Logo UAB
2021/2022

Mobilitat, Transport i Territori. Planejament i Gestió

Codi: 44467 Crèdits: 6
Titulació Tipus Curs Semestre
4317118 Estudis Globals d'Àsia Oriental OT 0 1
4317520 Estudis Territorials i Planejament OT 0 1
La metodologia docent i l'avaluació proposades a la guia poden experimentar alguna modificació en funció de les restriccions a la presencialitat que imposin les autoritats sanitàries.

Professor/a de contacte

Nom:
Oriol Marquet Sarda
Correu electrònic:
Oriol.Marquet@uab.cat

Utilització d'idiomes a l'assignatura

Llengua vehicular majoritària:
espanyol (spa)

Equip docent

Laia Mojica Gasol

Prerequisits

No hi ha prerequisits

Objectius

Aquesta assignatura té com a objectiu general l’estudi de la mobilitat i el transport en el marc del nou paradigma de la sostenibilitat. De manera més concreta es plantegen els objectius específics següents.

-          Conèixer els conceptes bàsics de la mobilitat

-          Entendre la relació complexa entre mobilitat i territori

-          Conèixer els límits i els impactes associats al model de mobilitat actual

-          Entendre i ser capaç de predir les externalitats positives i negatives dels futurs desenvolupaments en matèria de mobilitat i transport

-          Conèixer les principals metodologies d’estudi de la mobilitat

-          Conèixer els instruments necessaris i les seves metodologies per a la gestió de la mobilitat

Competències

    Estudis Globals d'Àsia Oriental
  • Analitzar críticament l’impacte socioeconòmic i mediambiental dels desplaçaments humans a diferents escales, especialment en el cas del turisme global, abordant la complexitat de la seva gestió en situacions específiques.
  • Aplicar els conceptes teòrics i les tècniques d’anàlisi més avançades a l’estudi de les interaccions entre les dinàmiques poblacionals, les transformacions politicoeconòmiques i els canvis mediambientals.
  • Aplicar la metodologia de recerca i tècniques i recursos específics per investigar i produir resultats innovadors en un determinat àmbit d'especialització.
  • Que els estudiants sàpiguen aplicar els coneixements adquirits i la seva capacitat de resolució de problemes en entorns nous o poc coneguts dins de contextos més amplis (o multidisciplinaris) relacionats amb la seva àrea d'estudi.
  • Que els estudiants sàpiguen comunicar les seves conclusions, així com els coneixements i les raons últimes que les fonamenten, a públics especialitzats i no especialitzats d'una manera clara i sense ambigüitats.
  • Tenir coneixements que aportin la base o l'oportunitat de ser originals en el desenvolupament o l'aplicació d'idees, sovint en un context de recerca.
    Estudis Territorials i Planejament
  • Analitzar i interpretar les problemàtiques ambientals aplicant els coneixements d’economia ambiental i ecològica
  • Promoure estratègies de planificació des de la innovació i amb perspectiva de gènere
  • Que els estudiants siguin capaços d'integrar coneixements i enfrontar-se a la complexitat de formular judicis a partir d'una informació que, tot i ser incompleta o limitada, inclogui reflexions sobre les responsabilitats socials i ètiques vinculades a l'aplicació dels seus coneixements i judicis.
  • Que els estudiants sàpiguen comunicar les seves conclusions, així com els coneixements i les raons últimes que les fonamenten, a públics especialitzats i no especialitzats d'una manera clara i sense ambigüitats.
  • Treballar en un context internacional i multidisciplinari que potenciï els valors d’equitat social i de gènere.
  • Utilitzar les tecnologies de la informació geogràfica en la projecció i representació cartogràfica per al disseny d’escenaris útils per a la gestió i la planificació territorials i del planejament urbà.

Resultats d'aprenentatge

  1. Analitzar l'evolució conceptual recent i el canvi de paradigma en la planificació i la gestió dels desplaçaments quotidians.
  2. Aplicar la metodologia de recerca i tècniques i recursos específics per investigar i produir resultats innovadors en un determinat àmbit d'especialització.
  3. Aprofundir en la variable gènere en la mobilitat.
  4. Buscar nous models de mobilitat socialment equitatius.
  5. Decidir els models de gestió adequats de la mobilitat.
  6. Decidir els models de gestió adequats per a la mobilitat.
  7. Establir propostes de mobilitat urbana a partir de premisses mediambientals.
  8. Fer servir tècniques quantitatives i qualitatives específiques per a l'anàlisi i gestió de la mobilitat.
  9. Generar models i escenaris per a diferents problemàtiques relacionades amb la mobilitat mitjançant la cartografia ambiental generada.
  10. Identificar l'impacte de la mobilitat a diferents nivells: medi ambient, societat i ciutat.
  11. Identificar l'impacte de la mobilitat en diferents àmbits: medi ambient, societat i ciutat.
  12. Identificar models de mobilitat ambientalment sostenibles per a realitats socials diferents.
  13. Promoure l'aplicació i l'avanç dels principis de la sostenibilitat ecològica, social i econòmica des de la perspectiva de gènere.
  14. Que els estudiants siguin capaços d'integrar coneixements i enfrontar-se a la complexitat de formular judicis a partir d'una informació que, tot i ser incompleta o limitada, inclogui reflexions sobre les responsabilitats socials i ètiques vinculades a l'aplicació dels seus coneixements i judicis.
  15. Que els estudiants sàpiguen aplicar els coneixements adquirits i la seva capacitat de resolució de problemes en entorns nous o poc coneguts dins de contextos més amplis (o multidisciplinaris) relacionats amb la seva àrea d'estudi.
  16. Que els estudiants sàpiguen comunicar les seves conclusions, així com els coneixements i les raons últimes que les fonamenten, a públics especialitzats i no especialitzats d'una manera clara i sense ambigüitats.
  17. Reconèixer la interacció de les dinàmiques demogràfiques i les estructures de poblament amb les demandes de mobilitat en el planejament urbà.
  18. Reconèixer la interacció entre les dinàmiques demogràfiques i les estructures de poblament amb les demandes de mobilitat.
  19. Reconèixer la utilitat de la cartografia i el SIG per a la gestió de la mobilitat en l'àmbit de la planificació territorial i urbana.
  20. Reconèixer les formes de planificació de la mobilitat des de l'òptica de gènere.
  21. Tenir coneixements que aportin la base o l'oportunitat de ser originals en el desenvolupament o l'aplicació d'idees, sovint en un context de recerca.
  22. Utilitzar les fonts d'informació específiques de la mobilitat.

Continguts

1. Introducció a la mobilitat

1.1 Què és la mobilitat

1.2 L’evolució de la mobilitat: més lluny, més ràpid, més distància

2. Els mitjans de transport

2.1 Els mitjans de transport els instruments per moure’ns

2.2 L’accés als mitjans de transport

2.3 Transport per a tothom

3. Els principals determinants de les formes de mobilitat i transport

3.1 Mobilitat i forma urbana

3.2 Mobilitat i factors socioeconòmics

3.3 Hàbits, ideologia i creences darrere els modes de transport

4. Els costos de la mobilitat

4.1 Costos ambientals

4.2 Costos socials

4.3 Costos en la salut

4.4 Costos econòmics

5. Escenaris de futur: reptes i solucions en el context de la Smart City

5.1 Definint els objectius del futur model de mobilitat

5.2 Tecnologies netes

5.3 Automatització

5.4 Vehicles de mobilitat personal

5.5 Utopies

6. Les fonts per estudiar la mobilitat

6.1. Les fonts quantitatives en l'estudi de l'oferta

6.2. Les fonts quantitatives en l'estudi de la demanda

6.3. Les fonts qualitatives en l'estudi de la mobilitat

 

Metodologia

L'assignatura s'estructurarà a partir d'activitats dirigides i autònomes, on l'alumnat aprendrà de forma interactiva amb els continguts del programa, amb l'ajuda i el suport del professor.

L'assignatura contempla classes dirigides pel professor, exposicions i debats dels alumnes, amb la col·laboració d'experts externs de diferents àmbits.

Totes les activitats a classe tindran un suport bibliogràfic que l'alumnat tindrà a l'inici del curs . Les activitats que no es puguin fer presencialment s'adaptaran a les possibilitats que ofereixen les eines virtuals de la UAB. Els exercicis, projectes i classes teòriques es realitzaran a través d'eines virtulals, com tutorials, vídeos, sessions de Teams, etc. El professor o professora vetllarà perquè l'estudiant hi pugui accedir o li oferirà mitjans alternatius, que estiguin al seu abast.

Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.

Activitats formatives

Títol Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Tipus: Dirigides      
Classes teòriques 10 0,4
Tipus: Supervisades      
Exposicions a classe 10 0,4
Preparació d'un treball 36 1,44
Tipus: Autònomes      
Lectures d'articles o llibres propis de l'assignatura 26 1,04

Avaluació

L'avaluació es farà sobre la següent base:

  • Exposicions a classe per part dels alumnes: 30%
  • Examen: 40%
  • Participació a classe (l'assistència és obligatòria): 10%
  • Assistència i participació en activitats dirigides: 20%

Activitats d'avaluació

Títol Pes Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Assistència i participació en activitats dirigides 20% 15 0,6 10, 11, 12, 17, 18, 19, 20
Exposicions a l'aula 30% 15 0,6 2, 3, 4, 7, 22
Participació a l'aula 10% 8 0,32 1, 14, 15, 16
Prova d'avaluació escrita 40% 30 1,2 5, 6, 8, 9, 13, 21

Bibliografia

  • Abduljabbar, R. L., Liyanage, S., & Dia, H. (2021). The role of micro-mobility in shaping sustainable cities: A systematic literature review. Transportation Research Part D: Transport and Environment, 92(February), 102734. https://doi.org/10.1016/j.trd.2021.102734
  • Adkins, A., Makarewicz, C., Scanze, M., Ingram, M., & Luhr, G. (2017). Contextualizing Walkability: Do Relationships Between Built Environments and Walking Vary by Socioeconomic Context? Journal of the American Planning Association, 83(3), 296–314. https://doi.org/10.1080/01944363.2017.1322527
  • Banister, D. (2011). Cities, mobility and climate change. Journal of Transport Geography, 19(6), 1538–1546. https://doi.org/10.1016/j.jtrangeo.2011.03.009
  • Banister, D. (2011). The trilogy of distance, speed and time. Journal of Transport Geography, 19(4), 950–959. https://doi.org/10.1016/j.jtrangeo.2010.12.004
  • Brand, C., Anable, J., & Morton, C. (2019). Lifestyle, efficiency and limits: modelling transport energy and emissions using a socio-technical approach. Energy Efficiency, 12(1), 187–207. https://doi.org/10.1007/s12053-018-9678-9
  • Daher, C., & Marquet, O. (2019). La movilidad sostenible como una oportunidad estratégica para la salud pública y el bienestar en los contextos urbanos. In A. Fortes Martín (Ed.), Movillidad urbana sostenible y acción administrativa. Perspectiva social, estrategias jurídicas y políticas públicas de movilidad en el medio urbano (pp. 419–465). Pamplona: Thomson Reuters.
  • de Vos, J., Mokhtarian, P. L., Schwanen, T., van Acker, V., & Witlox, F. (2016). Travel mode choice and travel satisfaction: bridging the gap between decision utility and experienced utility. Transportation, 43, 771–796. https://doi.org/10.1007/s11116-015-9619-9
  • De Witte, A., Hollevoet, J., Dobruszkes, F., Hubert, M., & Macharis, C. (2013). Linking modal choice to motility: A comprehensive review. Transportation Research Part A: Policy and Practice, 49, 329–341. https://doi.org/10.1016/j.tra.2013.01.009
  • Ewing, R., & Cervero, R. (2010). Travel and the built environment. A meta-analysis. Journal of American Planning Association, 76(3), 265–294. Retrieved from http://eastportlandactionplan.org/sites/default/files/Ewing_Cervero_JAPA_2010_Travel+BE_MetaAnalysis.pdf
  • Fonzone, A., Saleh, W., & Rye, T. (2018). Smart urban mobility – Escaping the technological Sirens. Transportation Research Part A: Policy and Practice, 115(July), 1–3. https://doi.org/10.1016/j.tra.2018.07.002
  • Gehl, J. (2010). Cities for people. Washington D.C: Island Press.
  • Gelauff, G., Ossokina, I., & Teulings, C. (2019). Spatial and welfare effects of automated driving : Will cities grow , decline or both ? Transportation Research Part A,121(December 2018), 277–294. https://doi.org/10.1016/j.tra.2019.01.013
  • Hahm, Y., Yoon, H., & Choi, Y. (2019). The effect of built environments on the walking and shopping behaviors of pedestrians; A study with GPS experiment in Sinchon retail district in Seoul, South Korea. Cities, 89(January), 1–13. https://doi.org/10.1016/j.cities.2019.01.020
  • James, P., Weissman, J., Wolf, J., Mumford, K., Contant, C. K., Hwang, W., … Glanz, K. (2016). Comparing GPS, Log, Survey, and Accelerometry to Measure Physical Activity. American Journal of Health Behavior, 40(1), 123–131. https://doi.org/10.5993/AJHB.40.1.14
  • Jones,S. J. (2019). If electric cars are the answer, what was the question? British Medical Bulletin, 129(1), 25–34. https://doi.org/10.1093/bmb/ldy044
  • Marquet, O., & Miralles-Guasch, C. (2014). Walking short distances. The socioeconomic drivers for the use of proximity in everyday mobility in Barcelona. Transportation Research Part A: Policy and Practice, 70, 210–222. https://doi.org/http://dx.doi.org/10.1016/j.tra.2014.10.007
  • Marquet, O., & Miralles-Guasch, C. (2016). City of Motorcycles. On how objective and subjective factors are behind the rise of two-wheeled mobility in Barcelona. Transport Policy, 52, 37–45. https://doi.org/10.1016/j.tranpol.2016.07.002
  • Marquet, O., & Miralles-Guasch, C. (2017). Resilient territories and mobility adaptation strategies in times of economic recession. Evidence from the Metropolitan Region of Barcelona, Spain 2004-2012. European Urban and Regional Studies, 1–15. https://doi.org/http://dx.doi.org/10.1177%2F0969776417703158
  • Mattioli, G. (2014). Where Sustainable Transport and Social Exclusion Meet: Households Without Cars and Car Dependence in Great Britain. Journal of Environmental Policy and Planning, 16(3), 379–400. https://doi.org/10.1080/1523908X.2013.858592
  • Metz, D. (2013). Peak Car and Beyond: The Fourth Era of Travel. Transport Reviews, 33(3), 255–270. https://doi.org/10.1080/01441647.2013.800615
  • Næss, P. (2006). Urban structure matters. Residential location, car dependance and travel behaviour (Vol. 50). New York: Taylor & Francis. https://doi.org/10.1080/09640560701402133
  • Næss, P., & Cao, X. J. (2017). Which D ’ s are the important ones ? The effects of built environment characteristics on driving distance in Oslo and Stavanger. The Journal of Transportand Land Use, 945–964.
  • Priemus, H., Nijkamp, P., & Banister, D. (2001). Mobility and spatial dynamics: an uneasy relationship. Journal of Transport Geography, 9(3), 167–171. https://doi.org/10.1016/S0966-6923(01)00007-2
  • Schwanen, T., Lucas, K., Akyelken, N., Cisternas, D., Carrasco, J., & Neutens, T. (2015). Rethinking the links between social exclusion and transport disadvantage through the lens of social capital. Transportation Research Part A, 74, 123–135. https://doi.org/10.1016/j.tra.2015.02.012
  • Schwartz, S. I. (2018). No one at the wheel. Driverless cars and the road of the future. New York: Hachette. Chapter 6
  • Shen, L., & Stopher, P. R. (2014). Review of GPS Travel Survey and GPS Data-Processing Methods. Transport Reviews, 34(3), 316–334. https://doi.org/10.1080/01441647.2014.903530
  • Steg, L. (2005). Car use: lust and must. Instrumental, symbolic and affective motives for car use. Transportation Research Part A: Policy and Practice, 39(2–3), 147–162. https://doi.org/10.1016/j.tra.2004.07.001
  • Stevenson, M., Thompson, J., Sá, T. H. De, Ewing, R., Mohan, D., Mcclure, R., … Woodcock, J. (2016). Land use , transport , and population health: estimating the health benefits of compact cities. The Lancet, 6736(16), 1–11. https://doi.org/10.1016/S0140-6736(16)30067-8
  • van Acker, V., van Wee, B., & Witlox, F. (2010). When Transport Geography Meets Social Psychology: Toward a Conceptual Model of Travel Behaviour. Transport Reviews, 30(2), 219–240. https://doi.org/10.1080/01441640902943453

Programari

Cap d'específic