Logo UAB
2022/2023

Expressió escrita llengua catalana

Codi: 100018 Crèdits: 6
Titulació Tipus Curs Semestre
2500239 Història de l'Art FB 1 1
2500240 Musicologia FB 1 2
2500241 Arqueologia FB 2 1
2500246 Filosofia FB 1 1
2500256 Antropologia Social i Cultural FB 1 2
2500501 Història FB 1 2
2502758 Humanitats FB 1 1

Professor/a de contacte

Nom:
Lluís Cabre Olle
Correu electrònic:
lluis.cabre@uab.cat

Utilització d'idiomes a l'assignatura

Llengua vehicular majoritària:
català (cat)
Grup íntegre en anglès:
No
Grup íntegre en català:
Grup íntegre en espanyol:
No

Equip docent

Ignasi de Loiola Badia Capdevila
Gisela Nereida Gali Llaurado
Maria Dolça Manubens Gil
Arnau Vives Piñas
Helena Borrell Carreras
Palmira Freixa Torner

Prerequisits

Cap

Objectius

A fi d'aprofundir en la formació en l'ús instrumental de la llengua catalana en l'escriptura tècnica i científica, s'hi tractaran les estratègies per redactar textos especialitzats de manera clara, correcta i apropiada a cada circumstància, matèria i disciplina. S'hi farà especial atenció a les diverses tipologies textuals, a les etapes de l'elaboració dels textos i a les propietats que caracteritzen els escrits de qualitat.

Competències

    Història de l'Art
  • Actuar en l'àmbit de coneixement propi avaluant les desigualtats per raó de sexe/gènere.
  • Que els estudiants hagin demostrat que comprenen i tenen coneixements en una àrea d'estudi que parteix de la base de l'educació secundària general, i se sol trobar a un nivell que, si bé es basa en llibres de text avançats, inclou també alguns aspectes que impliquen coneixements procedents de l'avantguarda d'aquell camp d'estudi.
  • Que els estudiants hagin desenvolupat aquelles habilitats d'aprenentatge necessàries per emprendre estudis posteriors amb un alt grau d'autonomia
  • Que els estudiants puguin transmetre informació, idees, problemes i solucions a un públic tant especialitzat com no especialitzat.
  • Que els estudiants sàpiguen aplicar els coneixements propis a la seva feina o vocació d'una manera professional i tinguin les competències que se solen demostrar per mitjà de l'elaboració i la defensa d'arguments i la resolució de problemes dins de la seva àrea d'estudi.
  • Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins de la seva àrea d'estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes destacats d'índole social, científica o ètica
    Musicologia
  • Que els estudiants hagin demostrat que comprenen i tenen coneixements en una àrea d'estudi que parteix de la base de l'educació secundària general, i se sol trobar a un nivell que, si bé es basa en llibres de text avançats, inclou també alguns aspectes que impliquen coneixements procedents de l'avantguarda d'aquell camp d'estudi.
  • Que els estudiants hagin desenvolupat aquelles habilitats d'aprenentatge necessàries per emprendre estudis posteriors amb un alt grau d'autonomia.
  • Que els estudiants puguin transmetre informació, idees, problemes i solucions a un públic tant especialitzat com no especialitzat.
  • Que els estudiants sàpiguen aplicar els coneixements propis a la seva feina o vocació d'una manera professional i tinguin les competències que se solen demostrar per mitjà de l'elaboració i la defensa d'arguments i la resolució de problemes dins de la seva àrea d'estudi.
  • Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins de la seva àrea d'estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes destacats d'índole social, científica o ètica.
    Arqueologia
  • Que els estudiants hagin demostrat que comprenen i tenen coneixements en una àrea d'estudi que parteix de la base de l'educació secundària general, i se sol trobar a un nivell que, si bé es basa en llibres de text avançats, inclou també alguns aspectes que impliquen coneixements procedents de l'avantguarda d''aquell camp d'estudi.
  • Que els estudiants hagin desenvolupat aquelles habilitats d'aprenentatge necessàries per emprendre estudis posteriors amb un alt grau d'autonomia.
  • Que els estudiants puguin transmetre informació, idees, problemes i solucions a un públic tant especialitzat com no especialitzat.
  • Que els estudiants sàpiguen aplicar els coneixements propis a la seva feina o vocació d'una manera professional i tinguin les competències que se solen demostrar per mitjà de l'elaboració i la defensa d'arguments i la resolució de problemes dins de la seva àrea d'estudi.
  • Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins de la seva àrea d'estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes destacats d'índole social, científica o ètica.
    Filosofia
  • Que els estudiants hagin demostrat que comprenen i tenen coneixements en una àrea d'estudi que parteix de la base de l'educació secundària general, i se sol trobar a un nivell que, si bé es basa en llibres de text avançats, inclou també alguns aspectes que impliquen coneixements procedents de l'avantguarda d''aquell camp d'estudi.
  • Que els estudiants hagin desenvolupat aquelles habilitats d'aprenentatge necessàries per emprendre estudis posteriors amb un alt grau d'autonomia.
  • Que els estudiants puguin transmetre informació, idees, problemes i solucions a un públic tant especialitzat com no especialitzat.
  • Que els estudiants sàpiguen aplicar els coneixements propis a la seva feina o vocació d'una manera professional i tinguin les competències que se solen demostrar per mitjà de l'elaboració i la defensa d'arguments i la resolució de problemes dins de la seva àrea d'estudi.
  • Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins de la seva àrea d'estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes destacats d'índole social, científica o ètica.
    Antropologia Social i Cultural
  • Que els estudiants hagin demostrat que comprenen i tenen coneixements en una àrea d'estudi que parteix de la base de l'educació secundària general, i se sol trobar a un nivell que, si bé es basa en llibres de text avançats, inclou també alguns aspectes que impliquen coneixements procedents de l'avantguarda d’'aquell camp d'estudi.
  • Que els estudiants hagin desenvolupat aquelles habilitats d'aprenentatge necessàries per emprendre estudis posteriors amb un alt grau d'autonomia.
  • Que els estudiants puguin transmetre informació, idees, problemes i solucions a un públic tant especialitzat com no especialitzat.
  • Que els estudiants sàpiguen aplicar els coneixements propis a la seva feina o vocació d'una manera professional i tinguin les competències que se solen demostrar per mitjà de l'elaboració i la defensa d'arguments i la resolució de problemes dins de la seva àrea d'estudi.
  • Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins de la seva àrea d'estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes destacats d'índole social, científica o ètica.
    Història
  • Que els estudiants hagin demostrat que comprenen i tenen coneixements en una àrea d'estudi que parteix de la base de l'educació secundària general, i se sol trobar a un nivell que, si bé es basa en llibres de text avançats, inclou també alguns aspectes que impliquen coneixements procedents de l'avantguarda d''aquell camp d'estudi.
  • Que els estudiants hagin desenvolupat aquelles habilitats d'aprenentatge necessàries per emprendre estudis posteriors amb un alt grau d'autonomia.
  • Que els estudiants puguin transmetre informació, idees, problemes i solucions a un públic tant especialitzat com no especialitzat.
  • Que els estudiants sàpiguen aplicar els coneixements propis a la seva feina o vocació d'una manera professional i tinguin les competències que se solen demostrar per mitjà de l'elaboració i la defensa d'arguments i la resolució de problemes dins de la seva àrea d'estudi.
  • Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins de la seva àrea d'estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes destacats d'índole social, científica o ètica
    Humanitats
  • Que els estudiants hagin demostrat que comprenen i tenen coneixements en una àrea d'estudi que parteix de la base de l'educació secundària general, i se sol trobar a un nivell que, si bé es basa en llibres de text avançats, inclou també alguns aspectes que impliquen coneixements procedents de l'avantguarda d''aquell camp d'estudi.
  • Que els estudiants hagin desenvolupat aquelles habilitats d'aprenentatge necessàries per emprendre estudis posteriors amb un alt grau d'autonomia.
  • Que els estudiants puguin transmetre informació, idees, problemes i solucions a un públic tant especialitzat com no especialitzat.
  • Que els estudiants sàpiguen aplicar els coneixements propis a la seva feina o vocació d'una manera professional i tinguin les competències que se solen demostrar per mitjà de l'elaboració i la defensa d'arguments i la resolució de problemes dins de la seva àrea d'estudi.
  • Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins de la seva àrea d'estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes destacats d'índole social, científica o ètica.

Resultats d'aprenentatge

  1. Comunicar fent un ús no sexista ni discriminatori del llenguatge.
  2. Construir textos normatius correctes
  3. Construir textos normativament correctes
  4. Construir textos normativament correctes.
  5. Explicar les normes ortogràfiques
  6. Explicar les normes ortogràfiques.
  7. Expressar-se eficaçment aplicament els procediments argumentatius i textuals en els textos formals i científics
  8. Expressar-se eficaçment aplicant els procediments argumentatius i textuals en els textos formals i científics
  9. Expressar-se eficaçment aplicant els procediments argumentatius i textuals en els textos formals i científics.
  10. Fer servir la terminologia adequada en la construcció d'un text acadèmic.
  11. Identificar els errors normatius, estilístics o argumentatius d'un text
  12. Identificar els errors normatius, estilístics o argumentatius d'un text.
  13. Identificar les errades normatives, estilístiques o argumentatives d'un text
  14. Interpretar la informació normativa localitzada als webs d'institucions normatives a Internet
  15. Interpretar la informació normativa localitzada als webs d'institucions normatives a Internet.
  16. Presentar treballs en formats ajustats a les demandes i els estils personals, tant individuals com en grup petit.
  17. Redactar correctament un text no normatiu prèviament analitzat
  18. Redactar correctament un text no normatiu prèviament analitzat.
  19. Resumir característiques d'un text escrit en funció dels propòsits comunicatius.
  20. Resumir les característiques d'un text escrit en funció dels propòsits comunicatius
  21. Resumir les característiques d'un text escrit en funció dels propòsits comunicatius.

Continguts

1. Les estratègies per confeccionar textos acadèmics.

a. Els objectius.

b. La planificació.

c. La revisió.

d. Les etapes, els instruments i els recursos.

 

2. L'estructura del text escrit.

a. L'organització del text. La planificació de la macroestructura.

b. La microestructura.

c. La cohesió textual.

d. La coherència textual.

e. La puntuació i els connectors. Els parentètics.

 

3. La competència gramatical.

a. L'ordre de paraules en la frase: el tema, el rema, el focus, l'èmfasi. El valor comunicatiu de les parts del text.

b. Les qüestions derivades de l'estructura predicativa. Verb, subjecte i complements.

c. Els connectors discursius i els procediments de cohesió textual.

d. Les relacions anafòriques i díctiques. La coherència intra- i extratextual. Les referències internes i les externes.

 

4. La competència pragmàtica.

a. La tipologia textual: el gènere i el registre.

b. L'adequació i l'estil. Les convencions.

c. Els llenguatges d'especialitat.

d. L'exposició, la descripció i l'argumentació.

 

5. L'escriptura acadèmica.

a. Les veus del discurs. Els punts de vista. La impersonalització.

b. L'exposició. La definició. La crítica. L'analogia. La reformulació. El resum. La controvèrsia.

c. L'argumentació. L'estructura dels textos argumentatius. Les figures retòriques.

d. La ressenya i la recensió. La crítica. L'assaig.

e. Els projectes i les propostes de treball.

f. Els treballs de recerca, tesis i tesines.

Metodologia

L'exposició dels continguts teòrics es compaginarà amb l'anàlisi i la redacció de textos de diversos gèneres.

El calendari detallat amb el contingut de les diferents sessions s’exposarà el dia de presentació de l’assignatura. Es penjarà també al Campus Virtual on l’alumnat podrà trobar la descripció detallada dels exercicis i pràctiques, els diversos materials docents i qualsevol informació necessària per a l’adequat seguiment de l’assignatura. En cas de canvi de modalitat docent per raons sanitàries, el professorat informarà dels canvis que es produiran en la programació de l’assignatura i en les metodologies docents.

Es reservaran 15 minuts d’una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l’alumnat de les enquestes d’avaluació de l’actuació del professorat i d’avaluació de l’assignatura.

Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, perquè l'alumnat empleni les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.

Activitats formatives

Títol Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Tipus: Dirigides      
Classes magistrals amb suport de TIC, debat en grup i aprenentatge basat en problemes 30 1,2 3, 6, 9, 10, 13, 14, 17, 19
Tipus: Supervisades      
Seminaris d'anàlisi i discussió de textos 30 1,2 3, 8, 10, 13, 14, 16, 19
Tipus: Autònomes      
Documentació, lectura, estudi i redacció 82,5 3,3 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 19, 20, 21

Avaluació

L'avaluació de l'assignatura consistirà en:

  • Exercicis i participació: 20%
  • Lliuraments: 30% - 40%
  • Prova escrita final: 40% - 50%

L'avaluació final resultarà de la suma ponderada de les puntuacions de les diverses proves.
En el moment de realització de cada activitat d'avaluació, s'informarà els alumnes, a través de l'aula Moodle, del procediment i data de revisió de les qualificacions.
Les dates de les proves s'anunciaran a principis de curs i els terminis de lliurament dels exercicis es programaran i anunciaran a l'aula Moodle.
Es podrà fer la recuperació de l'assignatura si la mitjana de la nota és superior a 3,5 i s'han lliurat activitats equivalents almenys a 2/3 de la qualificació total. Només es pot recuperar la prova escrita final. La nota màxima de recuperació és 5.
La manca de qualificació de la prova final suposarà la qualificació de NO AVALUABLE.
Els errors gramaticals i de normativa penalitzaran en la forma que s'estableixi per a cada activitat.

En cas que l’estudiant faci qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d’un acte d’avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d’avaluació, amb independència del procés disciplinari que s’hi pugui instruir. Si es produeixen diverses irregularitats en els actes, la qualificació final d’aquest assignatura serà zero. Aquells actes d’avaluació en què hi hagi hagut irregularitats no són recuperables.

En cas que les proves no es puguin fer presencialment, se n'adaptarà el format (mantenint-ne la ponderació) a les possibilitats que ofereixen les eines virtuals de la UAB. Els deures, activitats iparticipació a classe es portaran a terme a través de fòrums, wikisi/o discussions d’exercicis a través de Teams, assegurant que tot l’estudiantat hi pot accedir.

Per poder aprovar l’assignatura caldrà treure una nota mínima de 5.

Activitats d'avaluació

Títol Pes Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Exercicis i participaci? 20% 2 0,08 1, 2, 3, 4, 5, 6, 11, 12, 13, 17, 18, 19, 20, 21
Lliurament de tasques 30-40% 2,5 0,1 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 20, 21
Proves escrites 40%-50% 3 0,12 3, 4, 6, 7, 9, 10, 11, 12, 13, 17, 18, 19, 20, 21

Bibliografia

(A) Manuals d'escriptura

AMADEO, Imma; SOLÉ, Jordi (1996). Curs pràctic de redacció. Barcelona: Columna.

CASSANY, Daniel (1993). La cuina de l'escriptura. Barcelona: Empúries. - (1993). Reparar l'escriptura: Didàctica de la correcció de l'escrit. Barcelona: Graó / ICE de la UB.

NICOLAU FUSTER, Francesca; CUENCA ORDINYANA, M. Josep (2008). Pensar, organitzar, escriure: Competència comunicativa per a professionals de les TIC. Barcelona: UOC.

UB; UAB; UPC; UPF; UOC; UdG; UdL; URV; UOC; UVic (2006). Argumenta. http://wuster.uab.es/web_argumenta_obert.

 

(B) Diccionaris generals

ALCOVER, Antoni M.; MOLL, Francesc de B. (1930-1962). Diccionari català-valencià-balear: Inventari lexicogràfic i etimològic de la llengua catalana en totes les seves formes literàries i dialectals. Palma: Moll. http://dcvb.iecat.net.

IEC (2017). Diccionari de la llengua catalana. Barcelona: IEC. http://dlc.iec.cat.

- (2017). Diccionari descriptiu de la llengua catalana. Barcelona. IEC. http://dcc.iec.cat/ddlc/index.asp

 

(C) Altres diccionaris

BRUGUERA, Jordi (2000). Diccionari de dubtes i dificultats del català. Barcelona: Enciclopèdia Catalana.

CIT (Terminologia de Ciències i Tecnologia). http://cit.iec.cat.

ESPINAL FARRÉ, M. Teresa (2004). Diccionari de sinònims de frases fetes. Bellaterra: UAB; Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat; València: UV.

JANÉ, Albert (1995). Diccionari de sinònims. Barcelona: Barcanova. http://sinonims.iec.cat.

ORTEGA, Rudolf (2014). Tots els dubtes. Barcelona: RBA La magrana.

PALOMA I SANLLEHÍ, David; RICO I BUSQUETS, Albert (2008). Diccionari de dubtes i barbarismes. Barcelona: Edicions 62 / Proa.

TERMCAT (Centre de Terminologia). http://www.termcat.cat.

 

(D) Llibres d'estil

AVUI (1997). Llibre d'estil del diari Avui. Barcelona: Empúries.

CAMPS, Magí [coord.] (2018). Llibre d'estil de "La Vanguardia". Barcelona: La Vanguardia.

COROMINA, Eusebi (1991). El 9 Nou: Manual de redacció i estil. Vic: EUMO.

MESTRES, Josep M.; COSTA, Joan; OLIVA, Mireia; FITÉ, Ricard (1995). Manual d'estil. Barcelona: EUMO / UB / UPF / Associació de Mestres Rosa Sensat.

SOLÀ, Joan [dir.] (1995). Llibre d'estil de l'Ajuntament de Barcelona. Barcelona: Consorci per a la Normalització Lingüística.

 

(E) Ortografies i gramàtiques

BADIA, Jordi; BRUGAROLAS, Núria; TORNÉ, Rafael; FARGAS, Xavier (1997). El llibre de la llengua catalana per a escriure correctament el català. Barcelona: Castellnou.

CASTELLANOS, Josep-Anton (1989). Quadern: Normativa bàsica de la llengua catalana: Amb exercicis autocorrectius. Bellaterra: ICE de la UAB.

FABRA, Pompeu (1956). Gramàtica catalana. Barcelona: Teide.

IEC (2016). Gramàtica de la llengua catalana. Barcelona: IEC. - (2017). Ortografia catalana. Barcelona: IEC. www.iec.cat/llengua/documents/ortografia_catalana_versio_digital.pdf. 

- (2018). Gramàtica essencial de la llengua catalana. Barcelona: IEC. https://geiec.iec.cat.

SOLÀ, Joan [dir.] (2002). Gramàtica del català contemporani. Barcelona: Empúries.

UOC (2017). Guia pràctica de català. http://www.uoc.edu/serveilinguistic/home/index.html.

UV (2011). Gramàtica zero.http://www.spluv.es/index.php/home/230-gramatica-zero.

 

(F) Tractats d'ortotipografia

DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA (2016). Majúscules i minúscules. Barcelona: Generalitat de Catalunya. - (1997). Abreviacions. Barcelona: Generalitat de Catalunya.

GABINET DE LLENGUA CATALANA DE LA UAB (1992). Les majúscules i les minúscules. Bellaterra: UAB. - (1993). Els signes de puntuació. Bellaterra: UAB. - (1994). Les referències i les citacions bibliogràfiques, les notes i els índexs. Bellaterra: UAB.

PUJOL, Josep M.; SOLÀ, Joan (1995). Ortotipografia: Manual de l'autor, l'autoeditor i el dissenyador gràfic. Barcelona: Columna.

SOLÀ, Joan; PUJOL, Josep M. (1989). Tractat de puntuació. Barcelona: Columna.

 

(G) Tipologies textuals

BASSOLS, Margarida; TORRENT, Anna M. (1996). Models textuals: Teoria i pràctica. Vic: EUMO.

COROMINA, Eusebi; CASACUBERTA, Xavier; QUINTANA, Dolors (2000). El treball de recerca: Procés d'elaboració, memòria escrita, exposició oral i recursos. Vic: Eumo.

ECO, Umberto (2001). Cómo se hace una tesis: Técnicas y procedimientos de estudio, investigación y escritura. Barcelona: Gedisa.

ENCICLOPÈDIA CATALANA (1996). Escriure és fàcil: Amb recursos i models per redactar escrits i documents. Barcelona: Proa.

ESCOLA D'ADMINISTRACIÓ PÚBLICA DE CATALUNYA (1986). Tradició i modernitat en el llenguatge administratiu. Barcelona: Generalitat de Catalunya.

RIGO, Antònia; GENESCÀ, Gabriel (2000). Tesis i treballs: Aspectes formals. Vic: Eumo.

SANCHO, Jordi (2014). Com escriure i presentar el millor treball acadèmic, Vic: Eumo.

SERRA CASALS, Enric (2017). Com escriure bé una ressenya. Vic: Eumo.

WESTON, Anthony (1999). Las claves de la argumentación. Barcelona: Ariel.

 

(H) Bibliografia complementària general

AZNAR, Eduardo; CROS, Anna; QUINTANA, Lluís (1991). Coherencia textual y lectura. Bellaterra: ICE de la UAB; Barcelona: Horsori.

CAMPS, Anna (1994). L'ensenyament de la composició escrita. Barcelona: Barcanova.

CASALS Daniel; TORRENT, Anna M.; BASSOLS, Margarida (2018). Allò que el corrector no s'endugué: La correcció postdigital. Bellaterra: UAB.

CASSANY, Daniel (1997). Descriure escriure: Com s'aprèn a escriure. Barcelona: Empúries. - (2007). Esmolar l'eina: Guia de redacció per a professionals. Barcelona: Empúries. - (2011). En_línia: Llegir i escriure a la xarxa. Barcelona: Graó.

CONCA, Maria; COSTA, Adela; CUENCA, Maria Josep; LLUCH, Gemma (1998). Text i gramàtica: Teoria i pràctica de la competència discursiva.

Barcelona: Teide.

JUNYENT, M. Carme [ed.] (2013). Visibilitzar o marcar: Repensar el gènere en la llengua catalana. Barcelona: Empúries.

NOGUÉ, Neus (2018). La nova normativa a la butxaca. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat.

PAGÈS, Vicenç (1998). Un tramvia anomenat text: El plaer en l'aprenentatge de l'escriptura. Barcelona: Empúries.

 

TRACES (base de dades de llengua i literatura catalanes). https://projectetraces.uab.cat

Programari

Cap