Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
---|---|---|---|
2500241 Arqueologia | OB | 2 | 2 |
Lectura de texts científics en anglès.
Analitzar els principals desenvolupaments socials, econòmics i polítics de la Prehistòria Recent d'Orient Pròxim i la Mediterrània. Temes centrals seran la rellevància social de la metal.lurgia , la "revoluciió dels productes derivats" (sobretoto la aparició de l'arada, el carro i la domesticació del cavall), la migració "Yamnaya", l'inici de la guerra organitsada i la importància de les "societats cooperatives de la abundància" en la història. Aquesta assignatura ha estat concebuda com a continuació i ampliació de la matèria bàsica Arqueologia Prehistòrica (100740). |
TEMARI
TEMA 1: Comprendre societats precapitalistes: tipologies evolucionistes i noves perspectives alternatives
TEMA 2: El desenvolupament de la metal·lúrgia: tecnologia, origen i transferència
TEMA 3: Les primeres societats metal·lúrgiques a Europa oriental durant el V mil·lenni: Dimini, Vinça & Varna
TEMA 4: Intensificació econòmica i reorganització social durant el IV mil·lenni: la roda, l’arada i els productes derivats
TEMA 5: L’emergència del poder individualitzat i la violència al Caucas i la regió circumpòtica durant el IV mil·lenni: Maikop i les perifèries septentrional d’Uruk
TEMA 6: Noves formes de poder i relacions socials a l’època de l’”Home del Gel”: la zona circumalpina entre ca. 3300-2500 ANE
TEMA 7. La societat de les illes Cíclades en el III mil·lenni: intercanvi i aparició del calor de canvi
TEMA 8. El Calcolític a la Península Ibèrica (ca. 3100-2200 ANE)
TEMA 9. El grup de la Ceràmica Cordada i el “Fenomen Campaniforme” I (ca. 2750-2200 ANE): materialitat, assentaments, pràctiques funeràries i ADN antic
TEMA 10. El “Fenomen Campaniforme” II (ca. 2750-2200 ANE): elits socials, sistema sexe/gènere i teories interpretatives
TEMA 11. El nord-est de la Península Ibèrica entre el IV-III mil·lenni: evolució, involució i organització social
TEMA 12. L'edat del bronze antic a la Península Ibèrica (2200-1550 ANE).
TEMA 13: La formació i declivi del primer Estat a l’Egeu: la societat minoica
TEMA 14: Àfrica i el Mediterrani durant la Prehistòria: trajectòries independents o compartides?
a. Clases teóricas con soporte de TIC y debate en gran grupo
b. Seminarios de discusión sobre epistemología en arqueología, conceptos del análisis histórico y modelos interpretativos.
c. Estudio y discusión de fuentes documentales y arqueológicas.
d. Realización de ejercicios pautados de aprendizaje.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|
Tipus: Dirigides | |||
Clases teòriques i seminaris | 30 | 1,2 | 1, 2, 3, 4, 5, 7, 8, 10, 11 |
Tipus: Supervisades | |||
Estudi i discusió de fonts documentals i arqueològiques. | 20 | 0,8 | 1, 2, 7, 8, 11 |
Tipus: Autònomes | |||
Realización de ejercicios pautados de aprendizaje. | 65 | 2,6 | 2, 3, 4, 5, 10 |
L’assignatura serà avaluada segons els següents exercicis:
a. participació activa a las classes (5%)
b. realització d’un diagrama cronològic (màx. DIN-A3) on es reflecteixi una síntesis dels continguts substantius de l’assignatura (5%)
c. realització d’un assaig individual sobre un tema concret que sorgeixi a classe (15% de l’examen)
d. realització d’un treball de recerca col·lectiu d’un tema del temari (40%)
e. proba final escrita (50%). És indispensable aprovar l’examen per a superar l’assignatura
La reavaluació implica l’entrega o revisió de tots els treballs programats (punts c. i d.), així com la realització d’una proba addicional. En cas que les proves no es puguin fer presencialment s’adaptarà el seu format (mantenint-ne la ponderació) a les possibilitats que ofereixen les eines virtuals de la UAB. Els deures, activitats i participació a classe es realitzaran a través de fòrums, wikis i/o discussions d’exercicis a través de Moodle, Teams, etc. El professorat vetllarà perquè l'estudiant hi pugui accedir o li oferirà mitjans alternatius, que estiguin al seu abast.
En el moment de realització/lliurament de cada activitat avaluable, el professorat informarà (Moodle, SIA) del procediment i data de revisió de les qualificacions.
Nota: En cas que l’estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d’un acte d’avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d’avaluació, amb independència del procés disciplinari que s’hi pugui instruir. En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d’avaluació d’una mateixaassignatura, la qualificació final d’aquesta assignatura serà 0.
Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|---|
Diagrama cronològic | 5% | 5 | 0,2 | 2, 4, 5 |
Presentacions i participació activa a classe | 5% | 10 | 0,4 | 1, 3, 4, 7, 8, 9, 10, 11 |
Proves teòriques | 50% | 10 | 0,4 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11 |
Treballs pràctics | 40% | 10 | 0,4 | 1, 2, 3, 4, 6, 10 |
TEMA 1:
KARATANI, K. 2014, The structure of World History – From modes of production to modes of exchange. Duke Univ.Press, Durham.
RISCH, R. 2016, How did wealth turn into surplus profit? From affluence to »scarcity« in prehistoric economies. In H. Meller, H.P. Hahn, R. Jung y R. Risch (eds), Rich and Poor - Competing for resources in prehistoric societies. Tagungen des Landesmuseums für Vorgeschichte Halle 14, Halle, 34-48.
RISCH, R. 2018, Affluent societies of Later Prehistory. In H. Meller, D. Gronenborn, R. Risch (eds), Surplus without the State. Political forms in Prehistory. Landesamt für Denkmalpflege und Archäologie Sachsen-Anhalt, Halle, 45-65.
TEMA 2:
MOHEN, J. P. (1992), Metalurgia prehistórica. Introducción a la paleometalurgia. Masson, Barcelona.
RADIVOJEVIĆ, M., REHREN, Th., PERNICKA, E., ŠLJIVAR, D., BRAUNS, M. & BORIĆ, D. (2010), “On the origins of extractive metallurgy: new evidence from Europe”, Journal of Archaeological Science, 37, pp. 2775-2787
ROBERTS, B. W., THORNTON, Ch. P. & PIGOTT, V. C. (2009), “Developments of metallurgy in Eurasia”, Antiquity, 83.322, pp. 1012-1022
TEMA 3:
CHAPMAN, J., HIGHAM, T., SLAVCHEV, V., GAYDARSKA, B. & HONCH, N. (2006), “The Social Context of the Emergence, Development and Abandonment of the Varna Cemetery, Bulgaria”, European Journal of Archaeology, 9, pp. 159-183 (DOI: 10.1177/1461957107086121).
RENFREW, C. (1986), “Varna and the emergence of wealth on prehistoric Europe”, en APPADURAI, A. (ed.), The Social Life of Things. Commodities in a Cultural Perspective. Cambridge University Press, Cambridge, 141-168.
MANOLAKAKIS L. (2007), “Varna et le Chalcolithique de Bulgarie”, en J. GUILAINE (ed.), Le Chalcolithique et la construction des inégalités. t. 1, Le continent européen. Séminaires du Collège de France, Paris, Edition Errance, pp. 25-46.
KRAUß, R., ZÄUNER, S. & PERNICKA, E. (2014), “Statistical and anthropological analysis of the Varna necrópolis”, en H. MELLER, R. RISCH & E. PERNICKA (ed.), Metalle der Macht – Frühes Gold und Silber. Metals of Power – Early Gold and Silver. Landesmuseums für Vorgeschichte 11, Halle.
TEMA 4:
SHERRATT, A. (1981), “Plough and pastoralism: aspects of the secondary products revolution”, en HODDER, I., ISAAC, G. & HAMMOND, N. (ed.), Patterns of the Past. Cambridge University Press, Cambridge, pp. 261-306.
SHERRATT, A. (1983), “The Secondary Exploitation of Animals in the Old World”, World Archaeology, 15 (1), pp. 90-104.
GREENFIELD, H. (2010), “The Secondary Products Revolution: the past, the present and the future”, World Archaeology, 42 (1), pp. 29-54.
TEMA 5:
HANSEN, S. (2013), “The Birth of the hero – The emergence of a social type in the 4th millennium BC” en: E. STARNINI (ed.), Unconformist Archaeology. Papers in honour of Paolo Biagi, Oxford, pp. 101-112.
Arslantepe: http://w3.uniroma1.it/arslantepe/index.php/en/home 2
TEMA 6:
BARFIELD, L. (1986), “Neolithic burial in Northern Italy- problems of social interpretation”, Dialoghi di Archeologia, 2, pp. 241-248.
SPINDLER, K. (1995), El hombre de los hielos: el hallazgo que revela los secretos de la edad de piedra.Círculo de Lectores, Barcelona.
DOLFINI, A. (2013), “The Emergence of Metallurgy in the Central Mediterranean Region: A New Model”, European Journal of Archaeology 16 (1) 2013, pp. 21–62.
TEMA 7.
STAMPOLIDIS, N. & SOTIRAKOPOULOU, P. (2007), Aegean Waves. Museum of Cycladic Art, Milano.
TEMA 8.
CHAPMAN, R. (2017), Arqueologías de la complejidad. Bellaterra Arqueología. Barcelona (cap. 5).
DÍAZ DEL RÍO, P. (2004), Copper Age ditched enclosures in Central Iberia, in Oxford Journal of Archaeology23, pp. 107–121.
GARCÍA SANJUÁN, L., VARGAS JIMÉNEZ, J.M., HURTADO PÉREZ, V., CRUZ-AUÑÓN BRIONES, R., RUIZ MORENO, T. (eds.) (2013), El asentamiento prehistórico de Valencina de la Concepción (Sevilla)investigación y tutela en el 150 aniversario del Descubrimiento de La Pastora. Sevilla : Secretariado de Publicaciones, Universidad de Sevilla.
RISCH, R. 2017, “Archaeological limits or missed opportunities? The monumental settlement structures of LateNeolithic and Chalcolithic Iberia” in Cupitó, M., Vidale, M. & Angelini A. (eds.) Beyond Limits. Studi in onore di Giovanni Leonardi. Padova: UP Padova, 205-216.
VALERA, A. C. 2013a “Recintos defossos da Pré-História Recente em Portugal. Investigação, discursos, salvaguarda e divulgação”, Almadan, Segunda Série, 18, Almada, Centro Arqueológico de Almada, 93-110.
TEMA 9.
HAAK, W. BRANDTA, B., DE JONGB, H., MEYERA, CH., GANSLMEIER, R., HEYD, V., HAWKESWORTHD, CH., PIKEB, A., MELLER, H. y ALT, K. (2008), “Ancient DNA, Strontium isotopes, and osteological analyses shed light on social and kinship organization of the Later Stone Age”, PNAS 25,105, 47.
HAAK, W. et al. (2015), “Massive migration from the steppe was a source for Indo-European languages in Europe”, Nature 522, pp. 207–211.
DELIBES, G. & GUERRA, E. (ed) (2019), ¡Un brindis por el príncipe! El vaso campaniforme en el interior de la Península Ibérica (2500-2000 A.C.), vol. 2. Museo Arqueológico Regional, Comunidad de Madrid, Madrid.
OLALDE, I. et al. (2018), “The Beaker phenomenon and the genomic transformation of northwest Europe”, Nature, 555, pp. 190-196.
TEMA 10
TUREK, J. (2016), “Sex, Transsexuality and Archaeological Perception of Gender Identities”, Archaeologies: Journal of the World Archaeological Congress, 12 (3), pp. 340-358.
VANDER LINDEN, M. (2006), Le phénomène campaniforme dans l’Europe du 3ºème millénaire avant notre ère. Synthèse et nouvelles perspectives. BAR International Series 1470, Oxford
TEMA 11.
MARTÍN, A. (2003), “Els grups del neolític final, calcolític i bronze antic. Els inicis de la metal·lúrgia”, Cota Zero, 18, pp. 76-105.
SORIANO, I. (2016), “Les pràctiques funeràries durant el calcolític i el bronze antic i mitjà”, en La fi és el principi. Pràctiques funeràries a la Catalunya prehistòrica, Museu d’Arqueologia de Catalunya, Arqueoxarxa, pp. 79-101.
TEMA 12:
Pedro Michó, M. J de; Ripollés Adelantado, E.; Fortea i Cervera, L. (coord.) 2015. Viure vora el Túria fa 4000 anys. La Lloma del Betxí. Museu de Prehistòria de València, Diputació de València, València.
Ruiz Taboada, A. 1998. La Edad del Bronce en la Provincia de Toledo: La Mancha y su entorno. Instituto Provincial de Investigaciones y Estudios Toledanos, Toledo.
Gusi, F. y Olària, C. 2014. Un asentamiento fortificado del Bronce Medio y Bronce Final en el litoral mediterráneo: Orpesa La Vella (Orpesa del Mar, Castellón, España). Servei d’Investigacions Arqueològiques i Prehistòriques, Diputació de Castelló, Castellón.
Pavón Sodevilla, I. 1998. El tránsito del II al I milenio A.C. en las cuecas medias de los ríos Tajo y Guadiana: La Edad del Bronce. Universidad de Extremadura, Cáceres.
García García, M. 2016. La edad de los metales en el Duero Medio. La evolución del paisaje y de las sociedades. Universidad de Valladolid, Valladolid.
Rodríguez Marcos, J.A. 2007. Estudio secuencial de la edad del bronce en la ribera del Duero (provincia de Valladolid). Junta de Castilla y León, Valladolid.
TEMA 13:
CHERRY, J. F. (1984), "The Emergence of the State in the Prehistoric Aegean", Proceedings of the Cambridge Philological Society, 30, pp. 18-48.
SCHOEP, I. (2010) “The Minoan ‘Palace-Temple’ Reconsidered: A Critical Assessment of the Spatial Concentration of Political, Religious and Economic Power in Bronze AgeCrete”, JMA 23.2, 219-244.
RISCH, R. & MELLER, H. (2015), “Change and Continuity in Europe and the Mediterranean around 1600 BC”, Proceedings of the Prehistoric Society, 81, 239-264.
TEMA 14:
DIAMOND, J. (2007), Armas, gérmenes y acero: breve historia de la humanidad en los últimos trece mil años, DeBolsillo, Barcelona (cap. 5-10).
RISCH, R. (2007), “La Prehistoria Reciente entre el Sahara y el Sudán”, Revista de Arqueología, 315, pp. 14-23.
MATERIALS DIDÀCTICS ON LINE
- Campus Virtual
- Prehistòria Activa
http://seneca.uab.es/prehistoria/PREHISTORIA ACTIVA 3
TEMA 1: Comprendre societats precapitalistes: tipologies evolucionistes i noves perspectives alternatives
TEMA 2: El desenvolupament de la metal·lúrgia: tecnologia, origen i transferència
TEMA 3: Les primeres societats metal·lúrgiques a Europa oriental durant el V mil·lenni: Dimini, Vinça & Varna
TEMA 4: Intensificació econòmica i reorganització social durant el IV mil·lenni: la roda, l’arada i els productes derivats
TEMA 5: L’emergència del poder individualitzat i la violència al Caucas i la regió circumpòtica durant el IV mil·lenni: Maikop i les perifèries septentrional d’Uruk
TEMA 6: Noves formes de poder i relacions socials a l’època de l’”Home del Gel”: la zona circumalpina entre ca. 3300-2500 ANE
TEMA 7. La societat de les illes Cíclades en el III mil·lenni: intercanvi i aparició del calor de canvi
TEMA 8. El Calcolític a la Península Ibèrica (ca. 3100-2200 ANE)
TEMA 9. El grup de la Ceràmica Cordada i el “Fenomen Campaniforme” I (ca. 2750-2200 ANE): materialitat, assentaments, pràctiques funeràries i ADN antic
TEMA 10. El “Fenomen Campaniforme” II (ca. 2750-2200 ANE): elits socials, sistemasexe/gènere i teories interpretatives
TEMA 11. El nord-est de la Península Ibèrica entre el IV-III mil·lenni: evolució, involució i organització social
TEMA 12. L'edat del bronze antic a la Península Ibèrica (2200-1550 ANE).
TEMA 13: La formació i declivi del primer Estat a l’Egeu: la societat minoica
TEMA 14: Àfrica i el Mediterrani durant la Prehistòria: trajectòries independents o compartides?