanyola
2. Del pragmatisme tradicional a la ideologització de les relacions amb Cuba
3. Diplomàcia pública a AmèricaLlatina (Fundació Carolina, formació d’elits)
4. Relacions Espanya-Estats Units i el seu impacte a Amèrica Llatina (crisi en les relacions amb Argentina i Veneçuela)
5. Contradiccions entre europeïtzació i iberoamericanització de l’agenda espanyola: les qüestions comercials
Tema 21. Cooperació al desenvolupament i ajuda humanitària: nous àmbits de la política espanyola
1. Posada en marxa d’una política espanyola de cooperació al desenvolupament a través dels crèdits FAD (1977): primer instrument i “pecat original”
2. Factors condicionants de lapolítica espanyola: l’ingrés a la CEE, el pes social de les ONGD (campanya 0,7%) ila cooperació descentralitzada (entitats subestatals)
3. Estructura institucional en el MAE (SECIPI, AECI) i altres òrgans i instruments (Consell de Cooperació, Llei de Cooperació, Pla Director)
4. Limitacions de l’Ajuda Oficial al Desenvolupament (AOD) espanyola en matèria de prioritats i de coordinació
5. Ajuda humanitària: “assignatura pendent” de la cooperació espanyola
Tema 22. Espanya i la regió mediterrània durant els governs González
1. Visió global de la Mediterrània (amistat àrab) versus visió bilateral privilegiada (relacions especials amb el Marroc)
2. “Matalàs d’interessos”: Aproximació al Magrib
3. Agenda amb el Marroc: pesca, migració, Ceuta i Melilla
4. Pròxim Orient: del reconeixement d’Israel (1986) a la Conferència de Madrid (1991)
5. Europeïtzació de la política mediterrània: Conferència de Barcelona (1995)
Tema 23. Espanya i la regió mediterrània durant els governs Aznar
1. Visió crítica del PP, com a oposició, i posterior acció de govern
2. Conflicte en les relacions amb el Marroc: negociacions depesca
3. Economització de les relacions amb la Mediterrània: Algèria (gas) i inversions
4. Desenvolupament del’agenda conflictiva amb el Marroc:migracions, Sàhara, qüestions territorials (Perejil)
5. Gestió del partenariat euro-mediterrani durant la presidència espanyola de la UE (2002).
Tema 24. La política exterior del Govern Zapatero: visió internacional i debat intern
1. Política exterior i debat intern: dues visions del món (programes electorals PP i PSOE, 2004)
2. Crisi en les relacions amb els Estats Units (retirada de les tropes d’Iraq)
3. Multilateralisme, Aliança de Civilitzacions i discurs europeista d’Espanya en matèria d’ordre internacional i de lluita contra el terrorisme
4. La política exterior com a arena de l’enfrontament polític intern.
Tema 25. La política exterior del govern Zapatero: agenda i instruments
1. Unió Europea: reformulació d’aliances, Constitució, perspectives financeres
2. Amèrica Llatina: temes conflictius (Cuba, Veneçuela) i iberoamericanisme (cimerade Salamanca 2005)
3. Mediterrània: Orient Mitja a l’agenda, relacions amb el Marroc (migracions), Barcelona + 10 (2005)
4. Forces armades a l’exterior: missions de pau i ajuda humanitària.
Tema 26. La política exterior dels governs Rajoy i Sánchez: agenda i prioritats
1. Unió Europea: entre la cooperació i el rescat
2. Amèrica Llatina: distensió de relacions i nacionalitzacions
3. Mediterrània: col·laboració en temes d'immigració
4. Seguretat i temes transatlàntics: recerca d'integració
Metodologia
La metodologia de l'assignatura consisteix a una part dirigida d'aproximadament el 35% del total de les hores que l'estudiant ha de dedicar-hi, essencialment constituïda de classes magistrals durant les quals també es produeixen debats en grup. També com a activitats dirigides hi ha previstos debats sobre les lectures que fan els alumnes i seminaris avaluables sobre parts específiques de l'assignatura. A banda, prop del 10% del total d'hores seran dedicades a tutories de suport supervisades, dins de les quals s'inclouen les hores de supervisió d'un treball en grup i els comentaris i revisions de treballs i exàmens. Finalment, l'alumne ha de dedicar prop del 50% de les hores previstes a treball autònom d'estudi, lectura i altres activitats complementàries. El 5% restant del temps és dedicat a pràctiques avaluatòries escrites.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Activitats formatives
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Tipus: Dirigides | |||
| Classes magistrals i debat en grup | 45 | 1,8 | 10, 31 |
| Debat sobre lectures obligatòries i articles complementaris | 2 | 0,08 | 8, 30 |
| Seminaris avaluables | 4 | 0,16 | 19, 20, 24, 27 |
| Tipus: Supervisades | |||
| Lectura supervisada i preparació de textos | 8 | 0,32 | 8, 17, 20, 24, 30 |
| Redacció d'un treball grupal supervisat | 4 | 0,16 | 3, 19, 20, 24, 27 |
| Tutories per comentaris d'exàmens, treballs i altres activitats | 3 | 0,12 | 5, 12, 16, 29 |
| Tipus: Autònomes | |||
| Activitats complementàries | 17 | 0,68 | 12, 14, 17, 19, 26 |
| Estudi del temari | 30 | 1,2 | 12, 17, 19, 20, 24, 26, 29 |
| Lectura de textos | 30 | 1,2 | 12, 17, 19, 20, 26 |
Avaluació
L’avaluació d’aquesta assignatura es compon de les parts següents:
- Un examen parcial d'aproximadament els dos primers blocs del programa (temes 1-8), el 30% de la nota final.
- Un examen parcial de la resta del temari (temes 9-25), el 40% de la nota final.
- Dues pràctiques, cadascuna d’elles val el 10% de la nota final (el 20% en conjunt).
- Avaluació continuada: participació a classe i debats, comentaris de text, i altres activitats programades pels professors, el 10% de la nota final.
Consideracions importants:
Per tal de poder superar l’assignatura serà condició necessària que no suficient obtenir com a mínim una nota de 4 a cadascun dels exàmens de cada semestre. En aquest sentit, es demana que l’alumne demostri un coneixement bàsic i equilibrat dels continguts teòrics d’ambdós semestres. Un cop assolida aquesta nota mínima de 4 als exàmens es procedirà a fer mitjana ponderada amb les notes de les pràctiques: quan la nota ponderada final d’ambdues parts (exàmens i pràctiques), més els treballs i activitats programades (10% de la nota final), sigui igual o superior a 5 es considerarà l’assignatura com superada.
Per aprovar l’assignatura, és condició necessària però no suficient obtenir un mínim de 4 a ambdós exàmens parcials. Si hom suspèn un dels dos exàmens amb menys d'un 4, l’assignatura no està aprovada.
El fet de presentar-se a un dels dos exàmens o haver-se presentat a UNA de les pràctiques eximeix l’estudiant de la qualificació de “NO PRESENTAT”.
El primer examen parcial es farà durant el curs, el dia que fixi el professor i que es farà públic amb antelació suficient.
El segon examen parcial serà alfinal del quadrimestre, el dia que fixi la Facultat i que es farà públic amb antelació suficient.
Les dates de les pràctiques i altres activitats s’especificaran en el marc de la programació de l’assignatura (vegeu Campus Virtual).
Els estudiants de llicenciatura que no haguessin superat el primer o el segon examen (o ambdós exàmens) tindran l’oportunitat d’acollir-se a les activitats de compensació, és a dir, podran tornar a fer els exàmens suspesos el dia que determini la Facultat, havent acabat el període lectiu del segon quadrimestre.
Els estudiants de programes d'intercanvi tindran les mateixes condicions d'avaluació que la resta dels estudiants
Les pràctiques no es poden tornar a fer.
Activitats d'avaluació
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| Assistència i participació | 10% | 0 | 0 | 5, 6, 9, 16, 17, 18, 20, 21, 22, 26, 27 |
| Examen final | 40% | 2 | 0,08 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 10, 11, 13, 15, 17, 18, 21, 22, 23, 24, 28, 29, 30, 31 |
| Examen parcial | 30% | 2 | 0,08 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 10, 11, 13, 15, 17, 18, 21, 22, 23, 24, 25, 28, 29, 30, 31 |
| Pràctiques | 20% | 3 | 0,12 | 3, 5, 8, 9, 12, 14, 16, 17, 19, 20, 24, 25, 26, 27, 29, 30, 31 |
Bibliografia
Aquesta bibiografia recull llibres, capítols de llibres, articles i pàgines web que han d’ajudar a l’estudiant a seguir el programa. L’estudiant disposarà de materials (documents, cronologies, articles) per al seguiment detallat del curs al campus virtual. El professorat assessorarà als estudiants al llarg del curs sobre la bibliografia específica més apropiada per cada tema.
Per una bibliografia exhaustiva sobre política exterior espanyola, vegeu:
Pereira Castañares, J.C., “Bibliografía sobre política exterior española” a Pereira, J.C. (coord.), La política exterior de España (1800-2003), Barcelona: Ariel, 2003, pp. 575-607.
Política exterior espanyola (llibres generals)
Llibres generals (alguns dels seus capítols poden ser citats en altres apartats):
a) Accessibles a la xarxa:
Pereira, J.C. (coord.), La política exterior de España (1800-2003), Barcelona: Ariel Historia, 2003. https://revistas.ucm.es/index.php/CHCO/issue/view/CHCO030312
Tusell, J., Avilés, J. i Pardo, R. (eds.), La política exterior de España en el siglo XX, Madrid: UNED, 2000. https://dialnet.unirioja.es/servlet/libro?codigo=539330
b) Accessibles a la biblioteca
Calduch, R. (ed.) (1994), La política española en el siglo XX, Madrid: Ed. Ciencias Sociales. (no bibli)
Gillespie, R., Rodrigo, F. y Story, J. (eds.), Las relaciones exteriores de la España democrática. Madrid: Alianza Universidad, 1995.
Gillespie, R. y Youngs, R. (eds.) Spain: The European and International challenges, Londres: Frank Cass, 2001.
Jiménez Redondo, J.C., De Suárez a Rodríguez Zapatero. La política exterior de la España democrática, Madrid, Dilex, 2006.
Pereira Castañares, J.C., “Bibliografía sobre política exterior española” a Pereira, J.C. (coord.), La política exterior de España (1800-2003), Barcelona: Ariel, 2003, pp. 575-607.
Bloc I. L’anàlisi de la política exterior
a) Accessible a a xarxa:
Holsti, K. J. International Politics. A Framework for Analysis. Englewood Clifs: Prentice- Hall, 1995 (7a. ed.). https://pdfs.semanticscholar.org/c8ec/842de6b12500b9e601b41dae6685cd279033.pdf
b) Accessibles a la biblioteca:
Hill, C., The Changing Politics of Foreign Policy, Nova York, Palgrave, 2003.
Manners, I. i Whitman, R. (eds.), The foreign policies of European Union member states, Manchester: Manchester U.P., 2000.
Roosens, C., Rosoux, V. i Wilde d’Estmael, T. De (dir.), La politique étrangère. Le modèle classique à l’épreuve, Brussel.les, P.I.E.-Peter Lang, 2004.
Webber, M. i Smith, M., Foreign Policy in a Transformed World, Harlow, Prentice Hall, 2002.
Bloc II : La política exterior espanyola en perspectiva històrica[1]
a) Accessibles a la biblioteca
Areilza, J. M. i Castiella, F. M., Reivindicaciones de España. Madrid: Editorial Nacional, 1942.
Armero, J. M., La política exterior de Franco, Barcelona: Planeta, 1978.
Balfour, S. i Preston,P., España y las grandes potencias en el siglo XX, Barcelona: Crítica, 2002.
Cordero, J.M., Relaciones exteriores de España. Madrid: Ediciones del Movimiento, 1954.
Cortada, J. W. (ed.), Spain in the Twentieth- Century World. Essays on Spanish Diplomacy, 1898- 1978. Londres: Aldwich Press, 1980.
Morán, F. Una política exterior para España. Barcelona: Planeta, 1980.
Moreno Juste, A., Franquismo y construcción europea, Madrid: Tecnos, 1998.
Pereira, J. C. Introduccion al estudio de la política exterior de España (siglos XIX y XX). Madrid: Akal, 1983.
Pollack, Benny amb Hunter, G., The Paradox of Spanish Foreign Policy. Spain’s International Relations from Franco to Democracy. Londres: Pinter, 1987.
Viñas, A. Los pactos secretos de Franco con Estados Unidos. Barcelona: Grijalbo, 1981.
Bloc III : Elaboració i control de la política exterior
a) Accessibles a la xarxa
Mesa, R., “El proceso de toma de decisiones en política exterior”, Documentación Administrativa, núm. 205, 1985, pp.143-162. https://revistasonline.inap.es/index.php/DA/article/view/4868/4922.
Molina, I. i Rodrigo, F. “Las transformaciones organizativas de la política exterior española”, Revista de Estudios Políticos, Nº 17, Julio-Septiembre 2002, pp. 173-220. https://dialnet-unirioja-es.are.uab.cat/servlet/articulo?codigo=272251.
b) Accessibles a la biblioteca
AA.VV., “La Constitución española y la acción exterior del Estado”, Madrid: Colección Escuela Diplomática núm. 8, 1998.
Ortega Santiago, C., “La dimensión constitucional de la guerra: Conflictos armados e intervenciones militares en el extranjero”, Real Instituto Elcano Documento de Trabajo 43/2004, 2004, http://realinstitutoelcano.org
Remiro Brotons, A., La acción exterior del Estado. Madrid: Tecnos, 1984.
Remiro Brotons, A., Control parlamentario de la política exterior de defensa, Madrid: Centro de Estudios Constitucionales, 1988.
Vilariño Pintos, E., “La diplomacia directa, su alcance y valor actual” a Cursos de Derecho Internacional y Relaciones Internacionales de Vitoria Gasteiz 2000, Bilbao: UPV, 2001, pp. 293-326.
Comunitats Autònomes:
a) Accessible a la xarxa:
Soler i Lecha, E., La política mediterrània de la Generalitat de Catalunya (1980-2003), Col·lecció “el Clip”, núm. 28. Barcelona: Institut d’Estudis Autonòmics, 2004 http://www.gencat.net/governacio-ap/iea/pdfs/c28.pdf
b) Accessibles a la biblioteca:
Aldecoa, F. y Keating, M. (eds.), Paradiplomacia. Las actividades exteriores de los gobiernos subestatales, Madrid, Tecnos, 1999.
Fernández de Casadevante, C., La acción exterior de las Comunidades Autónomas. Balance de una práctica reciente, Madrid, Dilex, 2001.
Freres, Ch., y Sanz, A. (eds.), Las comunidades autónomas Españolas y América Latina: una nueva dimensión de la conexión iberoamericana, Madrid: Síntesis/AIETI, 2002.
Urgell, J. Donar protagonisme a Catalunya. Acció internacional i política de relacions exteriors catalana, Barcelona: Pòrtic, 2003.
Bloc IV: Agenda i evolució de la política exterior española
Referències generals o transversals:
a) Accesibles a la biblioteca:
Alonso Zaldívar, C.iCastells, M., España fin de siglo, Madrid, Alianza, 1992 (especialment el capítol “La segunda vuelta al mundo”).
Armero, J. M. Política exterior de España en democracia. Madrid: Espasa Calpe, 1989
Mesa, R. Democracia y política exterior en España. Madrid: EUDEMA, 1988.
Morán, F. España en su sitio. Barcelona: Plaza y Janés, 1990.
Perspectivas exteriores. Los intereses de España en el mundo, Madrid: Política Exterior- Real Instituto Elcano/Fride,(2002, 2004).
Preston, P. i Smith, D., España ante la CEE y la OTAN, Barcelona: Grijalbo, 1985.
Roldán Barbero, J., Las relaciones exteriores de España, Madrid: Dykinson, 2001.
Vilar, J.B. (comp.), Las relaciones internacionales en la España contemporánea. Murcia: Universidad de Murcia, 1989.
Transició i política exterior:
a) Accessibles a la bibioteca:
Aldecoa, F., “La política exterior de España en perspectiva histórica (1945-1984). De la autocracia al estado de derecho”, Sistema, núm. 63, 1984,pp. 111-131.
Aldecoa, F., “Las constantes de la política exterior española”, Política y Sociedad, núm. 2, 1989, pp. 61-78.
Arenal, C. del, “La posición exterior de España” a Cotarelo, R. (comp.), Transición política y consolidación democrática de España (1975-1986), Madrid, CIS, 1992.
(*) Barbé, E., “La transición española: Cambio y continuidad en la política exterior y de seguridad”, Papers, núm. 33, 1990, pp. 103-120.
Mesa, R., “La política exterior en la España democrática”, Revista de Estudios Internacionales, vol. 3, núm. 1, 1982, pp. 7-68.
Powell, Ch., “Las relaciones exteriores de España 1898-1975” a Gillespie, R., Rodrigo, F. i Story, J. (eds.) Lasrelaciones exteriores de la España Democrática, Madrid: Alianza Universidad, 1995, pp. 170-188.
Powell, Ch., “La dimensión exterior de la transición española”, Revista CIDOB d’Afers Internacionals, nº 26, 1993, pp.37-65.
Seguretat i defensa:
a) Accessibles a la biblioteca:
Arenal, C. del y Aldecoa, F. España y la OTAN. Textos y documentos. Madrid: Tecnos, 1986.
Barbé, E. España y la OTAN. Barcelona: Laia, 1981.
Coates, C., “Spanish Defence Policy: Eurocorps and NATO reform” a Gillespie, R. i Youngs, R. (eds.), Spain: The European and International Challenges, Londres: Frank Cass, 2001,
Equip de Sociologia Electoral, “El referéndum del 12 de marzo de 1986 sobre la permanencia de España en la OTAN y sus consecuencias para el sistema político”, Revista de Estudios Políticos, núm. 52, 1986, pp. 183-215.
Fisas, V. Las armas de la democracia, Barcelona: Crítica, 1989.
Gil, F. G. i Tulchin, J. S. (eds.) España y la OTAN. Perspectivas políticas y estratégicas. Madrid: ICI, 1987.
Marrero Rocha, I., La participación de las fuerzas armadas españolas en misiones de paz, Madrid, Plaza y Valdés, 2007.
Marquina, A. España en la política de seguridad occidental, 1939- 1986. Madrid: Ejército, 1986.
Zaldívar, C. A., Herrero de Miñón, M. y Aguirre, M. Política exterior española de paz y seguridad. Madrid: Centro de Estudios Constitucionales, 1987.
Europeització de la política exterior espanyola:
a) Accessible a la xarxa:
Barbé, E, “Spain and CFSP: The Emergence of a ‘Major Player’?” a Gillespie, R. i Youngs, R. (eds.), Spain: The European and International Challenges, Londres: Frank Cass, 2001, pp. 44-63. http://eds.a.ebscohost.com.are.uab.cat/eds/pdfviewer/pdfviewer?vid=0&sid=5296c9a6-d3d3-4971-ba9f-f6d45af10954%40sdc-v-sessmgr03
b) Accessibles a la biblioteca:
Algieri, F. i Regelsberger, E. (eds.) Synergy at Work. Spain and Portugal in European Foreign Policy. Bonn: Europa Union Verlag, 1996.
Barbé, E., “Spain: the uses of foreign policy cooperation” a Hill, Ch., The Actors in Europe’s Foreign Policy, Londres: Routledge, 1996, pp. 108-129.
(*) Barbé, E. (coord.), España y la política exterior de la UE. Entre las prioridades españolas y los desafíos del contexto internacional, Bellaterra: IUEE (Quadern de Treball núm. 40), 2002
Kennedy, P. “Spain” a Manners, I. i Whitman, R.G. (eds.). The foreign policies of European Union Member States, Manchester y Nueva York: Manchester University Press, 2000, pp. 105-127.
Torreblanca, J.I. “La Europeización de la política exterior española” a Closa, C.(ed.) La Europeización del sistema política español, Madrid: Ediciones Istmo, 2001, pp.483-511.
Europa:
a) Accessibles a la biblioteca:
Barbé, E. La política europea de España. Barcelona: Ariel, 1999.
Bassols, R., España en Europa. Historia de la adhesión a la CE 1957-1985, Madrid: Política Exterior, 1995.
Closa, C. y Heywood, P.M. (2004), Spain and the European Union, Basingstoke: Palgrave Macmillan.
Crespo MacLennan, J., España en Europa 1945-2000, Madrid: Marcial Pons, 2004.
Herrero de Miñón, M., España y la Comunidad Económica Europea. Barcelona: Planeta, 1986.
Gasòliba i Böhm, C.A., 1986-1996, deu anys d’integració europea, Barcelona: Vicens Vives, 1996.
Moreno Juste, A., España y el proceso de construcción europea, Barcelona: Ariel, 1998.
Powell, C., Torreblanca, J.I. y Sorroza, A. (coord.), Construir Europa desde España: Losnuevos desafíos de la política europea, Madrid: Fundación del Real Instituto Elcano de Estudios Estratégicos, 2005.
Royo, S. y Manuel, P.C. (eds.) Spain and Portugal in the European Union: The First Fifteen Years. Londres, Portland: Frank Cass, 2003.
Ceuta/Melilla/Gibraltar:
a) Accessible a la xarxa:
González Campos, J., Las pretensiones de Marruecos sobre los territorios españoles en el Norte de Africa (1956-2002), Documento de Trabajo 2004/7, Real Insituto Elcano, 2004 http://www.realinstitutoelcano.org
b) Accessibles a la biblioteca:
Cajal, Máximo, Ceuta, Melilla, Olivenza y Gibraltar. ¿Dónde acaba España?, Madrid, Siglo XXI, 2003.Izquierdo Sans, Cristina, Gibraltar en la Unión Europea: consecuencias sobre el contencioso hispano-británico y el proceso de construcción europea, Madrid, Tecnos, 1996.
Planet Contreras, A.I., Melilla y Ceuta: espacios frontera hispano-marroquíes, Melilla, UNED, 1998.
Valle Gálvez, A. del i González García, I. (eds.), Gibraltar 300 años, Cádiz, Universidad de Cádiz, 2004. (demanat)
Mediterrània/Àfrica/Mon árab:
a) Accessibles a la xarxa:
Feliu, L., España y el Magreb durante el segundo mandato del Partido Popular. Un período excepcional, FRIDE Documento de Trabajo núm. 9, 2005 http://www.fride.org
Pino, D. del, “Por una nueva política exterior hacia el Magreb”, Análisis del Real Instituto, Real Instituto Elcano de Estudios Estratégicos e Internacionales, 11/5/2004, www.realinstitutoelcano.org .
b) Accessibles a la biblioteca:
(*) Barbé, E. i Soler i Lecha, E., “Barcelona + 10: Spain’s Relaunch of the Euro-Mediterranean Partnership”, The International Spectator, vol. XL, núm. 2, 2005, pp. 85-98.
Cembrero, I., Vecinos alejados. Los secretos de la crisis entre España y Marruecos, Barcelona, Círculo de Lectores, 2006.
Gillespie, R., Spain and the Mediterranean: Developing a EuropeanPolicy Towards the South, Nova York: St. Martin’s Press, 1999.
González del Miño, P., Las relaciones entre España y Marruecos. Perspectivas para el siglo XXI, Madrid: Catarata, 2005.
Larramendi, M. H. de i Núñez, J.A., La política exterior y de cooperación de España en el Magreb (1982-1995), Madrid: Catarata, 1996.
Nerín, G., Guinea Ecuatorial, historia en blanco y negro.Barcelona: Península, 1998.
Oliver, P., Sáhara: drama de una descolonización 1960-1987, Palma de Mallorca, Miquel Font, 1987.
Amèrica Llatina:
a) Accessibles a la xarxa:
Arenal, C. del, “Transición y cambio en la política latinoamericana de España” a Malamud, C. i Isbell, P., Anuario Elcano América Latina 2004-2005, Barcelona, Ariel, 2005 (veure secció revistes) http://www.realinstitutoelcano.org
Malamud, Carlos (coord.) (2005), La política española hacia América Latina: Primar lo bilateral para ganar en lo global, Madrid: Fundación Real Instituto Elcano de Estudios Internacionales y Estratégicos http://www.realinstitutoelcano.org
b) Accessibles a la biblioteca:
AA.VV. Las relaciones entre España y América Central (1976-89), Barcelona: CIDOB- AIETI, 1989.
Arenal, C. del, La política exterior de España hacia Iberoamérica. Madrid: Editorial Complutense, 1994.
Arenal, C. del, Las cumbres iberoamericanas (1991-2005). Logros y desafíos, Madrid: Siglo XXI-Fundación Carolina, 2005.
Cooperació al desenvolupament i acció humanitaria:
a) Accessibles a la xarxa:
Alonso, J.A. et al., “La ayuda al desarrollo en España en 2003-2004” a La realidad de la ayuda2004-2005, Barcelona, Intermon Oxfam, 2005 (veure secció revistes) http://www.IntermonOxfam.org
García-Calvo Rosell, C. “ España y la Ayuda Oficial al Desarrollo”, Análisis del Real Instituto, Real Instituto Elcano de Estudios Estratégicos e Internacionales, 3/3/2003, www.realinstitutoelcano.org .
b) Accessibles a la blibloteca:
AA.VV., “10años de la cooperación española”, Revista Española de Desarrollo y Cooperación (núm. monogràfic), núm. 11, 2003.Rodríguez Gil, A., “La cooperación pública al desarrollo y el caso español” a Nieto Pereira, L. (coord.), Cooperación para el desarrollo y ONG, Madrid: Catarata, 2001, pp. 83-140.
Sanahuja, J.A., Guerras, desastres y ayuda de emergencia. El nuevo humanitarismo internacional y la respuesta española, Barcelona, Intermon Oxfam, 2002.
Evolució recent de la política exterior espanyola (visions generals i temes polèmics):
a) Accessible a la xarxa:
Lamo de Espinosa, E. “De la vocación atlantista de España”, Análisis del Real Instituto, Real Instituto Elcano de Estudios Estratégicos e Internacionales, 2/6/2003, www.realinstitutoelcano.org .
b) Accessibles a la biblioteca:
Aixalà i Blanch, A., “La política exterior española ante los retos de su politización: del consenso a la legitimidad”, Revista CIDOB d’Afers Internacionals, núm. 69, 2005, pp. 89-105.
Arenal, C. del "La política exterior de España después de Irak", Perspectivas exteriores 2004. Los intereses de España en elmundo, Madrid: Política Exterior/FRIDE/Real Instituto Elcano, 2004, pp. 71-88.
Gillespie, R., España y Marruecos: ¿hacia una agenda de reformas?, Fride Documento de Trabajo núm. 6, 2005.
Muñoz Alonso, A., España en primer plano. Ocho años de política exterior (1996-2004), Madrid, Fundación Faes, 2007.
Palacio, V. i Rodrigo, F. “¿Tiene España una política exterior”, Política Exterior, nº 93, Mayo/Junio 2003, pp. 153-165.
Palacio, V. i Rodrigo, F. “Política exterior: la ilusión del consenso”, PolíticaExterior, nº 99, Mayo/Junio 2004, pp. 87-96.
Moratinos, M.A. “Una nueva política exterior para España”, Política Exterior, nº 99, Mayo/Junio 2004, pp. 65-69.
Publicacions especialitzades i recursos a Internet
Portals Institucionals:
Presidència de Govern: http://www.la-moncloa.es
Ministeri d’Afers Estrangers i Cooperació: http://www.mae.es i http://www.nuevo.maec.es
Ministeri de Defensa: http://www.mde.es
Congrès dels Diputats: http://www.congreso.es/
Representació permanent d’Espanya a Nacions Unides: http://www.spainun.org
Representació permanent d’Espanya a la Unió Europea: http://www.es-ue.org
Agència Espanyola de Cooperació Internacional: http://www.aeci.es
Institut de Comerç Exterior: http://www.icex.es
Societat estatal per a l’a acció cultural exterior: http://www.seacex.es
Fundacions i centres de recerca treballant en temes de política exterior espanyola (de manera específica o vinculada als temes internacionals generals):
Fundació Cidob: http://www.cidob.org
Observatorio de Política Exterior Española (Fundación Alternativas): http://www.fundacionalternativas.com
Observatorio de Política Exterior Europea (IUEE-UAB): http://www.uab.es/iuee
Fundación para lasRelaciones Internacionales y el Diálogo Exterior (FRIDE): http://www.fride.es
Real Instituto Elcano de Estudios Internacionales y Estratégicos: http://www.realinstitutoelcano.org
Publicacions: Barómetro, Análisis de RI (ARI) i Documentos de Trabajo (DT):
Instituto Complutense de Estudios Internacionales: http://www.ucm.es/info/icei
Centro de Investigaciones para la Paz: http://www.cip.fuhem.es
Instituto de Cuestiones Internacionales y Política Exterior: http://www.incipe.org
Fundación para el Análisis y los Estudios Sociales (FAES), vinculada al Partit Popular: http://www.fundacionfaes.es/default.cfm
Instituto Universitario de Desarrollo y Cooperación: http://www.ucm.es/info/IUDC/
MedObs (Observatori de Polítiques Mediterrànies): http://www.medobs.net/
IECAH (Instituto de Estudios sobre Conflictos y Acción Humanitaria): http://www.iecah.org/
Revistes, anuaris i altres publicacions periòdiques especialitzades o amb abundant material sobre política exterior espanyola:
Actividades, Textos y Documentos de la Política Exterior Española
(publicada per l’Oficina d’Informació Diplomàtica, MAE, a Internet des de l’any 1996): http://www.mae.es/mae/index2.jsp?URL=Buscar.jsp
Diario de Sesiones del Congreso de los Diputados: http://www.congreso.es/
Política Exterior: http://www.politicaexterior.com
Revista CIDOB d’Afers Internacionals: http://www.cidob.org/castellano/publicaciones/Afers/afers.cfm
Anuario Internacional CIDOB (article anual sobre política exterior): http://www.cidob.org/castellano/publicaciones/Anuarios/anuario.cfm
Foreign Policy – edició espanyola: http://www.fp-es.org
Información Comercial Española: http://www.revistasice.com/Estudios/ICE/buscaICE-new.asp
Revista Española de Desarrollo y Cooperación: http://www.ucm.es/info/IUDC/
La realidad de la ayuda (anuari d’Intermon Oxfam sobre política espanyola de cooperació al desenvolupament): www.intermonoxfam.org
Anuario Elcano América Latina (article anual sobre política latinoamericana d’Espanya): http://realinstitutoelcano.org
Anuario Asia-Pacífico (des de 2004) (article sobre política espanyola cap a la zona Asia-Pacífic) (Cidob-Casa Asia-Real Instituto Elcano): http://www.cidob.org
http://www.realinstitutoelcano.org
Anuario del Mediterráneo (des de 2003) (conté articles sobre les relaciones d’Espanya amb la regió)(Cidob-IEMed): http://www.medyearbook.com/
Afkar/Ideas (Revista para el Diálogo entre el Magreb, España y Europa)(Estudios de Política Exterior-IEMed): http://www.afkar-ideas.com/
Altres revistes
Anuario del Centro de Investigación para la Paz (CIP)
Revista Española de Defensa (Ministeri de Defensa)
Tiempo de Paz (Movimiento por la Paz, el Desarme y la Libertad)
Sistema
Revista Española de Derecho Internacional
Revista de Estudios Internacionales (ja no es publica)
Revista Española de Instituciones Europeas/Revista de Derecho Comunitario Europeo
Revista Electrónica de Estudios Internacionales <ahref="http://www.reei.org/">www.reei.org
[1] Als apartats monogràfics del Bloc IV es troben referències bibliogràfiques que, cronològicament, cobreixen tant el periode post-1975 com periodes anteriors.
Programari
No es necessita programari específic per a seguir i superar l'assignatura, més enllà del domini de Moodle.