Logo UAB
2021/2022

Osteoarqueologia Humana: Anàlisi Antropològica de Grups Socials

Codi: 44480 Crèdits: 6
Titulació Tipus Curs Semestre
4317545 Arqueologia Prehistòrica OT 0 1
La metodologia docent i l'avaluació proposades a la guia poden experimentar alguna modificació en funció de les restriccions a la presencialitat que imposin les autoritats sanitàries.

Professor/a de contacte

Nom:
Cristina Rihuete Herrada
Correu electrònic:
Cristina.Rihuete@uab.cat

Utilització d'idiomes a l'assignatura

Llengua vehicular majoritària:
espanyol (spa)

Equip docent

Camila Oliart Caravatti

Equip docent extern a la UAB

Joana Caterina Araujo Bruno

Prerequisits

No en té.

Objectius

L'objectiu de l'assignatura rau en proporcionar els elements formatius necessaris per a l'estudi de les restes esquelètiques humanes procedents d'excavacions arqueològiques a partir de quatre grans eixos temàtics: 

-       tafonomia de les pràctiques funeràries

-       filiació i parentiu

-       paleopatologia

-       indicadors de violència i aplicacions forenses

Atès que l'assignatura té un marcat component de coneixement aplicat, la programació té un elevat contingut pràctic en tots i cadascun dels temes i destaca per l'ús rutinari de models anatòmics i de la col·lecció de referència del laboratori de Bioarqueologia Humana.

Competències

  • Analitzar críticament una problemàtica científica determinada a partir d’evidències i documentació específiques.
  • Analitzar i extreure informació científica rellevant de materials arqueològics i dels resultats obtinguts en anàlisis científiques especialitzades.
  • Combinar resultats procedents de diferents programes d’anàlisis especialitzades, identificant eventuals contradiccions i elaborant síntesis conclusives.
  • Demostrar habilitats de rigor, responsabilitat i qualitat en el treball científic i divulgatiu.
  • Gestionar i desenvolupar aportacions originals en el marc de la recerca teòrica i/o de l’aplicació pràctica.
  • Que els estudiants sàpiguen aplicar els coneixements adquirits i la seva capacitat de resolució de problemes en entorns nous o poc coneguts dins de contextos més amplis (o multidisciplinaris) relacionats amb la seva àrea d'estudi.
  • Que els estudiants tinguin les habilitats d'aprenentatge que els permetin continuar estudiant, en gran manera, amb treball autònom a autodirigit.
  • Reconèixer els reptes actuals en l’àmbit d’estudi de l’arqueologia prehistòrica
  • Reconèixer i valorar les conseqüències socials del treball propi, tenint en compte la diversitat característica de les comunitats humanes en qüestions de gènere, identitat i multiculturalitat.
  • Treballar tant de manera individual com en equips de caràcter interdisciplinari

Resultats d'aprenentatge

  1. Aplicar críticament les tècniques de recerca en osteologia humana.
  2. Aplicar els aspectes ètics en l'anàlisi de les necessitats culturals de diversos tipus de públic.
  3. Aplicar protocols d'execució dels treballs de camp i recollida de mostres osteoarqueològiques.
  4. Avaluar críticament la idoneïtat de les diferents eines instrumentals necessàries per a la recerca en arqueobotànica.
  5. Demostrar la capacitat d'integració en un equip amb especialistes d'altres disciplines
  6. Incloure en les propostes i reflexions dels treballs duts a terme aspectes vinculats a les perspectives de gènere, accessibilitat universal, multiculturalitat.
  7. Organitzar, planificar i gestionar treballs de recerca osteoarqueològics.
  8. Organitzar, planificar i gestionar treballs de recerca.
  9. Que els estudiants sàpiguen aplicar els coneixements adquirits i la seva capacitat de resolució de problemes en entorns nous o poc coneguts dins de contextos més amplis (o multidisciplinaris) relacionats amb la seva àrea d'estudi.
  10. Que els estudiants tinguin les habilitats d'aprenentatge que els permetin continuar estudiant, en gran manera, amb treball autònom a autodirigit.
  11. Que l'alumnat sàpiga aplicar els coneixements adquirits i la seva capacitat de resolució de problemes en entorns nous dins de l'anàlisi osteoarqueològica.
  12. Valorar les possibilitats reals d'incidir en la ciutadania mitjançant l'acció cultural.

Continguts

BLOC 1. Osteologia humana: identificació anatòmica i principis dels estudis bioarqueològics i osteobiogràfics

-        Introducció. Anatomia, osteologia i bioarqueologia.

-        L’esquelet humà I: la volta craniana. Elements ossis, punts anatòmics, sutures e morfologia craniana. Centres d’ossificació i obliteració de sutures. Dimorfisme sexual. Craniometria. Trets epigenètics. Pràctiques d’identificació i d’estimació de sexe i edat.

-        L’esquelet humà II: dentició. Anatomia dentària, sistemes de notació i procés de formació i erupció. Pràctiques d’identificació i d’estimació d’edat.

-        L’esquelet humà III: tronc i cintures. Tipus de vèrtebres i costelles. Elements ossis de la cintura escapular i la pelviana. Indicadors d’ontogènia i dimorfisme sexual. Pràctiques d’identificació i d’estimació de sexe i edat.

-        L’esquelet humà. IV: extremitats. Ossos dels membres superiors i inferiors. Fusió epifisària i mètrica diafisària. Pràctiques d’identificació i antropometria. Estimació d’estatura.

-        Identificació i registre de restes humanes. Pràctiques

BLOC 2. Aplicacions

-        Arqueotanatologia. Implicacions osteològiques de les pràctiques funeràries i dels sistemes d’enterrament. Agents tafonòmics, processos cadavèrics i esqueletització. Inhumacions primàries, secundàries, simultànies i múltiples. Tractament del cos i ritual funerari. Determinació de casos pràctics.

-        Filiació i parentiu. Paleogenètica i arqueogenètica: principis d’anàlisi. ADN mitocondrial i nuclear. Distància biològica i herència genètica en l’anàlisi del parentiu biològic i dels patrons de residència i migracions. Presentació i discussió de casos pràctics.

-        Paleopatologia. Anomalies i marcadors ossis. Diagnòstic i diagnòstic diferencial. Síndromes congènits, metabòlics i infecciosos. Marcadors posturals i laborals. Traumatismes i estigmes de violència. Identificació i determinació de casos pràctics. 

-        Crims contra la humanitat i aplicacions forenses. Investigació de fosses de la repressió franquista. Problemes i limitacions de la identificació de víctimes a través de la discussió de casos pràctics. Tècniques i aplicacions de l’aproximació facial forense. Introducció pràctica a la digitalització i modelització 3D.

Metodologia

Activitats dirigides:

  • Classes introductòries sobre els plantejaments teòrics i metodològics de la disciplina amb presentacions digitals
  • Seminaris de discussió amb professorat col·laborador extern
  • Pràctiques de laboratori amb assistència de models anatòmics i col·lecció de referència del Laboratori de Bioarqueologia Humana
  • Resolució de casos i exercicis pràctics en format telemàtic

Activitats supervisades:

  • Tutories i exercicis pautats d'aprenentatge (individuals o en grups reduïts)
  • Aprenentatge basat en problemes

Activitats autònomes:

  • Cerca de documentació, lectura de textos, exercicis amb auto-correcció (aula Moodle), estudi

Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.

Activitats formatives

Títol Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Tipus: Dirigides      
Classes expositives, seminaris i sessions pràctiques 37,5 1,5 1, 5, 8, 9, 10
Tipus: Supervisades      
Tutoritzación 37,5 1,5 2, 6, 7, 11, 12
Tipus: Autònomes      
Preparació de proves i de treballs 65 2,6 1, 3, 4, 9, 10, 11

Avaluació

Realització del quadern de pràctiques 60%

Treballs individuals i en grup (exercicis i resolució de problemes)  30%

Assistència i participació activa 10%

Activitats d'avaluació

Títol Pes Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Pràctiques d'aula i laboratori 60% 6 0,24 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 11, 12
Treballs individuals i en grup 40% 4 0,16 1, 3, 6, 7, 9, 10, 11

Bibliografia

BLOC 1

ALQAHTANI, S. J.; LIVERSIDGE, H. M.; HECTOR, M. P. (2010), “Atlas of tooth development and eruption”, American Journal of Physical Anthropology, 142(3): 481-90. https://doi.org/10.1002/ajpa.21258

BUIKSTRA, J. y UBELAKER, D.H.(eds) (1994), Standards for data collection from human skeletal remains. Proceedings of a Seminar at the Field Museum of Natural History organized by Jonathan Haas, Arkansas Archaeological Survey Research Serie nº 44, Indianapolis.

NIKITA, Efthymia. (2017), Osteoarchaeology. A Guide to the Macroscopic Study of Human Skeletal Remains. Elsevier, Londres.

SCHAEFER, M., BLACK, S. y SCHEUER, L. (2009), Juvenile osteology. A laboratory and field manual. Academic Press, Londres.

TERMCAT (1993), Diccionari d’anatomia, Colecció Diccionaris terminològics, Fundació Barcelona, Barcelona.

UBELAKER, D. H.  (1984), Human skeletal remains. Excavation, analysis, interpretation, edición revisada, Smithsonian Institution, Washington. (trad. castellano: Enterramientos humanos. Excavación, análisis, interpretación. Munibe, supl. 24, Sociedad de Ciencias Aranzadi, Donostia, 2003).

WHITE, T. D.  (2011), Human Osteology, 3a edició, Academic Press, Nova York.

BLOC 2

BUIKSTRA, J. (ed.) (2019), Ortner’s identification of paleopathological conditions in human skeletal remains, Smithsonian Institution, Washington. Academic Press-Elservier  https://doi.org/10.1016/C2011-0-06880-1

DUDAY, H. (2009), The Archaeology of the Dead: Lectures in Archaeothanatology. Oxbow Books, Londres.

GELLER, P. (2017), The bioarchaeology of socio-sexual lives. Queering common sense about sex, genderand sexuality. Springer, Nova York.

ETXEBERRIA, F. (coord.) (2012), Antropología Forense de la Guerra Civil Española. Monográfico de la revista Boletin galego de medicina legal e forense, nº 18.

KATZENBERG, M.A. i GRAUER, A.L. (eds.) (2019), Biological Anthropology of the Human Skeleton. 3a edició, Wiley-Blackwell.

KLAUS, H.D., HARVEY, A.R. y COHEN, M.N. (2017), Bones of complexity. Bioarchaeological case studies of social organization and skeletal biology. University Press of Florida, Gainesville.

MARTIN, D.L. i HARROD, R.P. (2015), “Bioarchaeological contributions to the study of violence”, Yearbook of Physical Anthropology, 156: 116-145.

MARTIN, D.L., HARROD, R.P. i PÉREZ, V.R. (2013), Bioarchaeoogy. An integrated approach to working with human remains. Manuals in Archaeological Method, Theory and Technique, Springer, Nova York.

MATISOO-SMITH, E. y HORSBURGH, K. Ann (2012), DNA for archaeologists. Left Coast Press, Walnut Creek, California.

LEWIS, M.E. (2007), The Bioarchaeology of Children. Perspectives from biological and forensic anthropology. Cambrdige University Press, Cambridge.

SCHRADER, S.A. y BUZON, M.R. (2017), “Everyday life after the collapse: a bioarchaeological examination of entheseal change and accidental injury in Postcolonial Nubia”, Bioarchaeology International, 1 (1-2): 19-34; https://doi.org/10.5744/bi.2017.1000

WALDRON, T. (2009), Palaeopathology. Cambridge University Press, Cambridge.

Programari

Word, Power Point, Teams, PDF reader