Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
---|---|---|---|
2500240 Musicologia | FB | 1 | 2 |
No hi ha cap requisit previ, a pesar que es recomana expressament la possessió de coneixements musicals assimilables als de Grau Mitjà de Conservatori.
- Conèixer les tendències i manifestacions més rellevants de l'evolució del discurs musical al llarg del desenvolupament històric.
- Delinear les principals línies de contacte entre el discurs musical i el seu context sociocultural, intel·lectual, estètic i científic.
- Identificar les interrelacions disciplinaries de la Musicologia amb altres àmbits de recerca artística i cultural.
- Valorar les darreres tendències metodològiques dins de l'àmbit de la Musicologia.
- Oferir eines sistemàtiques, conceptuals i terminològiques adequades per a l'expressió oral i escrita dels continguts musicològics de l'assignatura.
Tema 1. Musicologia i perspectives antropològica i sociològica.
Tema 2. Musicologia i història.
Tema 3. Musicologia i iconografia.
Tema 4. Musicologia i text.
Tema 5. Musicologia i mitjans audiovisuals.
Tema 6. Musicologia i anàlisi.
Tema 7. Evolució de la disciplina: història i tendències actuals de la musicologia.
Tema 8. Tallers d'edició digital d'àudio i edició de partitures.
La part principal de sessions presencials de l'assignatura consistirà en sessions teòriques amb el format de classes expositives per part del professor així com sessions on es combinaran la teoria i la pràctica. Es faran quatre sessions de tallers eminentment pràctics. Durant aquests es duran a terme exercicis d'edició d'àudio i edició de partitures.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|
Tipus: Dirigides | |||
Seminari pràctic per a l'edició digital d'àudio | 3 | 0,12 | 1, 3, 5, 6, 7, 10 |
Seminari pràctic per a l'edició digital de partitures | 3 | 0,12 | 5, 6, 7 |
Seminaris sobre aspectes específics de la recerca musicològica | 3 | 0,12 | 3, 5, 6 |
Sessions presencials de caire teóric-pràctic | 44 | 1,76 | 1, 2, 3, 5, 7, 8, 9, 10, 12 |
Tipus: Supervisades | |||
Lectures obligatòries | 30 | 1,2 | 4, 6, 9, 10, 11, 12 |
Tutories individuals i/o grupals | 4 | 0,16 | 11 |
Tipus: Autònomes | |||
Estudi de la matèria de l'assignatura | 25 | 1 | 1, 2, 3, 6, 8, 9, 10, 11, 12 |
Organització d'apunts i de material de classe | 20 | 0,8 | 9, 11 |
Recerca d'informació bibliogràfica | 15 | 0,6 | 6, 11 |
Per aprovar l'assignatura, l'alumne haurà d'obtenir una mitjana total de 5/10.
Durant l'assignatura es realitzaran les següents activitats avaluables:
En cas que les proves no es puguin fer presencialment s’adaptarà el seu format (mantenint-ne la ponderació) a les possibilitats que ofereixen les eines virtuals de la UAB. Els deures, activitats i participació a classe es realitzaran a través de fòrums, wikis i/o discussions d’exercicis a través de Teams, etc. El professor o professora vetllarà perquè l'estudiant hi pugui accedir o li oferirà mitjans alternatius, que estiguin al seu abast.
Les correccions i resultats dels treballs s’entregaran a l'alumne mitjançant el servei de correu de la UAB o el Campus Virtual, i qualsevol revisió es farà virtualment o durant l'horari establert de tutories del professor (sempre amb cita prèvia).
En cas d'incompliment parcial dels lliuraments dels treballs o de no superació d'alguna de les proves escrites establertes, l'alumne podrà optar únicament a la recuperació de 2 dels ítems d'avaluació, en la data fixada per la Facultat, sempre que hagi obtingut una mitjana mínima de 3/10 en el total dels elements d'avaluació. La nota màxima a optar per a les activitats de recuperació és un 5/10.
El fet que l'alumne faci entrega d'un dels treballs, o es presenti a una de les proves escrites constarà com un acte 'presencial' en l'assignatura. Per tant, únicament l'alumne que no hagi realitzat cap prova d'avaluació al llarg del curs, podrà acollir-se a la consideració de "no avaluable".
En cas que l’estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d’un acte d’avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d’avaluació, amb independència del procés disciplinari que s’hi pugui instruir. En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d’avaluació d’una mateixa assignatura, la qualificació final d’aquesta assignatura serà 0.
Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|---|
1a prova escrita parcial | 37,5% | 1,5 | 0,06 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12 |
2a prova escrita parcial | 37,5% | 1,5 | 0,06 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12 |
Exercicis Tallers d'Edició Sonora i de Partitures | 25% | 0 | 0 | 1, 3, 5, 7, 9, 10 |
Blacking, J. (2006) ¿Hay música en el hombre? Alianza Editorial, Madrid
Boecio (2009) Sobre el fundamento de la música. Cinco Libros. Editorial Gredos, Madrid.
Chion, M. (1997). La música en el cine. Paidós Comunicación, Barcelona.
Cook, N (2001) De Madonna al canto gregoriano. Una muy breve introducción a la música. Alianza Editorial, Madrid.
Cook, N. (1994) A Guide to Musical Analysis. Oxford University Press
Cook, N., Everist, M (2010) Rethinking Music. Oxford University Press
Cruces, F. et al., (2001) eds. Las culturas musicales, Ed. Trotta, Madrid.
Dahlhaus, C. (1997) Fundamentos de la Historia de la Música. Editorial Gedisa
Dahlhaus, Carl; Eggebrecht, H.H (2012) ¿Qué es la música? Ed. Acantilado, Barcelona.
Grout, D.J; Palisca, C (1996). Historia de la Música Occidental. Madrid: Alianza Editorial.
Kerman, J. (1985) Contemplating Music: Challenges to Musicology. Cambridge: Harvard University Press.
LaRue, J. (2004) Análisis del estilo musical. Idea Books, S.A. Coleeción Idea Música, Cornellà del Llobregat.
Martí i Pérez, J (1992) “Hacia una antropología de la música” Anuario Musical (47): p.195-225, CSIC – Institució Milá i Fontanals
Martí i Pérez, J. (2000) Más allá del arte. La música como generadora de realidades sociales. Sant Cugat del Vallès: Deriva Editorial.
Mendívil, J. (2016) En contra de la música. Herramientas para pensar, comprender y vivir las músicas. Gourmet Musical
Merriam. A. P (1964) The Anthropology of Music, Northwestern University Press, Illinois, USA.
Mugglestone, Erica; Adler, G (1981) “Guido Adler's "The Scope, Method, and Aim of Musicology" (1885): An English Translationwith an Historico-Analytical Commentary”; Yearbook for Traditional Music, Vol. 13 (1981), pp. 1-21.
Nattiez, J.J. (1990) Music and Discourse. Toward a Semiology of Music. Princenton University Press, New Jersey.
Piquer, R. (2013) “Aquello que se escucha con el ojo. La iconografía musical en la encrucijada” Síneris, Revista de Musicología, Nº 9, Marzo.
Ros-Fábregas E. (2006) “Retos de la Musicología en la España del siglo XXI: de la reflexión a la aplicación práctica en el aula” Revista de Musicología, XXIX, 1.
Sadie, S (2000) Guía Akal de la música, Ediciones AKAL, S.A.
Scherzo, 249 (febrero de 2010). Dossier Iconografía Musical
Tagg, Philip (2015) Music’s Meanings. A modern musicology for non-musos. MMMsp Publications
Es faran servir el programa d'edició d'àudio Reaper, i l'editor de partitures Finale.