Teories criminològiques
Codi: 100444 Crèdits: 12| Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
|---|---|---|---|
| 2500257 Criminologia | OB | 2 | A |
Professor/a de contacte
- Nom:
- Josep Cid Moline
- Correu electrònic:
- josep.cid@uab.cat
Utilització d'idiomes a l'assignatura
- Llengua vehicular majoritària:
- català (cat)
- Grup íntegre en anglès:
- No
- Grup íntegre en català:
- No
- Grup íntegre en espanyol:
- No
Altres indicacions sobre les llengües
En cas que en el cus es matriculin estudiants internacionals, les classes de teoria i un seminari seran en castellà. Un seminari serà en anglès.Equip docent
- Esther De la Encarnación Ordoñez
- Ainoa Torrado Sánchez
- Laura Zurera Benito
- Anna Melendez Pereto
Prerequisits
Es recomanable haver superat totes les assignatures de primer per cursar aquesta assignatura (i en particular, Introducció a la criminologia i Llenguatge criminològic). És important tenir un nivell d'anglès que permeti llegir i entendre textos criminològics en anglès (nivell mínim B1).
Objectius
L’assignatura Teories criminològiques té com objectiu que l’alumnat conegui les diferents explicacions que existeixen de la conducta delictiva individual (del seu origen, de la seva continuació i de la seva cessació) i de les taxes de delinqüència en diferents contexts.
En el context de la titulació, les teories han de ser la base principal per desenvolupar la recerca criminològica, en la que es buscarà contrastar una determinada teoria criminològica o una integració de hipòtesis de vàries teories. D’una altra banda, el coneixement teòric contrastat empíricament ha de ser una de les principals bases pel desenvolupament de la pràctica criminològica.
Prenent com a marc l’objectiu formatiu del grau relatiu a que l’estudiant ha de “Demostrar posseir i comprendre les teories criminològiques i reflexionar críticament sobre elles”, l’assignatura té com objectius específics que l’alumnat conegui l'estructura de les teories, les seves hipòtesis, la seva contrastació empírica i les seves conseqüències pràctiques, i, sobre aquesta base, pugui reflexionar sobre la seva utilitat per a guiar la recerca i la pràctica criminològica.
El coneixement teòric ha de relacionar-se amb la pràctica. L'alumne ha de saber diagnosticar un problema que planteja necessitats de prevenció primària, secundària o terciària i saber fer una intervenció basada en les teories criminolòqiques.
Competències
- Actualitzar els coneixements criminològics propis de manera autònoma.
- Analitzar el conflicte i la criminalitat utilitzant les teories criminològiques i els seus fonaments psicològics i sociològics.
- Demostrar que es comprenen les teories criminològiques.
- Demostrar que es coneix la diversitat de polítiques criminals per afrontar la criminalitat i els seus diferents fonaments.
- Generar propostes innovadores i competitives en la recerca i en l'activitat professional.
- Redactar un treball acadèmic.
- Reflexionar sobre els fonaments de la criminologia (teòrics, empírics i eticopolítics) i plantejar aquesta dimensió en les anàlisis i les propostes.
- Tenir capacitat d'anàlisi i síntesi.
- Transmetre oralment les idees a una audiència.
- Treballar de manera autònoma.
- Treballar en equip i en xarxa.
Resultats d'aprenentatge
- Aplicar les diferents polítiques criminals i explicar la seva fonamentació en l'àmbit criminològic.
- Generar propostes innovadores i competitives en la recerca i en l'activitat professional.
- Inferir el coneixement científic de la criminologia en l'àmbit aplicat.
- Mantenir una actitud d'interès per l'actualització científica en l'àmbit criminològic.
- Redactar un treball acadèmic.
- Tenir capacitat d'anàlisi i síntesi.
- Transmetre oralment les idees a una audiència.
- Treballar de manera autònoma.
- Treballar en equip i en xarxa.
- Utilitzar de manera eficaç les bases teòriques de la criminologia.
- Utilitzar el model psicosocial per analitzar la criminalitat.
Continguts
A) PRIMER SEMESTRE: TEORIES CRIMINOLÒGIQUES
1. Introducció
2. Teoria de l'elecció racional
3. Teories biològiques
4. Teories ecològiques
5. Teoria de l’associació diferencial
6. Teoria de l’anòmia
7. Teoria de les subcultures criminals
8. Teoria del control
9. Teoria de l’etiquetament
10. Criminologia crítica
B) SEGON SEMESTRE: PROBLEMES ESPECÍFICS DE CRIMINALITAT
1. Teories integrades
2. Família i delinqüència
3. Amics i delinqüència
4. Gènere i delinqüència
5. Escola i delinqüència
6. Immigració i delinqüència
7. Estat social i delinqüència
8. Barris, espais i delinqüència
9. Delinqüència de coll blanc
10. Religió, radicalisme i delinqüència
11. Teories criminològiques i desistiment
Metodologia
A) Classes teòriques
Presentació de les teories o de problemàtiques criminològiques específiques per part del professor amb ajuda de power point o d'esquemes. Preguntes de discussió a la classe per facilitar el seguiment.
B) Seminaris de lectura
Lectura prèvia del text per part de l'alumne i redacció d'un escrit contestant a les preguntes. Discussió en petit grup i posada en comú general.
C) Seminaris de treball de curs
(i) Objectiu
El treball de curs estarà orientat a que l’alumnat , treballant en grup, faci una revisió sistemàtica d’un tema acotat del seu interès. Aquesta revisió sistemàtica haurà se servir a l’alumnat per reflexionar sobre el què significa que la pràctica criminològica estigui basada en la teoria. A principi de curs s’exposarà l’estructura del treball.
(iii) Treball al seminari
Els primer seminaris estaran orientats a conèixer la metodologia de la revisió sistemàtica. En seminaris posterior els estudiants presentaran els seus avenços i rebran el retorn de professorat i de l’alumnat.
D) Tutories
L’alumat té el dret de rebre atenció personal dels professors de teoria i de seminari. A més, el professorat de seminari podrà establir tutories obligatòries pels alumnes per tal de supervisar el seu seguiment i assessorar-los sobre el treball decurs.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Activitats formatives
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Tipus: Dirigides | |||
| Classe teòrica | 36 | 1,44 | 2, 3, 4, 6, 7, 10, 11 |
| Seminaris | 36 | 1,44 | 3, 4, 7, 9, 10 |
| Tipus: Autònomes | |||
| Examen. Preguntes teòriques relatives a la comprensió de les teòriques criminològiques | 10 | 0,4 | 2, 3, 4, 6, 8, 10, 11 |
| Treball en grup | 70 | 2,8 | 3, 10 |
| Treball individual. Estudi i anàlisi de textos criminològics | 148 | 5,92 | 2, 3, 4, 5, 6, 8, 10, 11 |
Avaluació
Model d'avaluació
El model d’avaluació és continuat i té l’objectiu formatiu que alumnat i professorat pugui conèixer el grau d’assoliment de les competències per tal d’orientar el seu procés formatiu. L’alumne ha de:
a) Presentar 10 exercicis sobre les lectures (5 per semestre). S’haurà de presentar un treball de reflexió per cadascuna d'elles que serà corregit i avaluat pel professorat, amb indicacions per millorar. L'extensió màxima del treball es de 1000 paraules.
b) Realitzar el treball grupal de curs. Hi haurà dues avaluacions del treball: una a final del primer semestre i una segona al final del segon semestre
c) Fer els dos exàmens, un al final de cadascun dels semestres.
d) Assistir i participar a les classes. La no assistència només pot justificar-se per malaltia o raons similars de força major. Falta d’assistència per raons acadèmiques haurà de ser acceptada amb anterioritat pel professorat.
Condicions per a ser avaluat
L’alumnat nomes podrà ser avaluat si assisteix a les classes amb un mínim del 80%, presenta els 5 treballs individuals per semestre, realitza el treball de grup i els exàmens.
Ítems d'avaluació
a) Lectures (25%)
b) Treball (25%). El 75% d’aquesta nota es basa en el treball escrit i l’altre 25% en les presentacions orals.
c) Examen (25%)
d) Assistència i participació (25%). L'assistència computa un 12,5% de la nota. Considerant aquest 12,5% igual a 10, cadascuna de les absències (no justificades) (tant a les sessions teòriques com als seminaris) resten un punt a aquest 10. La participació computa un 12,5%. Considerant aquest 12,5% igual a 10, existeixen sis nivells: Excel·lent: 10 punts; Molt bona: 8.5 punts; Bona: 7 punts; Acceptable: 5,5 punts; Insuficent: 4 punts; Molt millorable: 2,5 punts. Per valorar la participació es tindrà en compte la intervenció activa a classes teòriques i seminaris.
A cada semestre l’alumne obtindrà una nota. La nota final serà la mitjana dels dos semestres.
Requisits per a superar l’assignatura
Cal tenir una nota mínima de 5 en els quatre ítems que conformen l’avaluació.
Re-avaluacions
Les lectures no superades es recuperaran durant el curs. El treball de curs i l’examen es podran recuperar en el període d’exàmens. Les absències no justificades (que superin un 20% de les classes) no son recuperables. En el cas de re-avaluacions la nota màxima que es posarà és un 5.
Altres aspectes importants de l'avaluació
- No s'acceptarà cap pràctica fora de termini, exceptuant situacions de força major. L'alumne tindrà un 0 en aquella pràctica sense possibilitat de recuperació.
- L'alumne que no superi l'examen de l'assignatura del primer semestre, podrà recuperar-lo participant en el Seminari de Reforç quees realitzarà al segon semestre, fora d'hores de classe, al final del qual hi haurà un examen. Si no es participa en el seminari de reforç, o no supera l'examen, l’assignatura quedarà suspesa.
- L'alumne que tregui un 8 de mitjana entre els dos semestres i un 8 a l'examen final del segon semestre veurà incrementada la nota en 1 punt. Una vegada incrementada la nota, els alumnes amb millor nota superior a 9, seran candidats a matrícula d'honor.
Conductes fraudulentes
Un alumne que copiï o intenti copiaraun examen tindrà un 0 en l'assignatura i perdrà el dreta la re-avaluació. Un alumne que presenti una pràctica en el que hi hagi indicis de plagi o que no pugui justificar els arguments de la seva pràctica obtindrà un 0 i rebrà una advertència. En cas de reiteració de la conducta, l’alumne suspendrà l’assignatura (0) i perdrà el dret a la recuperació.
Puntualitat
Les classes comencen puntualment. Una vegada començada la classe no es podrà accedir a l'aula, ni tampoc abandonar-la abans de la finalització, salvant justificació raonable.
Activitats d'avaluació
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| Assistència i participació en classes teòriques i seminaris | 25 % | 0 | 0 | 2, 3, 4, 6, 7, 10, 11 |
| Examen | 25 % | 0 | 0 | 2, 3, 4, 6, 8, 10, 11 |
| Treball anual en grup | 25 % | 0 | 0 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 9, 10, 11 |
| Treballs individuals | 25 % | 0 | 0 | 2, 3, 4, 5, 6, 8, 10, 11 |
Bibliografia
A. Manuals obligatoris
Es obligatori familiaritzar-se amb un dels dos manuals de teories que s’indiquen a continuació. El manual serà també útil per realitzar els seminaris i el treball de curs. A l’examen es requerirà el coneixement dels temes a nivell de manual.
-Cid, J. i Larrauri, Elena (2001). Teorías criminológicas. Bosch.
-Snipes, J., Bernard, T., i Gerould, A. (2019). Vold’s theoretical criminology (8 ed.). Oxford University Press.
B. Lectures obligatòries
Aquest articles on els que donen lloc als treballs individuals i són també objecte d’avaluació als exàmens:
1. Bottoms, A. i Von Hirsch, A. (2010). The crime preventive impact of penal sanctions. A P. Cane & H. Kritzer (Eds.), Oxford handbook of empirical-legal research (pp. 97-124). Oxford University Press.
2. Tremblay, R. (2007). The development of youth violence: An old story with new data. European journal of criminal policy and research, 13, 161-170.
3. Sykes, G. i Matza, D. (1957). Techniques of neutralization: A theory of delinquency. American sociological review, 22(6), 664-670.
4. Grasmick, H; Tittle, C; Bursik, R i Arneklev, B. (1993). Testing the core empirical implications of Gottfredson and Hirschi’s general theory of crime. Journal of research in crime and delinquency, 30(1), 5-29.
5. Lynch, M. i Stretesky, P (2001). Radical criminology. A R. Paternoster & R. Bachman (Eds.), Explaining criminals and crime (pp. 267-286). Roxbury Publishing Company.
6. Moffit, Terrie (1993). Adolescence-limited and life-course-persistent antisocial behaviour: A developmental taxonomy. Psychological review, 100(4), 674-701.
7. Cullen, F. (1988). Were Cloward and Ohlin strain theorists? Delinquency and opportunity revisited. Journal of research in crime and delinquency, 25(3), 214-241.
8. Unnever, J., Colvin, M. i Cullen, F. (2004). Crime and coercion: a text of core theoretical propositions. Journal of research in crime and delinquency, 41(3), 244-267
9. Cullen F. (1994). Social support as an organizing concept for criminology: Presidential address to the academy of criminal justice sciences. Justice quarterly, 11(4), 527-559.
10. Sampson, R. i Laub, J. (1997). A life-course theory of cumulative disadvantage and the stability of delinquency. A T. Thornberry (Ed.), Developmental theories of crime and delinquency (pp. 113-161). Transaction publishers
C. Altra bibliografia recomanada
-Medina, J. (2011). Políticas y estrategias de prevención del delito y seguridad ciudadana. Edisofer.
-Wilson, J. Q. i Petersilia, Joan (eds) (2001). Crime. Public policies for crime control. ICS Press.
Programari
El curs no utilitza un programa informàtic específic.