Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
---|---|---|---|
4310486 Formació de Professorat d'Educació Secundària Obligatòria i Batxillerat, Formació Professional i Ensenyaments d'Idiomes | OT | 0 | A |
No es contemplen
L'Orientació educativa és una pràctica pedagògica al servei del desenvolupament personal, social, acadèmic i professional de cadascun dels joves en el seu procés de continuum formatiu a l’educació secundària.
El professional d’orientació educativa, en el centre i amb la comunitat educativa, requereix comptar amb unes competències globals i especifiques que fan possible, smultàniament, el treball d’equip dins la institució i l’atenció directa a l’alumnat al servei de la seva projecció i èxit educatiu.
Per aquesta raó, els objectius vehiculats a través d’aquesta assignatura que l’equip docent planteja als seus estudiants són:
1. Conèixer els principals models d’acció orientadora a la secundària i les seves possibilitats i limitacions així com els diferents agents que prenen part en el procés orientador, tant al centre com des d’una perspectiva de xarxa
2. Desenvolupar la capacitat de detecció, de serveis i recursos per a donar resposta a les necessitats d’orientació en el marc del Projecte educatiu de centre i en l’entorn educatiu
MÒDUL 1: Avaluació psicopedagògica
Avaluació individual i de grup.
Paper de l’avaluació psicopedagògica: Prevenció/Suport/Restauració
Observació/ Entrevistes / Informes /Registres d’avaluació
Avaluació i recursos per la intervenció a l’aula i als centres educatius
MÒDUL 2: Acció tutorial
Tipologia de tutories: individual, grupal, co-tutoria,...
Organització de la tutoria: equips, espais i temps
Programes de tutoria.
El Pla d’acció tutorial. Tècniques, instruments i recursos per a l’acció tutorial
El paper de l’acció tutorial en la prevenció (Sexualitat i diversitat, gènere, addicions, assetjament,...)
El paper de l’acció tutorial en les transicions educatives i l’acollida al centre educatiu
MÒDUL 3: Comunicació i convivència en el centre educatiu.
La comunicació i participació com a cultura de centre.
Cultura preventiva i clima de centre.
Estratègies i recursos per la mediació escolar
Projecte de convivència
Protocols per a la millora de la convivència
MÒDUL 4: Entorn i treball en xarxa
Models d’orientació i assessorament psicopedagògic en xarxa: funcions de l’orientadora i l’orientador de centre i de zona.
Planificació i gestió dels serveis i recursos psicopedagògics
Treball en equip: Els equips docents – les tutores i tutors - l’orientador/a educatiu/va - els EAP
El rol de l’orientadora i l’orientador amb les famílies
Recursos i Equips psicopedagògics externs: col·laboració
En el màster es desenvolupa una metodología centrada en l’estudiant per tal de què el procés d’aprenentatge sigui significatiu, funcional i contextualitzat. Per aconseguir-ho es combinen diferents estratègies metodològiques, com són les pràctiques a l’aula, l’estudi de casos, role-plays o debats entre d’altres. Aquestes estratègies combinen la fonamentació teórica amb la seva aplicació a la pràctica i estan desenvolupades per professorat que majoritàriament combina la funció docent a la universitat amb la pràctica orientadora en centres educatius.
La metodologia docent i l'avaluació proposades poden experimentar alguna modificació en funció de les restriccions a la presencialitat que imposin les autoritats sanitàries.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|
Tipus: Dirigides | |||
Magistral / Expositiva. Pràctiques. Exemplificació i estudi de casos. | 97,5 | 3,9 | 2, 4, 5, 8, 9, 10, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 19, 21, 22, 23, 27 |
Tipus: Supervisades | |||
Tutories especialitzades presencials: grupals o individuals | 75 | 3 | 1, 3, 5, 6, 10, 21, 25, 26, 27 |
Tipus: Autònomes | |||
Estudi personal. Lectures i comentaris de text. Realització d'activitats pràctiques i propostes didàctiques en grup | 202,5 | 8,1 | 1, 3, 4, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 20, 22, 23, 24, 25, 26, 27 |
L’avaluació es realitza de forma formativa i sumativa. L’avaluació formativa permet fer una seguiment de l’evolució en el procés d’ensenyament-aprenentatge i, l’avaluació sumativa, permet verificar els aprenentatges apresos i les habilitats desenvolupades mitjançant activitats d’avaluació teorico-pràctiques amb un plantejament tranversal.
Cada mòdul tindrà dues evidències d’avaluació:
- Pràctiques d’aula, amb un valor del 50% en el pes de la nota final del mòdul. Inclourà la participació/ implicació de l’estudiant en les sessions, tant individuals com grupals.
- Treball del mòdul, amb un valor del 50% en el pes de la nota final del mòdul
La nota final de l’assignatura consistirà amb el sumatori de les pràctiques d’aula i el treball de mòdul realitzat en tots els mòduls que conformen l’assignatura.
El treball del mòdul consistirà en un anàlisi de cas amb una reflexió/aportació teòrica relacionada amb el cas. Serà individual i tindrà un màxim de 10 pàgines, inclosa la bibliografia. Les dates límit de lliurament seran: mòdul 1 (14 de gener), 2 (25 de març), 3 (4 de març) i 4 (15de maig)
Pel que fa a les pràctiques d’aula, aquestes podran ser individual o grupal.
Per superar el mòdul, cal que l’estudiant obtingui una nota igual o superior a 5 en cada evidencia d’avaluació.
Per superar l’assignatura, cal que l’estudiant obtingui una nota igual o superior a 5 en cada mòdul.
En cas que l’estudiant no superi alguna de les evidències, disposarà de una setmana per recuperar aquesta evidència un cop s’han publicat les notes. En aquest cas, la nota màxima que podrà obtenir serà d’un 6.
Les situacions individuals que no s’ajustin al plantejament descrit, hauran de comunicar-se per escrit al professorat implicat que valorarà si és possible habilitar alguna adaptació, sense perdre de vista la filosofia d’avaluació del mòdul.
El lliurament de treballs es realitzarà prioritàriament via el campus virtual. Es podran habilitar altres vies d’entrega, previ acord amb el professorat, informades via presencial a la classe i/o via campus virtual. No s’acceptaran treballs entregats per vies no acordades amb el professor/a ni tampoc treballs entregats amb formats incorrectes, que no incloguin el nom dels autors o que s’entreguin fora de termini.
D’acord a la normativa UAB, el plagi o còpia d’algun treball es penalitzarà amb un 0 com a nota d’aquest treball perdent la possibilitat de recuperar-la, tant si és un treball individual com en grup (en aquest cas, tots els membres del grup tindran un 0). Si durant la realització d’un treball individual a classe, el professor considera que un alumne està intentant copiar o se li descobreix algun tipus de document o dispositiu no autoritzat pel professorat, es qualificarà el mateix amb un 0, sense opció de recuperació.
L’assistència a les classes és obligatòria: l’estudiant ha d’assistir a un mínim d’un 80% de classes, en cas contrari es considerarà “no presentat”
Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|---|
Pràctiques d'aula individuals i/o grupals | 50% | 0 | 0 | 1, 3, 5, 6, 7, 10, 11, 14, 15, 17, 18, 20, 21, 23, 24 |
Treball del mòdul | 50% | 0 | 0 | 2, 4, 5, 6, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 15, 16, 18, 19, 20, 21, 22, 23, 25, 26, 27 |
Berrio G, N., Redondo C. y Mejía Toro, W. (2019). Evaluación psicopedagógica: Revisión sistemática. Pensando Psicología, 15 (26), 1-27.
Bonals, J. y Sánchez-Cano, M. (Coords.) (2007). La evaluación psicopedagógica. Barcelona: Graó.
Boqué, M.C. (2018). La mediación va a la escuela. Hacia un buen plan de convivencia en el centro. Ed. Narcea
Castiñeira, A.; Lozano, JM. (2014) El poliedro del liderazgo. Barcelona. Libros de cabecera.
Departament d’Educació (2019). Protocol de prevenció, detecció i intervenció davant conductes d’odi i discriminació.
Departament d’Ensenyament (2018). Competències bàsiques de l’àmbit personal i social. Direcció General d’Educació Secundària Obligatòria i Batxillerat.
Echeita, G. y Calderón, I, (2014). Obstáculos a la inclusión: cuestionando concepciones y prácticas sobre la evaluación psicopedagógica. Àmbits de Psicopedagogia i Orientació, 41, 67-98.
Grup de Recerca de superdotació i altes capacitats del COPC i; Grup de Recerca de superdotació i altes capacitats del COPEC. (2018). Guia per a la detecció i intervención educativa en els alumnes amb altes capacitats intel·lectuals. Guia actualitzada. Accessible a: https://www.pedagogs.cat/doc/guia_superdotacio.pdf
Institut Infància i Adolescència de Barcelona (2019). Informe de Dades clau de la infància i l’adolescència a Barcelona 2019. IIAB-IERMB i Ajuntament de Barcelona.
Institut per a la Convivència i l’Èxit Escolar. Govern Illes Balear. (s.d.). Millorem la convivència amb les pràctiques restauratives. https://www.caib.es/sites/convivexit/f/228561
Meirieu, Philippe; (2007). Frankenstein Educador.Barcelona. Laertes.
OECD (2018). Manual per a entorns d'aprenentatge innovadors. Barcelona: Editorial UOC
Ritacco, J. y Amores, F.J. (2011). Buenas prácticas educativas ante el fracaso escolar en programas de apoyo y refuerzo en contextos de exclusión social. Revista de currículum y formación del profesorado, Vol 15, n 3, pp 117-137.
Van Manen, Max.(1998). El tacto en la enseñanza. Barcelona. Paidós.
Fonts documentals:
L’orientació educativa i l’acció tutorial al llarg i en cada una de les etapes educatives i ensenyaments. Aprenentatge i formació continuats. Departament d’Enseyament, web xtec, secció orientació educativa.
De l’escola inclusiva al sistema inclusiu, Materials per a l’atenció a la diversitat. Departament d’Ensenyament, web xtec.
Ara és demà, Debat sobre el futur de l’Educació a Catalunya (2017), Document 1/2017 Consell Escolar de Catalunya
Reptes de l’Educació a Catalunya.Anuari 2018, Director Jordi Riera, n.86, Fundació Jaume Bofill.
Habilidades y competencias del siglo XXI para los aprendices del nuevo milenio en los paises de la OCDE (2010), OCDE y Instituto de Tecnologías Educativas
No s'utilitza