Logo UAB
2022/2023

Classical Archaeology

Code: 100412 ECTS Credits: 6
Degree Type Year Semester
2500241 Archaeology OB 2 1
2501907 English and Classics Studies OT 3 1
2501907 English and Classics Studies OT 4 1
2503702 Ancient Studies OB 2 1
The proposed teaching and assessment methodology that appear in the guide may be subject to changes as a result of the restrictions to face-to-face class attendance imposed by the health authorities.

Contact

Name:
Esther Rodrigo Requena
Email:
esther.rodrigo@uab.cat

Use of Languages

Principal working language:
catalan (cat)
Some groups entirely in English:
No
Some groups entirely in Catalan:
Yes
Some groups entirely in Spanish:
No

Teachers

Pau de Soto Cañamares

Prerequisites

None

Objectives and Contextualisation

Els objectius del segon curs (amb 60 crèdits de formació bàsica obligatòria) són dotar a l’estudiant d’una formació bàsica en arqueologia, història i altres disciplines socials, i que es familiaritzi amb matèries històrico-arqueològiques que es desenvoluparan en cursos posteriors. L’assignatura té com a continguts l’exposició dels principis bàsics de la investigació històrico-arqueològica aplicada a l’àmbit del període clàssic, entès com el període històric que abasta el món grec antic i el món romà. Es plantejaran les aportacions de les metodologies instrumentals i de les tècniques analítiques als debats historiogràfics que la disciplina ha abordat. S’estudiaran els principals descobriments i els punts que han suscitat més controvèrsia de la investigació dels diferents períodes històrics. Els continguts inclouen les aportacions des dels diferents àmbits de procedència de la informació i les proves empíriques des de les quals s’elaboren les hipòtesis.

Aquesta matèria nuclear està concebuda com a continuació i ampliació de la matèria bàsica HISTÒRIA

Concretament, els objectius formatius de l’assignatura són:

 

1)     Analitzar el camp de coneixement de l’arqueologia clàssica, des dels seus orígens fins el moment actual

2)     Aportar a l’alumne una visió global de les matèries i camps que formen part del que avui dia anomenen Arqueologia clàssica

3)     Reflexionarsobre la vinculació tradicional de l’arqueologia clàssica amb d’altres disciplines (història de l’art, arquitectura, arqueometria...)

Competències

Estudis Clàssics
  • Obtenir informació, a partir de l'estudi de les fonts escrites gregues i llatines, que permetin un accés a diferents aspectes dels realia (realitat sociocultural del món antic).
  • Que els estudiants hagin demostrat que comprenen i tenen coneixements en una àrea d'estudi que parteix de la base de l'educació secundària general, i se sol trobar a un nivell que, si bé es basa en llibres de text avançats, inclou també alguns aspectes que impliquen coneixements procedents de l'avantguarda d’'aquell camp d'estudi.
  • Que els estudiants hagin desenvolupat aquelles habilitats d'aprenentatge necessàries per emprendre estudis posteriors amb un alt grau d'autonomia.
  • Que els estudiants puguin transmetre informació, idees, problemes i solucions a un públic tant especialitzat com no especialitzat.
  • Que els estudiants sàpiguen aplicar els coneixements propis a la seva feina o vocació d'una manera professional i tinguin les competències que se solen demostrar per mitjà de l'elaboració i la defensa d'arguments i la resolució de problemes dins de la seva àrea d'estudi.
Estudis d'Anglès i de Clàssiques
  • Identificar i valorar les principals fites històriques, sociopolítiques, científiques, literàries i culturals del món grecoromà.
  • Obtenir informació, a partir de l'estudi de les fonts escrites gregues i llatines, que permetin un accés a diferents aspectes dels realia (realitat sociocultural del món antic).
  • Que els estudiants hagin desenvolupat aquelles habilitats d'aprenentatge necessàries per emprendre estudis posteriors amb un alt grau d'autonomia.
  • Que els estudiants puguin transmetre informació, idees, problemes i solucions a un públic tant especialitzat com no especialitzat.
  • Que els estudiants sàpiguen aplicar els coneixements propis a la seva feina o vocació d'una manera professional i tinguin les competències que se solen demostrar per mitjà de l'elaboració i la defensa d'arguments i la resolució de problemes dins de la seva àrea d'estudi.

Resultats d'aprenentatge

  1. Buscar, seleccionar i gestionar informació de forma autònoma, tant en fonts estructurades (bases de dades, bibliografies, revistes especialitzades) com en informació distribuïda a la xarxa.
  2. Buscar, seleccionar i gestionar informació de manera autònoma, tant en fonts estructurades (bases de dades, bibliografies, revistes especialitzades) com en informació distribuïda a la xarxa.
  3. Demostrar habilitat comunicativa en la transmissió d'uns coneixements especialitzats.
  4. Dominar l'estructura diacrònica general del passat.
  5. Dominar les tècniques i els recursos instrumentals propis de l'anàlisi de laboratori arqueològic.
  6. Dominar les tècniques i els recursos instrumentals propis de l'excavació i la prospecció arqueològiques
  7. Dominar les tècniques i els recursos instrumentals propis de l'excavació i la prospecció arqueològiques.
  8. Identificar els mètodes propis de l'arqueologia i la seva relació amb l'anàlisi històrica
  9. Interpretar les fonts materials i documentals
  10. Interpretar les fonts materials i documentals.
  11. Interpretar textos històrics en relació amb els contextos arqueològics.
  12. Reconèixer i posar en pràctica les següents habilitats per al treball en equip: compromís amb el mateix, hàbit de col·laboració, capacitat per incorporar-se a la resolució de problemes.
  13. Transmetre els resultats de la recerca arqueològica i comunicar conclusions, de manera clara, tant oralment com per escrit, a un públic tant especialitzat com no especialitzat.

 

Competences

    Archaeology
  • Contextualizing and analysing historical processes.
  • Developing critical thinking and reasoning and communicating them effectively both in your own and other languages.
  • Respecting the diversity and plurality of ideas, people and situations.
  • Students must be capable of applying their knowledge to their work or vocation in a professional way and they should have building arguments and problem resolution skills within their area of study.
  • Students must be capable of collecting and interpreting relevant data (usually within their area of study) in order to make statements that reflect social, scientific or ethic relevant issues.
  • Students must be capable of communicating information, ideas, problems and solutions to both specialised and non-specialised audiences.
  • Students must have and understand knowledge of an area of study built on the basis of general secondary education, and while it relies on some advanced textbooks it also includes some aspects coming from the forefront of its field of study.
    English and Classics Studies
  • Identify and assessing the main historical, socio-political, scientific, literary and cultural landmarks of the Greco-Roman world.
  • Obtaining information from the study of written Greek and Latin sources, that allow to access several aspects of the realia (sociocultural reality of the ancient world).
  • Students can apply the knowledge to their own work or vocation in a professional manner and have the powers generally demonstrated by preparing and defending arguments and solving problems within their area of study.
  • Students must be capable of communicating information, ideas, problems and solutions to both specialised and non-specialised audiences.
  • Students must develop the necessary learning skills in order to undertake further training with a high degree of autonomy.
  • Students must have and understand knowledge of an area of study built on the basis of general secondary education, and while it relies on some advanced textbooks it also includes some aspects coming from the forefront of its field of study.
    Ancient Studies
  • Demonstrate the basic skills needed to participate in an archaeological excavation and be able to interpret its findings.
  • Dominate the use of specific instruments, with special attention to digital tools, for analysing the ancient world.
  • Identify and interpret ancient historical remains to relate them to social, political and economic events in the Mediterranean societies of the period of Antiquity.
  • Interrelate linguistic, historical and archaeological knowledge of the ancient world with knowledge of other areas of the humanities, mainly ancient literature, philosophy and art.
  • Students must develop the necessary learning skills to undertake further training with a high degree of autonomy.
  • Students must have and understand knowledge of an area of study built on the basis of general secondary education, and while it relies on some advanced textbooks it also includes some aspects coming from the forefront of its field of study.
  • Use techniques of compilation, organisation and use of information and documentation related to Antiquity with precision.

Learning Outcomes

  1. Apply the techniques and instruments of archaeological analysis to study ancient material remains.
  2. Applying both knowledge and analytical skills to the resolution of problems related to their area of study.
  3. Autonomously search, select and process information both from structured sources (databases, bibliographies, specialized magazines) and from across the network.
  4. Autonomously searching, selecting and processing information both from structured sources (databases, bibliographies, specialized magazines) and from across the network.
  5. Carrying out oral presentations using appropriate academic vocabulary and style.
  6. Demonstrating a communicative ability in the transmission of specialised knowledge.
  7. Describe the main typological characteristics of town centres in Greco-Roman antiquity.
  8. Effectively expressing themselves and applying the argumentative and textual processes of formal and scientific texts.
  9. Explain the contexts of historical processes in classical antiquity.
  10. Identify basic types of Greek, Roman and Iberian coins and relate them to their political and cultural context.
  11. Identify different types of Greco-Roman pottery and relate them to their political and cultural context.
  12. Identifying main and supporting ideas and expressing them with linguistic correctness.
  13. Identifying the characteristic methods of Archaeology and its relationship with the historical analysis.
  14. Identifying the context of the historical processes.
  15. Identifying the specific methods of History and its relationship with the analysis of particular facts.
  16. Identifying the specific methods of archaeology and their relationship with the historical analysis.
  17. Interpreting and analysing documentary sources.
  18. Interpreting historical texts in connection with archaeological contexts.
  19. Interpreting material and documentary sources.
  20. Mastering and identifying the history of immediate environment.
  21. Mastering the Universal Ancient History.
  22. Mastering the diachronic structure of the past.
  23. Mastering the general diachronic structure of the past.
  24. Mastering the processes of change produced in Prehistory.
  25. Mastering the relevant languages to the necessary degree in the professional practice.
  26. Mastering the specific techniques and instrumental resources of the archaeological excavations and surveys.
  27. Mastering the techniques and instrumental resources of the analysis of the archaeological laboratory.
  28. Recognising the importance of controlling the quality of the work's results and its presentation.
  29. Recognize and implement the following skills for teamwork: the same commitment, collaboration habits, capacity to join troubleshooting.
  30. Submitting works in accordance with both individual and small group demands and personal styles.
  31. Transmit the results of archaeological research and clearly communicating conclusions in oral and written form to both specialised and non-specialised audiences.
  32. Transmitting the results of archaeological research and clearly communicating conclusions in oral and written form to both specialised and non-specialised audiences.
  33. Using specialized knowledge acquired in an interdisciplinary context when debating.
  34. Using suitable terminology when drawing up an academic text.
  35. Using the specific interpretational and technical vocabulary of the discipline.

Content

BLOC 1. L’àmbit d’estudi de l’Arqueologia Clàssica des dels inicis fins el present

1.1. El concepte d’arqueologia clàssica: el món grecoromà

1.2. Marc geogràfic i temporal.Les fonts per a l’estudi del món clàssic: les restes materials i les fonts escrites

1.3. Perspectives actuals i el futur de l’Arqueologia Clàssica. L’exemple de L’Institut Català d’Arqueologia Clàssica. La importància de les ciutats en època clàssica.

      

BLOC 2. Problemàtiques urbanes en el mon Grec

3.1 Les funcions de la polis grega i els elements bàsics de la seva estructura material – aparició de les ciutats

3.2 L’aprovisionamentd’aigua en la ciutat antiga

3.3 Gestió dels residus a la ciutat antiga

3.4 Poliorcètica

3.5 Les ciutats gregues a l’època arcaica.

3.6 Hipòdam de Milet i el desenvolupament de l’urbanisme funcional.

3.7 L’evolució de la ciutat en època hel·lenística. L’urbanisme monumental i l’expansió del model de ciutat hipodàmica.

 

BLOC 3. Evolució de la ciutat en el romà

3.8 La ciutat romana: procés de formació, funcionalitat i elements bàsics

3.9 Pomerium i les necròpolis

3.9 Colònies i vies romanes

3.10 Ports mediterranis

   

BLOC 4. L’ordenació de l’espai públic urbà i dels seus edificis .

 4.1 L’agora i el forum com a espais per a la vida civil, administrativa i religiosa

4.2. Edificis i santuaris religiosos en el món grecorromà

4.3  Edificis i espais lúdics: el Teatre en el món grecorromà

                                             L’hipòdrom grec versus Circ romà

                                       L’especificitat de l’amfiteatre romà

 

BLOC 5. L’ordenació del territori en el món grecorromà 

5.1. L’organització del territori en el món grec.

         5.1.1 El cas de les fundacions colonials a Occident: Sicília, Magna Grècia i Golf de LLeó

         5.1.2 Les fundacions colonials a la Mar Negra

5.2. L’organització del territori en el món romà. L’evolució dels models d’ordenació del territori:

           La Península Itàlica i l’inici de les operacions cadastrals i planificació del territori

           L’ordenació del territori a les províncies occidentals, l’organització de l’ager i de l’espai rural

5.3. La formació i ordenació d’una capital provincial a Occident: els exemples de Mérida i Narbona

 

Methodology

1. Formació dirigida dins de l’aula

S’oferiran exposicions teòriques per introduir i analitzar els aspectes més rellevants de l’arqueologia grega i romana. Aquests continguts es complementaran amb sessions de Power Point, imatges, quadres explicatius, documentals i webs interactius. També es plantejaran exercicis (lectures, comentaris, anàlisi d’exemples, etc.) i es proposaran alguns debats. Algunes sessions encabiran les presentacions orals dels casos preparats pels diferents grups, que s’acompanyaran de preguntes i valoracions amb la participació dels estudiants.

 

2. Visita arqueològica

El professorat de l’assignatura il·lustrarà en la visita de jaciments arqueològics clàssica de Catalunya  els continguts exposats a l’aula i en ressaltarà les seves especificitats d’acord amb el context geogràfic i històricoarqueològic a què pertany.

 

3. Formació individual

Seguint les directrius exposades a l’aula, l’estudiant elaborarà els exercicis periòdics i prepararan un petit estudi de cas sobre un tema a escollir. Haurà de consultar bases de dades i catàlegs bibliogràfics. En formularà els resultats en un document que lliuraran acompanyada de mapes, imatges i bibliografia. A l’aula s’indicaran els criteris d’elaboració.

Evidentment, l’estudiant haurà d’aprofundir i ampliar la matèria impartida fent ús de la bibliografia bàsica o recomanada per aclarir i ampliar els continguts del programa. Els dubtes o consultes els podrà adreçar al professorat en l’horari d’atenció aldespatx o bé a través de l’espai virtual.

 

Annotation: Within the schedule set by the centre or degree programme, 15 minutes of one class will be reserved for students to evaluate their lecturers and their courses or modules through questionnaires.

Activities

Title Hours ECTS Learning Outcomes
Type: Directed      
Activitats a l'aula 32 1.28
Visita a un conjunt arqueològic: la ciutat clàssica 5 0.2
Type: Supervised      
Supervisió del treball individual 5 0.2
Type: Autonomous      
Estudi textos i materials de classe 40 1.6
Exercici de treball individual 35 1.4

Assessment

1. Prova teòrica (70%) – 2 exàmens (Esther Rodrigo i Cèsar Carreras)

 

Sistema d’avaluació:

S’avaluaran els conceptes impartits a classe a partir d’una pregunta tipus tema - d’anàlisi i síntesi i, opcionalment, també de reflexió crítica - a escollir entre dues opcions.

Es farà una tercera pregunta de definicions breus sobre els conceptes treballats a classe

Es farà un prova sobre la geografia i cronologia  del món antic

 

2. Treball de recerca bibliogràfica (30%): treball individual sobre una ciutat

 

 Condicions d’avaluació:

 - Hi haurà una única convocatòria.

- La no realització d’un 10% o més de les activitats d’avaluació implicarà un no presentat.

- Si la nota d’una o més de les activitats d’avaluació és inferior al 5 sobre 10, no es farà mitja entre les diferents activitats i no s’aprovarà l’assignatura.

- L’entrega amb retard de les activitats d’avaluació sense haver-ho consensuat prèviament amb el professorat restarà un 10% de la nota per cada dia de retard.

 

Assessment Activities

Title Weighting Hours ECTS Learning Outcomes
Prova escrita 70% 6.5 0.26 2, 3, 4, 33, 6, 7, 24, 20, 22, 23, 21, 27, 26, 9, 34, 11, 14, 16, 15, 12, 10, 17, 19, 18, 29, 32, 31, 35
Treball individual 30% 26.5 1.06 1, 2, 3, 4, 33, 6, 7, 25, 23, 21, 27, 26, 9, 8, 5, 34, 14, 13, 16, 15, 12, 17, 19, 18, 30, 29, 28, 32, 31, 35

Bibliography

GENERAL

AULT, Bradley A.; NEVETT, Lisa C. (2005) Ancient Greek Houses and Households. Chronological, Regional, and Social Diversity. University of Pennsylvania Press, Philadelphia, 2005.

BIANCHI BANDINELLI, Ranuccio; PARIBENI, Enrico (1976) L’arte dell’antichità classica. UTET Università, 1976.

BIERS, B.R.: The Archaeology of Greece. An Introduction. London 1980.

COPPA, M.: Storia dell’urbanistica dalle origini all’ellenismo. Turin, 1968.

COPPA, M.: Storia dell’urbanistica. L’ età ellenistica. Turin, 1981.

FEVRIER, P.A.; FIXOT, M.; GOUDINEAU, Ch.; KRUTA, V.: Histoire de la France urbaine, 1. La ville antique des origines au IXe. Siècle. Paris, 1981.

FRASER, P.M.: Cities of Alexander the Great. Oxford, 2003.

FUSTEL DE COULANGES, N.D.: La ciudad antigua. Barcelona, 1984. (Edicó de J. F. Yvars).

GATES, C.: Ancient cities. New York, 2003.

GRECO, E.; TORELLI, M.: Storia dell’urbanistica. Il mondo greco. Roma, 1983.

GRECO, E.: La città greca antica: istituzioni, società e forme urbane. Roma, 1999.

GROS, P.; TORELLI, M.: Storia dell’urbanistica. Il mondo romano. Bari, 1988. (Hi ha una edicíó revisada i posada al dia, Bari, 2007)

GRECO, Emanuele; TORELLI, Mario: Storia dell’urbanistica. Il mondo greco. Roma – Bari 1983.

HOLTZMANN, Bernard: L’Acropole d’Athènes. Antiqua, Picard, París, 2003.

Hurwit, Jeffrey M.: The Athenian Acropolis: History, Mythology, and Archaeology from the Neolithic Era to the Present. Cambridge: Cambridge

KOLB, F.: La ciudad en la antigüedad. Madrid, 1992.

Korka, E. et al. (eds.): Foreign Archaeological Schools in Greece, 160 Years, Hellenic Ministry of Culture. Atenes.

LONIS, R.: La cité dans le monde grec: structures, fonctionement, contradictions. Paris, 2000. (Hi ha també una edició en italià)

LOPEZ PAZ, P.: La ciudad romana ideal, 1 el territorio. Santiago de Compostela, 1994.

MacKENDRICK, Paul: The Greek Stones Speak. The Story of Archaeology in Greek Lands. W.E. Norton & Company, New York – London 1981 (2a ed.)

MANSUELLI, G.A.: “La città romana nei primi secoli dell’impero. Tendenza dell’urbanistica”. A Aufstieg und Niedergang der Romischen WeltII, 12. 1, Berlín, 1982, pp. 145-178.

MARTIN, R.: L’urbanisme dans la Grèce antique. Paris (2a. edició), 1974.

OWENS, E.J.: The city in the Greek and Roman world. Londres, 1991.

PELLETIER, A.: L’urbanisme romain sous l’Empire. Paris, 1982.

SOMMELLA, P.: Italia antica. L’urbanistica romana. Roma, 1989.

SNODGRASS, A.M.: Arqueología de Grecia: presente y futuro de una disciplina. Crítica Arqueología, Barcelona 1990.

SPAWFORTH, Tony: Los templos griegos. Akal, Grandes Temas, Madrid, 2006.

WHITLEY, James: An Archaeology of Ancient Greece. Cambridge University Press, London. 2 001.

WARD PERKINS, J.B.: Cities of Ancient Greece and Italy: Planning in Classical Antiquity. London, 1974.

ZANKER, P.: Pompei. Società, immagini urbane e forme dell’abitare. Torino,1993.

 

 

Bibliografia general sobre protohistòria de la Mediterrània

 

AUBET, M.E. (2007): Comercio y colonialismo en el Próximo Oriente antiguo; los antecedentes coloniales del III y II milenio aC. Bellaterra Arqueología. Barcelona.

AUBET, M.E. (1994): Tiro y las colonias fenicias de occidente. Ed. Crítica. Barcelona.

BLÁZQUEZ, J.M., ALVAR, J., WAGNER, C.G. (1999): Fenicios y cartagineses en el Mediterráneo. Ed. Cátedra. Historia/serie menor. Madrid.

FRENCH, E. (2005): Micenas, capital de Agamenón. Bellaterra Arqueología, Barcelona.

CASTLEDEN, R. (2005): Mycenaeans. Routledge. London.

CRISTOFANI, M. (Ed.) (2000): Etruschi, una nuova immagine. Giunti Ed. Firenze.

BOARDMAN, John (1973): Los griegos en ultramar; comercio y expansión colonial antes de la era clásica. Alianza Editorial. Madrid.

DOMINGUEZ MONEDERO, A (1993): La polis y la expansión colonial griega. siglos VII y VI aC. Colección Historia Universal Antigua, 6, Editorial Síntesis. Madrid.

AA.VV (1995): Sur les pas des grecs en occident (hommages à André Nickels). Études Massaliètes, 4.

FRANKENSTEIN, Susan (1997): Arqueología del colonialismo: el impacto fenicio y griego en el sur de la Península Ibérica y el suroeste de Alemania. Editorial Crítica. Barcelona.

PALLOTINO, M. (1987): Etruscologia. Ed. Hoepli. Milano.

PY, M. (1993): Les gaulois du midi; de la fin de l’age du bronze à la conquete romaine. Hachette Ed.

WOLF, E.R. (1987): Europa y la gente sin historia. Fondo de Cultura Económica. México.

 

 Aprovisionament d’aigua

 

Angelakis, A.N. and Spyridakis, S.V. (1996). The status of water resources in Minoan times: A preliminary study. In Diachronic Climatic Impacts on Water Resources with Emphasis on Mediterranean Region,

Buffet, B. and Evrard, R. (1950). L’Eau Potable a Travers Les Ages, Editions Soledi, Liege, Belgium.

Burés, L. (1998) Les estructures hidràuliques a la ciutat antiga: l’exemple d’Empúries. Monografies Empuritanes 10. Barcelona.

Camp, J.McK (1977) The water suplí of Ancient Athens from 3000 to 86 BC. Princeton (PhD Thesis)

Crouch, D.P. (1993) Water Management in ancient Greek cities. New York.

Evans, H.B. (1994). Water Distribution in Ancient Rome: The Evidence of Frontius, University of Michigan Press, Ann Arbor, USA.

Haan, N.; Jansen, G. (eds.) (2001) Cura Aquarum in Campania. Leiden.

Hodge, A.T. (1992). Roman Aqueducts and Water Supply, Gerald Duckworth & Co., Ltd., London, USA.

Jansen, G. (ed)(2000) Cura Aquarum in Sicilia. Leiden.

Jansen, G.C.M. (2001). “Water pipe systems in the houses of Pompeii”. In Water Use and Hydraulics in the Roman City, Koloski-Ostrow, A.O. (Ed.), Archaelogical Institute of America, Colloquia and Conference Papers, No. 3. Kendall/Hunt Publishing Company, Dubuque, USA.

Malissard, A. (1996) Los romanos y el agua. Barcelona.

 

Evacuació de residuus

 Burés, L. (1998) Les estructures hidrauliques a la ciutat antiga: l’exemple d’Empúries. Barcelona.

Carreras, C. (1998) “Els abocadors en el món romà: el cas de Londinium i Barcino”. Pyrenae 29, pp.147-160.

Carver, M.O.H. (1987) “The nature of the urban deposits”. En J.Schofield i R.Leech (eds) Urban archaeology in Britain. CBA 61. London, pp.9-26.

Cordier, P. (2003) “Les mots pour le dire: le vocabularie des rebuts et leurs représentations”. En P.Ballet, P.Cordier y N.Diuedonné-Glad (dir.) Le ville et ses déchets dans le monde romain: rebuts et recyclages. Actes du Colloque de Poitiers, 2002, Montagnac, pp.19-26.

Hobson, B. (2009) Latrinae et foricae. Toilets in the Roman World. London.

Hoffman, M.A. (1974) “The social context of trash disposal in an Early Dynastic Egyptian town”. American Antiquity 39, pp.35-50.

Jansen, G. (1991) “Water systems and sanitation in the houses of Herculaneum”. Mededelingen van het Nederlands Instituut te Rome, 50, pp.145-166.

Jansen, G. (1999) “Systems for the disposal of waste and excreta in Roman cities. The situation in Pompeii, Herculaneum and Ostia”. En X.Dupré y J.A.Remolà (eds.) Sordes Urbis. La eliminación de residuos en la ciudad romana. Roma, pp.37-49.

Martin Bueno, M.; Reklaityte, I.; Sáenz, J.C.; Uribe, P. (2007) “Baños y letrinas en el mundo romano: el caso del Balneum de la Domus 1 del barrio de las termas de Bilbilis”. Zephyrus 60, 221-239.

Rathje, W.L. (1974) “The garbage project: a new way of looking at the problems of archaeology”. Archaeology 27.4, pp.236-241.

Rathje, W.L.; Murphy, C. (1993) Rubbish: the archaeology of garbage. New York.

Rathje, W.L.; McCarthy, M. (1977) “Recycling and variability in contemporary garbage”. En S.South (ed) Research strategies in historical archaeology. London, pp.261-286.

Rodríguez Almeida, E. (1984) Il Monte Testaccio. Rome.

Scobie, A. (1986) “Slums, sanitation and mortality in the Roman world”. Klio 68, pp.399-435.

 

 

Poliorcètica

 

Adam, J.P.(1982) L’architecture militaire grecque. Paris.

Forde-Johnston, P. (1977) Hadrian's Wall, London.

Johnson, A. (1983) Roman Forts, London, 1983.

Lawrence, A.W. (1979) Greek aims in fortification.

Tsangadas, B.C.P. (1980) The Fortifications and Defense of Constantinople, New York.

Winter, F. E. (1971) Greek Fortifications. Toronto

 

 

Arqueologia funerària

 Ferdière, A. (ed.)(1993) Monde des morts, monde des vivants en Gaule rurale. Actes du Colloque Archea/Ager (Orleans)

Galliou, P. (1989) Les tombes romaines d’Armorique. Essai de sociologie et d’économie de la  mort. DAF 17, Paris.

Garland, R. (1985) The Greek Way of Death. Ithaca: Cornell University Press.

Hinard, F. (ed.) (1995) La mort au quotidien dan le monde romain. Act. Collo. Paris.

Kurtz, D.C.;  Boardman, J. (1971) Greek Burial Custom, Ithaca

Morris, I. (1992) Death ritual and social structures in classical antiquity. London.

Oakley, J. (2005) Picturing death in Classical Athens.

Pearce, J. (ed.)(1997) Roman burial practice in context. Oxford.

Philpott, R.A. (1991) Burial practice in Roman Britain. BAR Brit.Ser. 219. Oxford.

Prieur, J. (1986) La mort dans l’Antiquité romaine. Ouest France.

Reece, R. (ed.)(1997) Burial in the Roman world. CBA Res.Rep. 22. London.

Vaquerizo, D. (coord.)(1991) Arqueología de la muerte. Metodología y perspectivas actuales. Córdoba

Vaquerizo, D. (coord.)(2001) Funus cordobensium. Costumbres funerariasen la Córdoba romana. Córdoba

Vaquerizo, D. (2010) Necrópolis urbanas en Baetica. ICAC Documenta, Tarragona.

 

 

Temples i santuaris

 Alcock, S.; Osborne, R. (eds.)(1994) Placing the Gods: Sanctuaries and Sacred Space in Ancient Greece. Oxford.

Ashmole, B. (1972) Architect and sculptor in Classical Greece. London.

Scully, V. (1979) The Earth, the Temple and the Gods. Greek Sacred Architecture. London.

Spawforth, T. (2006) The complete Greek temples. London.

Wilson Jones, M. (2000) Principles of Roman architecture. New Haven.

Wright, G.R.H. (2000) Ancient building technology. 1. Historical Background. Boston.

Software

No