Literatura Catalana Moderna
Codi: 100672 Crèdits: 6| Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
|---|---|---|---|
| 2501801 Estudis de Català i Espanyol | OT | 3 | 2 |
| 2501801 Estudis de Català i Espanyol | OT | 4 | 2 |
| 2501902 Estudis d'Anglès i Català | OT | 3 | 2 |
| 2501902 Estudis d'Anglès i Català | OT | 4 | 2 |
Professor/a de contacte
- Nom:
- Francesc Xavier Vall Solaz
- Correu electrònic:
- francesc.vall@uab.cat
Utilització d'idiomes a l'assignatura
- Llengua vehicular majoritària:
- català (cat)
- Grup íntegre en anglès:
- No
- Grup íntegre en català:
- Sí
- Grup íntegre en espanyol:
- No
Prerequisits
Cap.
Objectius
Aquesta assignatura és opcional per al Grau en Estudis de Català i Espanyol i per al Grau en Estudis d'Anglès i Català, però, si no es cursa, s'ometen tres segles crucials.
Com a aproximació universitària a la literatura catalana dels segles XVI-XVIII, tindrà un caràcter bàsic, per bé que relativament complex i crític.
Aspectes primordials:
1. qüestionar el concepte de «Decadència» i determinar la incidència dels esdeveniments històrics de l’edat moderna en la literatura,
2. examinar l'aplicació de la periodització cultural (la terminologia, la caracterització dels moviments, els condicionants, els models, les particularitats...),
3. constatar la vitalitat de la literatura popular,
4. remarcar les tendències principals de la poesia, el teatre i la prosa,
5. conèixer els autors i les obres més representatius,
6. perfeccionar el comentari de text.
Competències
- Estudis de Català i Espanyol
- Analitzar críticament la literatura catalana en relació amb les circumstàncies històriques en les quals s'inscriu.
- Aplicar conceptes, recursos i mètodes d'anàlisi literària a la literatura catalana tenint en compte el marc de la periodització de la història literària occidental.
- Desenvolupar un pensament i un raonament crítics i saber comunicar-los de manera efectiva tant en les llengües pròpies com en una tercera llengua.
- Elaborar estudis de caràcter històric sobre la tradició literària catalana i anàlisis interpretatives sobre les tendències, els gèneres i els autors de la literatura catalana.
- Interpretar els textos literaris en profunditat des de bases filològiques (estilístiques, lingüístiques, etc.) i comparatives.
- Que els estudiants hagin demostrat que comprenen i tenen coneixements en una àrea d'estudi que parteix de la base de l'educació secundària general, i se sol trobar a un nivell que, si bé es basa en llibres de text avançats, inclou també alguns aspectes que impliquen coneixements procedents de l'avantguarda d'aquell camp d'estudi.
- Que els estudiants hagin desenvolupat aquelles habilitats d'aprenentatge necessàries per emprendre estudis posteriors amb un alt grau d'autonomia.
- Que els estudiants puguin transmetre informació, idees, problemes i solucions a un públic tant especialitzat com no especialitzat.
- Que els estudiants sàpiguen aplicar els coneixements propis a la seva feina o vocació d'una manera professional i tinguin les competències que se solen demostrar per mitjà de l'elaboració i la defensa d'arguments i la resolució de problemes dins de la seva àrea d'estudi.
- Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins de la seva àrea d'estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes destacats d'índole social, científica o ètica.
- Respectar la diversitat i la pluralitat d'idees, persones i situacions.
- Estudis d'Anglès i Català
- Analitzar críticament la literatura catalana en relació amb les circumstàncies històriques en les quals s'inscriu.
- Aplicar conceptes, recursos i mètodes d'anàlisi literària a la literatura catalana tenint en compte el marc de la periodització de la història literària occidental.
- Desenvolupar un pensament i un raonament crítics i saber comunicar-los de manera efectiva tant en les llengües pròpies com en una tercera llengua.
- Elaborar estudis de caràcter històric sobre la tradició literària catalana i anàlisis interpretatives sobre les tendències, els gèneres i els autors de la literatura catalana.
- Interpretar els textos literaris en profunditat des de bases filològiques (estilístiques, lingüístiques, etc.) i comparatives.
- Que els estudiants hagin demostrat que comprenen i tenen coneixements en una àrea d'estudi que parteix de la base de l'educació secundària general, i se sol trobar a un nivell que, si bé es basa en llibres de text avançats, inclou també alguns aspectes que impliquen coneixements procedents de l'avantguarda d'aquell camp d'estudi.
- Que els estudiants hagin desenvolupat aquelles habilitats d'aprenentatge necessàries per emprendre estudis posteriors amb un alt grau d'autonomia.
- Que els estudiants puguin transmetre informació, idees, problemes i solucions a un públic tant especialitzat com no especialitzat.
- Que els estudiants sàpiguen aplicar els coneixements propis a la seva feina o vocació d'una manera professional i tinguin les competències que se solen demostrar per mitjà de l'elaboració i la defensa d'arguments i la resolució de problemes dins de la seva àrea d'estudi.
- Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins de la seva àrea d'estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes destacats d'índole social, científica o ètica.
- Respectar la diversitat i la pluralitat d'idees, persones i situacions.
Resultats d'aprenentatge
- Analitzar textos literaris des de bases filològiques i comparatistes, aplicar-les a l'estudi dels textos de l'època moderna i redactar anàlisis de la llengua literària de textos catalans moderns.
- Aplicar adequadament els coneixements adquirits per obtenir dades i utilitzar fonts documentals aplicables a l'estudi de la llengua i la literatura catalanes.
- Aplicar les eines informàtiques i saber consultar les fonts documentals específiques.
- Comentar textos literaris, aplicant els instruments adquirits, atenent el context històric i sociocultural.
- Descriure el context històric de la literatura catalana moderna i relacionar obres literàries amb el seu context històric i cultural.
- Elaborar textos crítics sobre les obres i les tendències de la literatura catalana moderna, amb el pertinent domini conceptual i metodològic, i redactar assaigs originals, amb domini de la bibliografia pertinent, sobre autors i obres del període modern.
- Exposar els coneixements sobre la història, l'art o altres moviments culturals.
- Identificar les idees principals i les secundàries i expressar-les amb correcció lingüística.
- Interpretar críticament obres literàries tenint en compte les relacions entre els diferents àmbits de la literatura i la relació de la literatura amb les àrees humanes, artístiques i socials.
- Interpretar textos en profunditat i aportar arguments per fer-ne l'anàlisi crítica.
- Mantenir una actitud de respecte cap a les opinions, valors, comportaments i pràctiques dels altres.
- Potenciar la capacitat de lectura, interpretació i anàlisi crítica de textos literaris i lingüístics.
- Realitzar treballs escrits i presentacions orals efectives i adaptades al registre adequat.
- Redactar assaigs històrics i interpretatius sobre la tradició literària catalana moderna, i exposar i argumentar visions de conjunt sobre fenòmens de la literatura catalana moderna.
- Utilitzar la informació d'acord amb l'ètica científica.
Continguts
1. REVISIÓ DEL CONCEPTE DE «DECADÈNCIA». La situació de la cultura catalana, els prejudicis de la tradició historiogràfica envers aquest període, els inconvenients del terme i les alternatives
2. EL RENAIXEMENT, LA CONTRAREFORMA I EL MANIERISME
2.1. La poesia. Valeri Fuster, Andreu Martí Pineda, Gaspar Guerau de Montmajor, Joan Timoneda, Pere Serafí i Joan Pujol
2.2. El teatre. Bartolomé de Torres Naharro, Joan Ferrandis d'Herèdia i Joan Timoneda
2.3. La prosa. Els epistolaris (els Borja i Estefania de Requesens), l'Espill de la vida religiosa, Joan Timoneda i Cristòfor Despuig
3. EL BARROC
3.1. La poesia. Francesc Vicent Garcia, Francesc Fontanella i Josep Romeguera
3.2. El teatre. Francesc Vicent Garcia, la comèdia burlesca (La gala està en son punt i les obres atribuïdes a Francesc Mulet) i Francesc Fontanella
3.3. La prosa. Les relacions del viatge de Pere Porter
4. EL ROCOCÓ, LA IL·LUSTRACIÓ I EL NEOCLASSICISME
4.1. La poesia. Francesc Tegell, Ignasi Ferrera i Guillem Roca i Seguí
4.2. El teatre. Menorca (Joan Ramis i Ramis), la Catalunya del Nord i Guillem Roca i Seguí
4.3. La prosa. El Baró de Maldà i Lluís Galiana
5. LA LITERATURA POPULAR
Nota
El pla d'estudis dels graus filològics combinats es troba en procés d'actualització. Per tant, aquesta assignatura s'imparteix, com a docència alternativa, amb 105840 Literatura Catalana del Renaixement a la Il·lustració. En podeu consultar la guia docent al web del Grau en Filologia Catalana: Estudis de Literatura i Lingüística.
Metodologia
Classe inversa.
Explicacions sobre el context històric, les tendències culturals i els aspectes més rellevants dels gèneres, els autors i les obres.
Discussió de qüestions problemàtiques i de les lectures.
Tutories.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Activitats formatives
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Tipus: Dirigides | |||
| Classes teòriques i discussió de les lectures | 43,5 | 1,74 | 1, 4, 5, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 15 |
| Tipus: Supervisades | |||
| Comentari oral o escrit | 30 | 1,2 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15 |
| Tipus: Autònomes | |||
| Documentació, lectura i estudi | 69 | 2,76 | 1, 2, 3, 5, 8, 9, 10, 11, 12, 15 |
Avaluació
Les activitats d'avaluació i els terminis es concretaran a classe. A més, aquesta informació constarà al Campus Virtual, igual que les puntuacions de les activitats d'avaluació, que es podran revisar de la manera que s'indicarà.
Per superar l'assignatura, caldrà treure com a mínim un 5 (sobre 10) de mitjana ponderada. Si no, s'obtindrà la qualificació de «no avaluable» només si no se n'ha suspès cap activitat, exceptuant-ne la participació.
D'acord amb la normativa de la UAB, «En cas que l'estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d'un acte d'avaluació [còpia, plagi, suplantació d’identitat...], es qualificarà amb 0 aquest acte d'avaluació, amb independència del procés disciplinari que s'hi pugui instruir. En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d'avaluació d'una mateixa assignatura, la qualificació final d'aquesta assignatura serà 0».
No es podran recuperar les activitats en què s'hagin comès irregularitats, la participació ni el treball.
Si s'han completat almenys 2/3 parts del percentatge de les activitats d'avaluació i la qualificació de l'assignatura està compresa entre 3,5 i 4,9, es tindrà dret a la recuperació. Llavors la nota màxima de l'assignatura serà 5.
En cas que les proves no es puguin fer presencialment, s’adaptarà el seu format (mantenint-ne la ponderació) a les possibilitats que ofereixen les eines virtuals de la UAB. Els deures, activitats i participació a classe es realitzaran a través de fòrums, wikis i/o discussions d’exercicis a través de Teams, assegurant que tot l’estudiantat hi pot accedir.
Activitats d'avaluació
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| Examen | 50% | 1,5 | 0,06 | 1, 4, 5, 8, 9, 10, 11, 14, 15 |
| Participació | 10% | 2 | 0,08 | 1, 4, 5, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 15 |
| Treball | 40% | 4 | 0,16 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15 |
Bibliografia
Lectures
Un dossier de textos teòrics o literaris (Campus Virtual).
SERAFÍ, Pere, Poesies catalanes, Josep Romeu i Figueras (ed.), Barcelona: Barcino, 2001, p. 58, 67-68, 71, 86-87, 97-102, 125, 130-134, 409, 136-137, 149-150, 144-148, 151-154, 172-175, 184-185, 218-220, 279, 287, 312-313 i 340-343.
FONTANELLA, Francesc, Lo Desengany: Poema dramàtic, Obra completa de Francesc Fontanella, edició crítica electrònica, Pep Valsalobre; Marc Sogues (coord. i ed.); Albert Rossich; Eulàlia Miralles; Marta Castaño; Anna Garcia Busquets; Verònica Zaragoza; Narcís Figueras (ed.), Girona: Servei de Publicacions de la Universitat de Girona, 2017. https://www.nise.cat/ca-es/Biblioteca-Digital/Autors/Autor/Poema/pid/1352/Lo_Desengany__Poema_dramatic.
RAMIS I RAMIS, Joan, Lucrècia, Vicent de Melchor; Pep Valsalobre (ed.), Bellcaire d'Empordà: Vitel·la, 2019 / Lucrècia o Roma libre: Tragèdia en cinc actes, Sergi Marí (ed.), Barcelona: Institut del Teatre, 2017. http://redit.institutdelteatre.cat/handle/20.500.11904/875?locale-attribute=es.
Panorames
GABRIEL, Pere, Història de la cultura catalana, vol. II-III, Barcelona: Edicions 62, 1996-1997.
RIQUER, Martí de; COMAS, Antoni; MOLAS, Joaquim (dir.), Història de la literatura catalana, vol. III-IV, Barcelona: Ariel, 1964.
RIQUER I PERMANYER, Borja de (dir.), Història, política, societat i cultura dels Països Catalans, vol. IV-V, Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1995 i 1997.
ROSSICH, Albert, «Renaixement, Manierisme i Barroc en la cultura catalana», Actes del VIII Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes, vol. II, Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1989, p. 149-179. http://aillc.espais.iec.cat/files/2018/09/8_2_aillc_149_180.pdf.
- «La literatura catalana entre el Barroc i el Romanticisme», Caplletra, núm. 9 (tardor 1990), p. 35-57. https://www.raco.cat/index.php/Caplletra/article/view/299957/389416.
- (dir.), Panorama crític de la literatura catalana: Edat moderna, Barcelona: Vicens Vives, 2011.
ROSSICH, Albert; VALSALOBRE, Pep, Literatura catalana moderna, siglos XVI-XVIII, Madrid: Síntesis, 2011.
RUBIÓ I BALAGUER, Jordi, Història de la literatura catalana, vol. II-III, Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1985-1986.
SOLERVICENS, Josep (dir.), Literatura catalana moderna, Barcelona: Enciclopèdia Catalana / Barcino / Ajuntament de Barcelona, 2016.
VALSALOBRE, Pep; ROSSICH, Albert, Literatura i cultura catalanes (segles XVII-XVIII), Barcelona: UOC, 2007. https://cataleg.uab.cat/iii/encore/record/C__Rb2084574.
Diccionaris
BOU, Enric, Nou diccionari 62 de la literatura catalana, Barcelona: Edicions 62, 2000.
BROCH, Àlex, Diccionari de la literatura catalana, Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2008. https://www.enciclopedia.cat.
Bibliografies
DURAN, Eulàlia; SOLERVICENS, Josep, Orientacions bibliogràfiques sobre literatura catalana moderna (1474-1833), Barcelona: UB, 1993.
http://www.quern.cat.
http://www.traces.uab.cat.
Programari
Cap programa específic.