Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
---|---|---|---|
2502758 Humanitats | OB | 2 | 1 |
No n'hi ha.
Literatura Catalana és una assignatura de 6 crèdits que té caràcter introductori i l’objectiu de presentar una visió històrica general de la matèria des dels orígens fins als anys 30 del segle XX. A partir d’algunes de les obres més importants del període es vol fomentar la capacitat crítica de lectura i de contextualització.
A l’acabament del curs, l’estudiant haurà de ser capaç de:
(a) conèixer i situar històricament els autors, els gèneres i les obres més importants estudiats;
(b) comprendre el sentit de la tradició literària;
(c) entendre i comentar oralment els textos llegits;
(d) produir comentaris escrits sobre aquests textos.
L’assignatura forma part dels 60 crèdits nuclears programats per al segon curs dels estudiants d’Humanitats.
1. Poesia medieval dels trobadors a Ausiàs March
Lectures: antologia de textos
2. Història, divulgació, classicisme i narrativa medieval
Lectures: Lo somni, de Bernat Metge
3. El Renaixement a la Corona d'Aragó. Del Barroc a la Il·lustració i el preromanticisme
Lectures: antologia de textos
4. Romanticisme i Renaixença. Gèneres. Jacint Verdaguer. Àngel Guimerà
Lectures: antologia de textos
5. Costumisme i realisme. Narcís Oller
Lectures: La febre d'or, de Narcís Oller
6. El Modernisme. Joan Maragall. Víctor Català. Santiago Rusiñol
Lectures: antologia de textos. L'auca del senyor Esteve. Teatre, de Santiago Rusiñol
7. El Noucentisme i l'Avantguarda. Josep Carner
Lectures: antologia de textos
8. Els anys 30. Gèneres. La crítica literària
Lectures: antologia de textos
L’assignatura es distribueix en sessions teòriques i seminaris de lectura. Les sessions teòriques tenen un caràcter panoràmic i contextualitzador i van acompanyades del comentari de textos teoricocrítics. Les sessions dedicades a la lectura se centren en l’anàlisi de les obres de lectura obligatòria i d’altres textos complementaris. Es disposarà d’una llista d'obres i d’unes referències bibliogràfiques associades a cada lectura.
Es presentarà programa detallat i calendari de les sessions a principi de curs.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|
Tipus: Dirigides | |||
Comentari de les lectures | 20 | 0,8 | 3, 4, 8 |
Exposició del programa | 25 | 1 | 2, 4, 5, 9, 10 |
Tipus: Supervisades | |||
Elaboració de treballs escrits | 30 | 1,2 | 1, 2, 3, 5, 6 |
Tipus: Autònomes | |||
Cerca bibliogràfica a les biblioteques i a Internet | 20 | 0,8 | 8, 10 |
Estudi dels apunts i de la bibliografia recomanada | 20 | 0,8 | 1, 6, 9 |
Lectura d'obres | 35 | 1,4 | 7, 9 |
Les competències d’aquesta assignatura seran avaluades per mitjà d'un exercici escrit sobre literatura antiga (35%), una prova final (50%) i la participació activa a l'aula (15%).
En cas de necessitat, les proves escrites es podran fer per mitjà de Moodle.
Per participar en la recuperació l'alumnat ha d'haver estat prèviament avaluat en un conjunt d'activitats el pes de les quals equivalgui a un mínim de dues terceres parts de la qualificació total de l'assignatura o mòdul, i ha d'haver assolit en conjunt una qualificació entre el 3,5 i el 4,9. La nota màxima de la recuperació és un 5.
Si l'estudiant no ha realitzat almenys un 65% de les activitats avaluables, tindrà un "no avaluable".
En cas que l’estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d’un acte d’avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d’avaluació, amb independència del procés disciplinari que s’hi pugui instruir. En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d’avaluació d’una mateixa assignatura, la qualificació final d’aquesta assignatura serà 0.
En cas que les proves no es puguin fer presencialment s’adaptarà el seu format (mantenint-ne la ponderació) a les possibilitats que ofereixen les eines virtuals de la UAB. Els deures, activitats i participació a classe es realitzaran a través de fòrums, wikis i/o discussions d’exercicis a través de Teams, etc. El professor o professora vetllarà perquè l'estudiant hi pugui accedir o li oferirà mitjans alternatius que estiguin al seu abast.
Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|---|
Assist?ncia i participaci? a classe | 15% | 0 | 0 | 1, 2, 4, 6, 7, 9, 10 |
Exercici escrit sobre literatura antiga | 35% | 0 | 0 | 1, 2, 4, 5, 6, 7, 10 |
Prova final | 50% | 0 | 0 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8 |
És convenient tenir presents els panorames històrics: el sistemàtic de M. de Riquer, A. Comas & J. Molas, Història de la literatura catalana (Barcelona, Ariel), que sovint ofereix resums de les obres més rellevants, la informació acumulada per Jordi Rubió i Balaguer, especialment els volums I-VIII de les Obres de Jordi Rubió i Balaguer i els Índexs (Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1984-2004), així com el Panorama crític de la literatura catalana dirigit per Albert Rossich (Barcelona, Vicens Vives, 2009-2011, 6 vols.). Hi ha síntesis culturals i literàries molt útils a Pere Gabriel (dir.), Història de la cultura catalana (Barcelona, Edicions 62, 1994-1999), i diccionaris d'autors com el Nou diccionari 62 de la literatura catalana (Barcelona, Edicions 62, 2000) i el Diccionari de la literatura catalana (Barcelona, Enciclopèdia Catalana, 2008). També es poden consultar els tres volums, dirigits per Lola Badia, de la Història de la literatura catalana. Literatura medieval (I) (II) (III) (Barcelona, Enciclopèdia Catalana/Barcino /Ajuntament de Barcelona, 2013-2015) i, de la mateixa obra, els volums IV (Literatura moderna. Renaixement, Barroc i Il·lustració, Barcelona, 2016, dirigit per Josep Solervicens), V (Literatura contemporània I. El Vuit-cents, Barcelona, 2018, dirigit per Enric Cassany i Josep M. Domingo) i VI (Literatura contemporània II. Modernisme. Noucentisme. Avantguardes, Barcelona, 2020, dirigit per Jordi Castellanos i Jordi Marrugat).
Tema 1
Martín de Riquer, Los trovadores (3 vol.), Barcelona, Planeta, 1975 [Pròleg essencial, esp. p. 19-31,49-65, 77-96, i antologia amb notes i traduccions].
Martí de Riquer & Lola Badia, Les poesies de Jordi de Sant Jordi, València, Tres i Quatre, 1984.
Per a un biblioteca d'autors i obres en vers:www.rialc.unina.it
Tema 2
Stefano M. Cingolani, El Somni d'una cultura: «Lo Somni» de Bernat Metge, Barcelona, Quaderns Crema, 2002.
A. Vàrvaro, «Il testo storiografico come opera letteraria: Ramon Muntaner», dins
Symposium in honorem prof. M. de Riquer, Barcelona, Quaderns Crema, 1984, p.403-15.
Bernat Metge, Lo somni (ed. Lola Badia), Barcelona, Quaderns Crema, 1999.
Tema 3
AADD, Llengua i literatura. Barcelona 1700, Barcelona, Barcino / Ajuntament de Barcelona, 2011.
Eulàlia Duran, Estudis sobre cultura catalana al Renaixement, València, Tres i Quatre, 2004.
Joan Fuster, La Decadència al País Valencià, Barcelona, Curial, 1976.
Eulàlia Miralles (ed.), Del Cinccents al Setcents. Tres-cents anys de literatura catalana, Bellcaire d'Empordà, Vitel·la, 2010.
Albert Rossich, «La literatura catalana entre el barroc i el romanticisme», Caplletra, 9 (tardor 1990), p. 35-57.
Albert Rossich & Pep Valselobre (ed.), Poesia catalana del barroc. Antologia, Bellcaire d'Empordà, Vitel·la, 2006.
Gabriel Sansano & Pep Valsalobre (ed.), Fontanellana. Estudis sobre l'època i l'obra de Francesc Fontanella,Girona, Documenta Universitaria, 2009.
Pep Valsalobre & Albert Rossich, Literatura i cultura catalanes (segles XVII-XVIII), Barcelona, Editorial UOC, 2007.
Temes 4-5
AADD, Actes delCol·loqui Internacional sobre la Renaixença (2 vol.), Barcelona, Curial, 1992 i 1994.
AADD, Tornau-me a la terra. Noves perspectives sobre Verdaguer, Lleida, Àgora Literària dels Països Catalans, 2004.
Enric Cassany (ed.), Quadres de costums urbans del noucents, Barcelona, Edicions 62, 1987.
Josep M. Domingo & Miquel M. Gibert (ed.), Actes del Col·loqui Àngel Guimerà i el teatre català del segle XIX, Tarragona, IET Ramon Berenguer IV, 2000.
Ricard Torrents, Verdaguer. Un poeta per a un poble, Vic, Eumo / Universitat de Vic, 2002.
Alan Yates, Narcís Oller: tradició i talent individual, Barcelona, Curial, 1998.
Narcís Oller, La febre d'or, Valls, Cossetània, 2012.
Tema 6
Jordi Castellanos, «La narrativa curta en el Modernisme», dins Actes del VII Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes, Barcelona, PAM, 1986, p. 159‑189.
Joan-Lluís Marfany, Aspectes del Modernisme, Barcelona, Curial, 1982.
Arthur Terry, La poesia de Joan Maragall, Barcelona, Barcino, 1963.
Santiago Rusiñol, L'auca del senyor Esteve. Teatre, Barcelona, Educaula, 2010.
Temes 7-8
AADD., El Noucentisme (Cicle deconferències fet a la Institució cultural del CIC de Terrassa, curs 1984/85), Barcelona, PAM, 1987.
Jaume Aulet, «Estudi introductori», dins Antologia de la poesia noucentista, Barcelona, Edicions62,1997, p.7-54.
Josep M. Balaguer, «La literatura catalana i l’Avantguarda», dins Pere Gabriel (dir),Història de la Cultura Catalana. Primeres Avantguardes. 1918-1930, Barcelona, Edicions. 62, 1997.
Jordi Malé, Carles Riba i el Noucentisme. Les idees literàries (1913-1920), Barcelona, La Magrana, 1995.
Jordi Malé, Les idees literàries al període d'entreguerres. Antologia de textos, Universitat de Lleida (Càtedra Màrius Torres) / Pagès editors, Lleida, 2011.
Joaquim Molas, La literatura catalana d’avantguarda (1916-1939), Barcelona, Antoni Bosch ed., 1983.
Giuseppe E. Sansone, «Introducció», dins Carles Riba, Obres completes II: Assaigs crítics, Barcelona, Edicions 62, 1967, 5-32 (reed. a Obres completes, 2 (Crítica, 1), Barcelona, Edicions 62, p. 5-38.
Webs de literatura contemporània:
http://lletra.uoc.edu/
www.escriptors.com
http://traces.uab.cat/
http://www.traces.uab.es/tracesbd/altresrecursos/literatura.html
http://www.catedramariustorres.udl.cat/materials/hemeroteca/index.php
...