Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
---|---|---|---|
2500502 Microbiologia | FB | 2 | 2 |
Tot i que no hi ha prerequisits oficials, és convenient que l’estudiant hagi cursat les assignatures optatives de Biologia i Ciències de la Terra i el Medi Ambient del Batxillerat de Ciències
Es tracta d’una assignatura de segon curs que introdueix l’alumne en els conceptes, mètodes i aplicacions més bàsics de l’ecologia. Igualment aplica aquests principis a estudis de casos específics amb particular rellevància social com l’epidemiologia, el control biològic o el canvi global. Fa èmfasi especial en les relacions dels organismes amb el medi físic, l’estructura i la dinàmica de les poblacions i les comunitats, i la transferència de matèria i energia dins les comunitats i els ecosistemes.
En el mateix curs, l’estudiant integra aquests coneixements bàsics amb una visió específica de l’ecologia dels microorganismes a l’assignatura obligatòria d’Ecologia Microbiana. Els continguts i competències de l’assignatura d’Ecologia estan també relacionats amb els impartits a les assignatures obligatòries de primer de Biologia Vegetal i Biologia Animal, i de tercer de Microbiologia Ambiental, així com amb les optatives Edafologia i Fisiologia Vegetal Aplicada.
L’objectiu principal de l’assignatura és proporcionar la formació bàsica per a l'estudi de l’estructura i el funcionament dels sistemes naturals en diversos nivells d’organització:
1. Organismes: formant l’alumne en els conceptes bàsics relacionats amb l’autoecologia, és a dir la relació dels éssers vius amb el medi, proporcionant els coneixements bàsics de la formalització dels paràmetres ambientals per a la seva anàlisi ecològica.
2. Poblacions: formant l’alumne en el concepte de població i les seves accepcions, i introduint-lo en les tècniques de valoració de l’abundància d’organismes, i de seguiment i modelització de la dinàmica de les poblacions.
3. Comunitats: ensenyant l’alumne a avaluar l’estructura de les comunitats, les relacions funcionals entre espècies (competència interespecífica, depredació, simbiosi) i les seves manifestacions a nivell de comunitat (xarxes tròfiques); i a analitzar la seva dinàmica en el temps (successió i pertorbacions).
4. Ecosistemes: Introduint l’alumne en les característiques generals del medi que són rellevants per comprendre els intercanvis de matèria i energia a les xarxes tròfiques, com a pas necessari per a l’estudi dels cicles biogeoquímics.
Classe de teoria: s'explicaran els continguts fonamentals de l'assignatura, fent èmfasi en aquells de més dificil comprensió per l'alumne. Es facilitarà el material básic de les presentacions fetes pel professor. Aquests classes són complement de l'activitat de l'alumne basada en la lectura i estudi dels llibres de text.
Classes de problemes: resolució numèrica de problemes relacionats amb els continguts d'alguns temes. Poden implicar la resolució completa dels problemes a l'aula o la correcció de problemes proposats prèviament als estudiants.
Pràctiques d'aula: es basaran en estudis de cas de temàtiques transversals i amb repercusió social en les que s'apliquen els conceptes fonamentals de l'assignatura. Es proporcionarà a l'alumne material sobre el qual s'establirà un procès de discussió a l'aula.
Exercicis pautats: es plantejarà una sèrie d'exercicis, que poden ser numèrics, de raonament, de representació gràfica, etc, per ser resolts per l'alume individualment o en grup. Es proporcionarà a l'estudiant les instruccions i la informació bàsica necessària per la seva resolució, estimulant i valorant alhora la creativitat i la capacitat de recerca de l'estudiant. En cas que els exercicis siguin avaluables, hauran de ser puntualment entregats dins els terminis establerts i hauran d'estar editats adequadament.
Tutories: Les tutories es realitzaran a hores concertades en els despatxos dels professors de l'assignatura (C5b-118, C5b-058). Si el desenvolupament de l'assignatura, i particularment els exercicis, ho requereix, una part de les tutories es podrà realitzar a l'aula en horaris i localització a concretar.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|
Tipus: Dirigides | |||
Classes de Problemes | 10 | 0,4 | 2, 3, 4, 5, 6, 7 |
Classes de teoria | 29 | 1,16 | 1, 2, 3, 4, 5, 8 |
Pràctiques d'aula | 6 | 0,24 | 1, 2, 4, 5, 6, 7, 8, 9 |
Tipus: Supervisades | |||
Exercicis pautats d'aprenentatge | 34 | 1,36 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9 |
Tutories | 5 | 0,2 | 1, 2, 3, 5, 7, 8 |
Tipus: Autònomes | |||
Estudi | 45 | 1,8 | 1, 2, 3, 4, 5, 7, 8, 9 |
Lectura de textos | 15 | 0,6 | 1, 2, 4, 5, 7, 8, 9 |
- L’avaluació de l’assignatura es fa a partir de 2 notes:
(a) Nota de teoria, que s’obté de la mitjana de les notes de 2 exàmens parcials corresponents a les dues parts del temari, i eventualment de les seves recuperacions. Pondera un 70% de la nota final.
(b) Nota de problemes, que s’obté dels treballs encarregats durant el semestre o d'activitats avaluables realitzades durant les classes teòriques. Cada activitat pot tenir un pes diferent en la nota. Pondera un 30% de la nota final.
- Si la nota de teoria és superior o igual a 4 es pondera amb la nota de problemes per calcular la “nota total”, segons la relació: Teoria 70%, Problemes 30%. L’assignatura es supera si s’obté una nota total igual o superior a 5.
- Si la nota total és inferior a 5 o si la nota de teoria és inferior a 4, els exàmens parcials que estiguin suspesos es poden recuperar en la data fixada per l’exàmen de recuperació (només caldrà recuperar el/s parcial/s suspesos). Aquesta prova no es farà servir per pujar la nota dels alumnes que tinguin una nota total>= 5, o que hagin aprovat els dos parcials.
- Per participar a la recuperació, l'alumnat ha d'haver estar prèviament avaluat en un conjunt d'activitats el pes de les quals equivalgui a un mínim de dues terceres parts de la qualificació total de l'assignatura o mòdul. Per tant, l'alumnat obtindrà la qualificació de "No Avaluable" quan les activitats d'avaluació realitzades tinguin una ponderació inferior al 67% en la qualificació final.
- La prova de recuperació serà del mateix estil que les proves parcials (descrit més avall)
- La nota de problemes no es recupera, de manera que si la nota total és inferior a 5 tot i haver aprovat la nota deteoria, l’assignatura estarà suspesa.
- Els exàmens poden incloure tres tipus de preguntes:
- Els exàmens tenen un pes especial en l’avaluació atès que és l’única activitat d’avaluació individual controlada pel professor. Per això es considera que l’alumne haurà de treure en cadascun dels exàmens (és a dir, els dos parcials) una nota superior o igual a 4 per poder-se calcular la mitjana de teoria. Per tant, els exàmens parcials que no arribin a 4 s'hauran de recuperar.
Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|---|
Exàmens | 70 % de la nota | 6 | 0,24 | 1, 2, 3, 5, 6 |
Problemes i exercicis | 30% de la nota | 0 | 0 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9 |
Begon M, Harper JL, Townsend CR (1999) Ecología. Omega, Barcelona.
Begon M., Townsed C.R., Harper J.L. (2006) Ecology. From Individuals to Ecosystems (4ª ed.). Blackwell Publishing, Oxford
Gotelli N. J. (2001) A primer of Ecology. (3º ed.). Sinauer Associates Inc.,Sunderland, Massachussets.
Krebs CJ (2001) Ecology: The Experimental Analysis of Distribution and Abundance (5ª ed.). Benjamin-Cummings Publishers Co.
Levin, S.A. ed. (2009) The Princeton guide of Ecology. Princeton University Press
Margalef R. (1986) Ecología (2ª ed), Omega, Barcelona
Molles M.C. (2006) Ecología: conceptos y aplicaciones. McGraw-Hill, Madrid
Odum E.P., Warret G.W. (2006) Fundamentos de Ecología (5ª ed.). Internacional
Pianka E.R. (2000) Evolutionary Ecology. 6th. ed. Addison Wesley Longman, San Francisco.
Piñol J. & Martínez-Vilalta J. (2006) Ecología con números. Lynx, Bellaterra, Barcelona.
Ricklefs R.E., Miller G.L. (2000) Ecology (4ª ed.). W.H. Freeman & Co., New York.
Smith R.L. & Smith T.M. (2001) Ecología 4ª ed. Addison Wesley, Pearson Educación, Madrid
Terradas, J. (2001) Ecología de la vegetación. Omega, Barcelona.
Townsend C.R., Harper J.L., Begon M. (2003) Essentials of Ecology (2ª Ed.). Blackwell Science, Oxford
Enllaços web
No cal cap programari específic