Logo UAB
2022/2023

Producció i Consum de la Cultura

Codi: 100066 Crèdits: 6
Titulació Tipus Curs Semestre
2502758 Humanitats OT 3 2
2502758 Humanitats OT 4 2

Professor/a de contacte

Nom:
Dafne Muntanyola Saura
Correu electrònic:
dafne.muntanyola@uab.cat

Utilització d'idiomes a l'assignatura

Llengua vehicular majoritària:
català (cat)
Grup íntegre en anglès:
No
Grup íntegre en català:
Sí
Grup íntegre en espanyol:
No

Prerequisits

Assignatura optativa, no té prerequisits. 

Objectius

 

Neither highbrows nor lowbrows nor midbrows, but elastic-brows.

George Orwell

L’aproximació sociològica més famosa a la cultura popular occidental és la  crítica a la “cultura de masses”. Tot i que els conceptes de “societat de masses” i “cultura de masses” venen de més lluny, no prenen la importància cabdal que tenen per a l’anàlisi de la cultura i la societat  fins els anys trenta del segle passat. I no es consoliden fins passada la segona Guerra Mundial.  Els  protagonistes ho són de dues menes ben diferents. En primer lloc,  intel·lectuals  de l’èlit cultural nord-americana i europea reprenen amb força la crítica, iniciada el segle XIX, que es basa en la percepció d’un món modern que ha diluït  les institucions socials secundàries  entre  la massa de ciutadans individuals i les estructures centralitzades del poder. En segon lloc, membres destacats de  l’Escola de Frankfurt,  creuen que l’individu, en la “societat de masses”, esdevé alienat i  isolat, convertint-se en políticament susceptible de ser manipulat pel líder autoritari de torn i culturalment anul·lat per la manipulació de la maquinària de la “indústria cultural”.  Coincidint amb la consolidació de la societat de consum, el debat  s’ha enriquit amb noves aportacions i noves crítiques a partir del referent definit per l’anàlisi de la producció i consum cultural.

 

L’objectiu general del curs es senzill: definir i comprendre com els termes producció i consum cultural s’empren en contextos quotidians, en els mitjans de comunicació, i també en els entorns literaris i acadèmics. Es tractarà de:

 

1) Adquirir i dominar alguns dels conceptes i  teories fonamentals per a l’estudi de la cultura consumida per la majoria, facilitant-ne així l’anàlisi comprensiva.

2) Discutir, disseccionar i criticar textos, videos, imatges i altres mitjans de comunicació que parlen dels conceptes centrals del curs sobre pràctiques, gustos i judicis culturals.

3) Fer la construcció d’un objecte de recerca sobre consum i producció cultural. Compararem pràctiques i discursos en la cultura actual, i ho farem a partir de ’observació i d’anàlisi dela comunicació real i virtual.

4) Posareu en pràctica dues competències pròpies de la sociologia: La consolidació d’una bona pregunta teòrica per enfocar una recerca comparativa, més enllà dels prejudicis i del discurs dominant; i el manteniment d’una actitud reflexiva en el moment de l’observació d’uns escenaris de pràctiques culturals reals.

 5) La creació d’una fitxa d’observació i un guió d’entrevista per recollir la informació que necessiteu, analitzar-la i presentar-la de forma atractiva, seleccionant exemples càlids i interessants  en el moment de la presentació final. 

6) Completar un treball de recerca en equip, bàsic per poder investigar qualitativament, de manera intersubjectiva i reflexiva.

Competències

    Humanitats
  • Identificar els processos històrics en què s'inscriu la cultura contemporània.
  • Interpretar la diversitat social i cultural.
  • Que els estudiants hagin desenvolupat aquelles habilitats d'aprenentatge necessàries per emprendre estudis posteriors amb un alt grau d'autonomia.
  • Que els estudiants puguin transmetre informació, idees, problemes i solucions a un públic tant especialitzat com no especialitzat.
  • Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins de la seva àrea d'estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes destacats d'índole social, científica o ètica.
  • Respectar la diversitat i la pluralitat d'idees, persones i situacions.

Resultats d'aprenentatge

  1. Avaluar críticament experiències, materials i propostes.
  2. Comparar la lectura dels fenòmens culturals des de diferents ideologies presents en la realitat social d'Espanya i de Catalunya.
  3. Definir els conceptes sociològics que interpreten els fenòmens culturals.
  4. Escriure en un text acadèmic utilitzant el vocabulari propi de la disciplina
  5. Explicar les interpretacions socials de la cultura d'acord amb els enfocaments de la teoria sociològica.
  6. Reconèixer les bases de dades bibliogràfiques més idònies per obtenir les fonts sobre un tema determinat.
  7. Relacionar els debats entorn dels enfocaments de la teoria sociològica, referits a la cultura i el context històric en el qual han sorgit.
  8. Treballar en equip respectant les diverses opinions.

Continguts

Temes del curs

  1. El lloc des del qual tractarem la qüestió: La perspectiva sociològica.
  2. Els conceptes centrals:  producció i consum de cultura. Pràctiques i discurs.
  3. Teoria cultural: cultura de masses i cultura popular.
  4. Les regles de l’art i la indústria cultural.
  5. L’estat, el mercat econòmic i el mercat dels béns simbòlics.
  6. Aproximació comprensiva al consum cultural des d’una sociologia del gust. 

 

Metodologia

Com que es tracta d’una assignatura d’avaluació continuada, cal una assistència constant (mín un 80% de les classes). S’avaluarà la participació regular i activa en les sessions de classe i la feina feta amb les lectures. En relació a aquestes últimes caldrà presentar dues preguntes sobre les lectures a cada sessió de seminari. A més, es potenciarà la participació activa a classe amb entregues parcials per part des i les alumnes que culminarà en un treball en equip. 

Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.

Activitats formatives

Títol Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Tipus: Dirigides      
Classe teòrica 20 0,8 2, 6, 7
Tipus: Supervisades      
Presentacions orals de les entregues i del treball final grupal 2 0,08 1, 2, 4, 5, 6, 7, 8
Seminaris de discussió de textos 8 0,32 1, 2, 3, 5, 7
Tutories 3 0,12 8
Tipus: Autònomes      
Elaboració del treball grupal tutoritzat 15 0,6 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8
Lectura de textos i ampliació 8 0,32 1, 2, 5, 6, 7
Organització d'apunts i material de classe 5 0,2 1, 2, 3, 5, 6, 7
Recerca d'informació bibliogràfica, hemerogràfica i a Internet 8 0,32 1, 2, 5, 6, 7, 8

Avaluació

Com que es tracta d’una assignatura d’avaluació continuada, cal una assistència constant (mín un 80% de les classes). S’avaluarà la participació regular i activa en les sessions de classe i la feina feta amb les lectures. En relació a aquestes últimes caldrà presentar dues preguntes sobre les lectures a cada sessió de seminari. A més, es potenciarà la participació activa a classe amb entregues parcials individuals i grupals per part des i les alumnes que culminarà en un treball en equip escrit i oral.

Cal presentar-se a totes les entregues, les individuals i les grupals. Si aquestes no es complexien o no s’arriba a un mínim de 4, l’assignatura es considerarà suspesa. Es considerarà un alumne com a "no avaluable" (antic "no presentat") només en els casos que l’estudiant comuniqui a la professora que deixa la classe les dues primeres setmanes de l’assignatura, o bé si s’han complert totes les entregues amb més de 4 menys una.

Al moment de comunicació de les qualificacions dels elements d'avaluació de l'assignatura se'n comunicará el procediment i terminis de revisió.

* Les preguntes de seminari s’han d’entregar a classe, i les entregues del treball el dia marcat al programa.  NO S’ACCEPTERAN ENTREGUES SENSE NOM O FORA DE TERMINI.

* El plagi és un delicte i una presa de pèl. Plagiar les idees o les frases d’algú sense citar de forma directa o indirecta comporta SUSPENDRE L’ASSIGNATURA.

* Dediqueu temps i diners a venir a classe. Per tant, l’ús del mòbil, de l’ordinador, de la tablet i d’altres dispostius electrònics a l’aula no està permès.

o En cas que l’estudiant realitzi qualsevol irregularitat que puguiconduir a

una variació significativa dela qualificació d’un acte d’avaluació, es

qualificarà amb 0 aquest acte d’avaluació, amb independència del

procés disciplinari que s’hi pugui instruir. En cas que es produeixin

diverses irregularitats en els actes d’avaluació d’una mateixa

assignatura, la qualificació final d’aquesta assignatura serà 0.

 

Activitats d'avaluació

Títol Pes Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Elaboració preguntes crítiques sobre les lectures individuals 30 20 0,8 1, 2, 3, 4, 5, 7
Entrega fitxa d'observació i guió d'entrevista treball grupal 15 10 0,4 2, 3, 5, 7
Notas de camp individuals 15 15 0,6 1, 5
Treball grupal escrit 40 36 1,44 1, 2, 3, 5, 6, 7, 8

Bibliografia

 

BIBLIOGRAFIA BÀSICA OBLIGATÒRIA

 

1.SOCIOLOGIA DE L’ART Varela, Julia. y Alvarez-Uria, Fernando. (2008). Materiales de sociología del arte. Madrid: Siglo XXI. (Prólogo)

2.  PRÀCTIQUES ARTÍSTIQUES  DeNora, Tia (2014). Making Sense of Reality : Culture and Perception in Everyday Life. Los Angeles: SAGE. Capítol 9 “The Sense of Reality”pp.125-149.

3. LA FORMA DE LA INTERACCIÓ COM A CULTURA Simmel, George. (1908/2001) El Individuo y la libertad : ensayos de crítica de la cultura. Barcelona : Península. ( Capítols Sociología de la comida y El individuo y la libertad).

4. CULTURA I PRAGMÀTICA Muntanyola, D. (2021) “Mètodes naturalistes de la sociologia de la creativitat: Contra el reduccionisme ”, Debats. Revista de cultura, poder i societat. 135(2), pp. 25–38. doi: 10.28939/iam.debats-135-2.2.

5. ART I CANVI SOCIAL Manifestos avantguardistes

a) Manifest del futurisme de Marinetti (1909) http://www.xtec.cat/~malons22/personal/manifestos.htm

b) Manifesto della Donna futurista. Risposta a F. T. Marinetti Manifest de les dones futuristes de Valentine de St Point  (1912)

c)  Contra els poetes amb minúscula: primer manifest català futurista de Joan Salvat Papasseït (1920) https://catalog.hathitrust.org/Record/101845377 Bancroft Library, UCBerkeley

d) Manifest Groc de Dalí et al. (1928) http://filcat.uab.cat/gelcc/modern/textos/mod106.pdf

6. CULTURA DE MASSES I ALTA CULTURA

a) Woolf, Virginia. (October 1932, Unsent) “Letter to the editor of the “New Statesman”.

b) Eco, Umberto (1968/ 2006). Apocalípticos e integrados. Barcelona: Tusquets. (Introducció).

7. BOURDIEU I EL CAMP CULTURAL Heinich, Nathalie (2017). Bourdieu’s culture. Bourdieu in Question: New Directions in French Sociology of Art, 130: 41–70. (capítol electrònic)  https://ebookcentral.proquest.com/lib/uab/detail.action?docID=5570597

8. LA PRODUCCIÓ ARTÍSTICA Moulin, Raymonde (2017) “The Museum and the Marketplace: The Constitution of Value in Contemporary Art.” Bourdieu in Question. 130: 41–70. (capítol electrònic) https://ebookcentral.proquest.com/lib/uab/detail.action?docID=5570597.

 

 

BIBLIOGRAFIA COMPLEMENTÀRIA PEL TREBALL GRUPAL

 

TEXTOS TEÒRICS

Ariño, A. (1997). La sociología de la cultura. Barcelona: Ariel. (Capítols Lasteorías de la cultura de masas i Las audiencias activas) a Moodle

Becker, Howard. (1995/2009). El poder de la inercia, Apuntes de investigación del CEYP, 15: 99-105.

Bourdieu, Pierre. (1979/2010) El sentido social del gusto. Elementos para una sociología de la cultura. Buenos Aires: SigloXXI. (Consumo cultural)

Benjamin, Walter. (1936/1993). L'obra d'art a l'època de la seva reproductibilitat tècnica. Barcelona: Edicions 62.

Calvino, Italo (1993). “Lavventura di un fotógrafo” a Gli Amori Difficili. Milano : Arnoldo Mondadori. Los amores difíciles. El Aleph.

Gramsci, Antonio. (1948/2017.) "La formación delos intelectuales" (traducción M. Sacristán) a Rendueles, C. (Ed.) Escritos (Antología). Madrid: Alianza.

Noya, J., Del Val, F., Muntanyola-Saura, D. (2014). Paradigmas teóricos contemporáneos: revisión de la sociología de la música. Revista Internacional de Sociología. 72 - 3, pp. 541 - 562. http://revintsociologia.revistas.csic.es/index.php/revintsociologia/article/view/591

Rodriguez Morató, A. (2017) Introducción a Rodríguez Morato y Santa-Acuña, A. (2017). La nueva sociología de las artes. Barcelona: Gedisa. a Moodle

Sontag, Susan.(1981/2019). Sobre la fotografia. Barcelona: Arcadia Editorial.

Williams, Ray. (1958/2008) La cultura es algo ordinario”. A Historia y cultura común. Antología. Madrid: Los libros de la Catarata.

 

TEXTOS EMPÍRICS


Ariño, A. y Llopis, R. (2016). La participació cultural de la joventut catalana 2001-2015. Consell Nacional de la Cultura i de les Arts, Generalitat de Catalunya.(Tipologia i Reflexions finals pp. 27-55.) a Moodle.
Ariño, A. y Llopis, R. (2017). "Asociacionismo, Amateurismo y Socialización cultural" a Culturas en Tránsito. Las prácticas culturales en España en el comienzo del siglo XXI. Madrid: Fundación SGAE. Moodle
Casals, M. (2017). An analysis towards the construction and the role of collaborative circles in jazz musicians of Barcelona. DIGITHUM. núm. 20. https://www.raco.cat/index.php/Digithum/article/view/339069/429970
Herrera-Usagre, M. (2011). La transmisión intergeneracional de aptitudes y actitudes culturales. Revista Internacional de Sociología (RIS) 71(1): 143-167. hhttp://revintsociologia.revistas.csic.es/index.php/revintsociologia/article/view/473/0
Martínez, R.(2013). Gust musical, inautenticitat i classe social. Sobre com es signifiquen les jerarquiessocials malgratl’aparentfluïdesade la cultura popular contemporània, Quaderns de l'Institut Català d'Antropologia, 29: 25-45. https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=4762977

Muntanyola-Saura, D. (2020) El gusto es nuestro: el consumo cultural desde una aproximación pragmática. en Alonso, Fernández y Ibáñez (Eds.) Estudios sociales del consumo. Madrid: Centro de Investigaciones Sociológicas.


MÉS BIBLIOGRAFIA COPLEMENTÀRIA

Adorno, T. 1967.La industria cultural y sociedad de masas, Monte Avila, Caracas,
Álvarez-Uria, F.; Varela, J. (2004) Sociología, capitalismo y democracia. Madrid: Morata.
Álvarez-Uria, F.; Varela, J. (2009) Sociología de las instituciones. Madrid: Morata.
Baudrillard, J. (1978) Cultura y simulacro, Kairós, Barcelona.
Bauman, Z. (2002) La cultura como praxis, Paidós, Barcelona.
Bourdieu, P. (1979). La distinction. Seuil, Paris.
Becker, H. (2002). ”Studying the New Media”. Qualitative Sociology, 25-3, 337-343.
Durkheim, E. (1912) Les formes élémentaire de la vie religieuse. Paris: PUF.
Eagleton, T. (2000) The ideal of culture. Blackwell Publishing.
Elias, N. (1988) El proceso de la civilización, F.C.E., México.
Foucault, M. (2006) Historia de la sexualidad, Siglo XXI, México.
Freud, S. (1930/2008) El malestar de la civilització. Girona: Accent Editorial.
Haraway, D. (1995) Ciencia, “ciborgs” y mujeres, Cátedra, Madrid.
Hoggart, R. (1957) The Uses of Literacy. New York: Chatto and Windus.
Horkheimer, M.(1966) La función de las ideologías, Taurus, Madrid.
Mcluhan, M. (1998) La galaxia Gutemberg: génesis del “Homo Tipographicus”, Círculo de Lectores, Barcelona.
Manheim, K. (1987) Ideología y Utopía, F.C.E., México.
Marcuse, H. (1999)Erosy civilización, ed. Ariel, Barcelona.
Marx, K., La ideología alemana, Grijalbo.
Morin, E. (1966). El espíritu del tiempo. Ensayosobre la Cultura de Masas, Taurus, Madrid.
Menand, L. (2011) Browbeaten: Dwight Macdonald’s war onMidcult. The New Yorker, Sept 5 2011.
Molotch, H. (2002). “Place in Product”, International Journal of Urban and Regional Research, 26: 665–88.
Muntanyola-Saura, D. (2017). "El habitus en la danza: las habilidades sociales y artísticas de un ensayo", en Morató y Santana-Acuña. La nueva sociología de las artes. Barcelona: Gedisa
Peterson R. A. and Kern, R. (1996) Changing highbrow taste: from snob to omnivore’, American Sociological Review, 61, 900-909.
Savage, M & Silva, E. B. (2013). Field analysis in cultural sociology Cultural sociology, 7 (2). 111- 126.
Varela, J. y Alvarez-Uria, F. (2008). Materiales de sociología del arte, Siglo XXI, Madrid.
Veblen, T. (1899) Teoria de la clase ociosa. Madrid: Alianza.
Warde, A. Wright, D. & Gayo-Cal, M. (2007). Understanding Cultural Omnivorousness: Or, the Myth of the Cultural Omnivore, Cultural Sociology, July, 1. 2: 143-164.

Programari

Per l'anàlisi qualitativa de les dades recollides a les notes de camp i entrevistes es pot emprar el programari ATLAS.TI i ELAN. Actualment no s'ofereix una formació específica per manca de recursos al campus.