Logo UAB
2022/2023

Art renaixentista (segle XV a Itàlia)

Codi: 100546 Crèdits: 6
Titulació Tipus Curs Semestre
2500239 Història de l'Art OB 2 1

Professor/a de contacte

Nom:
Mariano Carbonell Buades
Correu electrònic:
mariano.carbonell@uab.cat

Utilització d'idiomes a l'assignatura

Llengua vehicular majoritària:
català (cat)
Grup íntegre en anglès:
No
Grup íntegre en català:
Grup íntegre en espanyol:
No

Equip docent

Rafael Cornudella Carre

Prerequisits

(prerequisits oficials i/o coneixements necessaris per a seguir correctament l’assignatura)

 No hi ha prerequisits

A les assignatures de primer es podria incloure informació sobre els coneixements mínims necessaris per a cursar l'assignatura, com a consells sobre quins temes repassar

Objectius

 

L’objectiu fonamental de l’assignatura és el de proporcionar a l’estudiant algunes claus bàsiques per interpretar l’art italià del segle XV, la seva ambició intel·lectual, les seves connexions amb la nova cultura de l’humanisme i la seva significació històrica. Alhora, es preten fomentar la seva autonomia intel·lectual i particularment una actitud crítica davant de les fonts bibliogràfiques. La comprensió de l’originalitat i del fonament teòric de les experiències del quattrocento entenem que és necessari per a poder cursar posteriorment altres matèries relatives a la producció artística occidental dels segles XVI, XVII i XVIII.

Competències

  • Analitzar amb esperit crític, a partir dels coneixements adquirits, l'obra d'art en les seves diferents facetes: valors formals, significat iconogràfic, tècniques i procediments artístics, procés d'elaboració i mecanismes de recepció.
  • Interpretar l'obra d'art en el context en el qual es va gestar i relacionar-la amb altres formes d'expressió cultural
  • Que els estudiants hagin desenvolupat aquelles habilitats d'aprenentatge necessàries per emprendre estudis posteriors amb un alt grau d'autonomia
  • Que els estudiants sàpiguen aplicar els coneixements propis a la seva feina o vocació d'una manera professional i tinguin les competències que se solen demostrar per mitjà de l'elaboració i la defensa d'arguments i la resolució de problemes dins de la seva àrea d'estudi.
  • Reconèixer l'evolució de la imatge artística des de l'antiguitat fins a la cultura visual contemporània.

Resultats d'aprenentatge

  1. Analitzar els creadors d'un fenomen artístic en un determinat context cultural.
  2. Analitzar els receptors d'un fenomen artístic en un determinat context cultural.
  3. Analitzar les idees artístiques sobre un fenomen artístic en un determinat context cultural.
  4. Analitzar una imatge artística i situar-la en el seu context cultural.
  5. Aplicar els coneixements iconogràfics a la lectura de la imatge artística
  6. Definir i explicar amb precisió un objecte artístic amb el llenguatge propi de la crítica d'art.
  7. Distingir les tècniques i el procés d'elaboració d'un objecte artístic
  8. Estimular la creativitat i fomentar idees innovadores.
  9. Examinar una imatge artística i distingir-ne els valors formals, iconogràfics i simbòlics.
  10. Explicar els mecanismes de recepció d'una obra d'art.
  11. Reconstruir el panorama artístic d'un determinat context cultural
  12. Relacionar una imatge artística amb altres fenòmens culturals de la seva època.
  13. Saber exposar amb eficàcia els coneixements, oralment i per escrit.
  14. Treballar en equip, respectant les opinions alienes i dissenyant estratègies de col·laboració.

Continguts


1. Humanisme i Renaixement . Petrarca i els origens de l’Humanisme. L’Humanisme florentí del primer Quatrecents : classicisme i “humanisme cívic”. Els studia humanitatis : definició, temes i significat històric de l’Humanisme. La difusió de l’Humanisme. El canvi de clima cultural a mitjan segle i el corrent neoplatònic.

2. F. Brunelleschi i la “invenció” de la perspectiva. L’arquitectura de Brunelleschi.  L. B. Alberti : el naixement de la teoria de l’art. La codificació de la perspectiva i el model retòric en el De pictura. La teoria de la bellesa : la concinnitas. El De re aedificatoria. Els projectes arquitectònics d’Alberti

3. Escultura del segle XV. El concurs de 1401. Ghiberti : les primeres portes del Baptisteri. L’emergència de Nanni di Banco i de Donatello. Obres per al duomo i per a Orsanmichele. La nova estatuària : Donatello, Nanni di Banco, Ghiberti. El relleu : rilievo stiacciato i perspectiva. Jacopo della Quarcia. L’evolució de Ghiberti, les “portes del Paradís”. L’evolució de Donatello, de la maduresa a les darreres obres.

4. Pintura del segle XV. Masaccio i Masolino. Fra Filippo Lippi, Fran Angelico, Paolo Uccello, Domenico Veneziano, Andrea del Castagno. Piero della Francesca. Mantegna. Giovanni Bellini i l’escola veneciana moderna. Antonello da Messina. Florència a finals del segle : Antonio del Pollaiuolo, Verrochio, Ghirlandaio, Filippino Lippi, Botticelli. Perugino.

 

Metodologia

Classes presencials a l’aula:

Desenvolupament del temari per part del professor

Eventuals seminaris al voltant dels temes i materials proposats pel docent (en funció del nombre d'alumnes matriculats)

 

Tutories:

Orientació metodològica i bibliogràfica

Activitats supervisades

Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.

Activitats formatives

Títol Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Tipus: Dirigides      
Classes magistrals a l'aula 40 1,6 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 9, 10, 11, 12, 14
Tipus: Supervisades      
Tutories 40 1,6 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 9, 10, 11, 12, 14
Tipus: Autònomes      
Plantejament i elaboració d'un treball 70 2,8 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 9, 10, 11, 12

Avaluació


Evidència 1.
Una prova escrita en la qual caldrà acreditar tant el coneixement del temari proposat pel professor com la capacitat de construir els arguments i d’expressar adequadament els continguts. La prova constitueix el 30% de la qualificació final

Evidència 2. Una prova escrita en la qual caldrà acreditar tant el coneixement del temari proposat pel professor com la capacitat de construir els arguments i d’expressar adequadament els continguts. La prova constitueix el 30% de la qualificació final

Evidència 3. Presentació d’un treball escrit individual en el qual caldrà acreditar la capacitat de definit un objecte d’estudi, un cioneixement suficient de la bibliografia relativa i la capacitat de plantejar interrogants i proposar respostes. Com en l’evidència anterior, també es valorarà la capacitat d’organitzar el discurs i la qualitat de l’expressió escrita. El treball escrit constitueix el 40% de la qualificació final

 

Format de les evidències:

 

Caldrà aprovar tant la prova escrita o examen com el treball (Evidències 1 i 3). En el cas que s’hagi suspès una d'aquestes dues evidències, o ambdues, la qualificació final serà “Suspens”

Els detalls sobre el format de les evidències es comunicaran a l’inici del curs amb suficient antelació

 
El tema del treball s’escollirà sempre d’acord amb el professorat. Obligatòriament el treball haurà d’incorporar el sistema de notes apeu de pàgina amb les referències de les fonts bibliogràfiques o documentals. Les evidències de plagi, en la redacció dels treballs, pot representar un suspens. Constitueixplagi l’apropiació d’idees alienes sensecitar la font, sobretot si són idees nuclears del treball, i també la transcripció de frases alienes sense posar-les entre cometes i sense indicar la font en la corresponent nota a peu de pàgina.

S’acceptaran proves escrites i treballs redactats en català o castellà i també en altres llengües (anglès, francès, italià, portuguès)

En el moment de realització de cada activitat avaluativa, el professorat informarà l’alumnat del procediment i data de revisió de les qualificacions.

L'estudiant rebrà la qualificació de No avaluable sempre que no hagi lliurat més del 40% de les activitats d'avaluació.

En cas que les proves no es puguin fer presencialment s’adaptarà el seu format (mantenint-ne la ponderació) a les possibilitats que ofereixen les eines virtuals de la UAB. Els deures, activitats i participació a classe es realitzaran a través de fòrums, wikis i/o discussions d’exercicis a través de Teams, etc. El professor o professora vetllarà perquè l'estudiant hi pugui accedir o li oferirà mitjans alternatius, que estiguin al seu abast.

 

RECUPERACIÓ:

Es contempla la recuperació tant per al treball com per a la prova escrita. 

 

PLAGI

En cas que l’estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d’un acte d’avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d’avaluació, amb independència del procés disciplinari que s’hi pugui instruir. En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d’avaluació d’una mateixa assignatura, la qualificaciófinal d’aquesta assignatura serà 0.

Activitats d'avaluació

Títol Pes Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Primera prueba escrita 30% 0 0 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 9, 10, 11, 12, 14
Segona prova escrita 30% 0 0 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 9, 10, 11, 12, 14
Presentació d'un treball escrit individual 40% 0 0 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13

Bibliografia

Bibliografia orientativa

Barasch, Moshe, Teorías del arte. De Platón a Winckelmann, Madrid : Alianza, 1991

Baxandall, Michael, Giotto and the Orators. Humanist observers of painting in Italy and the discovery of pictorial composition, 1350-1450, Oxford University Press, 1971

Baxandall, Michael, Pintura y vida cotidiana en el Renacimiento. Arte y experiencia en el Quattrocento, Barcelona: G. Gili, 1978 (1972)

Burckhardt, J., La cultura del Renacimiento en Italia: un ensayo, Madrid: Akal, 1992 (1860)

Burke, P., El Renacimiento italiano. Cultura y sociedad en Italia, Madrid: Alianza, 1993 (1986)

Chastel, André, Arte y humanismo en Florencia en época de Lorenzo el Magnífico, Madrid: Cátedra, 1982 (1959)

De Fusco, Renato, El Quattrocento en Italia, Madrid: Istmo, 1999 (1984)

Frommel, Christoph Luitpold, The Architecture of the Italian Renaissance, London, 2007 (ed. italiana, Milà: Skira, 2009)

Garriga, Joaquim, “La intersegazione de Leon Battista Alberti (I)”, D’art, 20 (1994), p. 11-57

Gombrich, Ernst H., El legado de Apeles, Madrid : Alianza, 1982

Heydenreich, L. H., Lotz, W., Arquitectura en Italia 1400-1600, Madrid: Cátedra, 1991 (1974)

Joannides, P., Masaccio and Masolino. A complete Catalogue, London : Phaidon, 1993

Klotz, H., Filippo Brunelleschi. The Early Works and the Medieval Tradition, London : Academy Editions, 1990

Krautheimer, R., Lorenzo Ghiberti, Princeton University Press, 1956

Kruft, H.-W., Historia de la teoría de la arquitectura. 1. Desde la Antigüedad hasta el siglo XVIII, Madrid : Alianza, 1990

Nauert (Jr), Charles G., Humanism and the Culture of Renaissance Europe, Cambridge University Press, 1995

Panofsky, Erwin, La perspectiva com a “forma simbòlica” i altres escrits de teoria de l’art, Barcelona : Edicions 62, 1987

Panofsky, Erwin, Renacimiento y renacimientos en el arte occidental, Madrid : Alianza, 1975 (1960)

Paoletti, J. T., Radke, G. M., El arte en la Italia del Renacimiento, Madrid: Akal, 2002 (1997)

Pope-Henessy, John, El retrato en el Renacimiento, Madrid: Akal, 1985 (1966)

Pope-Henessy, John, La escultura italiana en el Renacimiento, Madrid: Nerea, 1989 (1958)

Rosenauer, A., Donatello, Milano : Electa, 1993

Tavernor, Robert, On Alberti and the Art of Building, Yale University Press, 1998

Wackernagel, M., El medio artístico en la Florencia del Renacimiento, Madrid: Akal, 1997 (1981)

White, John,  The Birth and Rebirth of Pictorial Space, London : Faber & Faber, 1987

Wittkower, R., Los fundamentos de la arquitectura en la edad del Humanismo, Madrid : Alianza, 1995

Programari

Cap en particular