Literatura hispanoamericana: de la literatura prehispànica al segle XIX
Codi: 100630 Crèdits: 6| Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
|---|---|---|---|
| 2500248 Llengua i Literatura Espanyoles | OB | 3 | 1 |
| 2501801 Estudis de Català i Espanyol | OT | 3 | 1 |
| 2501801 Estudis de Català i Espanyol | OT | 4 | 1 |
| 2501910 Estudis d'Anglès i Espanyol | OT | 3 | 1 |
| 2501910 Estudis d'Anglès i Espanyol | OT | 4 | 1 |
Professor/a de contacte
- Nom:
- Beatriz Ferrus Anton
- Correu electrònic:
- beatriz.ferrus@uab.cat
Utilització d'idiomes a l'assignatura
- Llengua vehicular majoritària:
- espanyol (spa)
- Grup íntegre en anglès:
- No
- Grup íntegre en català:
- No
- Grup íntegre en espanyol:
- Sí
Equip docent
- Christian Snoey Abadias
Prerequisits
Atès que l'estudiant ha demostrat, mitjançant l'obtenció dels crèdits corresponents a les assignatures de formació bàsica i les obligatòries, haver adquirit les competències bàsiques, haurà de ser capaç d'expressar-se amb correcció oralment i per escrit. Per aquesta raó, els eventuals errors ortogràfics i d'expressió que pogués cometre comportaran un descens de la puntuació en la qualificació final.
Les activitats, pràctiques i treballs presentats en l'assignatura hauran de ser originals i no s'admetrà, sota cap circumstància, el plagi total o parcial de materials aliens publicats en qualsevol suport. L'eventual presentació de material no original sense indicar adequadament el seu origen implicarà, automàticament, la qualificació de suspens (0)
Així mateix es considera que l'estudiant coneix les normes generals de presentació d'un treball acadèmic. No obstant això, podrà aplicar les normes específiques que pugui indicar-li el professor de l'assignatura, si així ho creu necessari.
Objectius
Literatura Hispanoamericana: de la literatura prehispànica al segle XIX s'integra en el conjunt de la matèria Literatura colonial i hispanoamericana, que forma per a part dels 108 crèdits de formació obligatòria del Grau de Llengua i Literatura espanyoles, i que l'estudiant cursa juntament amb altres assignatures de llengua i literatura espanyoles.
Aquesta assignatura inaugura la matèria de Literatura Hispanoamericana en del Grau de Llengua i Literatura Espanyoles, dins d'aquest s'encarrega d'introduir a l'estudiant en el període cronològic que va de les literatures indígenes al segle XIX. Com és la primera vegada que l'alumne s'endinsa en la realitat crítica de la literatura a Hispanoamèrica resulta de summa importància ensenyar-li a pensar sobre les diferències i similituds que existeixen entre l'objecte “literatura hispanoamericana” i l'objecte “literatura espanyola”. Així com apropar-ho a les problemàtiques específiques del camp crític llatinoamericà. Per tant, història de la literatura, historiografia i crítica aniran de la mà en aquesta matèria. Els objectius fonamentals de l'assignatura són, per tant, donar a conèixer l'especificitat d'aquest objecte d'estudi, al mateix temps que s'ensenya a analitzar-ho des de les eines pròpies del camp.
Competències
- Llengua i Literatura Espanyoles
- Demostrar que es coneix la història de la literatura espanyola i hispanoamericana, amb atenció especial a l'evolució de gèneres, moviments, corrents, tendències i estils, i relacionar-los amb el seu context històric, artístic i ideològic.
- Dominar les tècniques i els mètodes del comentari literari de textos i de l'anàlisi crítica d'obres en conjunt, així com de les disciplines afins: retòrica i poètica.
- Que els estudiants puguin transmetre informació, idees, problemes i solucions a un públic tant especialitzat com no especialitzat.
- Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins de la seva àrea d'estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes destacats d'índole social, científica o ètica.
- Estudis de Català i Espanyol
- Demostrar que es coneix la història de la literatura espanyola i hispanoamericana, amb atenció especial a l'evolució de gèneres, moviments, corrents, tendències i estils, i relacionar-los amb el seu context històric, artístic i ideològic.
- Dominar les tècniques i els mètodes del comentari literari de textos i de l'anàlisi crítica d'obres en conjunt, així com de les disciplines afins: retòrica i poètica.
- Que els estudiants hagin desenvolupat aquelles habilitats d'aprenentatge necessàries per emprendre estudis posteriors amb un alt grau d'autonomia.
- Que els estudiants puguin transmetre informació, idees, problemes i solucions a un públic tant especialitzat com no especialitzat.
- Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins de la seva àrea d'estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes destacats d'índole social, científica o ètica.
- Estudis d'Anglès i Espanyol
- Demostrar que es coneix la història de la literatura espanyola i hispanoamericana, amb atenció especial a l'evolució de gèneres, moviments, corrents, tendències i estils, i relacionar-los amb el seu context històric, artístic i ideològic.
- Dominar les tècniques i els mètodes del comentari literari de textos i de l'anàlisi crítica d'obres en conjunt, així com de les disciplines afins: retòrica i poètica.
- Que els estudiants hagin desenvolupat aquelles habilitats d'aprenentatge necessàries per emprendre estudis posteriors amb un alt grau d'autonomia.
- Que els estudiants puguin transmetre informació, idees, problemes i solucions a un públic tant especialitzat com no especialitzat.
- Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins de la seva àrea d'estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes destacats d'índole social, científica o ètica.
Resultats d'aprenentatge
- Analitzar obres completes de la producció literària colonial i hispanoamericana, des del modernisme fins a l'època contemporània.
- Comentar els textos prehispànics i colonials des de la perspectiva de la retòrica.
- Contextualitzar socialment i ideològicament la producció literària colonial i hispanoamericana.
- Definir els principals recursos de la historiografia i l'èpica indianes, escrites per professionals, frares o soldats.
- Descriure i explicar conceptes genèrics aplicats a les principals obres de la literatura colonial i hispanoamericana
- Descriure i explicar conceptes genèrics aplicats a les principals obres de la literatura colonial i hispanoamericana.
- Discriminar i analitzar les principals característiques dels gèneres de la literatura hispanoamericana des de l'època colonial fins al segle XIX.
- Fer servir la terminologia adequada en la construcció d'un text acadèmic.
- Interpretar críticament obres literàries tenint en compte les relacions entre els diferents àmbits de la literatura i la relació de la literatura amb les àrees humanes, artístiques i socials.
- Interpretar la cultura prehispànica: nocions de mitologia, religió, antropologia, etnologia i arts.
- Presentar treballs en formats ajustats a les demandes i els estils personals, tant individuals com en grup petit.
- Relacionar aspectes literaris de diferents obres de la literatura colonial fins al segle XIX.
Continguts
BLOC I: Fonaments teòrics per a l'estudi de la literatura hispanoamericana
I. Heterogeneïtat, orígens i periodització.
II: Teoria de la dependència, transculturació, alteritat. Teories postcolonials i decolonials.
III. Problemes teòrics entorn de les literatures indígenes.
BLOC II: De les literatures prehispàniques a la societat colonial
IV. Manifestacions literàries indígenes. Les literatures indígenes avui.
V. La conquesta: ficció i figuració.
VI: El “Encobriment d'Amèrica”: els viatges de Cristóbal Colón i el Sumario de la natural historia de las Indias de Gonzalo Fernández d'Oviedo.
VII: El conqueridor davant el mirall: Cartas de relación d'Hernán Cortés i Historia verdadera de la conquista de la Nueva España de Bernal Díaz del Castell.
VIII: Polèmica sobre la legitimitat de la conquesta i discurs del fracàs. Bartolomé de les Cases i la qüestió indígena. Los naufragios de Alvar Núñez Cabeza de Vaca. Cap a la veu de l'altre: cronistes indígenes i mestissos.
IX: La veu de l'altre. Alonso de Ercilla, l'Inca Garcilasoi Guamán Pomad'Ayala.
X: La societat barroca, conceptes per a la reflexió. Poesia del barroc.
XI: Les dones en la colònia. Sor Juana Inés de la Cruz.
XII: El teatre durant la colònia. Orígens del teatre a Hispanoamèrica. Les cultures indígenesi la superposició de sistemes culturals en el teatre. El teatre barroc americà.
BLOC III: Els segles XVIII i XIX
XIII: El segle XVIII americà i la preparació de l'emancipació. (El Lazarillo de ciegos caminantes i Periquillo Sarniento). Carta de Jamaica de Simón Bolívar.
XIV: La literatura de viatges. Emergència del romanticisme.
XV: Discursos per a la construcció nacional: La cautiva i El matadero de Esteban Echeverría, Facundo de Sarmiento i Martín Fierro d'Hernández. Juana Manso i Juana Manuela Gorriti.
XVI: Les dones en l'imaginari nacional. La novel·la sentimental. María de Jorge Isaacs i Sab de Gertrudis Gómez de Avellaneda.
XVIII: El costumbrismo i les Tradiciones peruanas de Ricardo Palma. Realisme. El naturalisme: Eugenio Cambaceres, Mercedes Cabello de Carbonera
Metodologia
La metodologia és la pròpia de la historiografia literària, especialment dels nous estudis llatinoamericans; així com dels estudis culturals, el feminisme, el poscolonialisme i el decolonialisme. Es combina, aiximateix, amb les eines pròpies del comentari de textos.
L'aprenentatge d'aquesta assignatura per part de l'estudiants es distribueix de la manera següent:
· Activitats dirigides. Aquestes activitats es divideixen en classes magistrals i en seminaris i pràctiques dirigits pel professor o per la professora, en què es combinarà l'explicació teòrica amb la discussió dels textos.
· Activitats supervisades. Es tracta de tutories programades pel professor o per la professora, dedicades a la correcció i comentari de problemes en els diferents nivells d'anàlisi literària.
· Activitats autònomes. Aquestes activitats inclouen tant el temps dedicat a l'estudi personal com a la realització de treballs i comentaris analítics, així com a la preparació de presentacions orals.
· Activitats d'avaluació. L'avaluació de l'assignatura es durà a terme mitjançant proves escrites
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Activitats formatives
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Tipus: Dirigides | |||
| Classes teòriques i pràctiques | 50 | 2 | 1, 2, 3, 4, 5, 7, 8, 10, 12 |
| Tipus: Supervisades | |||
| Tutories | 13 | 0,52 | 1, 2, 3, 4, 5, 7, 8, 10, 12 |
| Tipus: Autònomes | |||
| Estudi personal, preparació de treballs i examen | 60 | 2,4 | 1, 2, 3, 4, 5, 7, 8, 10, 12 |
Avaluació
L'avaluació és contínua i comprèn tres aspectes:
Es considerarà “no avaluable” quan l'alumne no compleixi amb algun dels tres blocs d'avaluació. Els casos excepcionals han de ser comentats amb el/la professor/a durant la primera setmana de classe perquè es pugui adaptar l'avaluació.
Puntuació
Examen 1: 3 punts 30%
Examen 2: 3 punts: 30%
Treball: 4 punts: 40%
Recuperació
En principi, l'alumnat està obligat a presentar-se a totes les proves avaluables per a poder optar a la recuperació. Per tant, només els i les alumnes que prèviament van lliurar totes les proves tindran opció a recuperar aquelles suspeses.
Els i les estudiants tenen dret a la recuperació fixada per la facultat únicament si la seva nota mitjana és de 3,5.
Atès que l'estudiant o la estudiant ha demostrat, mitjançant l'obtenció dels crèdits corresponents a les assignatures de formació bàsica i les obligatòries, haver adquirit les competències bàsiques, haurà de ser capaç d'expressar-se amb correcció oralment i per escrit. Per aquesta raó, els eventuals errors ortogràfics i d'expressió que pogués cometre comportaran un descens de la puntuació en la qualificació final, que podria fins i tot comportar un suspens.
Les activitats, pràctiques i treballs presentats en l'assignatura hauran de ser originals i no s'admetrà, sota cap circumstància, el plagi total o parcial de materials aliens publicats en qualsevol suport. L'eventual presentació de material no original sense indicar adequadament el seu origen implicarà, automàticament, la qualificació de suspens (0).
En cas que les proves no es puguin fer presencialment s’adaptarà el seu format (mantenint-ne la ponderació) a les possibilitats que ofereixen les eines virtuals de la UAB. Els deures, activitats i participació a classe es realitzaran a través de fòrums, wikis i/o discussions d’exercicis a través de Teams, etc. El professor o professora vetllarà perquè l'estudiant hi pugui accedir o li oferirà mitjans alternatius, que estiguin al seu abast.
En cas que l’estudiant o la estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d’un acte d’avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d’avaluació, amb independència del procés disciplinari que s’hi pugui instruir. En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d’avaluació d’una mateixa assignatura, la qualificació final d’aquesta assignatura serà 0.
Activitats d'avaluació
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| Examen 1 | 30% | 2 | 0,08 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12 |
| Examen 2 | 30% | 2 | 0,08 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12 |
| Treball | 40% | 23 | 0,92 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12 |
Bibliografia
Manuals:
-González Echevarría, Roberto y Pupo Walker, Enrique (2006): Historia de la literatura hispanoamericana. Del descubrimiento al modernismo, Madrid: Gredos.
-Madrigal, Íñigo, coord. (2008): Historia de la literatura hispanoamericana. Época colonial, Madrid: Cátedra.
-***Oviedo, José Miguel (1995): Historia de la literatura hispanoamericana. 1. De los orígenes a la Emancipación, Madrid: Alianza.
Bibliografia bàsica:
Bloc I
-Abellán, José Luis (1972): La idea de América Latina: origen y evolución, Madrid: Istmo.
-Campra, Rosalba (1987): América Latina: la identidad y la máscara, México: Siglo XXI.
-Cándido, Antonio (1987): “Literatura nacional, regional y latinoamericana” en Pizarro, Ana (coord.): Hacia una historia de la literatura hispanoamericana, México: El Colegio de México.
-Henríquez Ureña, Pedro (1947): Historia de la cultura de la América hispánica, México: FCE.
---(1949): Las corrientes literarias en América la América hispánica, México: FCE.
-Pizarro, Ana, ed. (1985): La literatura latinoamericana como proceso, Buenos Aires: Centro Editor de América Latina.
---(1987): Hacia una historia de la literatura latinoamericana, México: El Colegio de México.
-Rama, Ángel (1975): “Sistema literario y sistema social en Hispanoamérica” en VVAA: Literatura y praxis social en América Latina, Caracas: Monte Ávila.
---(1982): Transculturación narrativa en América Latina, México: Siglo XXI.
---(1984): La ciudad letrada, Hanover: Ediciones del Norte.
Bloc II
-Ainsa, Fernando (1977): Los buscadores de utopía, Caracas: Monte Ávila.
---(1984): “Tensión utópica e imaginario subversivo en Hispanoamérica”, ALHA, nº13.
-Ferrús, Beatriz (2008): La Monja de Ágreda, historia y leyenda de la dama azul en Norteamérica, Valencia: PUV.
-Fuentes, Carlos (1990): Valiente Mundo Nuevo. Épica, utopía y mito en la novela hispanoamericana, Madrid: Mondadori.
-Gruzinski, Serge (1990): La guerra de las imágenes. De Cristóbal Colón a Blade Runner (1492-1992), México: FCE
---(2007): El pensamiento mestizo. Cultura amerindia y civilización del Renacimiento, Barcelona: Paidós
****-Pastor, Beatriz (1993): Discurso narrativo de la conquista de América, Cuba: Casa de las Américas.
---(1996): El jardín y el peregrino: Ensayos sobre el pensamiento utópico latinoamericano (1492-1695), Amsterdam: Rodopi.
-Restall, Matthew (2003), Seven Myths of the Spanish Conquest, New York: Oxford University Press.
-Rosenblant, Ángel (1965): La primera visión de América y otros estudios, Caracas: Ministerio de Educación.
-***Todorov, Tzvetan (1987): La conquista de América. El problema del otro, México: Siglo XXI.
Bloc III
-Anderson, Benedict: Comunidades imaginadas. Reflexiones sobre el origen y la difusión del nacionalismo, México: FCE, 2006.
-Jordán, Pilar y Dalla-Corte, Gabriela (2006): “Mujeres y sociabilidad en la construcción de los Estados Nacionales” en Morant, Isabel (dir.): Historia de las mujeres en España y América Latina. Del siglo XIX a los umbrales del XX, Madrid: Cátedra.
-Masiello, Francine (1997): Entre civilización y barbarie. Mujeres, Nación y Cultura literaria en la Argentina moderna, Argentina: Beatriz Viterbo.
-Pratt, Mary Louise (1997):Ojos imperiales, Buenos Aires: Universidad Nacional de Quilme.
-Salvatore, Ricardo (2002): Culturas imperiales, Buenos Aires: Beatriz Viterbo.
-Schmidt-Welle, Friedhelm (ed.): “Introducción: ficciones y silencios fundacionales” en Ficciones y silencios fundacionales. Literaturas y culturas poscoloniales en América Latina (siglo XIX), Madrid: Iberoamericana-Vervuet, 2003.
-Vieira Powers, Karen. Women in the Crucible of Conquest. The Gendered Genesis of Spanish American Society, 1500-1600. New Mexico: University of New Mexico Press, 2005.
Lectures obligatòries
Selecció a càrrec del professor de diversos textos cronístics.
Bartolomé de las Casas, Brevísima relación de la destrución de las Indias. Madrid, Cátedra. També es troba en http://www.cervantesvirtual.com/obra-visor/brevsima-relacin-de-la-destruccin-de-las-indias-0/html/847e3bed-827e-4ca7-bb80-fdcde7ac955e_18.html#I_5_
Álvar Núñez Cabeza de Vaca, Naufragios. Madrid, Cátedra. També es troba en http://www.cervantesvirtual.com/obra-visor/naufragios--0/html/feddcf8e-82b1-11df-acc7-002185ce6064_2.html#I_0_
Sor Juana Inés de la Cruz, Poemas. Selecció a càrrec del professor. Visitar el lloc web en Cervantes Virtual: http://www.cervantesvirtual.com/portales/sor_juana_ines_de_la_cruz/
Gertrudis Gómez de Avellaneda, Sab, Madrid, Cátedra. També es troba en Cervantes Virtual: http://www.cervantesvirtual.com/obra-visor/sab--0/html/ff1fa97c-82b1-11df-acc7-002185ce6064_4.html#I_0_
José Hernández, Martín Fierro, Madrid, Cátedra. També es troba en Cervantes Virtual: http://www.cervantesvirtual.com/obra-visor/el-gaucho-martin-fierro--1/html/ff29ee5a-82b1-11df-acc7-002185ce6064_2.html#I_0_
Esteban Echeverría, El matadero, Madrid, Cátedra. També es troba en Cervantes Virtual: http://www.cervantesvirtual.com/obra-visor/el-matadero-1871/html/ff17c72a-82b1-11df-acc7-002185ce6064_3.html#I_0_
Eugenio Cambaceres, En la sangre. Cervantes Virtual: http://www.cervantesvirtual.com/obra-visor/en-la-sangre--0/html/fef4abe6-82b1-11df-acc7-002185ce6064_2.html
Programari