Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
---|---|---|---|
2500259 Ciència política i gestió pública | OB | 3 | 2 |
Haver superat totes les matèries bàsiques relacionades amb l´Economia, tenir coneixements introductoris d´Economia i en particular de microeconomia. Es recomana haver fet el "Curs Propedèutic sobre Mètodes Quantitatius".
• Coneixement dels fonaments de la intervenció pública
• Relacionar la intervenció pública amb els mecanismes de vot i presa de decisions en el sector públic
• Coneixement de la teoria econòmica de la democràcia i la teoria econòmica de la burocràcia
• Coneixement teòric dels comportaments, incentius, institucions que donen determinats resultats col·lectius
• Coneixement teòric de la hisenda pública y de la redistribució de la renda
• Facilitar l’accés a la informació rellevant sobre els objectius i els instruments de la política econòmica i del sector públic
• Adquirir i aplicar la terminologia i tècniques d’anàlisis específics de la política econòmica i del sector públic
• Avaluació de polítiques socials (seguretat social, sanitat, educació, política demogràfica i migració)
Es presenta el marc analític general de la teoria de la política econòmica i del sector públic, explicant els fracassos del mercat que motiven la intervenció i els fracassos del sector públic que poden derivar-se de les intervencions.
Temes:
1- La formació de la política econòmica: marc conceptual bàsic d’objectius, instruments i polítiques
2- L’economia del benestar i el paper del sector públic. Eficiència i equitat. Els teoremes fonamentals de l’economia del benestar.
3- Els fracassos del mercat: competència imperfecta, informació imperfecta, bens públics i externalitats.
4- La distribució de la renda: diferents teories sobre la distribució òptima de la renda. Els límits de la redistribució: eficiència, equitat i incentius
5- Anàlisis de les polítiques socials: seguretat social, programes de garantia de rendes, economia de la salut, economia de l´educació.
6- Els ingressos del sector públic: classes d’ingressos públics, tipus d’impostos, introducció a l’anàlisi impositiu (característiques desitjables del sistema impositiu; progressivitat, regressivitat i proporcionalitat).
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|
Tipus: Dirigides | |||
Classes magistrals | 30 | 1,2 | 1, 2, 4, 6, 13, 16, 17, 19, 23 |
Classes práctiques | 15 | 0,6 | 1, 2, 3, 10, 11, 12, 13, 14, 19 |
Tipus: Supervisades | |||
Tutories | 7,5 | 0,3 | 4, 7, 13, 18, 19, 20 |
Tipus: Autònomes | |||
Estudi personal i altres activitats recomanades | 90 | 3,6 | 1, 2, 3, 4, 6, 8, 13, 19 |
L'avaluació de l'assignatura es durà a terme de manera continua al llarg del curs amb els següents criteris:
En cas de detectar-se plagi l'avaluació de la prova serà 0.
El/la professor/a determinarà, la primera setmana de classe, les dates de les diferents proves d'avaluació. Els i les estudiants han de respectar rigorosament les dates d'entrega i d'avaluació, o en cas contrari no seran avaluats.
Per aprovar l'assignatura cal complir les següents condicions:
D’acord amb l’article 112.3 de la Normativa Acadèmica de la UAB, la Facultat establirà una data per un examen de recuperació de l’assignatura. Aquest examen estarà dirigit a l’alumnat que, havent fet al menys les dues proves escrites, hagi obtingut una nota mitjana ponderada de totes les activitats d’avaluació igual o superior a 3,5 i inferior a 5,0.
D'acord amb l'article 117.2 de la Normativa Acadèmica de la UAB, l'avaluació de l'alumnat repetidor podrà consistir en una sola prova de síntesi. L'alumnat repetidor que es vulgui acollir a aquesta possibilitat, caldrà que es posi en contacte amb el professorat a principi de curs.
Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|---|
Dues proves escrites i dos exercicis pràctics | 30%, 30%, 20%, 20% | 7,5 | 0,3 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 20, 21, 22, 23 |
Referèncias bàsicas:
Rosen, H. and T. Gayer, 2014. Public Finance. McGraw-Hill.
Stiglitz, J. and Rosengard, J. 2016. Economics of the publlic sector. Norton & Company.
Sanchez Andres, A. 2021. Introducció a la Política Económica. Disponible on-line per a usuaris UAB: https://bibcercador.uab.cat/permalink/34CSUC_UAB/1eqfv2p/alma991000847739706709
Otras referèncias:
Friedman and Friedman. 1980. Free to Choose. Harcourt.
Harvey, D. 2005. A Brief History of Neoliberalism. Oxford University Press.
Madden and Marcuse. 2016. In Defense of Housing. Verso
Harvey, D. 2010. A Companion to Marx’s Capital. Verso
McConnell, Brue and Macpherson. 2017. Contemporary Labor Economics. McGraw-Hill.
Graeber, D. 2018. Bullshit jobs. Simon & Schuster.
Federici. 2012. Revolution at Point Zero. Housework, Reproduction and Feminist Struggle. PM Press.
Piketty. 2014. Capital in the XXIst Century. Harvard University Press.
Zucman. 2015. The Hidden Wealth of Nations. The University of Chicago Press.
Samuelson and Nordhaus. 2010. Economics. McGraw-Hill.
Skidelsky. 2018. Money and Government. Yale University Press.
Mazzucato. 2014. The Entrepreneurial State. Anthem Press.
Rodrik. 2012. The Globalization Paradox. Oxford University Press.
Kindleberger. 2005. Manias, Panics and Crashes. John Wiley & Sons.
Stiglitz. 2016. The Euro. Norton & Company.
No es fa servir cap programari específic més enllà d'un processador de textos i fulls de càlcul.