Filosofia política
Codi: 100284 Crèdits: 6| Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
|---|---|---|---|
| 2500246 Filosofia | OB | 2 | 2 |
Professor/a de contacte
- Nom:
- Mercè Rius Santamaria
- Correu electrònic:
- merce.rius@uab.cat
Utilització d'idiomes a l'assignatura
- Llengua vehicular majoritària:
- català (cat)
- Grup íntegre en anglès:
- No
- Grup íntegre en català:
- Sí
- Grup íntegre en espanyol:
- No
Equip docent
- Mercè Rius Santamaria
- Marina Ruiz Artiga
Prerequisits
No n'hi ha cap.
Objectius
- Es tractarà de conèixer l’evolució de les institucions polítiques europees des de la perspectiva de la filosofia.
- Per tant, encara que el curs se centrarà en l’anàlisi conceptual, aquesta es durà a terme seguint un ordre històric.
- Tanmateix, l’enfocament històric es farà des del present, és a dir, a partir dels temes i problemes que se susciten avui dia en filosofia política.
- A més, la temàtica política ha estat, de sempre, estretament relacionada amb les altres “àrees” de la filosofia: l’ètica sobretot, però també l’epistemologia o fins i tot l’ontologia. Caldrà, doncs, saber moure’s en aquests altres àmbits segons l’autor considerat.
- Es pretén que l’alumne/a aprengui a orientar el seu estudi essent ben conscient de les interrelacions suara esmentades.
Competències
- Analitzar i sintetitzar els arguments centrals dels textos fonamentals de la filosofia en les seves diverses disciplines.
- Aplicar els coneixements de l'ètica als problemes morals de la societat, i valorar les implicacions sobre la condició humana dels canvis en el món de la tècnica contemporània.
- Que els estudiants hagin demostrat que comprenen i tenen coneixements en una àrea d'estudi que parteix de la base de l'educació secundària general, i se sol trobar a un nivell que, si bé es basa en llibres de text avançats, inclou també alguns aspectes que impliquen coneixements procedents de l'avantguarda d''aquell camp d'estudi.
- Que els estudiants puguin transmetre informació, idees, problemes i solucions a un públic tant especialitzat com no especialitzat.
- Que els estudiants sàpiguen aplicar els coneixements propis a la seva feina o vocació d'una manera professional i tinguin les competències que se solen demostrar per mitjà de l'elaboració i la defensa d'arguments i la resolució de problemes dins de la seva àrea d'estudi.
- Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins de la seva àrea d'estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes destacats d'índole social, científica o ètica.
- Reconèixer i interpretar temes i problemes de la filosofia en les seves diverses disciplines.
Resultats d'aprenentatge
- Assenyalar i resumir el contingut filosòfic comú a diverses manifestacions de diferents àmbits de la cultura.
- Buscar, seleccionar i gestionar informació de manera autònoma, tant en fonts estructurades (bases de dades, bibliografies, revistes especialitzades) com en informació distribuïda a la xarxa.
- Comunicar de forma oral i escrita, amb correcció, precisió i claredat, els coneixements adquirits.
- Construir textos normativament correctes
- Establir relacions entre ciència, filosofia, art, religió, política, etc.
- Expressar, tant oralment com per escrit, els temes i els problemes bàsics de la tradició filosòfica.
- Expressar-se eficaçment aplicant els procediments argumentatius i textuals en els textos formals i científics
- Fer servir la terminologia adequada en la construcció d'un text acadèmic.
- Que els estudiants hagin desenvolupat aquelles habilitats d'aprenentatge necessàries per emprendre estudis posteriors amb un alt grau d'autonomia.
- Relacionar els elements i els factors propis de textos de la tradició filosòfica
- Resumir els arguments centrals dels grans textos contemporanis d'ètica i filosofia política.
- Resumir els temes i els arguments exposats en un debat filosòfic clàssic.
- Utilitzar correctament el lèxic específic de la història de la filosofia.
Continguts
Introducció.
Tema I. La comunitat antiga.
a) Plató contra els sofistes: l’art del polític.
b) Aristòtil: la política com a forma de vida.
c) Ciceró: republicanisme i ius humanum.
Tema II. La transició a la modernitat.
a) Aportacions del cristianisme a la filosofia política.
b) Maquiavel: la raó d’Estat.
c) Jean Bodin: el concepte de sobirania.
Tema III. Les teories del pacte social.
a) Hobbes: l’absolutisme del poder estatal.
b) Locke: drets naturals i liberalisme.
c) Rousseau: el subjecte polític col·lectiu.
Tema IV. L’Estat constitucional.
a) Kant i la idea cosmopolita.
b) Vers una filosofia de la història.
Metodologia
Metodologia:
Durant les sessions presencials, la professora exposarà els temes del programa detallant-ne els conceptes principals, emmarcats en l'argumentació apropiada. L'orientació per a la lectura de textos també hi estarà compresa.
Caldrà fer la lectura obligatòria en les edicions recomanades per la professora que són les següents, per aquest ordre:
1) La versió original en anglès, a Harcourt Publisher, el PDF de la qual és de lliure accés a la xarxa: https://grattoncourses.files.wordpress.com/2019/12/hannah-arendt-on-violence-harcourt-brace-jovanovich-1969.pdf
2) Sobre la violència, Angle Editorial, Barcelona.
3) Sobre la violencia, Alianza.
No s’admetrà cap treball que no es basi en una d’aquestes tres edicions.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Activitats formatives
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Tipus: Dirigides | |||
| Classe magistral | 35 | 1,4 | 5, 10, 13 |
| Orientació lectura de textos | 10 | 0,4 | 2, 5, 10, 12 |
| Tipus: Supervisades | |||
| Tutories | 20 | 0,8 | 2, 3 |
| Tipus: Autònomes | |||
| Estudi i elaboració de treballs | 27,5 | 1,1 | 2, 4, 5, 6, 7, 8, 10, 13 |
| Lectura bibliografia recomanada | 50 | 2 | 10 |
Avaluació
Criteris d’avaluació
Primera prova:
Consistirà en una recensió, feta a casa, de Sobre la violència (1969), de Hannah Arendt. Les normes generals de presentació seran les indicades a continuació. S'especificaran més detalladadament a Moodle, al mes de febrer, i no s'admetrà cap recensió que no les compleixi totes escrupolosament (vegeu també Metodologia):
Tipus de lletra: Times New Roman 12.
Espai entre línies: 1,5.
Extensió màxima: 5.000 caràcters (amb espais).
Segona prova:
Consistirà en un examen escrit durant la franja horària de classe. La matèria avaluable comprendrà els temes I i II del programa: La comunitat antiga i La transició a la modernitat.
Tercera prova:
Consistirà en un examen escrit durant la franja horària de classe. La matèria avaluable comprendrà els temes III i IV del programa: Les teories del pacte social i L’Estat constitucional.
La nota final es calcularà de la manera següent:
La primera prova, un 20% de la nota final.
La segona prova i la tercera prova, cadascuna, un 40% de la nota final.
Es considerarà superada l’assignatura si la mitjana de les tres proves no és menor de 5. Amb el benentès que la mitjana només es calcularà entre notes no inferiors al 4,5.
Dates d’avaluació
1) La primera prova es lliurarà el dia 11 d’abril 2023.
2) La segona prova es durà a terme el dia 2 de maig 2023.
3) La tercera prova, el dia 1 de juny 2023.
Si qualsevol eventualitat obligués a un canvi de dates, la professora n’assabentaria la classe amb la màxima anticipació possible, tot consultant-ho, si escau, amb el/la delegat/da de curs.
En cas que les proves no es puguin fer presencialment s’adaptarà el seu format (mantenint-ne la ponderació) a les possibilitats que ofereixen les eines virtuals de la UAB. Els deures, activitats i participació a classe es realitzaran a través de fòrums, wikis i/o discussions d’exercicis a través de Teams, etc. El professor o professora vetllarà perquè l'estudiant hi pugui accedir o li oferirà mitjans alternatius, que estiguin al seu abast.
Condicions per a la recuperació final
a) L’assignatura es considerarà no avaluable si l’alumne/a no es presenta (sempre en les condicions establertes en aquesta Guia; vegeu-ne les Normes d’organització) a alguna de les proves ordinàries sense comunicar-ne els motius a la professora, o abans de la data d’avaluació fixada, o en un termini de 10 dies naturals a partir de la jornada d’avaluació si cap incident inesperat li ha impedit presentar-s’hi. Lògicament, els motius al·legats en qualsevol cas hande ser de força major i acreditables documentalment. Amb tot, la possibilitat, sempre excepcional, de recuperar una prova omesa no es farà extensiva a les tres convocatòries ordinàries.
b) No hi haurà una recuperació global, sinó només de cadascuna de les proves ordinàries suspeses. Tanmateix, per accedir a la recuperació final, cal tenir aprovada una de les avaluacions (o, almenys, qualificada amb un 4,5). En un examen de dues hores no és possible recuperar més de dues de les proves ordinàries. Així doncs, en la data fixada per Gestió Acadèmica, solament seran susceptibles de recuperació: la primera i la segona, la primera i la tercera, o la segona i la tercera. Ara bé, per a la recuperació de la primera prova, cal haver presentat la recensió que n’és l’objecte en primera convocatòria.
c) Caldrà recuperar la prova que hagi obtingut un 4,5 només si la mitjana amb les altres dues resulta menor de 5.
Revisió de les proves
Les dates de revisió de les diverses proves s’indicaran oportunament a través de Moodle.
Normes d’organització
Si l’alumna/e (1) no lliura personalment la prova feta a casa, en el lloc, la data i l’horari fixats, (2) si no es presenta a la prova programada a l’aula o (3) hi arriba amb retard, i això vol dir que hi arriba un cop s’han tramès les preguntes i s’han donat les consegüents instruccions, en qualsevol dels tres casos, haurà perdut la convocatòria. Només la podrà recuperar com a part de l'examen de recuperació final si compleix les condicions indicades a l’apartat anterior (Condicions per a la recuperació final). Es farà una excepció, tot permetent que dugui a terme la prova, si l’alumne/a aporta la deguda justificació del seu retard en el termini del següents 5 dies naturals; altrament, la prova serà destruïda sense qualificació. Respecte al lliurament de la prova feta a casa, si alguna circumstància impedeix a l’alumne/a d'atenir-se a la norma de presencialitat, ho haurà de comunicar a la professora amb prou antelació.
Quant a la possibilitat d'enviar treballs per correu electrònic, només es farà efectiva si la professora ho disposa així en el seu moment. En cas contrari, seran desestimats.Igualment seran desestimats els que es deixin a la bústia del Departament, tret que se n’hagi obtingut abans el vistiplau.
Advertiment: Si es comet plagi en qualsevol de les proves esmentades (és a dir, si es reprodueixen fragments d’alguna publicació, en format paper o digital, sense citar-ne la font: el nom de l’autor i la referència de la publicació), la qualificació automàtica serà un zero, i podrà comportar la pèrdua del dret a recuperació segons la normativa acadèmica vigent.
Activitats d'avaluació
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| Primera prova: acreditació de lectura. | 20 % de la nota final | 2,5 | 0,1 | 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 10, 11, 12, 13 |
| Segona prova: examen. | 40% de la nota final. | 2,5 | 0,1 | 1, 2, 3, 4, 6, 7, 8, 9, 10, 12, 13 |
| Tercera prova: examen | 40 % de la nota final. | 2,5 | 0,1 | 1, 2, 3, 4, 6, 7, 8, 9, 10, 12, 13 |
Bibliografia
Bibliografia general
Hampsher-Monk, Iain, Historia del pensamiento político moderno, Ariel, Barcelona.
Held, David, Modelos de democracia, Alianza, Madrid.
Raynaud, Philippe/Rials, Stéphane, Diccionario Akal de Filosofía Política, Akal, Madrid.
Sabine, George H., Historia de la teoría política, Fondo Cultura Económica (FCE), México/Madrid.
Touchard, Jean, Historia de las ideas políticas, Tecnos, Madrid.
Vallespín, Fernando (recop.), Historia de la teoría política, Alianza.
Bibliografia per temes
Tema I. La comunitat antiga.
Fonts
Plató, Protàgores, Eutifró (et alt.), Laia/Edic. 62, col·lecció Textos Filosòfics (TF), Barcelona.
Protàgoras, a Diàlegs II, Bernat Metge, Barcelona.
, Gòrgias, a Diàlegs VIII, Bernat Metge.
, República, a Diàlegs X, XI i XII, Bernat Metge.
, El polític, a Diàlegs XVI, Bernat Metge [El político, Gredos, Madrid].
, Les lleis, a Diàlegs XIX, XX, XXI (resta un volum pendent), Bernat Metge [Las leyes, Alianza].
, Carta VII, a Cartes, Bernat Metge,
Aristòtil, Política, La Magrana – RBA, Barcelona.
Aristóteles, Política, Centro de Estudios Constitucionales(CEC), Madrid.
– , Política, Gredos.
– , Constitució d’Atenes, Bernat Metge.
Ciceró, Marc Tul·li, Les lleis, Alpha, Barcelona [Las leyes, Gredos /Tecnos].
Les lleis, Bernat Metge.
- , La República, Bernat Metge. [Sobre la República. Sobre las leyes, Alianza/Tecnos.]
- , Dels deures, Bernat Metge [Sobre los deberes, Alianza / Tecnos; Los deberes, Gredos].
Cicerón, Quinto Tulio, Breviario de campaña electoral, Quaderns Crema, Barcelona.
Estudis
Bowra, Cecil Maurice, La Atenas de Pericles, Alianza.
Fustel de Coulanges, Numa Denis, La ciudad antigua, Península – Edhasa – Iberia.
Complementaris :
Tucídides, Discurso fúnebre de Pericles, Sequitur, Madrid.
Constant, Benjamin, Sobre el espíritu de conquista. Sobre la libertad en los antiguos y en los modernos, Tecnos.
Weil, Simone, La fuente griega, Trotta, Madrid.
Arendt, Hannah, La condició humana, Empúries, Barcelona [cap.IV, ap. 21].
[Actual]
Cacciari, Massimo, Geo-filosofía de Europa, Aldebarán, Madrid.
Tema II. La transició a lamodernitat.
Fonts
Agustín de Hipona, La Ciudad de Dios, a Obras, v. XVI-XVII, Biblioteca Autores Cristianos (BAC), Madrid.
– , Sobre la mentira, v. XII, BAC.
Tomás de Aquino, La monarquía, Tecnos.
Tomás de Aquino yPedro de Alvernia, Comentario a la Política de Aristóteles, Ediciones de la Universidad de Navarra (EUNSA), Pamplona.
Dante, Monarquía, Tecnos.
Marsilio de Padua, El defensor de la paz, Tecnos.
Ockham, Guillem d’, Breviloqui sobre el principat tirànic, TF.
Eiximenis, Francesc, Regiment de la cosa pública, Bromera, València.
More, Thomas, Utopia, Accent, Girona.
Utopia, Ela Geminada, Girona.
Campanella, Tommaso, La Ciutat del Sol, seguida de Qüestió quarta sobre la millor república, Publicacions de la Universitat de València (PUV).
More, T. – Campanella, T. – Bacon, Francis, Utopías del Renacimiento (Utopía, La imaginaria Ciudad del Sol, Nueva Atlántida), FCE.
Maquiavel, El príncep, TF.
- , El príncep. La mandràgora, Destino, Barcelona. [La mandrágora, Tecnos.]
– , Discursos sobre la primera década de Tito Livio, Alianza.
– , El arte de la guerra, Tecnos.
– , Escritos políticos breves, Tecnos.
Lutero, Martin, Escritos políticos, Tecnos.
Vitoria, Francisco de, La ley, Tecnos.
Boétie, Étienne de La, La servitud voluntària, Quaderns Crema.
Bodino (Bodinus), Juan, Los seis libros de la República (edició abreujada), Tecnos.
Altusio (Althusius), Juan, La Política metódicamente concebida e ilustrada con ejemplos sagrados y profanos, CEC.
Grocio (Grotius), Hugo, Del derecho de la guerra y de la paz, CEC.
Estudis
Arquillière, Henri Xavier, El agustinismo político, Edicions de les Universitats de Granada i València.
Ullmann, Walter, Principios de gobierno y política en la Edad Media, Alianza.
Kantorowicz, Ernst Hartwig, Los dos cuerpos del rey: un estudio de teología política medieval, Alianza – Akal.
Burckhardt, Jacob, La cultura del Renacimiento en Italia, Edaf, Madrid.
Lefort, Claude, Maquiavelo.Lecturas de lo político, Trotta.
[Trobareu una bibliografia detallada sobre Maquiavel i Bodin al volum 2 de la Historia de la teoría política, editada per F. Vallespín (vegeu-ho més amunt).]
Complementaris
Guardini, Romano, El espíritu de la liturgia, Centre Pastoral Litúrgica, Barcelona.
Schmitt, Carl, Catolicismo y forma política, Tecnos.
– , Ladictadura, Alianza.
Strauss, Leo, Derecho natural e historia, Círculo de Lectores, Barcelona.
Tönnies, Ferdinand, Comunitat i associació, Edicions 62.
Weber, Max, L’ètica protestant i l’esperit del capitalisme, Edicions 62.
- El político y el científico, Alianza.
[Actual]
Agamben, Giorgio, Opus Dei. Arqueología del oficio, Pre-Textos, València – Adriana Hidalgo, Buenos Aires.
– , Homo sacer, Pre-Textos.
Tema III. Les teories del pacte social.
Fonts
Hobbes, Thomas, Leviathan, Alianza.
– , El ciudadano, Tecnos – Trotta.
– , Behemoth, Tecnos – CEC.
– , Elementos de derecho natural y político, CEC.
Spinoza, Baruch, Tratado teológico-político, Alianza.
Locke, John, Two Treatises of Government [Primer i Segon Tractat], Cambridge University Press.
– , Segundo Tratado sobre el Gobierno Civil, Alianza.
– , Ensayo sobre el entendimiento humano (compendio). Segundo tratado sobre el gobierno. Escritos sobre la tolerancia, Gredos/RBA.
– , Carta sobre la tolerància, Tecnos.
– , La polémica Filmer-Locke sobre la obediencia política [conté el Primer Tractat de Locke i El patriarca, de R. Filmer], Instituto de Estudios Políticos – CEC.
– , Assaig sobre el govern civil. Carta sobre la tolerància, TF.
Montesquieu, De l’esperit de les lleis (2 volums), Edicions 62-Diputació de Barcelona [Vegeu-ne esp. el llibre XI, en el primer volum].
– , Cartes perses, TF. – Edicions de 1984, Barcelona.
Bayle, Pierre, Comentario filosófico sobre las palabras de Jesucristo “Oblígales a entrar”, CEC.
Voltaire, Tractat sobre la tolerància i altres escrits, Edicions 62/Diputació de Barcelona.
Rousseau, Jean-Jacques, Du contrat social, Flammarion – Gallimard, Paris.
– , Del contracte social, TF.
- , El contrato social, Alianza – Biblioteca Nueva – Espasa Calpe.
– , Discurs sobre l’origen i els fonaments de la desigualtat entre els homes, TF.
– , Proyecto de Constitución para Córcega. Consideraciones sobre elgobierno de Polonia y su proyecto de reforma, Tecnos.
– , Escritos sobre la paz y la guerra, CEC.
– , Escritos políticos, Trotta.
– , Discursos sobre la economía política, Tecnos.
– , Emili o de l’educació, Eumo, Vic.
– , Els somieigs del passejant solitari, Proa, Barcelona.
Sieyès, Emmanuel-Joseph, ¿Qué es el Tercer Estado?, Alianza.
Estudis
Sobre Hobbes
Oakeshott, Michael, El Estado europeo moderno, Paidós/ICE-UAB.
Bobbio, Norberto, Thomas Hobbes, FCE.
Monserrat, Josep, Thomas Hobbes: La fundació del l’Estat Modern, Gedisa, Barcelona.
Schmitt, C., El Leviathan en la teoría del Estado de Thomas Hobbes, Comares, Granada.
Strauss, L., La filosofía política de Hobbes, FCE.
Tönnies, f., Hobbes: vida y doctrina, Alianza.
Zarka, Yves-Charles, Hobbes y el pensamiento político moderno, Herder, Barcelona.
Sobre Locke
Ashcraft, Richard, Locke’s Two Treatises of Government, Unwin Hyman, London.
Bobbio, Norberto, Locke e il diritto naturale, G. Giappichelli, Torino [Locke y el derecho natural, Tirant lo Blanch, València, electrònic i en paper.]
Dunn, John, Locke. A Very Short Introduction, Oxford University Press.
– ,The Political Thought of John Locke, Cambridge University Press.
Grant, Ruth W., John Locke’s liberalism, Chicago Universiy Press.
Iversen Vaugh, Karen, John Locke: economista y sociólogo, F.C.E.
Macpherson, C.B. (Crawford Brough), La teoría política del individualismo posesivo: de Hobbes a Locke, Trotta.
Sobre Rousseau (i Montesquieu)
Althusser, Louis, Montesquieu: la política y la historia, Ariel.
Aron, Raymond, Las etapas del pensamiento sociológico, Herder.
Durkheim, Émile, Montesquieu y Rousseau: precursores de la sociología, Tecnos.
Iglesias, Mª Carmen, El pensamiento de Montesquieu: política y ciencia natural, Alianza.
Cassirer, Ernst, The Question of Jean-Jacques Rousseau, ColumbiaUniv.Press, New York.
Grimsley, Ronald, La filosofía de Rousseau, Alianza.
Masters, Roger Davis, The Political Philosophy of Rousseau, Princeton University Press, New Jersey.
Rubio Carracedo, José, ¿Democracia o representación? Poder y legitimidad en Rousseau, CEC.
Complementaris:
Burke, Edmund, Reflexiones sobre la revolución en Francia, Alianza.
[Sobrel’Abbé de Saint-Pierre, Bernardin: monografia a Revue d’Histoire Littéraire de La France nº 5, set./oct. 1989: Armand Collin, Paris.]
Mill, John Stuart, Del gobierno representativo, Tecnos.
Tocqueville, Alexis de, L’Antic Règim i la Revolució, Edicions 62 – Diputació de Barcelona.
– , La democracia en América, Alianza.
[Actual]
Domènech, Antoni, El eclipse de la fraternidad, Crítica, Barcelona.
Tema IV. L'Estat constitucional.
Fonts:
Kant, Immanuel, Història i política (conté La pau perpètua), TF.
– , Ideas para una historia universal en clave cosmopolita y otros escritos sobre Filosofía de la Historia (conté:“ Replanteamiento sobre la cuestión de si el género humano se halla en continuo progreso hacia lo mejor”, un text que pertany a El conflicte de les Facultats).
– , El conflicto de las facultades: en tres partes, Alianza.
– , ¿Qué es la Ilustración? y otros escritos, Alianza.
– , “En torno al tópico: ‘Tal vez eso sea correcto en teoría, pero no sirve para la práctica’”, a Teoría y práctica, Tecnos.
Estudis:
Aubenque, P., “La prudencia en Kant”, dins La prudencia en Aristóteles, Crítica.
Colomer, José Luis, “Immanuel Kant”, a F. Vallespín (ed.), Historia de la Teoría Política, v. 3.
Olesti, Josep, “Kant, un realista polític?”, a Comprendre, any IV, 2002/1.
Philonenko, Alexis, La théorie kantienne de l’histoire, J. Vrin, Paris.
Turró, Salvi, Lliçons sobre història i dret a Kant, Edicions Universitat de Barcelona.
– , Tránsito de la naturaleza a la historia en la filosofía de Kant, Anthropos, Barcelona.
Williams, Howard, Kant’s Political Philosophy, Basil Blackwell, Oxford.
Complementaris:
Arendt, H., Conferencias sobre la filosofía política de Kant, Paidós.
Foucault, Michel, Sobre la Ilustración, Tecnos.
Programari
No s'ha de menester cap programari específic.