Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
---|---|---|---|
2500259 Ciència política i gestió pública | OT | 3 | 2 |
2500259 Ciència política i gestió pública | OT | 4 | 2 |
És recomanble que els i les estudiants hagin assimilat els coneixements de l'assignatura Comportament Polític i Política Espanyola
L'objectiu de l'assignatura és dotar als estudiants de les eines per analitzar els elements principals que configuren la política a Catalunya, posant l'èmfasi en les transformacions que aquesta ha sofert en els darrers anys, tant pel que fa a l'evolució dels perfils de la societat, la cultura política i el comportament electoral.
1. La política catalana "clàssica": 1980-2003
2. Elements del sistema 1: el cos social
3. Elements del sistema 2: la cultura política
4. Elements del sistema 3: comportament electoral i competència política
5. Polítiques Públiques: estat del benestar, gènere i medi ambient
6. Política local i municipalisme
7. Transformació del sistema: les eleccions de 1999-2000, 2003-04 i 2017
8. Cultura política: la fi de la Transició?
9. Un nou sistema polític català?
El calendari detallat amb el contingut de les diferents sessions s’exposarà el dia de presentació de l’assignatura. Es penjarà també al Campus Virtual on l’alumnat podrà trobar la descripció detallada dels exercicis i pràctiques, els diversos materials docents i qualsevol informació necessària per a l’adequat seguiment de l’assignatura. En cas de canvi de modalitat docent per raons sanitàries, el professorat informarà dels canvis que es produiran en la programació de l’assignatura i en les metodologies docents.
L'avaluació de l'assignatura es farà en base a la participació obligàtoria dels estudiants en els tres tipus d'activitats:
1. Redacció d'un comentari de text sobre una lectura (10%)
2. Redacció d'informes de posició i participació en les simulacions (tres simulacions) (30%)
3. Redacció d'un treball final sobre un aspectes rellevant del temari (60%: 50% el producte final i 10% presentació de la pregunta de recerca)
La metodologia docent i l’avaluació proposades poden experimentar alguna modificació en funció de les restriccions a la presencialitat que imposin les autoritats sanitàries.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|
Tipus: Dirigides | |||
Classes teòriques | 45 | 1,8 | |
Debat a l'aula sobre la lectura d'un element concret del temari | 10 | 0,4 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 10, 11, 12, 15, 18, 19, 23 |
Tipus: Supervisades | |||
Tutories | 15 | 0,6 | |
Tipus: Autònomes | |||
Redacció d'informes de posició | 10 | 0,4 | 1, 2, 3, 8, 10, 11, 13, 14, 15, 18, 21, 22, 23 |
Redacció d'un comentari sobre les lectures | 5 | 0,2 | 4, 6, 9, 11, 15, 19, 20, 22 |
Redacció del treball final | 50 | 2 | 2, 3, 5, 7, 8, 9, 10, 13, 14, 16, 20, 21, 22, 24 |
L'avaluació de l'assignatura constarà de tres notes. El 60% de la nota s'obtindrà a través d'un treball final que haurà de realitzar-se al llarg del curs. Aquest treball consistirà en el desenvolupament d'una pregunta d'investigació sobre un tema relacionat amb l'assignatura. La tria del tema és lliure, però el disseny del treball s'ha de consultar amb el professor a les tutories i s'haurà de presentar una proposta de guió que representarà el 10% de la nota del treball.
A més d'aquest treball, l'alumne haurà d'assistir i participar a les diferents simulacions de debats parlamentaris que es realitzin durant el semetre. Per a aquests seminaris, l'alumne haurà de presentar un informe de posicionament. Tant l'informe escrit com la participació activa a la sessió de discussió serviran per complementar l'avaluació de l'assignatura.
La nota final és el conjunt de les tres activitats.
La nota final pot ser comentada en horari de tutoria fixat per a tal finalitat.
No es pot aprovar l'assignatura si no s'entrega el treball final de curs.
L’alumnat tindrà dret a la recuperació de l’assignatura si ha estat avaluat del conjunt d'activitats el pes de les quals equivalgui a un mínim de 2/3 parts de la qualificació total de l'assignatura.
Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|---|
Participació a classe i a les simulacions | 15% | 2,5 | 0,1 | 4, 5, 6, 8, 12, 14, 15, 18, 19, 20, 23, 24 |
Proposta de guió del treball final | 10% | 1 | 0,04 | 1, 2, 3, 5, 6, 8, 9, 10, 13, 14, 16, 17, 18, 19, 20, 21, 22, 24 |
Redacció d'un comentari sobre una lectura i els informes de posició | 25% | 1,5 | 0,06 | 5, 6, 8, 13, 14, 18, 19, 20, 21, 22, 23, 24 |
Treball final | 50% | 10 | 0,4 | 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 11, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 20, 21, 22, 23, 24 |
Anduiza, Eva: ¿Individuos o sistemas? Las razones de la abstención en Europa Occidental. Madrid CIS 1999
Botella, Joan: “El comportament electoral” a Giner, Salvador (director): La societat catalana Barcelona Generalitat de Catalunya 1998
Cabré, M. Àngels: El llarg viatge de les dones. Feminisme a Catalunya. Barcelona Grup 62 2020.
Caminal, Miquel i Matas, Jordi (eds.): El Sistema Polític de Catalunya; Barcelona; Tecnos; 1998
Canals, Ramon M. i Virós, Rosa: “La geografia electoral de Catalunya” a Equip de Sociologia Electoral: Atlas electoral de Catalunya 1976-1980 Barcelona Fundació Jaume Bofill 1981
Canals, Ramon M. i Virós, Rosa: “L’estructura político-electoral de Catalunya 1977-1984” a Equip de Sociologia Electoral: Decisió electoral i cultura política Barcelona Fundació Jaume Bofill 1986
Font, Joan; Conteras, Jesús; Rico, Guillem: L’abstenció en les eleccions al Parlament de Catalunya Barcelona Fundació Jaume Bofill-Editorial Mediterrània 1998.
Magre, Jaume: "Quaranta anys d'eleccions municipals a Catalunya: Nacionalització electoral i estabilitat política" a Revista Catalana de Dret Públic, (57), 51-71, 2018
Marcet, Joan i Casals, Xavier (eds.): Partidos y elecciones en la Cataluña del siglo XXI Barcelona ICPS 2011
Molas, Isidre i Bartomeus, Oriol: Estructura de la competència política a Catalunya Working Papers, num. 138 Barcelona ICPS 1998
Molas, Isidre i Bartomeus, Oriol: Els espais de frontera entre els electorats Working Papers, num. 165 Barcelona ICPS 1999
Pallarès, Francesc: “Electorats i geografia electoral de Catalunya” a Equip de Sociologia Electoral: Atlas electoral de Catalunya 1982-1988 Barcelona Fundació Jaume Bofill 1990
Pallarès, Francesc; Font, Joan: “Las elecciones autonómicas en Cataluña (1980-1992)” a Del Castillo, Pilar (ed.): Comportamiento político y electoral Madrid, CIS, 1994
Pallarès, Francesc (ed.): Eleccions i comportament electoral a Catalunya 1989-1999. Estudis electorals, 11 Barcelona Editorial Mediterrània/Fundació Jaume Bofill 1999
Riba, Clara: “Voto dual y abstención diferencial. Un estudio sobre el comportamiento electoral en Cataluña” Revista Espanola de Investigaciones Sociológicas, num. 91 CIS 2000
Ubasart-González, Gemma i Martí, Salvador (coords.): Política i Govern a Catalunya; Madrid; Catarata; 2018
Verge, Tània. «On són les dones a les entitats de cultura popular?». Canemàs: revista de pensament associatiu, [en línia], 2018, Núm. 16, p. 30-45, https://raco.cat/index.php/canemas/article/view/381303
Verge, Tània: Dones a les institucions polítiques catalanes: el llarg camí cap a la igualtat (1977-2008); Barcelona; ICPS; 2009
Virós, M. Rosa, Canals Ramon M. i Pallarès, Francesc: “Influència d’alguns factors sòcio-demogràfics i polítics. Perfil dels electorats” a Equip de Sociologia Electoral: L’electorat català a les eleccions autonòmiques de 1988: opinions, actituds i comportaments Barcelona, Fundació Jaume Bofill, 1991
No es requereix d'un programari específic per cursar l'assignatura.