Aquesta versió de la guia docent és provisional fins que no finalitzi el període d’edició de les guies del nou curs.

Logo UAB
2021/2022

Els Plantejaments Institucionals

Codi: 44244 Crèdits: 10
Titulació Tipus Curs Semestre
4317141 Direcció de Centres per a la Innovació Educativa OB 0 1
La metodologia docent i l'avaluació proposades a la guia poden experimentar alguna modificació en funció de les restriccions a la presencialitat que imposin les autoritats sanitàries.

Professor/a de contacte

Nom:
Maria Carme Armengol Asparo
Correu electrònic:
Carme.Armengol@uab.cat

Utilització d'idiomes a l'assignatura

Llengua vehicular majoritària:
espanyol (spa)

Altres indicacions sobre les llengües

La llengua de comunicació pot ser tant en català com en castellà, variarà en funció de la preferència personal de cdascú

Prerequisits

No s'han establert prerequisits per cursar aquesta assignatura

Objectius

Dissenyar projectes i programes que recullin els objectius, les normatives i el funcionament de les institucions educatives

Competències

  • Adaptar-se a la diversitat de situacions i interlocutors.
  • Aplicar eines per a la millora de la planificació, la gestió i el canvi institucional.
  • Planificar, desenvolupar i avaluar plans d'actuació directiva per promoure el canvi i la innovació als centres educatius.
  • Promoure i impulsar la gestió de la diversitat de gènere i de l'equitat.
  • Que els estudiants sàpiguen aplicar els coneixements adquirits i la seva capacitat de resolució de problemes en entorns nous o poc coneguts dins de contextos més amplis (o multidisciplinaris) relatius al seu camp d'estudi.
  • Que els estudiants sàpiguen comunicar les seves conclusions, així com els coneixements i les raons últimes que les fonamenten, a públics especialitzats i no especialitzats d'una manera clara i sense ambigüitats.

Resultats d'aprenentatge

  1. Avaluar el funcionament de l'impacte de la innovació de les institucions educatives d'educació formal i no formal.
  2. Comprendre els tipus, formes i manifestacions diferenciades de diversitat en contextos educatius.
  3. Construir una cultura organitzativa sensible a les qüestions de desigualtat per raó de gènere.
  4. Dissenyar marcs d'intervenció educativa formalitzats.
  5. Identificar les possibilitats d'intervenció directiva en contextos de complexitat.
  6. Localitzar i aplicar les disposicions reglamentàries i normatives vigents en els diferents contextos i àmbits educatius.
  7. Participar de manera respectuosa i ordenada en les reunions i equips de treball interdisciplinari.
  8. Promoure accions i projectes orientats a construir una societat més equitativa en funció del gènere.
  9. Promoure el valor de la diversitat com a recurs educatiu.
  10. Proposar actuacions que impliquin la resolució dels problemes i les disfuncions organitzatives en educació formal i no formal.

Continguts

  • El projecte educatiu de centre i el projecte curricular
  • La normativa i els reglaments d'una organització educativa
  • Elaboració, seguiment i avaluació dels plantejaments institucionals a llarg termini
  • Els plantejaments curt termini
  • Els plantejaments d'innovació i millora. Plans estratègics.
  • Processos de canvi. El paper de la direcció en la innovació i la millora permanent
  • El disseny del programa de l'acció directiva. Concepte i contingut del programa de direcció. Models de direcció.
  • Referents per a l'elaboració d'un programa de direcció diferenciat: el context mediat i immediat, la normativa i el coneixement de la institució.
  • El desenvolupament, el seguiment i l'avaluació del programa de direcció

Metodologia

Aquest és un estudi semipresencial amb un alt percentatge de treball autònom i supervisat. Cada unitat te una durada de 3 setmanes, en aquest temps l’estudiant ha de participar en els fòrums de debat i resoldre les activitats que es plantegen. Els informes que lliuren els estudiants, un per unitat, estan compostos per diverses activitats definides pel professor responsable de cada unitat. L'estudiant rep a l'inici de cada unitat una rúbrica amb els criteris d'avaluació i amb el percentatge del seu valor en l'avaluació total de la unitat.

 

Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.

Activitats formatives

Títol Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Tipus: Dirigides      
Conferències 4 0,16 2, 3, 9
Tipus: Supervisades      
Fòrum de debats 5 0,2 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10
Resolució de casos, exercicis i problemes de forma virtual 120 4,8 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10
Tutories / Orientacions sobre com abordar l'estudi personal 5 0,2 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10
Tipus: Autònomes      
Lectura d'articles i informes 60 2,4 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10
Resolució de casos, exercicis i problemes de forma virtual 46 1,84 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10

Avaluació

 En l'avaluació del mòdul  es tindran en consideració els següents criteris: la qualitat de les activitats realitzades, la participació en els fòrums, els aprenentatges assolits, la vinculació de les respostes amb la pràctica professional i la seva pertinència amb les finalitats i continguts del màster.

 La mitjana de l'avaluació final dels cinc mòduls (15% cada mòdul) suposarà el 75% de la nota final i el Treball de Final de Màster el 25% restant. Per poder passar a la presentació i avaluació de l'TFM cal obtenir una mitjana dels mòduls superior a 5 i haver aprovat més de l'80% de les mateixes. Els treballs s'han de lliurar a l'aula moodle en el temps establert. El responsable de la unitat ha d'informar del resultat de la correcció dels mateixos en un període no superior als quinze dies posteriors al lliurament de la feina. A l'acabar els mòduls se'ls donarà l'oportunitat de recuperar, si cal, els mòduls no superats.

La copia o plagi, en qualsevol tipus de prova avaluativa, constitueixen un delicte. i es penalitzarà amb un 0 com a nota de l'assignatura perdent la possibilitat de recuperar-la. Es considerarà que un treball o activitat està “copiat” quan reprodueix tot o una part significativa del treball d'un/a altre/a company/a. Es considerarà que un treball o activitat està “plagiat” quan es presenta com a propi una part d’un text d'un autor sense citar les fonts, independentment que les fonts originàries siguin en paper o en format digital. http://wuster.uab.es/web_argumenta_obert/unit_20/sot_2_01.html

Per aprovar aquesta assignatura, cal que l'estudiant mostri una bona competència comunicativa general, tant oralment com per escrit, i un bondomini de la llengua o les llengües vehiculars que consten a la guia docent. En totes les activitats  es tindrà en compte, la correcció lingüística, la redacció i els aspectes formals de presentació. L’alumnat ha de ser capaç d'expressar-se amb fluïdesa i correcció i ha de mostrar un alt grau de comprensió dels textos acadèmics. Una activitat pot ser retornada (no avaluada) o suspesa si el professor/a considera que no compleix aquests requisits.

Activitats d'avaluació

Títol Pes Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Assistència a conferències i activitats complementaries 5% 1 0,04 5, 6
Presentació de la diagnosi institucional 40% 4 0,16 1, 2, 3, 5, 6, 9, 10
Realització esquema del projecte de direcció 40% 4 0,16 1, 2, 3, 4, 6, 7, 8, 9
Reflexió personal en relació als aprenentatges realitzats en el mòdul. Pràctica Reflexiva 5% 1 0,04 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10

Bibliografia

AA.VV. (1998). Un proyecto de centro para atender a la diversidad. Colección Educación y Reforma. Madrid: S.M.

Ainscow, M. y Hopkins, D. (1994). Creating the conditions for school improvement. London: David Fulton Publishers.

Antúnez, S. (1987). El Proyecto Educativo. Barcelona: Graó.
Blanco, J.L., Miguel, V. y Crespo, J.L. (2017). Plan estratégico de salud escolar y estilos de vida saludable (2016-2020). Madrid: Ministerio de Educación, Cultura y Deporte, Subdirección General de Documentación y Publicaciones.

Blejmar, B. (2018). Gestionar es hacer que las cosas sucedan. Buenos Aires: Noveduc.

Booth, T. y Ainscow, M. (2015). Guía para la educación inclusiva. Madrid: FUHEM.

Busquets, L. (Coord.) (1996). El centre autònom: element nuclear i bàsic del sistema. En Organització del centre escolar. Universitat Oberta de Catalunya.

Caballero, P. (Dir.). (2015). Sistema educativo y descentralización territorial. Madrid: Iustel.

Centro Nacional de Innovación e Investigación Educativa en España. (2017). Plan estratégico de convivencia escolar. Madrid. Secretaría General Técnica. Centro de Publicaciones. Ministerio de Educación, Cultura y Deporte.

Departament d’Ensenyament (2013). Documents per a l’organització i la gestió dels centres. Barcelona:Generalitat de Catalunya.

Díaz-Gibson, J., Civís, M., Longás, J. i Riera, J. (2018). Projectes d’educació educativa comunitaria: ingredients d’èxit i reptes. Barcelona: Fundació Jaume Bofill.

Déz Navarro, M.C. (2019). Caramelos de violeta. Hacia la dulce metamorfosis de nuestras escuelas. Barcelona Graó.

Estebaranz, A. (2000). Didáctica e innovación curricular. Universidad de Sevilla: Servicio de Publicaciones.

Gadotti, M. y Román, J.E. (Coord.). (2015). Autonomía de la escuela. Principios y propuestas. Barcelona: Octaedro.

Gairín, J. (1991). Planteamientos institucionales en los Centros educativos. Curso de formación para equipos directivos. Unidad Temática 2. MEC, Madrid: Subdirección General de Formación del Profesorado.

Gairín, J. (1992). Proyecto curricular en el marco de una escuela renovada. Orientaciones teórico- prácticas para la elaboración de Proyectos curriculares. Madrid: Ministerio de Educación y Ciencia: Subdirección General de Formación del Profesorado, 97- 192.

Gairín, J. (1996). La organización escolar: contexto y texto de actuación. Madrid: La Muralla.

García Carbonell, N., Martín Alcázar, F. y Sánchez Gardey, G. (2017). Dirección estratégica de recursos humanos. Fundamentos y perspectivas teóricas. Madrid: Pirámide.

López Torres, L., Prior, D. y Santín, D. (2017). Análisis del impacto de los programas de mejora de la calidad educativa en centros escolares públicos. Madrid: Fundación Europea Sociedad y Educación.

Marcelo, C. y Estebaranz, A. (1999). Cultura escolar y cultura profesional: los dilemas del cambio. Educar, (24),47-69.

Martín Bris, M. y Sebastián Heredero, E. (2017). Hacia un modelo educativo de calidad y transformador. Madrid: Fundación Santillana.

Oficina Internacional de Educación y UNESCO (2017). Herramientas de formación para el desarrollo curricular. Una caja de recursos. Ginebra: UNESCO International Bureau of Education.

Ramos, M.A. (2018). Gestionando la diversidad: Modelo para la gestión-dirección pedagógica de un centro educativo de enseñanza secundaria implantado en un entorno de gran diversidad. Independently published.

Sancho Gargallo, M.A. (2015). La autonomía de la Escuela Pública. Madrid: Iustel.

Valverde, J. (2015). El proyecto de educación digital en un centro educativo: guía para su elaboración y desarrollo. Madrid: Síntesis.

Programari

No es requereix d'un programari específic