Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
---|---|---|---|
2500246 Filosofia | OB | 2 | 1 |
No hi ha prerequisits.
Entenem per filosofia moderna el conjunt de filosofies produïdes en el món occidental després dels processos de la Reforma i la Contrareforma, i que no reneguen del nou mode de llei que la ciència ha descobert en la natura. Les guerres de religió deixen pas a un període de pau relativa, amb la constitució de l’estat nació i de les religions nacionals. D’altra banda, la revolució galileana fa possible de pensar una forma de llei eterna no lligada a la revelació bíblica, sinó a la matematització de la naturalesa. Queda enrere doncs la gran retòrica naturalista del Renaixement. L’obra de Descartes inaugura una nova època en la filosofia. En efecte, allà on el Renaixement centrava tot pensament en la centralitat de la figura humana, fi últim de la creació divina, Descartes introdueix un subjecte deduït de manera purament racional del propi pensament, desprovist per tant de tota subjectivitat. La filosofia, a més, es posa a parlar les llengües nacionals. Per això descrivim com a anglesa i com a francesa unes tradicions filosòfiques relativament nacionals. Sempre, però, distingint dos grans autors de la filosofia racionalista que no es poden restringir a la seva nació d'origen. Amb ells culmina el gran esforç de recuperar una metafísica que no sigui esclava de la revelació teològica i que respecti la nova forma de causalitat no aristotèlica introduïda per la ciència. Així, la unicitat extraordinària de la substància en Spinoza i la multiplicitat infinita de les substàncies de Leibniz preparen el que serà la gran obra crítica de la raó en el segle següent.
I. Consideracions generals sobre la <<Modernitat>>
II. Descartes
III. El segle XVII i la recepció de l’obra cartesiana: <<racionalisme>> i <<empirisme>>
IV. El <<racionalisme>>: Spinoza i Leibniz
V. L’<<empirisme>>: Locke, Berkeley i Hume
VI. Llums i ombres de la Modernitat: la qüestió de l'altre.
Les classes s'organitzen al voltant de les explicacions del professor, amb espai per a qüestions i debats amb la participació dels estudiants.
Els estudiants treballen a partir de les exposicions i de la bibliografia recomanada.
En una atenció personalitzada, els/les estudiants poden formular dubtes, demanar esclariments o ampliacions de la bibliografia.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|
Tipus: Dirigides | |||
Classes a l'aula | 50 | 2 | 10, 15 |
Tipus: Supervisades | |||
Treballs individuals supervisats | 30 | 1,2 | 2, 7, 8, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 18, 19, 21 |
Tipus: Autònomes | |||
Treball individual autònom | 50 | 2 | 5, 6, 7, 8, 15, 16, 18, 19, 20, 21 |
L’avaluació de l’assignatura consistirà en l’entrega d'una activitat (45%) i la realització de l'examen final (55%). El format de l'activitat s'indicarà a principi de curs.
Les/els alumnes que no hagin entregat el treball seran no avaluables i hauran de presentar-se directament a l'examen de recuperació.
No s'acceptarà qualsevol treball que no s'entregui en la data fixada. Qualsevol indici de plagi serà penalitzat amb un 0 en l'activitat presentada.
Per poder presentar-se a l'examen de recuperació s'haurà d'haver tret un mínim de 3.5 sobre 10 punts.
En cas que les proves no es puguin fer presencialment s’adaptarà el seu format (mantenint-ne la ponderació) a les possibilitats que ofereixen les eines virtuals de la UAB. Els deures, activitats i participació a classe es realitzaran a través de fòrums, wikis i/o discussions d’exercicis a través de Teams, etc. El professor o professora vetllarà perquè l'Estudiant hi pugui accedir o li oferirà mitjans alternatius, que estiguin al seu abast.
En cas que l’estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d’un acte d’avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d’avaluació, amb independència del procés disciplinari que s’hi pugui instruir. En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d’avaluació d’una mateixa assignatura, la qualificació final d’aquesta assignatura serà 0.
Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|---|
Examen final | 55% de la nota final | 10 | 0,4 | 2, 3, 7, 9, 10, 11, 12, 15, 16, 21 |
Un treball a presentar en la data que s'indiqui | 45% de la nota final | 10 | 0,4 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 20, 21, 22 |
BIBLIOGRAFIA
Fonts:
BERKELEY, G., Tratado sobre los principios del conocimiento humano, trad. C. Mellizo, Alianza editorial, Madrid, 1992.
--- : Tres diálogos entre Hilas y Filonús, trad. G. L. Sastre, Espasa Calpe, Madrid, 1996.
DESCARTES, R., Regles per a la direcció de l’enginy, trad. Salvi Turró, Barcelona, Edicions 62, 1998.
--- : Discurs del mètode, trad. Pere Lluís Font, Barcelona, Edicions 62, 1996.
---: Meditacions metafísiques, trad. Miquel Costa, Barcelona, Edicions 62, 2008.
--- : Libertad y generosidad. Textos morales, trad. i ed. Salvi Turró, ed. Proteus, 2010.
HUME, D., Investigación sobre el entendimiento humano, ed. bilingüe, trad. V. Sanfélix y C. Ors, Madrid, ed. Istmo, 2004.
KANT, I., Crítica de la razón pura, trad. P. Ribas, ed. Alfaguara, Madrid, 1978.
LEIBNIZ, G. W., Meditaciones sobre el conocimiento, la verdad y las ideas, trad. Miguel Candel Sanmartín (versión hipertexto en http://www.ub.es/telemac)
LEIBNIZ, G. W., Discurs de metafísica; Monadologia, trad. Josep Olesti, Barcelona, Marbot ed., 2018.
LEIBNIZ, G.W., Nous assaigs sobre l'enteniment humà, trad. Josep Olesti, Barcelona, ed. 62, 1997.
LOCKE, J, Ensayo sobre el entendimiento humano, trad. Edmundo O’Gorman, FCE, México, 1999.
SPINOZA, B., Tratado de la reforma del entendimiento, trad. Atilano Domínguez, Madrid, Alianza, 1988.
--- : Ètica demostrada segons l’ordre geomètric, trad. J. Olesti, Marbot ed., Barcelona, 2013.
Obres de caràcter general:
AA.VV., Estudis cartesians, Societat Catalana de Filosofia, Barcelonesa d’Edicions, Barcelona, 1996.
AYER, A. J., Hume, Madrid, Alianza Editorial, 1980.
BELAVAL, Y. (dir.), Historia de la filosofía, Siglo XXI, Madrid, 1974. Vol. 6: Racionalismo, empirismo e Ilustración.
CASSIRER, E., El problema del conocimiento en la filosofía y en la ciencia modernas, México, FCE, 1979 (vol. I y II).
DELEUZE, G., Empirismo y subjetividad, ed. Gedisa, 1981.
DUQUE, F., Historia de la Filosofía moderna: la era de la crítica, ed. Akal, 1998.
DUSSEL, ENRIQUE, 1492. El encubrimiento del otro. Hacia el origen del “mito de la modernidad”, Plural editores, La Paz, 1994.
—: El primer debate filosófico de la Modernidad, Clacso, 2020.
FOUCAULT, Las palabras y las cosas. Una arqueología de las ciencias humanas, ed. Siglo XXI, 1968.
HAZARD, P., La crisis de la conciencia europea, Madrid, Alianza, 1983.
--- : El pensamiento europeo en el siglo XVIII, Madrid, Alianza, 1985.
HEIDEGGER, M., “La era de la técnica” i “La época de la imagen del mundo” (Die Zeit des Weltbildes) en Caminos del bosque (Holzwege), trad. Helena Cortés y Arturo Leyte, Madrid, Alianza, 1995.
MARTÍNEZ MARZOA, F., Historia de la filosofía, Madrid, ed. Istmo, 1973 y 1994, (vol. II).
--- : Cálculo y ser (Aproximación a Leibniz), Madrid, Visor, 1991.
MILLS, CH. W., The Racial Contract, Cornell University Press, 1997.
MORRIS, C.R., Locke, Berkeley y Hume, Oxford University Press, 1987.
TURRÓ, S., Descartes. Del hermetismo a la nueva ciencia, Barcelona, ed. Anthropos, 1987.
--- : Filosofia i Modernitat. La reconstrucció del’ordre del món, Barcelona, Edicions de la Universitat de Barcelona, 2016.
Materials en línia
- http://www.philosophica.info/
-http://frank.mtsu.edu/~rbombard/RB/spinoza.new.html (Studia Spinoziana)
-http://www.maths.tcd.ie/~dwilkins/Berkeley/
Cap