Arqueologia i Art Egipcis
Codi: 44501 Crèdits: 10| Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
|---|---|---|---|
| 4315555 Egiptologia | OB | 1 | A |
Professor/a de contacte
- Nom:
- Jose Lull Garcia
- Correu electrònic:
- Jose.Lull@uab.cat
Utilització d'idiomes a l'assignatura
- Llengua vehicular majoritària:
- espanyol (spa)
Equip docent
- Francesc Josep de Rueda Roige
- Miquel Carceller Sindreu
Prerequisits
No hi ha prerequisits.
Objectius
El mòdul té com a objectiu general apropar l'estudiant als continguts següents, de manera crítica i sempre a partir de l'anàlisi directa de les fonts textuals, iconogràfiques i arqueològiques i de la lectura de bibliografia especialitzada i actualitzada.
1) Geografia i geologia descriptiva de l'antic Egipte.
2) Arqueologia descriptiva de l'antic Egipte: materials, tècniques, jaciments, urbanisme, arquitectura en tovot, arquitectura en pedra, arqueologia funerària, cultura material (ceràmica, indústria lítica, metal·lúrgia, objectes de la vida quotidiana, objectes d'aixovar funerari: tipologies i cronologies).
3) Història de l'art egipci (estatuària, pintura i relleu) i tècniques per a la interpretació i datació de l'obra d'art egípcia.
Competències
- Actuar d'una manera creativa i original amb solidaritat i esperit de col·laboració científica.
- Analitzar críticament una problemàtica científica determinada en base a fonts històriques i culturals.
- Descriure la geografia física i humana, la geologia, els recursos naturals i la climatologia d'Egipte des de l'inici de l'Holocè fins als nostres dies.
- Descriure, interpretar i datar un jaciment arqueològic, una edificació o un artefacte de l'antic Egipte.
- Explicar, valorar i datar una obra d'art egípcia (pintura, escultura, relleu i art moble) en el seu context històric, sociològic i cultural.
- Fonamentar l'epistemologia i la metodologia de la historiografia egiptològica i valorar les diferents corrents historiogràfiques pròpies de la disciplina.
- Posseir i comprendre coneixements que aporta una base o oportunitat de ser originals en el desenvolupament i/o aplicació d'idees, sovint en un context de recerca.
- Que els estudiants siguin capaços d'integrar coneixements i enfrontar-se a la complexitat de formular judicis a partir d'una informació que, sent incompleta o limitada, inclogui reflexions sobre les responsabilitats socials i ètiques vinculades a l'aplicació dels seus coneixements i judicis.
- Reconèixer i valorar problemàtiques sociològiques o ecològiques com el gènere, l'alteritat, la multiculturalitat, la identitat, l'estrangeria o les relacions entre les societats humanes i el medi, responent a les inquietuds de la societat del nostre temps.
- Treballar en equip amb especial sensibilitat per la interdisciplinarietat.
- Valorar la qualitat, l'autoexigència, el rigor, la responsabilitat i el compromís social, tant en la formació com en el treball científic i divulgatiu.
Resultats d'aprenentatge
- Actuar d'una manera creativa i original amb solidaritat i esperit de col·laboració científica.
- Analitzar críticament una problemàtica científica determinada en base a fonts històriques i culturals.
- Analitzar des d'un punt de vista formal, funcional i simbòlic-cultural la iconografia egípcia.
- Datar, descriure i interpretar un jaciment arqueològic egipci (funerari, urbà, militar ...) o un artefacte (ceràmica, indústria lítica, metal·lúrgia, materials de construcció, objectes quotidians ...).
- Descriure l'arqueologia funerària egípcia en totes les seves dimensions: tombes, aixovars, processos tecnològics, processos rituals.
- Descriure la història de l'arqueologia egípcia i identificar les missions i treballs més importants amb especial atenció a les intervencions espanyoles.
- Descriure les tècniques, estructures i, eventualment, significats simbòlics de l'arquitectura egípcia en tova (palaus, habitatges, fortaleses), en pedra (piràmides, temples, tombes) i hipogea (tombes), així com els patrons d'assentament i l'urbanisme .
- Explicar el desenvolupament històric de l'estatuària, la pintura i el relleu egipcis des dels orígens fins a l'Època Grecoromana.
- Posseir i comprendre coneixements que aporta una base o oportunitat de ser originals en el desenvolupament i/o aplicació d'idees, sovint en un context de recerca.
- Que els estudiants siguin capaços d'integrar coneixements i enfrontar-se a la complexitat de formular judicis a partir d'una informació que, sent incompleta o limitada, inclogui reflexions sobre les responsabilitats socials i ètiques vinculades a l'aplicació dels seus coneixements i judicis.
- Reconèixer i analitzar materials, indústries i tècniques empleats o desenvolupats pels antics egipcis, amb vistes a comprendre el seu control i explotació del medi i les seves construccions urbanes i monumentals.
- Reconèixer i valorar problemàtiques sociològiques o ecològiques com el gènere, l'alteritat, la multiculturalitat, la identitat, l'estrangeria o les relacions entre les societats humanes i el medi, responent a les inquietuds de la societat del nostre temps.
- Reflexionar sobre la problemàtica de l'artista i l'obra d'art a l'antic Egipte.
- Treballar en equip amb especial sensibilitat per la interdisciplinarietat.
- Valorar la qualitat, l'autoexigència, el rigor, la responsabilitat i el compromís social, tant en la formació com en el treball científic i divulgatiu.
Continguts
Aquest mòdul consta de dues matèries:
1) Art egipci (primer semestre, d'octubre a febrer)
2) Arqueologia egípcia (segon semestre, de febrer a juny)
MATÈRIA 1: ART EGIPCI
MATÈRIA 2: ARQUEOLOGIA EGÍPCIA
DOS TREBALLS. LLIURAMENT: 05/04/2022; 31/05/2022.
DOS EXÀMENS: 05/04/2022; 31/05/2022.
Metodologia
Especificació de en què consisteix l'ACTIVITAT AUTÒNOMA DE L'ALUMNE
a) Estudi (estudiar es aquell procés o conjunt d'activitats personals o grupals que condueixen a saber coses i a poder explicar-les de manera coherent i ordenada, oralment o per escrit).
b) Treball personal: lectura crítica de bibliografia; realització de treballs i práctiques; preparació d'exposicions a classe, seminaris i debats; exercicis d'anàlisi de fonts textuals; exercicis d'interpretació de fonts iconogràfiques i arqueològiques; estudis de cas; portar al dia la carpeta de l'estudiant; preparació d'exàmens.
Important: La metodologia docent i l'avaluació proposades a la guia poden experimentar alguna modificació en funció de les restriccions a la presencialitat que imposin les autoritats sanitàries.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Activitats formatives
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Tipus: Dirigides | |||
| Classes presencials teòriques i práctiques amb suport de les TIC | 80 | 3,2 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15 |
| Exàmens | 10 | 0,4 | 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13 |
| Tipus: Supervisades | |||
| Tutories, seminaris, intervencions i exposicions a classe | 15 | 0,6 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15 |
| Tipus: Autònomes | |||
| Estudi i treball personal de l'alumne | 145 | 5,8 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15 |
Avaluació
Sistema d'avaluació del mòdul
Cadascuna de las dues matèries que composen el mòdul s'avalua de manera independent. La nota final del mòdul resulta de la mitjana aritmètica de les notes finals de les dues matèries.
Per superar el mòdul cal superar l'avaluació de les dues matèries que el composen.
A la taula, no s'especifiquen les hores de dedicació a cada activitat perquè poden variar d'un estudiant a un altre. Les hores totals aproximades de treball personal de l'estudiant s'especifiquen a la taula de la secció de "Metodologia".
L'avaluació consistirà en tres tipus d'activitats:
1) Exàmens (vegeu secció "Continguts"). Excepte per causes justificades, els estudiants de la modalitat virtual realitzaran els exàmens en sincronia amb els estudiants de la modalitat presencial, en connexió per Microsoft Teams i amb la càmera activada. Quan això no els sigui possible, acordaran amb el professor el dia i l'hora de realització de l'examen, que seran el més propers possible als de l'examen original.
2) Intervencions i presentacions a classe; participació activa a tutories i seminaris.
3) Treballs individuals o en grup.
En cas que algunes d'aquestes proves no es puguin fer presencialment per raons sanitàries s'adaptarà el seu format (mantenint-ne la ponderació) a les possibilitats que ofereixen les eines virtuals de la UAB. Els deures, activitats i participació a classe es realitzaran a través de fòrums, wikis i/o discussions d'exercicis a través de Microsoft Teams. El professor vetllarà per assegurar-se l'accés de l'alumnat a aquests recursos o li oferirà altres recursos alternatius que estiguin al seu abast.
Pel que fa al procedimentde revisió de qualificacions, en el moment de realització de cada activitat d'avaluació els professors informaran l'alumnat del mateix.
Pel que fa a les recuperacions d'exàmens, el professor acordarà amb els estudiants les dates, que hauran d'estar compreses dins del mes següent a la realització de l'examen original. Podran presentar-se a la recuperació també aquells estudiants que, tot i haver aprovat un examen, desitgin pujar nota. En principi, els treballs i activitats que l'estudiant realitza autònomament no estan subjectes a recuperació.
Activitats d'avaluació
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| Exàmens | 70% | 0 | 0 | 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13 |
| Participació activa a tutories i seminaris i intervencions a classe | 10% | 0 | 0 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15 |
| Treballs individuals o en grup amb eventual exposició a classe | 20% | 0 | 0 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15 |
Bibliografia
MATÈRIA 1: ART EGIPCI
Bibliografia bàsica
MATÈRIA 2: ARQUEOLOGIA EGÍPCIA
Bibliografia bàsica
Bibliografia complementària
ARNOLD, D. 1991. Building in Egypt: Pharaonic Stone Masonry. Oxford-New York: Oxford University Press.
ARNOLD, D. 2003. The Encyclopaedia of Ancient Egyptian Architecture. Princeton, N.J. : Princeton University Press.
BAINES, J.; MÁLEK, J. 2000. Atlas cultural de Egipto. Dioses, templos y faraones. Barcelona: Óptima.
BAQUÉ, L. 1996. Las ciudades de las pirámides en el antiguo Egipto. Barcelona: Mízar.
BARD, K. A. 1999. Encyclopaedia of the Archaeology of Ancient Egypt. Hoboken: Taylor & Francis Ltd.
BARD, K. A. 2015. An Introduction to the Archaeology of Ancient Egypt. Hoboken: Wiley-Blackwell.
BAUD, M. 1997. Balat/Ayn-Asil, oasis de Dakhla, la ville de la deuxième pèriode intermèdiaire. BIFAO 97, 19-34
BIETAK, M. 1979. Urban Archaeology and the 'Town Problem'. In K. Weeks (ed.), Egyptology and the Social
Sciences (pp. 97-144). Cairo: American University in Cairo Press.
CASTEL, G. 1980. Deir el-Médineh, FIFAO 12. Le Caire: IFAO.
CLARKE, S. 1916. Ancient Egyptian Frontier Fortresses. JEA 3, 155-180.
CLARKE, S.; ENGELBACH, R. 1990. Ancient Egyptian Construction and Architecture. London: Dover Publications.
DODSON, A. 1991. Egyptian Rock-cut Tombs, Shire Egyptology 14. Aylesbury: Shire Publications.
DODSON, A; IKRAM, S. 2008. The Tomb in Ancient Egypt: Royal and Private Sepulchres from the Early Dynastic Period to the Romans. London: Thames & Hudson.
EMERY, W. B.; SMITH, H. S.; MILLARD, A. 1979. The Fortress of Buhen: The Archaeological Report. London: Egypt Exploration Society.
HALL, R. 1986. Egyptian Textiles. Shire Egyptology 4. Aylesbury: Shire Publications.
HASSAN, F. A. 1993. Town and village in ancient Egypt: ecology, society and urbanization. In T. SHAW, P. J. J.
SINCLAIR, B. ANDAH, A. OKPOKO (eds), The Archaeology of Africa: food, metals and towns (pp. 551-569). London: Taylor and Francis.
HELCK, W. 1957. Bermerkungen zu den Pyramidstädten im Alten Reich. MDAIK 15, 91-111.
IKRAM, S. 2003. Death and Burial in Ancient Egypt, Cairo: American University in Cairo Press.
ISSAWI, B.; MCCAULEY, J. F. 1992. The Cenozoic Rivers of Egypt: The Nile Problem, in R. Friedman, B. Adams (eds.), The Followers of Horus. Studies dedicated to Michael Allen Hoffman. Oxbow Monograpgh 20. (pp. 121-138). Oxford: Oxbow Books.
KAMPP, F. 1996. Die thebanische Nekropole. Zum Wandel des Grabgedankens von der XVIII. bis zur XX. Dynastie. Theben 13. Mainz: Philipp von Zabern.
KEMP, B. 2012. The City of Akhenaten and Nefertiti. Amarna and its People. London: Thames & Hudson.
KLEMM, R.; KLEMM, D. D. 2008. Stones and Quarries in Ancient Egypt. London : British Museum Press.
KILLEN, G. 1994. Egyptian Woodworking and Furniture. Shire Egyptology 21. Aylesbury: Shire Publications.
KURTH, D. 2004. The Temple of Edfu. A Guide by an Ancient Egyptian Priest. Cairo: American University in Cairo Press.
LEHNER, M. 2002. The Pyramid Age Settlement of the Southern Mount at Giza. JARCE 39, 27-74.
LUCAS, A. 1962. Ancient Egyptian Materials and Industries, London: E. Arnold & Co.
LULL, J. 2004. La astronomía en el antiguo Egipto. Publicacions de la Universitat de Vaència: Valencia.
LULL, J. 2002. Las tumbas reales egipcias del Tercer Período Intermedio. Oxford: Archaeopress.
LULL, J. 2007. Algunas pistas sobre los enterramientos reales de los saítas y últimos reyes indígenas durante las dinastías XXVI-XXX. BAEDE 17, 105-122.
MARCHAND, S.; SOUKIASSIAN, G. 2010. Balat VIII. Un habitat de la XIII dynastie - 2 Période Intermédiaire à Ayn Asil. FIFAO 59. Le Caire: IFAO.
NICHOLSON, P. T. 1993. Egyptian Faience and Glass. Shire Egyptology 18. Aylesbury: Shire Publications.
NICHOLSON, P. T.; SHAW, I. (eds.). 2000. Ancient Egyptian Materials and Technology. Cambridge: Cambridge University Press.
PARRA, J. M. 2008. Historia de las pirámides de Egipto. Madrid: Ed. Complutense. [1997]
SAMPSELL, B. M. 2003. A Traveler's Guide to the Geology of Egypt. Cairo: American University in Cairo Press.
SCHEEL, B. 1989. Egyptian Metalworking and Tools. Shire Egyptology 13. Aylesbury: Shire Publications.
SIDEBOTHAM, S. E.; HENSE, M.; NOUWENS, H. M. 2008. The Red Land. The Illustrated Archaeology of Egypt´s Eastern Desert. Cairo: American University in Cairo Press.
SHAFER, B. E.; ARNOLD, D. 1997. Temples of Ancient Egypt. Ithaca: Cornell University Press.
SMOLÁRIKOVÁ, K. 2008. Saite Forts in Egypt. Praha: Czech Institute of Egyptology.- SOLIMAN, R. 2009. Old and Middle Kingdom Theban Tombs. London: Golden House.
SNAPE S. 1996. Egyptian Temples, Shire Egyptology 24. Aylesbury: Shire Publications.
SPENCER, A. J. 1979. Brick Architecture in Ancient Egypt. Warminster: Aris & Phillips.
STADELMANN, R. 1981. La ville de pyramide à l'ancien empire. RdÉ 33, 67-77.
STADELMANN, R. 1997. Die ägyptischen Pyramiden. Vom Ziegelbau zum Weltwunder. Mainz: Philipp von Zabern.
TAVARES, A. 2011. Village, town and barracks: a fourth dynasty settlement at Heit el-Ghurab, Giza. In N. STRUDWICK, H. STRUDWICK (eds.), Old Kingdom. New Perspectives (pp. 270-277). Oxford: Oxbow Books.
UPHILL, E. P. 1988. Egyptian Towns and Cities. Shire Egyptology 8. Aylesbury: Shire Publications.
VANDIER, J. 1952-1978. Manuel d'archéologie égyptienne, 6 vols. Paris: A. et J. Picard.
VERNER, M. 2002. The Pyramids. Cairo: American University in Cairo Press.
VIVIAN, C. 2008. The Western Desert of Egypt. Cairo: American University in Cairo Press.
Programari
No cal cap programa específic per cursar aquest mòdul.