Logo UAB
2022/2023

Músiques urbanes i populars

Codi: 100632 Crèdits: 6
Titulació Tipus Curs Semestre
2500240 Musicologia OB 2 2

Professor/a de contacte

Nom:
Silvia Martinez Garcia
Correu electrònic:
silvia.martinez.garcia@uab.cat

Utilització d'idiomes a l'assignatura

Llengua vehicular majoritària:
català (cat)
Grup íntegre en anglès:
No
Grup íntegre en català:
No
Grup íntegre en espanyol:
No

Altres indicacions sobre les llengües

Si el grup de classe ho demana i es consensua, les classes es poden impartir també en castellà

Prerequisits

Cap. És recomenable, però no imprescindible, tenir coneixements bàsics de vocabulari tècnic musical (harmonia, teoria musical, etc)

Objectius

  • Identificar els principals processos que conformen les dinàmiques de les músiques populars i urbanes
  • Obtenir una visió de conjunt crítica sobre la història i historiografia de la música popular
  • Relacionar les músiques populars urbanes amb llurs contextos socials, històrics i cultural
  • Aplicar a la recerca les principals eines teòriques i analítiques desenvolupades recentment en l’àmbit interdisciplinar dels Estudis de música popular (Popular Music Studies)
  • Elaborar petites recerques crítiques sobre gèneres, grups, intèrprets, compositors i/o pràctiques de la música popular urbana dels segles XX i XXI
  • Desenvolupar un pensament crític sobre la Musicologia i els Estudis de Música Popular que contribueixin, a llarg termin, a millorar el camp d’estudis

Competències

  • Identificar i contrastar les diferents vies de recepció i consum musicals en la societat i en la cultura de cada època.
  • Que els estudiants puguin transmetre informació, idees, problemes i solucions a un públic tant especialitzat com no especialitzat.
  • Que els estudiants sàpiguen aplicar els coneixements propis a la seva feina o vocació d'una manera professional i tinguin les competències que se solen demostrar per mitjà de l'elaboració i la defensa d'arguments i la resolució de problemes dins de la seva àrea d'estudi.
  • Reconèixer i apreciar les manifestacions musicals de les cultures no occidentals, tradicionals i de l'àmbit popular i urbà.
  • Relacionar les creacions musicals amb els seus diferents contextos, discriminant les funcions socials de la música, el seu paper i el del músic en la societat i en relació amb les altres manifestacions artístiques.

Resultats d'aprenentatge

  1. Aplicar i transmetre els coneixements adquirits a les demandes socials relacionades amb les músiques populars.
  2. Avaluar el consum musical en la societat contemporània.
  3. Determinar els principals conceptes tècnics i històrics relacionats amb les músiques populars i urbanes.
  4. Discriminar els principals estils i les tècniques bàsiques de les músiques populars i urbanes, i saber posar-los en relació amb la praxi musical.
  5. Fer presentacions orals utilitzant un vocabulari i un estil acadèmics adequats.
  6. Identificar la variabilitat transcultural dels sistemes econòmics, de parentiu, polítics, simbòlics i cognitius, educatius i de gènere, i la teoria antropològica que hi fa referència.
  7. Identificar les connexions entre la creació musical actual i les circumstàncies sociopolítiques i culturals en què té lloc.

Continguts

Els estudis de música popular -també anomenada “urbana”, “de masses”, “popular no-tradicional”, etc.- són un camp relativament nou en l'àmbit de la musicologia i en el conjunt de les ciències socials. Les recerques en músiques populars iniciades a la fi dels anys seixanta als espais acadèmics anglosaxons han derivat amb el temps en una multiplicitat de corrents teòrics tan dispersos com enriquidors, resultat de la varietat de perspectives teòriques i epistemològiques que han anat sorgint.

Abordada des d'una perspectiva interdisciplinària que no es limita a l'observació cronològica de les grans fites de la història de la música, l'estudi de la música popular constitueix un àmbit privilegiat per a l'anàlisi no sols de les estructures sonores o de la seva estètica, sinó de les cultures musicals enteses com a propostes complexes que conformen una part fonamental de la realitat social i cultural en la qual vivim.

En aquest curs obrim les oïdes i ens movem a salts entre diversos gèneres i situacions musicals per a explorar la seva (i nostra) relació amb les indústries culturals, els mitjans i les pràctiques socials.

Els temes bàsics que estructuren el curs són els següents (inclou materials específics per a preparar-los):

T.1.- Presentació de l'assignatura. Conceptes bàsics per a l'estudi de la música popular
Materials complementaris T.1:
Horner,B. i Swiss,T.1999. Key Terms in Popular Music and Culture. Oxford: Blackwell
Mendívil, Juliol. 2016. En contra de la música. Buenos Aires: Gurmet

T.2.- Cànon i historiografia de la música popular
Materials complementaris T.2:
Keightley, Keir. 2006 [2001]. "Reconsiderar el rock". A: S.Frih, W.Straw, J.Street. La otra historia del rock. Barcelona: *MNT
Coen, Ethan i Joel Coen(directors). Oh Brother! (pel·lícula llargmetratge)
Wood, Sam (director). A Day at the Races (pel·lícula llargmetratge)
Tirro, Frank. 2001 [1993]. Història del jazz clàssic. Barcelona: MNT. Capítols: "El ragtime" (cap. 2) i "El blues" (cap. 3)

T.3.- Música i imatge: del videoclip als memes
Materials complementaris T.3:
Frith, Simon; A.Goodwin, L.Grossberg (eds). 1993. Sound and Vision. The Music Vídeo Reader. Nova York: Routledge
Guillot, Eduardo. 1999. Rock en el cine. València: La Màscara
López Cano, Rubén (2010) "La vida en copias. Breves cartografía del reciclaje musical digital". Letras. Imagen. Sonido. Ciudad mediatizada. n.5: 171-185
Viñuela, Eduardo. 2010. El videoclip en España (1980-1995). Gesto audiovisual. Madrid: ICCMU (Cap.1 "(In)Definición y singularidad del género" pp: 15-32)

T.4.- Tecnologies per a la música
Materials complementaris T.4:
Toop, David. "Océano de sonido". A: Luis Puig y Jenaro Talen (eds.). 1999. Las culturas del rock . Valencia: Fundación Bancaixa
Théberge, Paul. "Conectados: la tecnología y la música popular". A: S.Frith, W.Straw y J.Street (eds). 2006. La otra historia del rock. Barcelona: Ma Non Troppo

T.5.- Cançons, coples i crooners 
Materials complementaris T.5:
Vázquez Montalbán, Manuel. 2013 [1974]. Cien años de canción y music-hall. Barcelona: Nortesur
Peñasco, Rosa. 2000. La copla sabe de leyes. Madrid: Alianza
Turtós, Jordi y Magda Bonet. 1998. Cantautores en España. Madrid: Celeste
Garza, María Luisa de la. 2008. Ni aquí ni allá. El emigrante en los corridos y en otras canciones populares. México, D.F.: Laberinto

T.6.- Gènere i música popular
Materials complementaris T.6:
Whiteley, Sheila. 2000. Women and Popular Music: Sexuality, Identity and Subjectivity. New York: Routledge
Viñuela, Laura. 2003. La perspectiva de género y la música popular: dos nuevos retos para la musicología. Oviedo: KRK
Jarman-Ivens, Freya. 2007. Oh boy!: masculinities and popular music. New York: Routledge
Whiteley, Sheila; Jennifer Rycenga (eds). 2006. Queering the Popular Pitch. New York: Taylor & Francis

T.7.- Música, industria i mitjans de comunicació
Materials complementaris T.7:
Negus, Keith. 2005. Los géneros musicales y la cultura de las multinacionales. Barcelona: Paidós
Fouce, Héctor. 2010. "De la crisis del mercado discográfico a las nuevas prácticas de escucha". Comunicar. Revista Científica de Educomunicación, 34, v. XVII, pág. 65-72. (Accessible on-line a:http://www.revistacomunicar.com/index.php?contenido=detalles&numero=34&articulo=34-2010-08)
Fundación Alternativas. 2006. Plan Integral de Apoyo a la música. Estudio sobre la industria musical y sus problemática actual (Document accessible on-line: http://especiales.ideal.es/pdf/estudio-pirateria.pdf)

T.8.- Panorama 2.O.
Materials complementaris T.8:
Sinnreich, Aram (2010) Mashed Up: Music, Technology, and the Rise of Configurable Culture. University of Massachusetts.
Lessig, Lawrence (2008) Remix: Making Art and Commerce Thrive in the Hybrid Economy. Penguin Press

 

Metodologia

L’assignatura té format de seminari i la metodologia d’aprenentatge implica activament l’estudiant. Els continguts del curs s’adquiriran principalment mitjançant la lectura i la discusió dels textos seleccionats, així com de l'anàlisi i el debat sobre els materials audiovisuals proposats. Es treballarà a partir de casos d’estudi concrets i pràctics, dels quals se’n derivaran els aspectes teòrics i els conceptes clau de l’assignatura. La discussió en grups es podrà fer presencialment a l'aula o pels canals d'impartició online establerts per la UAB.

Activitats en grup a l'aula i a les aules virtuals

Al llarg de les sessions de classe, es comparteix treball col·lectiu sobre diversos materials audiovisuals (enregistraments personals low-fi, videoclips, fragments de pel·lícules) o escrits (premsa, textos curts, etc). Els materials poden ser proposats per la professora o els estudiants, i sempre estaran relacionats amb el tema del programa del curs que s’està estudiant.

Les activitats s’estructuren primer en petits grups que, dins l’aula, s’organitzen autónomamente per reflexionar i discutir sobre els materials proposats. Seguidament, el treball en grups es posa en comú amb la resta d’estudiants i la professora, per tal de debatre col·lectivament i extreure’n conclusions útils per al tema d’estudi del temari.

Preparació i presentació oral en grup

Les tres primeres setmanes de classe, els estudiants pacten amb la professora un tema de treball relacionat amb els continguts del curs, sobre el que hauran d'aprofundir en una recerca autònoma. El treball de recerca es realitza en petits grups (de 3 a 5 estudiants) per tal de facilitar el debat, l'intercanvi d'opinions i d'estratègies de treballs entre els iles alumnes. Una vegada finalitzada la recerca i, amb un calendari prèviament pactat, s'exposa davant de tot el grup de classe (presencialment o onlline), presentant-ne els principals resultats i proposant un tema de discusió derivat de l'exposició a la resta de companys. La professora supervisarà la recerca i la presentació a classe i ajudarà a moderar el debat.

Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.

Activitats formatives

Títol Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Tipus: Dirigides      
Sessions presencials i d'avaluació 41 1,64 1, 2, 3, 4, 6, 7
Tipus: Supervisades      
Activitats en grup a l'aula 0 0 1, 3, 5, 7
Preparació i presentació oral en grup 5 0,2 5, 6, 7
Tutories individuals i de grup 5 0,2 1, 7
Tipus: Autònomes      
Estudi, lectura i preparació de materials del curs 72 2,88 2, 3, 5, 7

Avaluació

L'assignatura està pensada amb sessions participatives en les quals l'assistència continuada a classe és recomenable. Tot i això, l'assitència no és en cap cas obligatòria i, per tant, l'avaluació no la penalitzarà. Sí es valorarà molt positivament la participació activa i continuada en les sessions de classe del curs. 

El gruix de l'avaluació individual es farà a partir de dos ítems: 1) una prova escrita a meitat del semestre, en la qual l'estudiant haurà de demostrar els coneixements adquirits. La prova tindrà un pes d'un 30% sobre l'avaluació global; 2) un seguit de qüestionaris sobre les lectures obligatòries del curs. Les notes dels qüestionaris tindran un pes d'un 30% sobre l'avaluació global i la seva realització és un requisit imprescindible per aprovar l'assignatura.

Un altre 30% de l'avaluació es puntua a partir d'una recerca sobre un tema relacionat amb els continguts del curs, pactat prèviament amb la professora. El treball, que es realitzarà en petits grups, es presentarà oralment  (presencialment o enregistrat) i serà debatut col·lectivament. Els materials de suport a la presentació (vídeos, PwP, Prezi, etc) seran revisats i avaluats per la professora, així com per la resta d'estudiants (15% de la nota del curs). Aquests materials, ja revisats, es penjaran al Moodle de l'assignatura i serviran com a material de complementari de treball per a tots els estudiants.

L'assignatura ofereix la possibilitat de reavaluació, però aquesta es considera una mesura excepcional, atès que l'objectiu és una avaluació continuada de l'activitat al llarg de tot el semestre. Per presentar-se ala reavaluació caldrà haver superat, com a mínim, la prova parcials escrita i la meitat dels qüestionaris amb una nota de 5,5.

Per a considerar la qualificació “no avaluable” (anterior “no presentar”), l’estudiant haurà d’haver abandonat el seguiment de l’assignatura sense haver realitzat cap prova d’avaluació escrita o només el primer parcial. 

La revisió de les qualificacions finals es realitzarà en dates anunciades amb antelació i sempre en el termini màxim de dues setmanes, a comptar des del lliurament de les qualificacions als estudiants. 

Activitats d'avaluació

Títol Pes Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Activitats en grup a l'aula 10% 8 0,32 1, 3, 5, 7
Preparació i presentació oral en grup 15% 10 0,4 5, 6, 7
Prova escrita individual 30% 2 0,08 1, 2, 3, 4, 6, 7
Qüestionaris sobre lectures obligatòries del curs 30% 2 0,08 3, 4, 6, 7
Treball escrit/audiovisual (materials de suport a exposició oral) 15% 5 0,2 1, 3, 6, 7

Bibliografia

  • Garcia Peinazo, Diego. 2017. Rock andaluz: significación musical, identidades e ideología en la España del tardofranquismo y la transición. Madrid: SEDEM
  • Gillet, Charlie. 2008. Historia del rock and roll: El sonido de la ciudad (2 vol.). Barcelona: Ma Non Troppo
  • Iglesias, Iván. 2017. La modernidad elusiva: jazz, baile y política en la Guerra Civil española y el franquismo (1936-1968). Madrid: CSIC
  • Longhurst, Brian. 1996. Popular Music and Society. Cambridge: Polity Press
  • Martínez, Sílvia and Fouce, Hector. 2013. Made in Spain. Studies in Popular Music. New York: Routledge
  • Middleton, Richard. 1990. Studying Popular Music. Buckingham: Open University Press
  • Mora, Kiko y Viñuela, Eduardo. 2013. Rock around Spain. Historia, industria, escenas y medios de comunicación. Lleida: Universitat de Lleida
  • Shuker, Roy. 2005. Diccionario del rock y la música popular. Barcelona: Ma Non Troppo [trad. de Understanding Popular Music, 1994]
  • Southern, Eileen. 2001. Historia de la música negra norteamericana. Madrid: Akal
  • Tirro, Frank. 2001 [1993]. Historia del Jazz clásico / Historia del jazz moderno. Barcelona: Ma NonTroppo

AUDIOVISUALS RECOMANATS 

  • Friedgen, Bud (director). 2004. Historia del rock and roll: El sonido de la ciudad (5 DVD). Warner Bros. Entertainment
  • Burns, Ken (director). 2000. Jazz: A Film (10 DVD). PBS Home Video. [Versió en castellà: Jazz. La Historia. Divisa Home Video, 2004]. Fragments on line a: http://www.pbs.org/kenburns/jazz/home/

 

Programari

Cap programari espcífic previst