Logo UAB
2022/2023

Història medieval

Codi: 100014 Crèdits: 6
Titulació Tipus Curs Semestre
2500240 Musicologia OT 3 2
2500240 Musicologia OT 4 2
2500241 Arqueologia FB 1 2

Professor/a de contacte

Nom:
Antoni Virgili Colet
Correu electrònic:
antoni.virgili@uab.cat

Utilització d'idiomes a l'assignatura

Llengua vehicular majoritària:
català (cat)
Grup íntegre en anglès:
No
Grup íntegre en català:
Sí
Grup íntegre en espanyol:
No

Equip docent

Ariadna Closa Ribera
Jose Maria Vila Carabasa
Jesus Brufal Sucarrat

Prerequisits

Cap prerequisit.

Objectius

L’assignatura fa un recorregut generalista sobre les diverses etapes i els principals processos i esdeveniments que van tenir lloc durant l’Edat Mitjana, entre els segles V-XV a través de diversos enfocs temàtics de la ciència històrica (social, polític, econòmic, ideològic, cultural) i mitjançant activitat de caràcter teòric i pràctic.

L’objectiu principal de l’assignatura és proporcionar als alumnes els recursos adequats per adquirir el coneixement bàsic sobre el marc històric de l’Edat Mitjana que li servirà per fonamentar l’aprenentatge de moltes de les assignatures posteriors del grau.

Competències

    Musicologia
  • Que els estudiants hagin demostrat que comprenen i tenen coneixements en una àrea d'estudi que parteix de la base de l'educació secundària general, i se sol trobar a un nivell que, si bé es basa en llibres de text avançats, inclou també alguns aspectes que impliquen coneixements procedents de l'avantguarda d'aquell camp d'estudi.
  • Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins de la seva àrea d'estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes destacats d'índole social, científica o ètica.
    Arqueologia
  • Contextualitzar i analitzar processos històrics.
  • Desenvolupar un pensament i un raonament crítics i saber comunicar-los de manera efectiva, tant en les llengües pròpies com en una tercera llengua.
  • Que els estudiants hagin demostrat que comprenen i tenen coneixements en una àrea d'estudi que parteix de la base de l'educació secundària general, i se sol trobar a un nivell que, si bé es basa en llibres de text avançats, inclou també alguns aspectes que impliquen coneixements procedents de l'avantguarda d''aquell camp d'estudi.
  • Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins de la seva àrea d'estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes destacats d'índole social, científica o ètica.
  • Respectar la diversitat i la pluralitat d'idees, persones i situacions.

Resultats d'aprenentatge

  1. Comunicar-se tant oralment com per escrit en l'idioma propi o en una tercera llengua utilitzant la terminologia i les tècniques pròpies de la historiografia.
  2. Contextualitzar i analitzar processos històrics.
  3. Desenvolupar la capacitat d'anàlisi i síntesi històrica.
  4. Dominar l'estructura diacrònica general del passat.
  5. Dominar la història universal de l'edat mitjana.
  6. Identificar el context en què s'inscriuen els processos històrics.
  7. Identificar els mètodes propis de la història i la seva relació amb l'anàlisi de fets concrets.
  8. Identificar les idees principals i les secundàries i expressar-les amb correcció lingüística.
  9. Interpretar i analitzar les fonts documentals.
  10. Interpretar la pluralitat i l'heterogeneïtat del desenvolupament cultural de la humanitat.
  11. Interpretar les fonts materials i el registre arqueològic.
  12. Organitzar i planificar la cerca d'informació històrica.
  13. Participar en debats sobre fets històrics respectant les opinions d'altres participants.
  14. Treballar en equip respectant les diverses opinions.
  15. Utilitzar els recursos informàtics propis de l'àmbit d'estudi de la història.

Continguts

0. Edat Mitjana i feudalisme. Conceptes; etapes. Aproximació a les eines de la historia medieval: documents i materials.

1. Baix Imperi – Alta Edat Mitjana (s. IV-VII). Colonat, cristianisme i migracions de pobles. Els estat germànics.

2. De l’Imperi d’Orient a l’Imperi Bizantí (s. VI-XIII): entre Justinià i les croades.

3. Mahoma, l’Islam i els estats islàmics (segles VI-X): de la Meca a Bagdad.

4. Els Carolingis (s. VIII-X): formació, organització i fi de l’imperi. Els escandinaus a l’Europa Cristiana.

5. L’ordre feudal: renda i relacions feudovassallàtiques.

6. L’església feudal (s. XI-XIII): Reforma, Pau i Treva, Investidures i Croades.

7. Les monarquies feudals (s. XI-XIII): Capets, Plantagenet i Staufen.

8. Europa Oriental (s. X-XIV): bisbats i estats.

9. Les ciutats en l’ordre feudal (s. XII-XV): artesania, gremis, comerç, finances i universitats.

10. Fams, epidèmies i guerres: l’època del Gòtic (s. XIV-XV).

11. Els estats islàmics (s. X-XV): els tres califats, l’imperi mongol i la seva divisió.

12: Bizanci (s. XIII-XV): de l’Imperi Llatí a la presa de Constantinoble.

Metodologia

-Classes teòriques dirigides pel professor /a.

-Sessions de seminaris i pràctiques dirigides pel professor/a.

-Pràctiques vinculades a sortides organitzades.

-Lectura comprensiva de textos i interpretació de cartografies, gràfics, taules i documents arqueològics.

-Realització de ressenyes, treballs i comentaris analítics.

-Estudi individual

Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.

Activitats formatives

Títol Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Tipus: Dirigides      
Classes teòriques dirigides pel professor /a 35 1,4 2, 6, 7, 10
Sessions de seminaris i pràctiques dirigides pel professor/a. 15 0,6 4, 7, 15
Tipus: Supervisades      
Lectura comprensiva de textos i interpretació de cartografies, gràfics, taules i documents arqueològics 20 0,8 1, 6, 13, 14
Tipus: Autònomes      
Estudi individual 25 1 4, 6, 7
Realització de ressenyes, treballs i comentaris analítics 30 1,2 5, 6

Avaluació

50% Exàmens. Hi haurà dos exàmens parcials (eliminatoris de matèria): 25 % cada un.
30% Treball escrit.
20 % Pràctiques d'aula o activitat alternativa decidida pel professorat. 
Per aprovar l’assignatura cal aprovar els dos exàmens necessàriament. Per fer la mitjana aritmètica dels exàmens cal arribar a un mínim de 3,5.
Es reavaluaran les activitats d'avaluació lliurades en els terminis establerts pel professor/a de l'assignatura; en cap cas es podrà presentar un exercici per primera vegada durant el període de reavaluació. No es reavaluaran proves que no hagin arribat a un mínim de 3,5/10 en la qualificació. La reavaluació consistirà en una prova escrita a partir de tot el programa. La nota de reavaluació serà un aprovat.
Es considerarà com alumne "no avaluable" aquell que no ha lliurat un mínim del 50% de les evidències avaluables de l'assignatura.
En cas que l'estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d'un exercici d'avaluació, aquest es qualificarà amb un 0, amb independència del procés disciplinari que s'hi pugui instruir. En el cas de produir-se diverses irregularitats en altres exercicis la qualificació final de l'assignatura serà 0.
L’alumnat tindrà dret a revisar els resultats de les proves realitzades. El professorat establirà oportunament els mecanismes per fer-ho. 
En cas que les proves no es puguin fer presencialment d'adaptarà el seu format (mantenint la ponderació) a les possibilitats que ofereixen les eines virtuals eines virtuals de la UAB. Els deures, activitats i participació a classe es realitzaran a través fòrums wiki i / o discussions d'exercicis a través de Moodle, Teams, etc. El professorat vetllarà perquè l'estudiant hi pugui accedir o li oferirà mitjans alternatius al seu abast

 

 

Activitats d'avaluació

Títol Pes Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Exàmens 50% 5 0,2 1, 2, 5, 6, 7, 10
Treball escrit 30% 10 0,4 1, 2, 4, 6, 7, 12, 13, 14, 15
Treballs escrits: comentaris sobre pràctiques d'aula 20 % 10 0,4 1, 2, 3, 4, 6, 7, 8, 9, 11, 12, 15

Bibliografia

Manuals de consulta

García de Cortázar, J. A.; Sesma, J. A.: Manual de Historia Medieval. Alianza Editorial, 2012

Salrach, J.M., Entre Roma i el Renaixement. Història i textos de l’Occident Medieval, Eumo, Vic, 2002.

Contamine, Bompaire i altres.  La economía medieval. Akal. Madrid, 2000.

Baschet, J. La civilisation féodale. De l’an mil à la colonisation de l’Amérique. Aubier, Ed. Flammarion, París 2004. Traducció: La civilización feudal: Europa del año mil a la colonización de América. Fondo de Cultura Econòmica, USA 2010.

Traducció a: Baschet, J. La civilización feudal. Europa del año mil a la colonización de América. Fondo de Cultura Económica. USA 2010.

Wickham, Chris. Europa en la Edad Media. Una nueva interpretación. Ed. Crítica, Barcelona, 2017.

Donado Vara, J. - Echevarría Arsuaga, A. Historia Medieval I (siglos V-XII), UNED, Madrid, 2014

Donado Vara, J. - Echevarría Arsuaga, A. - Baquero Goñi, C. Historia Medieval II (siglos XIII-XV), UNED, Madrid, 2014

Obres generals (per períodes i temes)

Bresh, H.; Guichard, P.; Mantran R.: Europa y el Islam en la Edad Media. Ed. Crítica, Barcelona, 2001

Toubert; P: Europa en su primer crecimiento. De Carlomagano al año mil. Publicacions de la Universitat de València, 2006

Bartlett, R.: La formación de Europa. Conquista, civilización y cambio cultural, 950-1350. Publicacions Universitat de València, 2003.

T. Bisson: La crisis del siglo XII. Ed. Crítica, 2010

G. Bois: La gran depresión medieval: siglos XIV-XV: elprecedente de una crisis sistémica. Publicacions de la Universitat de València, 2001

Revista Debats 5 (1985): El debate Brenner, AAVV.

P. Contamine: La guerra en la Edad Media. Ed. Labor, 1984

Bibliografia instrumental

Kinder-Hilgemann. Atlas Histórico Mundial, ed. Istmo, 2 vols.

Bonnassie, P. Vocabulario básico de la historia medieval, ed. Crítica

Loyn, H. R. Diccionario Akal de Historia Medieval. Akal, Madrid, 1998

MacKay-Ditchburn (eds). Atlas de Europa Medieval, ed. Cátedra.

Salrach, J.M., Entre Roma i el Renaixement. Història i textos de l’Occident Medieval, Eumo, Vic, 2002.

F. Maíllo: Vocabulario básico de la historia del Islam. Ed. Akal, 1987

Programari

-