Logo UAB
2022/2023

Ampliació d'histologia

Codi: 100784 Crèdits: 6
Titulació Tipus Curs Semestre
2500250 Biologia OB 2 1

Professor/a de contacte

Nom:
Joaquim Martí Clúa Martí Clua
Correu electrònic:
joaquim.marti.clua@uab.cat

Utilització d'idiomes a l'assignatura

Llengua vehicular majoritària:
català (cat)
Grup íntegre en anglès:
No
Grup íntegre en català:
No
Grup íntegre en espanyol:
No

Altres indicacions sobre les llengües

L'idioma vehicular majoritari serà el català. Hi haurà un grup de pràctiques de laboratori en anglès

Equip docent

Joaquim Martí Clúa Martí Clua

Prerequisits

Dominar els continguts del programa d’Histologia del primer curs.

Per poder cursar aquesta assignatura cal que l’estudiant hagi superat la prova de seguretat que trobarà en el Campus Virtual.

Objectius

Es tracta d’una assignatura de segon curs, de caràcter obligatori, que desenvolupa els fonaments cel·lulars de l’organització tissular dels animals i de les plantes. Ha estat dissenyada suposant que l’estudiant té els coneixements bàsics d’Histologia del segon semestre del primer curs del Grau. L’estudiant que hagi aprofitat ambdues assignatures té la possibilitat, en el quart curs, d’assolir una visió integradora de l’organisme animal en les assignatures optatives “Histologia d’Òrgans i Sistemes” i “Biologia del Desenvolupament”. Per altra banda, Ampliació d’Histologia consta de dues partes ben diferenciades: Neurohistologia i Histologia vegetal.

Finalment, cal assenyalar que “Ampliació d’Histologia” es una assignatura teòric-pràctica. Això fa possible relacionar contínuament els conceptes científic-teòrics amb els continguts de les pràctiques.

 Objectius de l’assignatura:

1. Conèixer en termes de biologia cel·lular la diversitat de les cèl·lules neurals.
2. Adquirir el concepte integrat de neurona des d’una perspectiva morfo-funcional.
3. Conèixer l’estructura, l’organització i el funcionament de les diferents cèl·lules glials.
4. Saber distingir les característiques citofisiològiques que defineixen als diferents teixits vegetals.
5. Comprendre la generació, diferenciació i mort cel·lular que permeten la supervivència del teixit vegetal.
6. Saber aplicar tècniques bàsiques histològiques per a la diagnosi microscòpica.
7. Reconèixer al microscopi diversos tipus neuronals i glials.
8. Identificar al microscopi diversos teixits vegetals i els seus components cel·lulars i extracel·lulars.

Competències

  • Actuar amb responsabilitat ètica i amb respecte pels drets i deures fonamentals, la diversitat i els valors democràtics.
  • Actuar en l'àmbit de coneixement propi avaluant les desigualtats per raó de sexe/gènere.
  • Actuar en l'àmbit de coneixement propi valorant l'impacte social, econòmic i mediambiental.
  • Aïllar, identificar i analitzar material d'origen biològic.
  • Comprendre els processos que determinen el funcionament dels éssers vius en cada un dels seus nivells d'organització.
  • Dissenyar i fer diagnòstics biològics i identificar i utilitzar bioindicadors.
  • Introduir canvis en els mètodes i els processos de l'àmbit de coneixement per donar respostes innovadores a les necessitats i demandes de la societat.
  • Que els estudiants hagin demostrat que comprenen i tenen coneixements en una àrea d'estudi que parteix de la base de l'educació secundària general, i se sol trobar a un nivell que, si bé es basa en llibres de text avançats, inclou també alguns aspectes que impliquen coneixements procedents de l'avantguarda d'aquell camp d'estudi.
  • Que els estudiants hagin desenvolupat aquelles habilitats d'aprenentatge necessàries per emprendre estudis posteriors amb un alt grau d'autonomia.
  • Que els estudiants puguin transmetre informació, idees, problemes i solucions a un públic tant especialitzat com no especialitzat.
  • Que els estudiants sàpiguen aplicar els coneixements propis a la seva feina o vocació d'una manera professional i tinguin les competències que se solen demostrar per mitjà de l'elaboració i la defensa d'arguments i la resolució de problemes dins de la seva àrea d'estudi.
  • Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins de la seva àrea d'estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes destacats d'índole social, científica o ètica.
  • Tenir capacitat d'anàlisi i de síntesi.
  • Tenir capacitat d'organització i planificació
  • Treballar en equip.

Resultats d'aprenentatge

  1. Actuar en l'àmbit de coneixement propi avaluant les desigualtats per raó de sexe/gènere.
  2. Actuar en l'àmbit de coneixement propi valorant l'impacte social, econòmic i mediambiental.
  3. Analitzar críticament els principis, valors i procediments que regeixen l'exercici de la professió.
  4. Analitzar una situació i identificar-ne els punts de millora.
  5. Descriure els teixits animals i vegetals tenint en compte la morfologia, l'estructura microscòpica i ultramicroscòpica i la citofisiologia dels seus components.
  6. Diagnosticar els tipus cel·lulars que, conservant la diferenciació, coexisteixen en un mateix ambient tissular.
  7. Obtenir mostres de material animal o vegetal i aplicar-hi metodologies histològiques per fer-ne una anàlisi microscòpica.
  8. Proposar nous mètodes o solucions alternatives fonamentades.
  9. Que els estudiants hagin demostrat que comprenen i tenen coneixements en una àrea d'estudi que parteix de la base de l'educació secundària general, i se sol trobar a un nivell que, si bé es basa en llibres de text avançats, inclou també alguns aspectes que impliquen coneixements procedents de l'avantguarda d'aquell camp d'estudi.
  10. Que els estudiants hagin desenvolupat aquelles habilitats d'aprenentatge necessàries per emprendre estudis posteriors amb un alt grau d'autonomia.
  11. Que els estudiants puguin transmetre informació, idees, problemes i solucions a un públic tant especialitzat com no especialitzat.
  12. Que els estudiants sàpiguen aplicar els coneixements propis a la seva feina o vocació d'una manera professional i tinguin les competències que se solen demostrar per mitjà de l'elaboració i la defensa d'arguments i la resolució de problemes dins de la seva àrea d'estudi.
  13. Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins de la seva àrea d'estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes destacats d'índole social, científica o ètica.
  14. Tenir capacitat d'anàlisi i de síntesi.
  15. Tenir capacitat d'organització i planificació.
  16. Treballar en equip.

Continguts

CLASES DE TEORÍA

Tema 1. Tejido nervioso.

Componentes celulares del tejido nervioso. Neurona: regionalización morfofuncional. Flujo axónico. Bases estructurales de la generación y propagación del impulso nervioso. La sinapsis interneuronal: mecanismos de transmisión. Efectos excitadores o inhibidores de los neurotransmisores. Unión neuromuscular: placa motora

Tema 2. Neuroglía.

Concepto de neuroglía. Tipos gliales y distribución. Astrocitos. Oligodendrocitos. Microglía: significado funcional. Ependimocitos y epitelio de los plexos coroideos. Anficitos de los ganglios nerviosos periféricos.  Célula de Schwann. Fibra nerviosa. Vaina de mielina.

Tema 3. Peculiaridades de la célula vegetal.

Especializaciones de la pared celular. Plasmodesmo y transporte simplástico. Punteaduras. Concepto de tejido en plantas superiores. Crecimiento y diferenciación tisular. Clasificación de los tejidos vegetales.

Tema 4. Meristemos. 

Bases citofisiológicas. Meristemos apicales: organización histogénica y patrones proliferativos. Cámbium: células fusiformes y radiales. Sistemas cambiales axial y radial. Felógeno: estructura e histogénesis.

Tema 5. Parénquimas. Diversidad morfofuncional de la célula parenquimática. Patrones de organización tisular. Clorénquima y parénquimas de reserva. Endodermis radical. Células transferentes.

Tema 6. Tejidos mecánicos vegetales.

Colénquima: los colocitos. Distribución y organización tisular. Significado funcional en el crecimiento primario. Esclerénquima: fibras y esclereidas. Células esclerenquimatosas.

Tema 7. Xilema.

Elementos conductores: traqueidas y miembros de los vasos. Pared: engrosamientos secundarios y placas perforadas. Fibras xilares y parénquima xilemático. Patrones de desarrollo de los elementos conductores. Histogénesis y diferenciación celular. Xilema primario: proto- y metaxilema en raíz y tallo. Xilema secundario: morfogénesis en raíz y tallo. Anillos de crecimiento.

Tema 8. Floema.

Elementos conductores: células cribosas y miembros de tubos cribosos. Criba y placa cribosa. Depósito de calosa. Parénquima floemático: células de intercambio. Esclereidas y fibras floemáticas. Citodiferenciación de los elementos conductores. Floema primario: proto- y metafloema en raíz y tallo. Floema secundario: morfogénesis en raíz y tallo.

Tema 9. Tejidos dérmicos vegetales.

Epidermis: diversidad morfofuncional. Epidermis de raíz: pelos radicales. Epidermis epígea. Cutícula y depósitos céreos. Tricomas. Estomas: estructura y citofisiología. Peridermis: organización tisular.

 

CLASES DE PRÁCTICAS

Práctica 1.  Técnicas de tinción del tejido nervioso. Identificación microscópica del tejido nervioso. Análisis de ultramicrografías.

Práctica 2.  Tinción citoquímica del DNA nuclear en meristemos apicales: aplicación del método de Feulgen. Identificación microscópica de especializaciones de la pared celular.  Identificación microscópica de meristemos. Análisis de ultramicrografías.

Práctica 3. Identificación microscópica de parénquimas y tejidos mecánicos y dérmicos. Análisis de ultramicrografías.

Práctica 4.  Identificación microscópica de tejidos vasculares: crecimientos primario y secundario. Análisis de ultramicrografías.

 Un dels grups de pràctiques de laboratori s'impartirà en alglès. Els estudiants poden apuntar-se de manera lliure a aquest grup abans de l'inici del curs 

 

Metodologia

Els continguts d’Ampliació d’Histologia comprenen classes teòriques magistrals, seminaris i classes pràctiques.

 

Classes de teoria

El programa de teoria s’impartirà en 30 classes. Es realitzaran utilitzant material audiovisual preparat pel professor, material que els alumnes tindran a la seva disposició en el Campus Virtual.

 

Seminaris

Els 6 seminaris programats estan dissenyats per a que els alumnes treballin en grups reduïts, i adquireixin habilitats de treball en grup i de raonament crític. El alumnes es dividiran en grups de 4 a 6  per treballar en comú dins i fora de l’aula.

Aquest apartat inclou dues modalitats de seminaris:

  1. Problemes de diagnòstic. Resolució de problemes de diagnòstic microscòpic relacionats amb els aspectes tractats a les classes de teoria. A l’inici de la sessió, es proporcionarà a cada grup d’alumnes un llistat de qüestions respecte a la visualització, en suport paper o TIC, de cèl·lules i teixits. Cada grup haurà de resoldre per escrit el problema respectiu i entregar-lo al professor per la seva avaluació. Tots els problemes plantejats es discutiran durant la sessió, requerint la participació dels alumnes i l’ajuda del professor.
  2. Presentació de treballs. Els alumnes hauran de prepararun tema concret del programa per la posterior presentació oral i discussió col·lectiva. L’organització dels grups i el repartiment de temes a tractar es realitzarà durant el primer seminari. En els seminaris restants, alguns grups d’alumnes hauran d’entregar  per escrit el tema proposat al professor. Els mateixos grups d’alumnes exposaran oralment el tema a la resta de la classe amb els mitjans disponibles a l’aula.  

La bibliografia que han d’utilitzar els alumnes així com els treballs científics relacionats amb els temes es trobaran recollits al Campus Virtual.  L’assistència als seminaris és obligatòria.

 

Tutories

Les tutories es realitzaran de forma personalitzada en el despatx del professor (horari a convenir). Les tutories han d’utilitzar-se per clarificar conceptes, assentar els coneixements adquirits i facilitar l’estudi per part dels alumnes.  També poden aprofitar-se per resoldre dubtes que els alumnes tinguin sobre la preparació dels seminaris

 

Classes pràctiques

Les sessions pràctiques s’impartiran en grups reduïts d’alumnes (d’uns 20 per sessió) en el laboratori. Estan dissenyades per aprendre a utilitzar l’instrumental tècnic i complementar la formació teòrica. Comprenen la confecció de preparacions microscòpiques, diagnòstic microscòpic i lliurament individual de qüestionaris.

Els estudiants disposaran d’un manual de pràctiques (Campus Virtual) detallat a l’inici del curs. Per aconseguir un bon rendiment i adquirir les competències corresponents d’aquesta assignatura és imprescindible una lectura comprensiva de la pràctica proposada abans de la seva realització.

El seguiment de la classe pràctica també implicarà el recull individual de les observacions microscòpiques en un dossier d’activitats (Campus Virtual).

L’assistència a les pràctiques és obligatòria.La metodologia docent proposada pot experimentar alguna modificació en funció de les restriccions a la presencialitat que imposin les autoritats sanitàries."

 

Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.

Activitats formatives

Títol Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Tipus: Dirigides      
Classes magistrals 30 1,2 5, 14
Practiques de laboratori 14 0,56 6, 7, 14
Seminaris 6 0,24 5, 14, 16
Tipus: Supervisades      
Tutories personalitzades 6 0,24 5, 14
Tipus: Autònomes      
Estudi 60 2,4 1, 2, 3, 4, 5, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14
Preparació de seminaris 25 1 5, 6, 14, 16
Resolució de qüestionaris de practiques 2,5 0,1 6, 7, 14

Avaluació

Les competències d’aquesta assignatura seran avaluades mitjançant avaluació continua, la qual inclourà proves individuals de coneixements teòrics i pràctics  i seminaris realitzats en grup.

El sistema d'avaluació s'organitza en tres apartats, cadascun dels quals s’avalua de forma independent i tindrà assignat un pes específic en la qualificació final de l’assignatura:

Proves escrites (70% de la nota global): En aquest apartat s’avalua individualment amb exàmens tipus test els coneixements assolits per part de cada alumne. Es realitzaran dues proves parcials (35% i 35%), eliminatòries de matèria, al llarg del curs i una prova final de recuperació (veure programació de l’assignatura).

Els alumnes que hagin obtingut una nota inferior a 4 (sobre 10) en qualsevol d’aquestes proves no podran ponderar-la amb la nota obtinguda en els seminaris i, per tant, hauran de realitzar l’examen de recuperació a la prova de maduresa final.

Seminaris (10% de la nota global). En aquest apartat s’avalua la capacitat d’anàlisi i de síntesi dels alumnes de cada grup, així com les habilitats de treball en grup i de presentació oral.

Els seminaris es valoraran de la següent manera:

Treball escrit

40%

 

El professor avalua (sobre 10) els treballs entregats per cada grup d’alumnes (veure lliuraments)

 

Presentació oral

15%

 

El professoravalua (sobre 10) les habilitats de  cada grup d’alumnes en la presentació pública del seu treball

 

Qualificació inter-grup

 

5%

 

Cada grup d’alumnes avalua (sobre 10) als grups que realitzen l’exposició oral del treball

 

Problemes

30%

 

El professor avalua (sobre 10) els problemes resolts per cada grup d’alumnes

 

Qualificació intra-grup

 

10%

 

Dins de cada grup, cada alumne avalua (sobre 10) als seus companys a l’últim seminari

 

 

TOTAL

100%

 

 

 

L’assistència als seminaris és obligatòria. En cas de no assistir a alguna de les sessions, per causa no justificada, hi haurà una penalització en la qualificació final dels seminaris:

  • Absència 1 sessió = reducció del 20% de la nota.
  • Absència 2 sessions = reducció del 40% de la nota.
  • Absència 3 o més sessions = reducció del 80% de la nota.

 

Pràctiques (20% de la nota global). En aquest apartat s’avalua individualment els coneixements pràctics adquirits per cada alumne. 

Les pràctiques es valoraran d'acordamb dues modalitats:

1. Avaluació dels continguts al final de cada pràctica (50% de la nota). Caldrà respondre en un temp limitat a un qüestionari i al diagnòstic d’estructures microscòpiques.

La nota s'obté del promig de les qualificacions obtingudes en cada pràctica.

2. Prova global de diagnòstic microscòpic (50% de la nota). Aquesta prova consistirà en el diagnòstic d’estructures microscòpiques proposades al llarg del curs.

Per poder ponderar les notes obtingudes enaquestes dues modalitats, serà imprescindible que l’alumne obtingui una qualificació igual o superior a 4 punts (sobre 10) en cada una d’elles.

L'assistència a les sessions pràctiques és obligatòria. L'alumnat obtindrà la qualificació de "No avaluable" quan l'absència sigui superior al 20% de les sessions programades.

Els alumnes que hagin obtingut una nota final inferior a 5 (sobre 10) no podran ponderar-la amb les notes corresponents als exàmens de teoria i als seminaris i, per tant, hauran de realitzar un examen escrit de recuperació en la prova de maduresa final (veure programació de l’assignatura). Aquest examen de pràctiques consisteix en una prova de diagnòstic d’imatges microscòpiques i resolució de qüestions.

 Superació de l’assignatura

Per aprovar l’assignatura s’han de complir els dos requisits següents:

–     obtenir, com a mínim, 5 punts sobre 10 en el còmput global de les proves escrites de teoria i dels seminaris.

–     obtenir, com a mínim, 5 punts sobre 10 en les pràctiques.

 

La presentació de l’estudiant a qualsevol examen de recuperació (teoria i/o pràctiques) comporta la renuncia a la qualificació obtinguda prèviament.

Per participar a la recuperació, l'alumnat ha d'haver estat pr èviament avaluat en un conjunt d'activitats el pes de les quals equivalgui a un mínim de dues terceres parts de la qualificació total de l'assignatura. Per tant, l'alumnat obtindrà la qualificació de "No avaluable" quan les activitats d'avaluació realitzades tinguin una ponderació inferior al 67% en la qualificació final.

 

Alumnes repetidors

Respecte la superació de l’assignatura per part dels repetidors, no caldrà tornar a repetir les proves escrites, els seminaris o les pràctiques si l’alumne hagués obtingut prèviament una nota mínima de 5 en qualsevol de aquestes proves.  Aquesta exempció es mantindrà per un període de tres matrícules addicionals.

 

 

Activitats d'avaluació

Títol Pes Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Proves escrites de teoria 70% 5 0,2 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16
Pràctiques 20% 1 0,04 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 11, 12, 13, 14, 15, 16
Seminaris 10% 0,5 0,02 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16

Bibliografia

TEXTOS

 Neurohistologia:

Alberts y col. : Biologia Molecular de la Célula (ed. Omega).

Gartner, L.P. Hiatt, J.L.: Texto atlas de Histología (ed. McGraw Hill).

Geneser, F.: Histología (ed. Panamericana).

Junqueira, L.C. y Carneiro, J.: Histología básica (ed. Masson).

Krstic, R.V.: Los tejidos del hombre y de los mamíferos (ed. McGraw Hill).

Ross, M.H. y Pawlina, W: Histología. Texto y atlas color con Biología celular y molecular (ed. Panamericana).

Stevens, A. y Lowe, J.: Histología humana (ed. Elsevier).

Welsch. U.: Sobotta Welsch Histología (ed. Panamericana).

 

Histologia vegetal:

Esau, K.: Anatomía vegetal (ed. Omega)

Fahn, A.: Anatomía vegetal (ed. Pirámide)

Mauseth, J.D.: Plant Anatomy. (ed. Benjamin/Cummings)

Paniagua, R. y col.: Citología e Histología vegetal y animal (ed. McGraw Hill).

 

ATLES 

Neurohistologia:

Boya, J.: Atlas de Histología y Organografía microscópica (ed. Panamericana).

Cross, P.C. y Mercer, K.L.: Cell and tissue ultrastructure. A functionalperspective (ed. Freeman and Company).

Eroschenko, V.P.: DiFiore’s atlas of Histology (ed. Lea and Febiger).

Gartner, L.P. y Hiatt,J.L.: Atlas color de Histología (ed. Panamericana).

Kühnel, W.: Atlas color de Citología e Histología (ed. Panamericana).

Stanley, L.E. y Magney, J.E.: Coloratlas Histología (ed. Mosby).

Young, B. y Heath, J.W.:  Histología funcional (Wheater) (ed. Churchill Livingstone).

 

Histologia vegetal:

Bowes, B.G.A colour atlas of Plant Structure, ed. Manson Pbl.

Bracegirdle, B. & Miles, P.H. Atlas de Estructura Vegetal, ed. Paraninfo.

Krommenhoek, W., Sebus, J. & van Esch, G.J. Atlas de Histología Vegetal, ed. Marbán.

Ledbetter, M.C. & Porter, K.R. Introduction to the Fine Structure of Plant Cells, ed. Springer- Verlag.

Roland, J.C. & Roland, F. Atlas de Biologie Végétale, ed. Masson.

Román, B. Tejidos vegetales, ed. Bruño.

 

Referències de documents digitals:

https://onlinelibrary-wiley-com.are.uab.cat/doi/book/10.1002/0471728551

https://link-springer-com.are.uab.cat/book/10.1007%2F978-3-319-41873-5

https://www-sciencedirect-com.are.uab.cat/book/9780124104242/an-atlas-of-comparative-vertebrate-histology

https://onlinelibrary-wiley-com.are.uab.cat/doi/book/10.1002/9781118924846

https://onlinelibrary-wiley-com.are.uab.cat/doi/book/10.1002/9781118647363

 https://oncouasd.files.wordpress.com/2015/06/atlas-de-histologia-geneser.pdf

https://mmegias.webs.uvigo.es/descargas/descargas.php

http://www.hiperbotanica.net/

https://mmegias.webs.uvigo.es/

http://wzar.unizar.es/acad/histologia/paginas/Atlas_inicio.htm

https://guiaparafamilias.educa2.madrid.org/web/argos/la-maquina-del-tiempo/-/book/atlas-de-histologia60?_book_viewer_WAR_cms_tools_chapterIndex=901d7487-a069-421b-8c9c-674d7bce30cf

https://editorial.unam.edu.ar/images/documentos_digitales/978-950-579-064-7.pdf

 http://www.facmed.unam.mx/deptos/biocetis/atlas2013A/

 

 Bibliografia més rellevant

Ross, M.H. y Pawlina, W: Histología. Texto y atlas color con Biología celular y molecular (ed. Panamericana).

Fahn, A.: Anatomía vegetal (ed. Pirámide)

Mauseth, J.D.: Plant Anatomy. (ed. Benjamin/Cummings)

Paniagua, R. y col.: Citología e Histología vegetal y animal (ed. McGraw Hill).

Programari

El programari utilitzat és: "Microsoft Power Point".