Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
---|---|---|---|
2500240 Musicologia | OT | 3 | 1 |
2500240 Musicologia | OT | 4 | 1 |
S’ha d’haver cursat prèviament les assignatures “Llenguatge musical I”, “Llenguatge musical II” i “Anàlisi musical”. És recomanable un bon nivell d'anglès.
Des de la dècada de 1960 fins a dia d'avui són diverses les pràctiques i els coneixements que s'identifiquen sota els termes semiologia o semiòtica musical. Malgrat l'absència d'un marc teòric unificat, el que es comparteix és el fet de posar en primer terme el signe, la significació i la reflexió sobre el significat musical, sempre des d'una perspectiva interdisciplinària.
L'assignatura presenta els principals corrents de la semiologia musical, relacionant-los amb les diferents teories del signe que es prenen com a punt de partida, proposant pautes i estratègies per a la pràctica de l'anàlisi musical.
1. Introducció històrica a la teoria dels signes.
2. Els orígens de la semiologia musical.
3. Principals tendències de la semiòtica musical.
4. Música i narrativa.
5. Intertextualitat.
Es combinaran classes teòriques amb diverses activitats pràctiques que podran ser individuals o col·lectives.
S'analitzaran diverses obres musicals a classe i es duran a terme comentaris de text relacionats amb els continguts de l'assignatura.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|
Tipus: Dirigides | |||
Classe magistral | 30 | 1,2 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19 |
Tutories | 7 | 0,28 | 7, 13, 15, 18, 19 |
Tipus: Supervisades | |||
Seminaris de debat sobre lectures | 13 | 0,52 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19 |
Tipus: Autònomes | |||
Cerca d'informació | 15 | 0,6 | 7, 15, 18, 19 |
Estudi i lectura de continguts | 39 | 1,56 | 1, 3, 5, 6, 7, 9, 10, 11, 12, 13, 15, 16, 18, 19 |
Realització de treballs | 40 | 1,6 | 1, 4, 6, 7, 11, 12, 13, 14, 15, 18, 19 |
Es realitzaran dues proves escrites, una a la meitat i l’altra al final del semestre, el resultat de cadascuna de les quals representarà el 30% de la nota global.
Es durà a terme un treball obligatori en grup sobre un tema que s’haurà de pactar amb el professor. La nota del treball representarà el 40% de la nota global.
Per aprovar l’assignatura caldrà aprovar el treball i cadascuna de les dues proves escrites amb una nota mínima de 5.
Les qualificacions de les proves escrites i del treball es publicaran al Campus Virtual. En el moment en què es publiquin els resultats es publicaran també les dates de revisió.
Per poder optar a la prova de recuperació caldrà haver aprovat el treball obligatori, i haver superat una de les dues proves escrites amb una nota mínima de 5. No serà recuperable aquella prova que no hagi estat realitzada en el termini fixat.
No serà possible optar a la consideració “no avaluable” a partir del moment en què l’alumne es presenti a una de les proves escrites o entregui el treball obligatori.
En cas que l’estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d’un acte d’avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d’avaluació, amb independència del procés disciplinari que s’hi pugui instruir. En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d’avaluació d’una mateixa assignatura, la qualificació final d’aquesta assignatura serà 0.
En cas que les proves no es puguin fer presencialment s’adaptarà el seu format (mantenint-ne la ponderació) a les possibilitats que ofereixen les eines virtuals de la UAB. Els deures, activitats i participació a classe es realitzaran a través de fòrums, wikis i/o discussions d’exercicis a través de Teams, etc. El professor vetllarà perquè l'estudiant hi pugui accedir o li oferirà mitjans alternatius, que estiguin al seu abast.
Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|---|
Prova escrita 1 | 30 % | 2 | 0,08 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19 |
Prova escrita 2 | 30 % | 2 | 0,08 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19 |
Treball en grup | 40% | 2 | 0,08 | 1, 4, 6, 7, 12, 13, 14, 15, 18, 19 |
Agawu, K. (2012). La música como discurso: Aventuras semióticas en la música romántica. Buenos Aires: Eterna Cadencia Editora.
Almén, B. (2008). A Theory of Musical Narrative. Bloomington: Indiana University Press.
Altman, R. (2008). A Theory of Narrative. New York: Columbia University Press.
Bal, M. (2019). Teoría de la narrativa. Madrid: Cátedra.
Barthes, R. (1999). Mitologías. México, D.F.: Siglo XXI.
Barthes, R., et al. (1972). La Semiología. Buenos Aires: Tiempo Contemporáneo.
Barthes, R., et al. (2016). Análisis estructural del relato. México, D.F.: Coyoacán.
Cook, N. (1998). Analysing Musical Multimedia. New York: Oxford University Press.
Cook, N. (2001). Theorizing Musical Meaning. Music Theory Spectrum, 23, No. 2, 170–195.
Eco, U. (1977). Tratado de semiótica general. Barcelona: Lumen.
Eco, U. (1992). Obra abierta. Barcelona: Planeta.
Eco, U. (2012). El superhombre de masas. Barcelona: Random House Mondadori.
Eco, U. (2013). Apocalípticos e integrados. Barcelona: Fábula
Foucault, M. (2015). El orden del discurso. Barcelona: Tusquets.
Greimas, A. J., & Courtès, J. (1982). Semiótica. Diccionario razonado de la teoría del lenguaje. Madrid: Gredos.
Grimalt, J. (2014). Música i sentits. Introducció a la significació musical. Barcelona: Dux.
Grupo de Entrevernes (1982). Análisis semiótico de los textos. Introducción – Teoría – Práctica. Madrid: Ediciones Cristiandad.
Hatten, R. S. (2004). Interpreting Musical Gestures, Topics and Tropes. Indiana University Press.
López Cano, R. (2012). Música i retórica en el barroco. Barcelona: Amalgama.
Martinez, J. L. (2001). Semiótica de la música: una teoría basada en Peirce. Signa. Revista de la Asociación Española de Semiótica 10.
Nattiez, J. J (1990). Music and Discourse. Toward a Semiology of Music. Princeton: Princeton University Press.
Neumeyer, D. (2015). Meaning and Interpretation of Music in Cinema. Bloomington: Indiana University Press.
Peirce, C. S. (2007). La lógica considerada como semiótica. El índice del pensamiento peirceano. Madrid: Biblioteca Nueva.
Propp, V. (2014). Morfología del cuento. Madrid: Akal.
Saussure, F. de. (1991). Curso de lingüística general. Madrid: Akal.
Sebeok, T. (1996). Signos: Una introducción a la semiótica. Barcelona: Paidós.
Stam, R. (2001). Teorías del cine. Una introducción. Barcelona: Paidós.
Tagg, P. (2013). Music's Meanings. New York: The Mass Media Music Scholars' Press.
Tarasti, E. (1994). A Theory of Musical Semiotics. Indiana University Press.
No es té previst fer servir cap aplicació informàtica específica per a la docència.