Art del segle XIX
Codi: 100551 Crèdits: 6| Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
|---|---|---|---|
| 2500239 Història de l'Art | OB | 2 | 1 |
Professor/a de contacte
- Nom:
- Ricard Bru Turull
- Correu electrònic:
- ricard.bru@uab.cat
Utilització d'idiomes a l'assignatura
- Llengua vehicular majoritària:
- català (cat)
- Grup íntegre en anglès:
- No
- Grup íntegre en català:
- Sí
- Grup íntegre en espanyol:
- No
Prerequisits
No hi ha prerequisits específics.
Objectius
Dotar l’alumnat d’eines per a analitzar i interpretar l’art del segle XIX. Aquestes eines li seran útils tant per aprofundir en els coneixements de l’art del període estudiat com per a una millor comprensió dels fenòmens artístics del període contemporani.
Competències
- Analitzar amb esperit crític, a partir dels coneixements adquirits, l'obra d'art en les seves diferents facetes: valors formals, significat iconogràfic, tècniques i procediments artístics, procés d'elaboració i mecanismes de recepció.
- Interpretar l'obra d'art en el context en el qual es va gestar i relacionar-la amb altres formes d'expressió cultural
- Introduir canvis en els mètodes i els processos de l'àmbit de coneixement per donar respostes innovadores a les necessitats i demandes de la societat.
- Que els estudiants hagin desenvolupat aquelles habilitats d'aprenentatge necessàries per emprendre estudis posteriors amb un alt grau d'autonomia
- Que els estudiants sàpiguen aplicar els coneixements propis a la seva feina o vocació d'una manera professional i tinguin les competències que se solen demostrar per mitjà de l'elaboració i la defensa d'arguments i la resolució de problemes dins de la seva àrea d'estudi.
- Reconèixer l'evolució de la imatge artística des de l'antiguitat fins a la cultura visual contemporània.
- Respectar la diversitat i la pluralitat d'idees, persones i situacions.
Resultats d'aprenentatge
- Analitzar els creadors d'un fenomen artístic en un determinat context cultural.
- Analitzar els receptors d'un fenomen artístic en un determinat context cultural.
- Analitzar les idees artístiques sobre un fenomen artístic en un determinat context cultural.
- Analitzar una imatge artística i situar-la en el seu context cultural.
- Analitzar una situació i identificar-ne els punts de millora.
- Aplicar els coneixements iconogràfics a la lectura de la imatge artística
- Definir i explicar amb precisió un objecte artístic amb el llenguatge propi de la crítica d'art.
- Distingir les tècniques i el procés d'elaboració d'un objecte artístic
- Examinar una imatge artística i distingir-ne els valors formals, iconogràfics i simbòlics.
- Explicar els mecanismes de recepció d'una obra d'art.
- Proposar formes d'avaluació dels projectes i accions de millora de la sostenibilitat.
- Proposar projectes i accions viables que potenciïn els beneficis socials, econòmics i mediambientals.
- Reconstruir el panorama artístic d'un determinat context cultural
- Relacionar una imatge artística amb altres fenòmens culturals de la seva època.
- Treballar en equip, respectant les opinions alienes i dissenyant estratègies de col·laboració.
Continguts
|
1.- Les transformacions de l'últim terç del segle XVIII. Il·lustració i neoclassicisme. 2.- Pintura, escultura i arquitectura neoclàssica. David. Canova. 3.- Goya, entre dos mons. 4.- Preromanticisme anglès: Fuseli i Blake. 5.- L'època del romanticisme a Alemanya, Anglaterra i França. 6.- Pintura francesa: Ingres i Delacroix. 7.- Realisme. Courbet i l'escola de Barbizon. 8.- Arquitectura i urbanisme del segle XIX. 9.- Exposicions Universals i arts industrials. 10.- Prerafaelitisme. 11.- Manet. 12.- Japonisme. 13.- Impressionisme. 14.- Postimpressionisme. 15.- L'Art Nouveau i arts de la fi de segle. |
Metodologia
|
Classes teòriques, anàlisis d’obres d’art i lectura crítica de textos |
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Activitats formatives
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Tipus: Dirigides | |||
| Classes teòriques | 41 | 1,64 | 1, 2, 3, 6, 13 |
| Tipus: Supervisades | |||
| Tutories treball de curs | 15 | 0,6 | 3, 4, 6, 8, 9, 13, 14 |
| Tipus: Autònomes | |||
| Estudi | 44 | 1,76 | 1, 2, 3, 4, 6, 8, 9, 10, 13, 14 |
| Exercicis i recerca bibliogràfica | 44 | 1,76 | 1, 2, 3, 4, 6, 7, 8, 9, 10, 13, 14, 15 |
Avaluació
L’alumne que no hagi entregat totes les evidències d’aprenentatge dins del termini establert rebrà la qualificació de No avaluable.
En cas d’absència justificada l’alumne s’haurà de posar en contacte amb el professor per determinar la recuperació de les activitats que no hagi realitzat i presentar-se a la recuperació final.
Els alumnes que, havent-se presentat, no hagin superat dels exercicis de l'avaluació tenen dret a presentar-se a la recuperació final en la data fixada per la Facultat.
En cas que l’estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d’un acte d’avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d’avaluació, amb independència del procés disciplinari que s’hi pugui instruir. En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d’avaluació d’una mateixa assignatura, la qualificació final d’aquesta assignatura serà 0.
En cas que les proves no es puguin fer presencialment s’adaptarà el seu format (mantenint-ne la ponderació) a les possibilitats que ofereixen les eines virtuals de la UAB. Els deures, activitats i participació a classe es realitzaran a través de fòrums, wikis i/o discussions d’exercicis a través de Teams, etc. El professor vetllarà perquè l'Estudiant hi pugui accedir o li oferirà mitjans alternatius, que estiguin al seu abast.
Activitats d'avaluació
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| Prova escrita | 40 % | 6 | 0,24 | 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15 |
| Prova escrita 2 | 40% | 0 | 0 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 13, 14 |
| Treball de curs | 20 % | 0 | 0 | 1, 2, 3, 4, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15 |
Bibliografia
Bibliografia general
Giulio Carlo ARGAN, El arte moderno, Madrid: Akal, 1992 (1970).
Barry BERGDOLL, European architecture 1750-1890, Oxford University Press, 2000.
Albert BOIME, Historia social del arte moderno, vol. 1, El arte en la época de la revolución, 1750-1800, Alianza Forma, Madrid, 1994 (1987).
Valeriano BOZAL, Historia de las ideas estéticas II, Madrid, Historia 16, 1998.
Stephen F. EISENMAN et al., Historia crítica del arte del siglo XIX, Madrid: Akal, 2001 (1994).
Hugh HONOUR, Neoclasicismo, Madrid: Xarait, 1982 (1968).
William MORRIS, Arts & Crafts: Arte y artesanía (1881-1893), San Lorenzo del Escorial: Cuadernos de Langre, 2011.
Fritz NOVOTNY, Pintura y escultura en Europa 1780-1888, Madrid: Cátedra, 1978 (1960).
Alfredo DE PAZ, La Revolución romántica: poéticas, estéticas, ideologías, Madrid: Tecnos, 1992.
Linda NOCHLIN, El realismo, Madrid: Alianza, 1991 (1971).
John REWALD, Historia del impresionismo, Barcelona: Seix Barral, 1994 (1972).
John REWALD, El postimpresionismo: de Van Gogh a Gauguin, Madrid: Alianza, 1999 (1982).
Carlos REYERO, Introducción al arte occidental del siglo XIX, Madrid: Cátedra, 2014.
Erika BORNAY, Las hijas de Lilith, Madrid: Cátedra, 1990.
Programari
Si calgués un programari específic s’indicaria oportunament