Política criminal
Codi: 100445 Crèdits: 6| Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
|---|---|---|---|
| 2500257 Criminologia | OB | 3 | 1 |
Professor/a de contacte
- Nom:
- Daniela Gaddi
- Correu electrònic:
- daniela.gaddi@uab.cat
Utilització d'idiomes a l'assignatura
- Llengua vehicular majoritària:
- espanyol (spa)
- Grup íntegre en anglès:
- No
- Grup íntegre en català:
- No
- Grup íntegre en espanyol:
- Sí
Altres indicacions sobre les llengües
Un dels seminaris es realitzarà en llengua catalanaEquip docent
- Joan Baucells Llados
Prerequisits
No hi ha prerequisits per matricular-se a aquesta asignatura, però es recomana haver aprovat i tenir un bon nivell de les assignatures de "Dret penal" i "Introducció al dret".
Objectius
L'assignatura preten, en primer lloc, que l'alumne identifiqui l'abordatge institucional de la delinqüència com una decisió política complexa en la que intervenen diferents inputs o interessos en joc que van més enllà de l'eficacia en la seva prevenció. En segon lloc, que sàpiga identificar criticament els principis, motivacions, objectius, funcions i les ideologies que hi ha darrera de cada opció políticocriminal, per tal d'acabar el curs -en tercer lloc- sabent situar cadascuna de les diferents preses de decisions político-criminals (terrorisme, violència de gènere, drogues, petita delinqüència patrimonial, delinqüència sexual, etc...) en alguna de les tendències o models políticocriminals que la doctrina científica ha anat identificant en els darrers anys i que sigui molt conscient de les seves implicacions.
Competències
- Actualitzar els coneixements criminològics propis de manera autònoma.
- Demostrar que es comprenen les teories criminològiques.
- Demostrar que es coneix la diversitat de polítiques criminals per afrontar la criminalitat i els seus diferents fonaments.
- Generar propostes innovadores i competitives en la recerca i en l'activitat professional.
- Redactar un treball acadèmic.
- Reflexionar sobre els fonaments de la criminologia (teòrics, empírics i eticopolítics) i plantejar aquesta dimensió en les anàlisis i les propostes.
- Tenir capacitat d'anàlisi i síntesi.
- Transmetre oralment les idees a una audiència.
- Treballar de manera autònoma.
- Treballar en equip i en xarxa.
Resultats d'aprenentatge
- Aplicar les diferents polítiques criminals i explicar la seva fonamentació en l'àmbit criminològic.
- Generar propostes innovadores i competitives en la recerca i en l'activitat professional.
- Inferir el coneixement científic de la criminologia en l'àmbit aplicat.
- Mantenir una actitud d'interès per l'actualització científica en l'àmbit criminològic.
- Redactar un treball acadèmic.
- Tenir capacitat d'anàlisi i síntesi.
- Transmetre oralment les idees a una audiència.
- Treballar de manera autònoma.
- Treballar en equip i en xarxa.
- Utilitzar de manera eficaç les bases teòriques de la criminologia.
Continguts
- Tema 1: Aproximacions conceptuals: "Política criminal", "Criminologia", “Política Penal” i "Dret penal"
- Tema 2: Transformació de l'Estat i models de Política Criminal
- Tema 3: Els límits de la Política Criminal en un Estat social, democràtic i de dret
- Tema 4: Característiques de la Política Criminal contemporània: la crisi del welfarisme penal
- Tema 5: Tendències del Dret Penal contemporani a Espanya: Dret penal de l'enemic, Dret penal de l'amic, Dret penal securitari i Dret penal del risc
- Tema 6: La influència de la Criminologia en la Política Criminal
- Tema 7: La influència dels mitjans de comunicació en la Política Criminal i la funció dels grups de pressió
- Tema 8: La influència dels Organismes supranacionals en la Política Criminal
- Tema 9: Les polítiques criminals a nivell autonòmic i local
- Tema 10: Política Criminal judicial i penitenciària
- Tema 11: Tendències de la Política Criminal contemporània: el paradigma restauratiu
Metodologia
Activitat introductòria: La primera sessió es dedicarà a aclarir els objectius, la metodologia i els criteris d'avaluació de l'assignatura.
Classe teòrica: Les classes teòriques es dedicaran a desenvolupar el contingut teòric del respectiu tema del programa.
Treball individual: L'alumnat haurà de llegir la bibliografia indicada per cada tema de manera que, a partir de la intervenció del professor, pugui aprofitar-la per completar el programa de l'assignatura. Es tracta, en definitiva, que l'estudiant no es limiti a prendre apunts, sinó que -havent treballat pel seu compte el tema- aprofundeixi en els coneixements.
Tallers/seminaris: Habitualment durant els tallers es treballarà amb algun material més pràctic per a resoldre o debatre algun problema o exercici relacionat amb els temes desenvolupats en la classe teòrica i reforçar els coneixements teòrics. Part dels tallers es destinaran a treballar de manera creativa i compartida les lectures obligatòries.
Atenció personalitzada: Durant el curs l'alumnat podrà disposar de tutories individualitzades per aclarir dubtes o comentar la seva progressió en l'avaluació continuada.
El model descrit es completarà amb conferències que es realitzaran al llarg del quadrimestre i en les quals participaran experts que aportaran experiència pràctica a propòsit d'alguns dels temes analitzats a l'aula.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Activitats formatives
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Tipus: Dirigides | |||
| Classe teòrica | 18 | 0,72 | 1, 3, 4 |
| Tallers/Seminaris | 18 | 0,72 | 1, 3, 4, 6, 7, 9 |
| Tipus: Autònomes | |||
| Treball individual i de grup | 109 | 4,36 | 1, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9 |
Avaluació
Assistència. La assistència tant a les classes de teoria com a les de seminari és obligatòria. Per tant, un alumne que no assisteixi a un mínim del 80% de les classes no podrà ser avaluat. Les absències només poden justificar-se per raons mèdiques o altres de força major i per raons acadèmiques deuran ser prèviament autoritzades pel professorat. Es realitzaràn controls d'assistència a classe.
Puntualitat. Les classes comencen puntualment. No s'admet l'entrada a classe una vegada aquesta hagi començat ni la sortida abans de la finalització.
Model d’avaluació. La nota de l'assignatura s'obtindrà avaluant 3 tipus d'activitats:
1) Activitats d'avaluació continuada
- Una prova de grup teòrica sobre els temes desenvolupats fins a la data de la prova: elaboració d'un document sobre un tema a concordar (pes sobre la nota final: 30%)
- Un treball pràctic en grup: Elaboració d'una proposta de Política Criminal (pes sobre la nota final: 30%)
2) Prova final
- Una prova individual teòrica sobre tot el contingut del curs: Test (pes sobre la nota final: 40%)
Cada prova puntuarà d'1 a 10. Per a superar l'assignatura haurà d'obtenir-se un mínim de 5 punts en cadascuna de les activitats proposades. De no obtenir-se aquest mínim, en el període de recuperació es proposarà la realització d'una activitat de recuperació.
Participació a classe. Es valorarà positivament la participació de l'alumnat en classe que demostri l'assimilació dels continguts i la consecució dels objectius de l'assignatura.
Conductes fraudulentes: Un alumne que copiï a un examen tindrà un 0 en la prova i perdrà el dret a la re-avaluació. Un alumne que presenti una activitat en el que hi hagi indicis de plagi o que no pugui justificar els arguments de la seva pràctica obtindrà un 0 i rebrà una advertència. En cas de reiteració de la conducta, l'alumne suspendrà l'assignatura (0) i perdrà el dret a la recuperació.
Activitats d'avaluació
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| Assistència a classe teòrica i als seminaris | Obligatòria | 0 | 0 | 1, 2, 3, 4, 6, 7, 9 |
| Examen final (test) | 40% | 5 | 0,2 | 1, 3, 5, 6, 8 |
| Prova teòrica (en grup) | 30% | 0 | 0 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10 |
| Treball en grup | 30% | 0 | 0 | 1, 3, 4, 5, 6, 7, 9 |
Bibliografia
Bibliografia obligatòria
Tema 1: Aproximacions conceptuals: "Política criminal", "Criminologia", “Política Penal” i "Dret penal"
Materials de classe
Tema 2: Transformació de l'Estat i models de Política Criminal
- Borja Jiménez, E. (2011). Evolución del Estado y evolución de la Política Criminal. Dins E. Borja Jiménez. Curso de Política Criminal (pp. 33-59). Tirant Lo Blanch
Tema 3: Els límits de la Política Criminal en un Estat social, democràtic i de dret
Materials de classe
Tema 4: Característiques de la Política Criminal contemporània: la crisi del welfarisme penal
- Garland, D. (2020). Penal controls and social controls: Toward a theory of American penal exceptionalism. Punishment & Society, 22(3), 321–352. https://doi.org/10.1177/1462474519881992
Tema 5: Tendències del Dret Penal contemporani a Espanya: Dret penal de l'enemic, Dret penal de l'amic, Dret penal securitari i Dret penal del risc
Materials de classe
Tema 6: La influència de la Criminologia en la Política Criminal
-
Welsh, B. C. i Farrington, D. P. (2011). Evidence-based crime policy. Dins M. Tonry (Ed.),The Oxford Handbook of Crime and Criminal Justice (pp. 60-92). Oxford University Press
- Díez Ripollés, J.L. (2021). La utilidad política criminal del instrumento RIMES. Dins Ana Isabel Cerezo Domínguez (Coord.). Política criminal y exclusión social (pp. 103-118). Tirant Lo Blanch
Tema 7: La influència dels mitjans de comunicació en la Política Criminal i la funció dels grups de pressió
- Varona Gómez, D. (2011). Medios de comunicación y punitivismo. InDret. Revista para el Análisis del Derecho, 1, 1-34. http://www.indret.com/pdf/791_1.pdf
Tema 8: La influència dels Organismes supranacionals en la Política Criminal
Materials de classe
Tema 9: Les polítiques criminals a nivell autonòmic i local
- Fernández Bessa, Cristina i Di Masso Tarditti, A. (2018). Diez años de civismo “a golpe de ordenanza”: Estudio sobre la aplicación de la ordenanza de convivencia en el espacio público de Barcelona. Barcelona Societat. Revista de investigación y análisis social, 22, 1-21. https://ajuntament.barcelona.cat/dretssocials/sites/default/files/revista-castellano/03_fernandez_bessa_profundidad-22-cast.pdf
Tema 10: Política Criminal judicial i penitenciària
- García España, E. i Díez Ripollés, J.L. (Dirs.) (2011). Realidad y Política penitenciaria. Tirant Lo Blanch. http://www.oda.uma.es/informes/Informe-ODA-2011.pdf. Limitadament a les pp. 237-245
Tema 11: Tendències de la Política Criminal contemporània: el paradigma restauratiu
- Varona, Gema (2014). Who Sets the Limits in Restorative Justice and Why? Comparative Implications Learnt from Restorative Encounters with Terrorism Victims in the Basque Country. Oñati Socio-Legal Series, 4(3), 550-572. https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=4824888
Bibliografia recomanada
- Anitua, G.I. (2005). Los principios constitucionales para una política criminal del Estado social y democrático de derecho. Dins I. Rivera Beiras (Coord.). Política criminal y Sistema Penal (pp. 289-303). Anthropos
- Borja Jiménez, E. (2003). Curso de política criminal. Tirant lo Blanch
- Cid, J. i Larrauri, Elena (2001). Teorías criminológicas. Bosch
- del Pozo Serrano, F. (2013). Las políticas públicas para las prisiones: una aproximación a la acción social desde el modelo socio-educativo. Revista de Humanidades, 20, 63-82. https://doi.org/10.5944/rdh.20.2013.12901
- Diez Ripollés, J. L. (2004). El nuevo modelo penal de la seguridad ciudadana. Revista Electrónica de Ciencia Penal y Criminología, 6(3), 1-34. http://criminet.ugr.es/recpc/06/recpc06-03.pdf
- Lea, J. i Young, J. (2001).¿Qué hacer con la ley y el orden?. Editores del Puerto
- Melià, C. (2006). De nuevo: ¿Derecho penal del enemigo?. Dins G. Jakobs i C. Melià (Dirs). Derecho penal del enemigo (pp. 87-152). Civitas
- Pozuelo Pérez, Laura (2013). La política criminal mediática: Génesis, desarrollo y costes. Marcial Pons
- Rivera Beiras, I. (2005). Principios orientadores del Constitucionalismo social. Dins I. Rivera Beiras (Coord.). Política criminal y Sistema Penal (pp. 157-286). Anthropos. Limitadament a les pp. 204-218 i 259-275
- Sherman, L.W. (2009). Evidence and liberty: The promise of experimental criminology. Criminology & Criminal Justice, 9(1), 5–28. https://doi.org/10.1177/1748895808099178
- Sherman, L. W. (2003). Misleading Evidence and Evidence-Led Policy: Making Social Science more Experimental. The ANNALS of the American Academy of Political and Social Science, 589(1), 6–19. https://doi.org/10.1177/0002716203256266
- Silva Sánchez, J.M. (2011). La expansión del derecho penal. B de F
Altra bibliografia d'interès
- García Arán, Mercedes (2008). El discurs mediàtic sobre la delinqüència i la seva incidència en les reformes penals. Revista Catalana de Seguretat Pública, 18, 39-64. https://www.raco.cat/index.php/RCSP/article/view/122902/170180
- Levy, B.L. i Levy, Denise L. (2016). When Love meets hate: the relationship between state policies on gay and lesbian rights and hate crime incidence. Social Science Research, 61, 142-159. https://doi.org/10.1016/j.ssresearch.2016.06.008
- Mendoza, Blanca (2001). El derecho penal en la sociedad del riesgo. Civitas
- Newburn, T. i Jones, T. (2008). Symbolic politics and penal populism: The long shadow of Willie Horton. Crime, media, Culture, 1(1), 72-87. https://doi.org/10.1177/1741659005050272
- Sanz Mulas, Nieves (2016). Política criminal. Ratio Legis
- Silva Sánchez, J.M. (2017). Restablecimiento del derecho y superación del conflicto interpersonal tras el delito. Revista de La Facultad de Derecho y Ciencias Políticas – UPB, 47(127), 495-510. https://revistas.upb.edu.co/index.php/derecho/article/view/8051
- Stancu, O. i Varona, D. (2017). ¿Punitivismo también judicial?: Un estudio a partir de las condenas penales por homicidio en España (2000-2013). RevistaElectrónica de Ciencia Penal y Criminología, 19(12), 1-33. http://criminet.ugr.es/recpc/19/recpc19-12.pdf
- Walklate, Sandra (2015). Jock Young, Left Realism and Critical Victimology. Critical Criminology, 23(2), 179-190. https://doi.org/10.1007/s10612-015-9274-7
- Walgrave, L. (2011). Investigating the Potentials of Restorative Justice Practice. Journal of Law & Policy, 36(1), 91-139. https://openscholarship.wustl.edu/law_journal_law_policy/vol36/iss1/6
- Zane, S. N. i Welsh, B. C. (2018). Toward an “Age of Imposed Use”? Evidence-Based Crime Policy in a Law and Social Science Context. Criminal Justice Policy Review, 29(3), 280–300. https://doi.org/10.1177/0887403417694068
Programari
Programes informàtics generalistes (Paquet Microsoft Office)