Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
---|---|---|---|
2500246 Filosofia | OB | 2 | 2 |
Cap.
Durant el segle XVIII europeu, conegut també com el "Segle de les Llums", o de la Il·lustració, es desenvolupen les conseqüències filosòfiques de la visió (o lectura) científica de la natura, de la constitució cartesiana del subjecte de la certesa i d'un ideal de saber oposat a la foscor de l'Univers metafísic o de l'obscurantisme pur i simple. Examinarem primer el desenvolupament empirista d'aquestes premisses, que fa de la intel·ligència un instrument de domini de la natura i de la política, i que culmina en l'obra de David Hume. Després estudiarem la via racionalista, representada en el segle XVIII per l'obra de Jean-Jacques Rousseau, que parteix d'un possible coneixement apriorístic de l'ésser de l'home, a partir del lloc on es trobaria en una natura ideal. Les dues vies vénen a convergir en l'obra d'Immanuel Kant, on culmina i se sintetitza l'esforç intel·lectual de la Il·lustració. Després d'ell, encara en el segle XVIII, comença a obrir-se pas un pensament unificador del que Kant havia separat en la seva obra crítica, la llei de la natura i l'imperatiu de la llibertat.
L'objectiu formatiu d'aquesta assignatura és d'aconseguir una caracterització alhora històrica i conceptual de la filosofia del segle de les Llums.
Consideracions generals sobre la <<Il·lustració>>
L’anomalia Rousseau: recepció i crítica del pensament polític de Hobbes i Locke
Les classes s'organitzen al voltant de les exposicions del professor, amb espai per a qüestions i debats amb la participació dels estudiants.
Els estudiants treballen a partir de les exposicions i de la bibliografia recomanada.
En una atenció personalitzada, els estudiants poden formular dubtes, demanar esclariments o ampliacions de la bibliografia.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|
Tipus: Dirigides | |||
Classes a l'aula | 50 | 2 | 2, 4, 8, 10, 11, 14, 17, 19, 22 |
Tipus: Supervisades | |||
Treballs individuals supervisats | 30 | 1,2 | 2, 4, 6, 7, 12, 13, 14, 15, 16, 18, 20, 21, 22 |
Tipus: Autònomes | |||
Treball individual autònom | 50 | 2 | 8, 10, 12, 16, 19 |
L’avaluació de l’assignatura consistirà en l’entrega d'una activitat (45%) i la realització de l'examen final (55%). El format de l'activitat s'indicarà a principi de curs.
Les/els alumnes que no hagin entregat l'activitat seran no avaluables i hauran de presentar-se directament a l'examen de recuperació.
No s'acceptarà qualsevol treball que no s'entregui en la data fixada. Qualsevol indici de plagi serà penalitzat amb un 0 en l'activitat presentada.
Per poder presentar-se a l'examen de recuperació s'haurà d'haver tret un mínim de 3.5 sobre 10 punts.
En cas que les proves no es puguin fer presencialment s’adaptarà el seu format (mantenint-ne la ponderació) a les possibilitats que ofereixen les eines virtuals de la UAB. Els deures, activitats i participació a classe es realitzaran a través de fòrums, wikis i/o discussions d’exercicis a través de Teams, etc. El professor o professora vetllarà perquè l'Estudiant hi pugui accedir o li oferirà mitjans alternatius, que estiguin al seu abast.
En cas que l’estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d’un acte d’avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d’avaluació, amb independència del procés disciplinari que s’hi pugui instruir. En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d’avaluació d’una mateixa assignatura, la qualificació final d’aquesta assignatura serà 0.
Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|---|
Examen final | 55% de la nota final | 10 | 0,4 | 2, 3, 8, 10, 11, 16, 17, 19, 22 |
Un treball a presentar en la data indicada | 45% de la nota final | 10 | 0,4 | 1, 2, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 20, 21, 22, 23 |
BIBLIOGRAFIA
Fonts:
DIDEROT, D. i D’ALEMBERT, “Discurso preliminar” a la Enciclopedia de las artes y las ciencias, ed. Orbis, 1985 (versió online)
FICHTE, J. G., Los caracteres de la edad contemporánea, trad. J. Gaos, Guillermo Escolar ed. 2019.
FOUCAULT, M., “¿Qué es la Ilustración?”, en Sobre la Ilustración, ed. Tecnos, Madrid, 2006 (versió online)
GADAMER, H-G., Verdad y método, vol. I, ed. Sígueme, 1993.
HEGEL, Fenomenología del Espíritu, trad. Manuel Jiménez, ed. Pre-textos, 2006.
---: Filosofia del dret, trad. J. L. Vermal, Edhasa, 1999.
HÖLDERLIN, F., Hiperión o el eremita en Grecia, trad. J. Munárriz, ed. Hiperión, 2015.
HORKHEIMER M. i ADORNO, TH., Dialéctica de la Ilustración, trad. J. J. Sánchez, ed. Trotta, 2018.
KANT, I., Crítica de la razón pura, trad. P. Ribas, ed. Alfaguara, Madrid, 1978.
---: Crítica de la razón práctica, trad. M. García Morente, ed. Sígueme, Salamanca, 1995.
---: Crítica de la facultad de juzgar, trad. R. R. Aramayo, Madrid, A. Machado Libros, 2003.
---: “¿Què és la Il·lustració?”, “Idea d’una història universal amb intenció cosmopolita”, “Conjectures sobre el començament de la història humana”, “La pau perpètua. Un projecte filosòfic”, “Replantejament de la pregunta: Si el gènere humà es troba en progrés constant vers el millor”, traduccions disponibles a Història i política, trad. Salvi Turró, ed. 62, 2002.
---: La religión dentro de los límites de la mera razón, trad. F. M. Marzoa, Alianza ed., 1969.
LESSING, G., La educación del género humano, ed. Encuentro, 2008.
LOCKE, J, Segundo tratado sobre el gobierno civil, trad. C. Mellizo, Alianza ed., 2014.
LYOTARD, J-F., La condición postmoderna, trad. M. Antolín, ed. Cátedra, 2000.
ROUSSEAU, J-J., El contrato social, trad. E. L. Castellón, Edimat Libros, 1999.
---: Profesión de fe del vicario savoyano, trad. A. Pintor-Ramos, ed. Trotta, 2007.
---: Discurso sobre las ciencias y las artes, trad. M. Armiño, Alianza ed., 2012.
---: Discurso sobre el origen de la desigualdad entre los hombres, trad. M. Armiño, Alianza ed., 2012.
---: Las ensoñaciones del paseante solitario, trad. M. Fiszman, ed. Losada, 2011.
SCHILLER, F., Cartes sobre l’educació estètica de la humanitat, trad. Jordi Llovet, ed. Adesiara, 2018.
VOLTAIRE, Càndid, trad. M. Armiño, Ed. Espasa Libros, 2016.
Obres de caràcter general:
ALCOBERRO, R., La filosofia de la Il·lustració, ed. Barcanova, 1992.
BELAVAL, Y. (dir.), Historia de la filosofía, Siglo XXI, Madrid, 1974. Vol. 6: Racionalismo, empirismo e Ilustración.
BERLIN, I., “The Counter-Enlightenment”, en Dictionary of the History of Ideas, 5 vols., ed. Philip P. Wiener, Charles Schribner’s Sons, NY, 1973, vol. II, pp. 100-112 (versió on-line disponible).
BURY, J., La idea del progreso, Alianza ed., Madrid, 1971.
CASSIRER, E., La filosofía de la Ilustración, México, FCE, 1972.
--- : El problema del conocimiento en la filosofía y en la ciencia modernas, México, FCE, 1979 (vol. I y II).
--- : Kant. Vida y doctrina, México, FCE, 1993.
--- : Rousseau, Kant, Goethe. Filosofía y cultura en la Europa del Siglo de las Luces, trad. R. R. Aramayo, FCE, 2014.
---: Le problème Jean-Jacques Rousseau, Hachette, 1987.
---: “L’unité dans l’oeuvre de Rousseau”, a VVAA, Pensée de Rousseau, Ed. du Seuil, 1984, pp. 41-66.
DUSSEL, ENRIQUE, 1492. El encubrimiento del otro. Hacia el origen del “mito de la modernidad”, Plural editores, La Paz, 1994.
—: El primer debate filosófico de la Modernidad, Clacso, 2020.
HAZARD, P., La crisis de la conciencia europea, Madrid, Alianza, 1983.
--- : El pensamiento europeo en el siglo XVIII, Madrid, Alianza, 1985.
MARTÍNEZ MARZOA, F., Historia de la filosofía, Madrid, ed. Istmo, 1973 y 1994, (vol. II).
--- : Releer a Kant, Barcelona, ed. Anthropos, 1992.
MILLS, CH. W., The Racial Contract, Cornell University Press, 1997.
--- : “Kant’s Untermenschen”, a Black Rights/White Wrongs: The Critique of Racial Liberalism, Oxford, Oxford University Press, 2017, cap. 6, pp. 91-113.
PADGEN, ANTHONY, La Ilustración y sus enemigos. Dos ensayos sobre los orígenes de la Modernidad, Península, BCN, 2002
PHILONENKO, A., Essais sur la philosophie de la guerra, Librairie Philosophique J. Vrin, Paris, 1988.
---: L'oeuvre de Kant, 2 vol., Librairie Philosophique J. Vrin, París, 1972.
SCHMIDT, JAMES, What is Enlightenment? Eighteenth-Century Answers and Twentieth-Century Questions, University of California Press, California, 1996.
SCHOTT, ROBIN MAY, Feminist Interpretations of Immanuel Kant, University Park: Pennsylvania State University Press, 1997.
STAROBINSKI, J., J-J. Rousseau. La transparencia y el obstáculo, Madrid: Taurus, 1983.
TAVOILLOT, P-H., Le Crépuscule des Lumières. Les documents de la querelle du panthéisme. 1780-1789, Coll. «Passages », 1995.
TURRÓ, S., Lliçons sobre història i dret a Kant, Edicions Universitat de Barcelona, 1997.
---: "Llei pràctica i esquematització (de Kant a Fichte)", en <<Anuari de la Societat Catalana de Filosofia>> (número IX), Barcelona, IEC, 1997.
--- : Filosofia i Modernitat. La reconstrucció de l’ordre del món, Barcelona, Edicions de la Universitat de Barcelona, 2016.
WEIL, E., “Rousseau et sa politique”, a VVAA, Pensée de Rousseau, Ed. du Seuil, 1984, pp. 9-40.
VVAA, La Ilustración olvidada. La polémica de los sexos en el siglo XVIII, ed. Anthropos, 2011.
Material audiovisual
Arrival (2016), dir. Denis Villeneuve.
Into the wild (2007), dir. Sean Penn.
Barry Lyndon (1975), dir. Stanley Kubrik.
Materials en línia
- http://www.philosophica.info/
- https://www.rousseauonline.ch/
Cap.